Marc Sirera participarà al BarcelonaBass

Marc Sirera en el seu debut a La Primitiva el proppassat diumenge de rams, rep simbòlicament el contrabaix de mans del cap de corda Paco Masià
Marc Sirera en el seu debut a La Primitiva el proppassat diumenge de rams, rep simbòlicament el contrabaix de mans del cap de corda Paco Masià

BarcelonaBass meeting és, possiblement, l’esdeveniment més importat relacionat amb el contrabaix que hagi tingut lloc mai a l’Estat Espanyol. Així mateix ho anuncia el Conservatori de Barcelona a la web de l’activitat. A BarcelonaBass Meeting es donaran cita alguns dels artistes més actius del panorama nacional així com alguns contrabaixistes internacionals.

Marc Sirera ha estat admés per a participar al Programa de Joves Contrabaixistes que aplega músics d’entre 6 i 14 anys, en aquesta Trobada Internacional del Contrabaix prevista a la Ciutat Comptal els propers 28 i 29 de maig i organitzada pel Conservatori Municipal de Música de Barcelona, en el seu 125è aniversari i l’Associació de Conservatoris de Catalunya.

La gran orquestra de Contrabaixos del “Programa de Joves Contrabaixistes” oferiràn un concert el dissabte 28 de maig a les 13.30h a l’ Auditori Eduard Toldrà interpretant  “Abofrapà i les Espècies”, dirigit pel mateix compositor: Albert Gumí i coordinat per Xavier Puertas i l’Oriol Martí. La partitura està escrita per a tots els nivells i totes les dificultats per integrar en un concert tots els Joves Contrabaixistres.

La fiesta está para disfrutarla, no para sufrirla

OPINION sobre la suspensión de la Gloria

Rocío Bernabeu, músico de la Corporación Musical Primitiva

Hoy estoy contenta de ser músico y ser alcoyana. Este día tenía que llegar, tarde o temprano. El día en el que, pese a empeño de muchos, se suspendiera un acto de fiestas por la lluvia. Podríamos destacar muchas cosas de esta mañana histórica de gloria.

Como la más de hora y media en la calle, viendo la lluvia caer y esperando a una decisión que parecía obvia. Obvia viendo la que caía, teniendo en cuenta las previsiones y después de habernos empapado en los acompañamientos hasta la plaza. Plaza que poco a poco se iba vaciando. La gente daba por hecho que se iba a cancelar pero los más arraigados a la fiesta sólo querían alargar lo inevitable. Hay dos formas de hacer las cosas, hacerlas bien o hacerlas mal. Los directivos del Casal, los primers trons, y el Ayuntamiento, no han actuado de la mejor manera. Los músicos, en consecuencia, y como afectados directos, hemos rechazado la decisión. Señor Morales, si tenemos razón, tal y como admitía más tarde, no tiene sentido entonces tal decisión. De nada sirve lamentar la forma de actuar de los músicos aunque supongo que no queda otra cuando no “obedecemos” ante situaciones extraordinarias, como les teníamos malacostumbrados hasta ahora.

También se podría hablar de las contradicciones de aquellos que piden mayor profesionalidad en la música festera y luego apoyan la decisión de tocar bajo una intensa lluvia. Algo básico para una música de calidad en fiestas es tocar en unas mínimas condiciones y que los instrumentos también estén en buenas condiciones. Para quien no esté familiarizado con la música, los instrumentos se estropean bajo la lluvia, las reparaciones son costosas y en algunos casos no existe tal reparación y, o bien se pierde el instrumento o la calidad del mismo. Por supuesto, estos costes salen directamente del bolsillo del músico o de la banda. Para los menos entendidos, el precio de los instrumentos es bastante considerable. Este tema supone una partida muy importante en los presupuestos de las bandas, un esfuerzo que se realiza con el objetivo de mejorar la calidad musical y que no es justo despreciar.

Lo más llamativo, y lo que muchos sin duda destacarán de esta mañana, ha sido los silbidos de los músicos de la Nova y Primitiva cuando la Unión tocaba el himno de Alcoy. Pues bien, pese a lo que se ha querido tachar como un silbido al propio himno de Alcoy, ha sido la reacción de rechazo a la decisión de “arrancar” la gloria y a la indignación con los responsables de esta decisión, bien conocedores de nuestra problemática en estos casos. Han sido momentos de tensión, comprensibles después de años aguantando “mandatos” de tocar y seguir la fiesta como sea. Silbidos porque los músicos éramos conscientes de que, si nosotros no hacíamos nada por evitarlo, tocaríamos bajo la lluvia, con las molestias que ello implica (que también sufren los glorieros, polícias y reporteros, no así como festeros y demás personalidades bajo sus paraguas) pero especialmente con los daños reales que sufrirían nuestros instrumentos. Silbidos de indignación por no sentirse respaldados por Ayuntamiento y Festeros.

