Escenes Pintoresques de Massenet

En el centennari de la mort de Massenet, La Primitiva programa al concert de Santa Cecilia les Escenes Pintoresques, un clàssic del repertori bandístic

Jules Massenet per Jules-Clément Chaplain (WIKIMEDIA.ORG)

L’autor i l’obra

La suite orquestral Scénes Pittoresques figura entre els treballs no escènics més coneguts de Jules Massenet (Montaud, 1842 – París, 1912). Estrenada al Paris de 1874, s’hi va gestar uns anys abans: a la fi de la guerra franco prusiana. Al juny de 1871, amb els darrers dies de la Comuna, el músic s’hi retrobarà a la casa de camp que la seua sogra tenia a Avon, prop de Fontaineblau, s’havia casat cinc anys abans i tenia una filleta que havia fet tres anys, ell mateix ho recordaria així:

La Comuna exhalava l’últim alè del seu regnat, quan estàvem reunits a la casa famíliar de Fontainebleau. París respirava per fi, després d’un llarg període d’angoixa, va arribar a poc a poc la calma. […]

En reveure la meva estimada petita habitació al camp, em vaig armar de valor per treballar i, en pau, sota els grans arbres que amb les seves branques ens cobrien de suau i silenciosa ombra, vaig escriure les Escenes Pintoresques. Les vaig dedicar al meu bon amic [Emile] Paladilhe, autor de «Pàtria», que més tard es va convertir en el meu col·lega a l’Institut [Acadèmia de Belles Arts].

Després d’haver estat sotmès a tota mena de privacions durant tants mesos, el temps que tornava a viure em va semblar el més exquisit, em va portar el bon humor, va tornar la pau i la tranquil·litat a la meva ment, perquè jo pogués escriure aquesta segon (2) suite orquestral, que uns anys més tard s’estrenaria en els Concerts du Châtelet. (Massenet, 1912)

En aquell temps Massenet era un pianista amb composicions guardonades a Paris i Roma que havia escrit algunes òperes i estava enllestint un oratori. La consagració artística no vindrà fins anys després amb Manon i Werther. Tot i això, ja amb Le Roi de Lahore (1877) va gaudir de fama arreu Europa, essent considerat com «la más brillante esperanza de la música francesa, el émulo joven y valiente de Gounod».(3)

Els quatre números de les Escenes Pintoresques reflecteixen el sentiment del propi autor en aquells dies feliços. La suite s’inicia amb la Marche un record apaivagat de la guerra, completament despullat d’ideals. La tendresa de l’ Air de Ballet, quasi una cançó de bressol ens transporta a la realitat quotidiana: les campanes del Angelus i la dansa festívola i estiuenca de la Fête Bohème,

Transcripció de Gabriel Parés publicada per Evette & Schaeffer, cap a 1906La transcripció de Gabriel Parés

A l’arxiu de La Primitiva s’hi conserva una transcripció centenària de les Scénes Pittoresques, deguda a Gabriel Parés (París, 1860 – 1934) editada per Evette & Schaeffer, cap al 1906  (4). Aquesta edició, en el seu temps, devia estar considerada com un obra bastant valuosa per als músics. Impresa en un paper fi, la van enganxar al damunt d’altres més durs per a donar-li rigidessa i que pogués sostenir-se sense problemes als faristols.

source: Gallica - Bibliothèque nationale de FranceParés fou director d’una de les bandes més cèlebres de tots els temps: la Musique de la Garde Republicaine de Paris, banda que, formada al 1802, constituiria la referència de les músiques d’arreu Europa. Al 1907 visità València com a banda convidada al Certamen de la Fira de Juliol, fou allí, a la plaça de bous de la ciutat del Túria on Parés, president del jurat del certamen coneixeria un alcoià: Camilo Pérez Laporta, a qui la «Santa Cecilia» o «Primitiva» d’Albaida li estrenava «La Canción del Harém», peça que sembla va interessar al francès, al dir de Bernardo Ayllón. (5)

