Va passar fa 125 anys… a l’abril de 1886

El darrer adéu al fundador de La Primitiva: Francesc Cantó Botella

Sota la direcció del mestre Jordà, Primitiva, Nova i Novísima interpretàren la Missa de Difunts de Hilarión Eslava a la Parròquia de Santa María:  homenatge pòstum dels músics alcoians al que consideraven el seu degà
Francisco Cantó Botella (Alcoy, 1811-1886) Fundador de la Corporación Musical Primitiva. Retrato al óleo de José Mataix Monllor
Francesc Cantó Botella (1811-1886) Retrat a l’oli de José Mataix Monllor. Pinacoteca del CIM Apolo

El 22 d’abril -dijous sant- d’ara fa exactament 125 anys moria Francisco Cantó i Botella al seu Alcoi natal. Considerat fundador de la Música Primitiva va nèixer el 6 de febrer de 1811, fill de José Cantó Jordà i María Botella. Son pare ja era músic i els seus germans majors José i Rafael també, tots amb els seus respectius fills vinclats a la música a l’Alcoi del primer terç del segle XIX, sinò d’abans. Els cognoms Cantó, Santonja, Claver i Jordà, relacionats per llaços de sang, estaran presents a les plantilles de La Primitiva al llarg de tot el segle.

Francesc Cantó va estar mestre de molts i importants músics alcoians com ara Jordà Valor, Espí Ulrich o Pérez Laporta entre d’altres, a més de pare de Joan Cantó el més petit dels deu fills que va tenir, tres de Margarita Payà i set amb Margarita Francés amb qui s’havia casat a l’enviduar de la primera. La mort de Cantó als 75 anys, quan el seu fill Joan  -el que més lluny va arribar amb l’art-  ja estava treballant a Madrid, va estar noticia a la premsa espanyola, així ho reflectia l’ edició del 26 d’abril de “El Liberal” de Madrid

«Ha fallecido en Alcoy el inteligente profesor de música D. Francisco Cantó, padre del que lo es del mismo apellido en la Escuela Nacional de Música y maestro de los Sres. Espí, Jordá y otros varios compositores. Escribió algunas obras que gozaron de popularidad, y conocía todos los instrumentos, sin excepción, sobresaliendo en los de viento. Su fama se extendió hasta el punto de hacérsele ventajosas proposiciones para otras ciudades, que él no aceptó, por no abandonar a la corporación llamada “Música Primitiva”»

Esta necrològica era la versió reduïda d’una més ampla i interessant publicada pel periòdic alcoià “El Serpis” a l’edició del 23 d’abril  que es pot llegir en línia.

Al no poder celebrar soterraments donada la coincidència de la Pasqua, la missa de rèquiem es va post-posar una setmana, fins el dimecres 28 d’abril a la Parròquia de Santa María i van participar totes  les capelles de la ciutat -Primitiva, Nova i Novísima- sota la direcció del seu deixeble, el mestre Josep Jordà i Valor (1) interpretant la “Misa de Difuntos” de Hilarión Eslava.  Els dies següents, amb la festa de moros i cristians al rerefons, -Sant Jordi es va traslladar al diumenge 2 de maig- continuaran els precs pel seu etern descans a l’altar del Santísimo Cristo de la desapareguda església de Sant Agustí d’Alcoi.

La Missa de Difunts o de Rèquiem op.143 de Hilarión Eslava i la Capella Primitiva

«Al escuchar los religiosos e inspirados cantos de la Misa de difuntos, no hay corazón que no lata conmovido, no hay ningún hombre que entre la misteriosa penumbra de la tierra no vislumbre, al través de sus lágrimas, los horizontes esplendorosos del cielo.» (2)

Hilarión Eslava - Misa de Difuntos op.143 - Corporación Musical Primitiva de Alcoy (Alicante - Spain)
Primera edició de la Misa de Difuntos op.143 del mestre Eslava. (Madrid 1861) a l’arxiu de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi

A l’arxiu de La Primitiva s’hi conserva un exemplar de la partitura impresa pel nebot de l’autor, Bonifaci Eslava, l’any 1861 a Madrid. Les parts estan manuscrites -sense signar ni datar- i corresponen en tot a la partitura llevat d’un paper assenyalat “bombardino” que correspon a la veu del figle original. L’obra, op.143 del catàleg de mossèn Miguel Hilarión està escrita per a quatre veus (tiples, alts, tenors i baixos) amb quatre solistes un de cada veu assenyalats als materials com a primers. Hi ha un paper de “violín principal” que també és un guió director amb indicació de les entrades dels grups vocals i instrumentals.

Segons amablement ha comprovat Vicent Aniorte, a l’arxiu de la Societat Musical Nova també s’hi conserva esta missa amb partitura i parts manuscrites per Rafael Villena i José García, les més antigues amb el segell de “Sociedad Filarmónica Nueva” incloent el paper de figle i un de timbals -que no està a la partitura impresa-, a més de la resta de veus primeres i segones, i orquestra.

La Capella Primitiva estava formada exclusivament per homes, les veus femenines les cantaven xiquets tal i com manava la tradició de les capelles de música religiosa. Tots -petits i gràns- participaven a la vida de la corporació d’alguna manera i generalment tocaven més d’un instrument, era normal per tant que els xiquets mentre eren “educandos” cantaren a la capella de tiple o alt i molts instrumentistes de vent ho foren també de corda o tecla i continuaren cantant de tenor o baix. Pel que sembla, en aquells temps ningú podia considerar-se “músic” sense tenir la capacitat de fer música al carrer, a l’església i als salons, la idea d’especialització no prendria forma en Alcoi fins la segona meitat del segle XX.

——

(1) 1886-05-01 Revista de Alcoy, Semanario Católico Literario

(2) Homenaje de Navarra a Cervantes.—Pamplona 1903.—Pag. 165, Citat per Hernández Ascunce, Leocadio “Estudio bio-bibliográfico de Don Hilarión Eslava

——

Amb l’agraïment a Vicent Aniorte i la Societat Musical Nova d’Alcoi.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s