Otro aspecto que sin duda destacará el sector festero, es que ellos también dedican esfuerzo a este día, organizando desayunos y comidas en las filás, contratando charangas para las mismas… Un gasto que, al contrario que con los instrumentos, puede amortizarse. En nuestro caso hablamos de instrumentos inservibles. El propio Alcalde y Presidente de l’Associació han declarado que existen varias y válidas alternativas, como  aprovechar la comida de la Gloria infantil y hacer la Gloria mayor el mismo día por la tarde.

Todo esto podría destacarse de un día como hoy. Para mí, en cambio, tiene mayor importancia el hecho de que las tres bandas hayamos llegado por fin a un acuerdo en este tema, y nos hayamos puesto en nuestro lugar. Hasta hoy sólo habían sido quejas y discusiones. Sin duda es un momento importante, casi histórico diría yo, de un colectivo imprescindible reclamando un cuidado como se merece. Ahora, aquellos que aún no lo sabían, comprenderán que sin música no hay fiesta.

Y que la única manera de mantener la “trascendencia que ha alcanzado la fiesta gracias a formar una unidad, un todo indivisible Festers, Música, Danza y público” pasa por un respeto mutuo entre todas las partes.

Como comentaba un compañero de otra banda, lo más importante de todo es que la fiesta está para disfrutarla, no para sufrirla.

Paco Payà, president d’Apolo: “Devem seguir el ritme dels temps”

Paco Paya Martí. Presidente del CIM Apolo Foto(c)CIUDAD, edición 2011-04-16
Paco Payà Martí, president del CIM Apolo Foto (c) El Periódico Ciudad de Alcoy

Redacció
Signada per Esther Vizcarra, el dissabte 16, el periòdic local Ciudad publicava una entrevista a Paco Payá Martí (Xàtiva,1941) el president del CIM Apolo eixit de les urnes de la darrera assemblea general.

Paco Payà de la mà de la entrevistadora parla de la seua vida al sí de la societat Apolo i recorda que ja va estar en la directiva al voltant de l’any 90 quan Apolo traslladava la seu desde la plaça a la actual del carrer La Cordeta. Per a Payà ara els temps son diferents i hi ha que seguir l’evolució, ara mateix hi han pocs socis d’Apolo que no formen part de la banda, l’escola, la colla de dolçaines o la filà, això és una realitat que a la junta actual no li fa por, “tenim que cuidar allò que tenim: la banda, l’escola, la filà son grups que no necessiten de idees, però sí del recolzament i l’estímul”.

Finalment, Payà obri una porta a posibles novetats, recordant que el CIM Apolo és una societat que mantè als estatuts el suport a les arts com ún dels seus objectius i que veu per ahí el camí en el que moure’s els propers anys.

Va passar fa 125 anys… a l’abril de 1886

El darrer adéu al fundador de La Primitiva: Francesc Cantó Botella

Sota la direcció del mestre Jordà, Primitiva, Nova i Novísima interpretàren la Missa de Difunts de Hilarión Eslava a la Parròquia de Santa María:  homenatge pòstum dels músics alcoians al que consideraven el seu degà
Francisco Cantó Botella (Alcoy, 1811-1886) Fundador de la Corporación Musical Primitiva. Retrato al óleo de José Mataix Monllor
Francesc Cantó Botella (1811-1886) Retrat a l’oli de José Mataix Monllor. Pinacoteca del CIM Apolo

El 22 d’abril -dijous sant- d’ara fa exactament 125 anys moria Francisco Cantó i Botella al seu Alcoi natal. Considerat fundador de la Música Primitiva va nèixer el 6 de febrer de 1811, fill de José Cantó Jordà i María Botella. Son pare ja era músic i els seus germans majors José i Rafael també, tots amb els seus respectius fills vinclats a la música a l’Alcoi del primer terç del segle XIX, sinò d’abans. Els cognoms Cantó, Santonja, Claver i Jordà, relacionats per llaços de sang, estaran presents a les plantilles de La Primitiva al llarg de tot el segle.