Suposem que arrán aquell encontre, en el que a més de Pérez Laporta estaven José Seva i Julio Laporta, la música de Parés arribà a Alcoi com a la resta del país, l’arxiu de La Primitiva conserva diverses obres incorporades per aquelles dates, a més al certamen l’obra obligada era seua: l’obertura Rollon.  Però a Massenet se li coneixía de prou abans, ja en les vetlades organitzades pel Cercle Industral als estius de 1880 i 1881,  l’Orquestra Primitiva sota la direcció de Rafael Pascual va interpretar les Escenes Pintoresques en versió original. (6)

De la transcripció de Parés -la mateixa que ara s’hi programa sota la batuta d’Àngel Lluís Ferrando-, la Música Primitiva d’Alcoi conserva programes de tres interpretacions al segle XX: en març de 1955 amb Fernando de Mora al Cinema Goya, en desembre de 1934 amb Emilio Gutiérrez Féliz al Teatre Principal i, en maig de 1932 al Teatre Calderón amb Camilo Pérez Monllor.

Notes:

(1) MASSENET, Jules (1912):  Mes Souvenirs (1848-1912)

(2) La suite s’hi coneix com “quarta”,  però l’autor diu “segona” referint-se a les que nomena Scènes

(3) Revista de Cuba, 1877 p.562

(4) Vegeu  Journal général de l’imprimerie et de la librairie nº95, 1906

(5) AYLLÓN PORTILLO, Bernardo (1917): «Don Camilo Pérez Laporta», Heraldo de Alcoy, 7-2-1917

(6) El Serpis, 2-7-1880

Fonts i Bibliografía:

Arxiu de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi

Gallica. Biblioteca Nacional de França

Hemeroteques Municipals d’Alcoi i de València

Hemeroteques digitals: <prensahistorica.mcu.es> <hemerotecadigital.bne.es>

COMBARIEU, Jules (1919): Jules Massenet

Música en la Fira de Cocentaina

L’edició 2012 de la Fira de Tots Sants a Cocentaina ha programat tres diferents activitats musicals:

Dissabte 27 d’octubre: 19:00 h. Concert Fira de Tots Sants de la Unión Musical Contestana y de la Orquestra de Pols i Plectre La Paloma a l’Auditorio Josep Pérez Vilaplana (Programa

Diumenge 28 d’octubre: 12:00 h. Concert Fira de Tots Sants de l’ Ateneu Musical al Centre Cultural El Teular (Programa)

Dissabte 10 de novembre al Centre Cultural El Teular a les 19h.: XXXII CERTAMEN CORAL FIRA TOTS SANTS  i  III FIRACOR en el que participen tres cors guardonats a darreres edicions: Coral de Belles Arts de SAbadel, Cor de Cambra Amalthea de València  i la Camerata Lacunensis de La Laguna – Tenerife

In memoriam Indalecio Carbonell

Indalecio Carbonell Llopis

Indalecio Carbonell Llopis

Soci de Mèrit del CIM Apolo

 

La missa  corpore insepulto s’ha previst divendres 19 d’octubre a les 12:45h a la Parròquia de Sant Maure i Sant Francesc.

Acte d’obertura de curs del Conservatori “Joan Cantó”

Al Centre Cultural, dijous 18 a les 20h

El proper dijous 18 d’octubre a les 20 h, els Conservatoris Professional de Música i Elemental de Dansa celebren al Centre Cultural l’ Acte acadèmic d’Obertura del Curs 2012-13.

L’acte comptarà amb la interpretació al piano per Marisa Blanes d’obres de Esplá, Blanquer i Palacio i de l’actuació de la Companyía de Dansa Alcoi – CoDA amb obres de Melo i Falla, com la intervenció del Subdirector  Gral de Qualitat Educativa Sr. Manuel Tomás.

Entrada per Invitació. Entrega d’invitacions al Conservatori

Paco Amaya en el Festival d’Orgue de Londres

Amb obres de Manuel Seco de Arpe i Amando Blanquer

Francisco Amaya Martínez (Alcoi, 1965)
Francisco Amaya Martínez (Alcoi, 1965)

El 5è Festival de Música Contemporània  d’Orgue, Annual Festival of New Organ Music, s’hi celebrarà en Londres propers dissabte 20 i diumenge 21 d’octubre en el marc de les celebracions del 60 aniversari de la coronació de la reina Elisabet II del Regne Unit.