Francesc Cantó va estar mestre de molts i importants músics alcoians com ara Jordà Valor, Espí Ulrich o Pérez Laporta entre d’altres, a més de pare de Joan Cantó el més petit dels deu fills que va tenir, tres de Margarita Payà i set amb Margarita Francés amb qui s’havia casat a l’enviduar de la primera. La mort de Cantó als 75 anys, quan el seu fill Joan  -el que més lluny va arribar amb l’art-  ja estava treballant a Madrid, va estar noticia a la premsa espanyola, així ho reflectia l’ edició del 26 d’abril de “El Liberal” de Madrid

«Ha fallecido en Alcoy el inteligente profesor de música D. Francisco Cantó, padre del que lo es del mismo apellido en la Escuela Nacional de Música y maestro de los Sres. Espí, Jordá y otros varios compositores. Escribió algunas obras que gozaron de popularidad, y conocía todos los instrumentos, sin excepción, sobresaliendo en los de viento. Su fama se extendió hasta el punto de hacérsele ventajosas proposiciones para otras ciudades, que él no aceptó, por no abandonar a la corporación llamada “Música Primitiva”»

Esta necrològica era la versió reduïda d’una més ampla i interessant publicada pel periòdic alcoià “El Serpis” a l’edició del 23 d’abril  que es pot llegir en línia.

Al no poder celebrar soterraments donada la coincidència de la Pasqua, la missa de rèquiem es va post-posar una setmana, fins el dimecres 28 d’abril a la Parròquia de Santa María i van participar totes  les capelles de la ciutat -Primitiva, Nova i Novísima- sota la direcció del seu deixeble, el mestre Josep Jordà i Valor (1) interpretant la “Misa de Difuntos” de Hilarión Eslava.  Els dies següents, amb la festa de moros i cristians al rerefons, -Sant Jordi es va traslladar al diumenge 2 de maig- continuaran els precs pel seu etern descans a l’altar del Santísimo Cristo de la desapareguda església de Sant Agustí d’Alcoi.

La Missa de Difunts o de Rèquiem op.143 de Hilarión Eslava i la Capella Primitiva

«Al escuchar los religiosos e inspirados cantos de la Misa de difuntos, no hay corazón que no lata conmovido, no hay ningún hombre que entre la misteriosa penumbra de la tierra no vislumbre, al través de sus lágrimas, los horizontes esplendorosos del cielo.» (2)

Hilarión Eslava - Misa de Difuntos op.143 - Corporación Musical Primitiva de Alcoy (Alicante - Spain)
Primera edició de la Misa de Difuntos op.143 del mestre Eslava. (Madrid 1861) a l’arxiu de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi

A l’arxiu de La Primitiva s’hi conserva un exemplar de la partitura impresa pel nebot de l’autor, Bonifaci Eslava, l’any 1861 a Madrid. Les parts estan manuscrites -sense signar ni datar- i corresponen en tot a la partitura llevat d’un paper assenyalat “bombardino” que correspon a la veu del figle original. L’obra, op.143 del catàleg de mossèn Miguel Hilarión està escrita per a quatre veus (tiples, alts, tenors i baixos) amb quatre solistes un de cada veu assenyalats als materials com a primers. Hi ha un paper de “violín principal” que també és un guió director amb indicació de les entrades dels grups vocals i instrumentals.

Segons amablement ha comprovat Vicent Aniorte, a l’arxiu de la Societat Musical Nova també s’hi conserva esta missa amb partitura i parts manuscrites per Rafael Villena i José García, les més antigues amb el segell de “Sociedad Filarmónica Nueva” incloent el paper de figle i un de timbals -que no està a la partitura impresa-, a més de la resta de veus primeres i segones, i orquestra.

La Capella Primitiva estava formada exclusivament per homes, les veus femenines les cantaven xiquets tal i com manava la tradició de les capelles de música religiosa. Tots -petits i gràns- participaven a la vida de la corporació d’alguna manera i generalment tocaven més d’un instrument, era normal per tant que els xiquets mentre eren “educandos” cantaren a la capella de tiple o alt i molts instrumentistes de vent ho foren també de corda o tecla i continuaren cantant de tenor o baix. Pel que sembla, en aquells temps ningú podia considerar-se “músic” sense tenir la capacitat de fer música al carrer, a l’església i als salons, la idea d’especialització no prendria forma en Alcoi fins la segona meitat del segle XX.

——

(1) 1886-05-01 Revista de Alcoy, Semanario Católico Literario

(2) Homenaje de Navarra a Cervantes.—Pamplona 1903.—Pag. 165, Citat per Hernández Ascunce, Leocadio “Estudio bio-bibliográfico de Don Hilarión Eslava

——

Amb l’agraïment a Vicent Aniorte i la Societat Musical Nova d’Alcoi.

Diumenge de Rams

8 estudiants s'incorporen a les unitats artistiques de la CMP
Huit nous músics s’incorporàren a les unitats artistiques de la CMP
Manuel Verdú, rep la credencial de soci de mèrit de mans de Indalecio Carbonell i Paco Payá
Manuel Verdú, rep la credencial de soci de mèrit de mans de Indalecio Carbonell i Paco Payá

El diumenge de rams, 17 d’abril, la Corporació Musical Primitiva amb banda i dolçaines, dirigida pel seu titular, Àngel Lluís Ferrando, ofería el tradicional concert de música per a la festa de moros i cristians, aquesta LXXII edició va començar donant la benvinguda a la societat a Mar Fernandez (saxo), José Daniel Molina (saxo), Miguel Jara (trompeta), Javier García (trombó), Aitor Cerro (clarinet), Marc Sirera (contrabaix), Roger Carchano (percussió) i Helena Ortiz (dolçaina), que una vegada superat el nivell acadèmic exigit per a formar part de la Música, eren acollits pels respectius mestres i caps de corda.

I junt als que comencen també el reconeixement als que van per davant, era el cas de Manuel Verdú, trompa, que ha complit cinquanta anys i per unanimitat l’assemblea del CIM Apolo de 24 de març el nomenava Soci de Mèrit de l’entitat.

La emisión en directo por Internet, obra de los técnicos del Grupo AMS
Antonio Morant, tècnic del Grupo AMS que va fer possible la retransmissió per Internet

Tanmateix el concert va ser el marc per a que l’Associació de Sant Jordi lliurara els premis a la Societat Musical de Rafalguaraf, millor banda en la Festa del Pasdoble de 2010 i al compositor Santiago Quinto, guanyador del premi del concurs de compossició.

Un concert màgic el del passat diumenge que es va poder veure per internet gràcies a l’esforç de la direcció del teatre i dels tècnics de l’empresa, Grupo AMS, que van fer possible que l’Himne de Festa es poguera cantar des de la distància.

 —

Des de Palma de Mallorca

DIUMENGE DE RAMS per Jordi Miralles

Sovint diem que no es pot tindre tot a la vida, però el passat diumenge 17 d’abril –més conegut com el dels Rams- jo vaig estar molt prop d’arribar-hi. Estava a ma casa de Palma de Mallorca, mirant el mar per la finestra, gaudint d’un dia esplèndid dels que ja començem a tindre i, el més sorprenent, escoltant i veient en directe el concert de la Primitiva al Calderon. Tot gràcies a Internet i a la nova difusió que fa el nostre Teatre com a novetat. Per què no dir-ho, em vaig servir un plis-plaiet per arredonir aquesta amalgama de sensacions que pot experimentar un alcoià fora de la seva terra, però que, per altra banda, viu a una terra tan semblant al paradis com el propi Alcoi…

La retransmissió va tindre algunes dificultats en quant a la imatge, donat que es congelava de tant en tant però de manera molt lleu -supose que dins de la normalitat-, mentre que el so era bo. Era suficientment bo com per entendre que s’havia alçat el metall en el forte de “L’entrà dels moros” sense necessitat de mirar la pantalla. Sembla increïble com Internet ens pot oferir un punt de conexió cultural tan important a les nostres vides. Ara tots els alcoians arreu del món podeu estar més prop d’aquesta tan estimada cultura nostra.

Una abraçada a tots, amics meus de la “Vella” i enhorabona pel vostre concert.

En els mitjans de comunicació

-Actualitzat 21/4/2011. Agraïm les càlides paraules de Armando J. Ferre, qui amb el títol “Un concierto para recordar“, publica hui a la premsa local un emotiu comentari al concert, del que reproduïm el primer parragraf:
“Agradecemos al periódico Ciudad, la oportunidad para manifestar en mi nombre y en el de mi familia, nuestro sincero agradecimiento y admiración al excepcional director Ángel Luis Ferrando y a su erudita Banda Primitiva, que este domingo pasado nos volvió a cautivar…” 

– Actualitzat 20/4/2011. El Teatre Calderón ha publicat a la seua web una noticia sobre l’audiència dels internautes, la pàgina del teatre en la que s’emetia el concert va registrar 488 visites mentre durava l’emissió, d’aquets internautes s’estima que 90 van seguir el concert integrament, mentre la resta van estar conectats en intervals de temps més curts.

Diario Información

Canto del moro triste (1933). Carlos Palacio. Versió per a banda.  Cortesía de Página66

El Teatre Calderón emitirá en directo por Internet el concierto de La Primitiva del próximo domingo

Corporación Musical Primitiva de Alcoi en el Teatro Calderón. Febrero 2008. Foto: Archivo
Corporación Musical Primitiva de Alcoi en el Teatro Calderón. Foto: Archivo

CIM APOLO-Comunicación Social
El tradicional concierto festero del domingo de ramos de la Corporación Musical Primitiva de Alcoi se podrá ver por Internet en directo, concretamente a través de la página web del Teatre Calderón.