El concert de cloenda del Festival  tindrà lloc diumenge 21 d’octubre a l’ Abadía de Westminster, on l’organista alcoià resident a Alacant,Paco Amaya estrenarà una obra de Manuel Seco de Arpe, catedràtic de composició al Reial Conservatori de Música de Madrid. Segons ha manifestat el propi Amaya “fidel al meus principis he inclós al programa un obra d’Amando Blanquer: La Mar”.

Tanmateix, la vespra, dissabte 20 d’octubre, Paco Amaya pronunciarà una conferència sobre “La música actual d’orgue en Espanya”  i oferirà un recital a l’església  St. Marylebon Parish.

Per altra banda, proper dissabte 13  abans d’eixir cap a Anglaterra, Amaya estrenarà en l’església Santa Marina la Reial de Lleó l’obra “Cuadernos para el Órgano de Sta. Mª La Real” encàrrec del XXIX Festival Internacional d’Orgue de Lleó al compositor guardonat amb el Premi nacional de la Música 2012, Alberto Posadas.

Quan la música s’agermana amb la imatge

Barcelona Clarinet Players són la música, Ibai Abad la imatge, i el resultat: una creació sorprenent

Jaume J. Ferrando
Sorprenent és el treball d’aquests quatre clarinetistes, de plantilla en la Banda Municipal de Barcelona,  Xavier Vilaplana (Alcoi, 1980),  Manuel Martínez (Villar del arzobispo, 1982), Martí Guasteví (Maó, 1977) i José V. Montesinos (Almenara, 1975)  que són  Barcelona Clarinet Players, sorprèn què  no s’hi queixen de com de mal està tot i no s’hi resignen a viure els anys de crisi des de la relativa comoditat de qui té un treball relativament segur.

Sorprenent que, s’empenyen en difondre música per a quartet de clarinets, fugint dels estereotips marcats per als intèrprets professionals al dintre del  microcosmos mal nomenat  “música culta”,  i s’hi llancen pels camins de la internet  amb videoclips… camins difícils aquests de la xarxa pel que fa a mantenir paràmetres de qualitat en la interpretació ja que més propmte que tard la interNET implica la pèrdua d’harmònics, la reducció de la gama dinàmica i en definitiva de la qualitat del so.

BCN Clarinet Players han superat les limitacions del medi i el format amb l’acurada creació visual de Ibai Abad, qui ha dirigit amb els músics -transformats per a l’ocasió en actors- unes petites pel·licules en forma de videoclips. Fa pocs dies van publicar el darrer, tercer de la sèrie encetada a començ d’any que ja compta amb un guardó. I és que el treball resultant és un producte artístic original, que per damunt de qualsevol altra cosa mostra uns artistes que són això, artistes de vocació, ni més ni menys. Una creació amb llenguatge actual que és una sorpresa en els temps que corren.

Czernowitzer Skizzen (No 2) de Alexander Kukelka

Daniel Ferrero, designat director de l’Himne

Quan s’acompleixen 25 anys de la desaparició del compositor ontinyentí José María Ferrero, l’Ajuntament d’Alcoi designa director de l’Himne de Festes 2013 al músic Daniel Ferrero Silvage (Ontinyent, 1965), fill del mestre, a més de director de la Societat Unió Musical d’Alberic i professor del Conservatori de Cullera.

Jordi Martínez -regidor de festes del consistori alcoià- ha informat que “enguany volem fer-li justícia a la figura del mestre Ferrero, un home que va mantindre molts vincles amb Alcoi, i que va faltar sense complir un dels seus desitjos: dirigir l’Himne de Festes. Creiem que amb aquesta designació, fem honor a la seua memòria i a la música festera en general, ja que el seu fill rebrà en nom seu l’homenatge d’Alcoi i de la festa alcoiana cap a un dels més brillants compositors del gènere”.