La voluntad de ser un espacio escénico adaptado a los tiempos que corren se pone nuevamente de manifiesto con este servicio que se prevé inaugurar el domingo, fruto del esfuerzo de la dirección del Calderón y la ilusión de La Primitiva por hacer que la música para la fiesta de moros y cristianos resulte tan internacional como lo es la propia fiesta.

No obstante, la posibilidad de emitir por Internet desde el Teatro Calderón no se reduce al concierto del domingo, que más bien se debe considerar como la primera prueba pública, puesto que estamos ante un nuevo servicio del teatro que pretende estar a disposición para quien desee utilizarlo en el futuro.

Desde el CIM Apolo se recuerda que hace cincuenta años cuando se grabó el disco “Ecos del Levante Español” se pensó como un homenaje a los alcoyanos ausentes, los mismos a los que se dirige esta iniciativa medio siglo después.

Cert Concert arriba enguany a dos centres de la ciutat

Cert-Concert. Foto: Arxiu

Redacció
L’Escola de Música “Amando Blanquer” prepara per a la setmana del 18 al 20 d’abril dos col·laboracions amb dos centres escolars de la ciutat, el Col·legi Sant Roc i el Col·legi “Sagrada Familia”Esclavas del Sgdo Corazón-.

Segons informa la directora de l’Escola, Esperança Calabuig, es tracta de l’activitat coneguda com a “Cert Concert” que coordinada pel professorat de l’escola i amb participació de músics vinclats a d’ella, pretén oferir de manera lúdica i en complet contacte amb els nens/nenes una visió el més ampla possible dels intruments musicals.

Va passar a l’abril… de 1901

Gonzalo Faus guanya el premi de la Societat Apolo al millor treball sobre l’orige de les bandes de música a Alcoi

PDF Treball Faus

El diumenge 28 d’abril de 1901 el Circulo Industrial acollía els Jocs Florals, exercía de reina la senyoreta Pura Pascual, filla del aleshores alcalde de la ciutat Severo Pascual Sarañana i va actuar de mantenidor el diputat a corts pel districte alcoià: José Canalejas. Era el darrer acte de la fira i festes de Sant Jordi d’ara fa cent deu anys.

Aquest Certamen Científico-Literario s’havia convocat l’any anterior per a celebrar la entrada del segle XX i tenía diferents premis per part de moltes societats alcoianes com les desaparegudes El Oriente, Casino Alcoyano, El Panerot, El Iris, El Norte i altres encara vives com el propi Circul Industrial, El Trabajo o la mateixa Societat Apolo que havía oferit un premi al millor treball sobre l’orige de les bandes en la ciutat.

I així va ser com es va publicar el primer estudi conegut sobre les bandes de música d’Alcoi degut al treball de Gonzalo Faus García, mestre de l’escola superior de xiquets i aleshores també secretari de l’Associació de Sant Jordi.

Amb l’entrega d’aquest premi el darrer dia de la “festa i fira”, la Societat Apolo posava el punt i final a unes festes passades per aigua en les que la processó de Sant Jordi es va allargar fins al 24 i que s’havien iniciat el día dels músics, 21 d’abril, amb el repartiment de 2.000 bons d’ún quinzet (25 cèntims de pesseta) per als pobres de la ciutat. Així ho va acordar la junta directiva de la societat presidida per José Reig Payá en la sessió del 7 d’abril, tal i com es conserva en el corresponent llibre d’actes. La premsa local es feia ressó amb els següents termes:

“Laudable es la conducta de esta Sociedad que de manera tan espléndida cuida de socorrer al menesteroso inaugurando las fiestas con actos de caridad que han de conquistarle con el aplauso general las bendiciones de los pobres” (El Heraldo de Alcoy, 20 de Abril de 1901)

Tot i la lloança per part de la premsa, esta actitud estava en el procedir general, així també l’Ajuntament anunciava que repartiría el dia 22, 4000 racions de pà i arrós, mentre que societats com “El Norte” repartien 1000 bons de 25 cèntims. (El Heraldo de Alcoy, 19 d’abril de 1901)

—–

Fonts:

Arxiu del CIM Apolo
Ministeri de Cultura. Premsa històrica:
El Heraldo de Alcoy. Sabado 20 de Abril de 1901
La Correspondencia de Alicante. Miércoles 1 de Mayo de 1901