La Unió Musical de L’Orxa guanya el concurs del Día dels Músics 2013

Per segon any consecutiu la Unió Musical de L’Orxa (El Comtat) s’aixecava passat dissabte dia 20 -Dia dels Músics- amb el premi a la millor banda

Alcoi, Dia dels Músics (2013-04-20) Unió Musical de L'Orxa. Director: Juan Carlos Peris

Setze entitats musicals provinents de comarques com L’Alcoià, El Comtat, L’Alacantí, El Vinalopó, La Vall d’Albaida o La Safor participaren en el Concurs de Bandes de la Festa del Pasdoble que enguany arribava a la huitena edició.

El jurat format pels músics alcoians Marián Recuerda, Ángela Esteve i Yolanda Calabuig valorava diferents aspectes com afinació, interpretació i uniformitat; atorgava el premi 2013 a la Unió Musical de L’Orxa dirigida per Juan Carlos Peris Hernández que interpretava el pasdoble «Carol, l’orgull dels agüelos» de Francisco Esteve Pastor.

L’Unió Musical de L’Orxa acompanya a la filà Muntanyesos des de fa 40 anys, per la seua part Juan Carlos Peris s’hi presentava al capdavant de la banda en un concert celebrat a l’ Auditori de L’Orxa el passat sis d’abril.

Concierto en Agres con motivo del Día Mundial del Órgano

El órgano de Agres en el Día Mundial del Órgano dentro de los actos organizados por el 850 aniversario de Notre Dame de Paris

Ex-convent d'Agres. Orgue.El concierto será el próximo domingo, 5 de mayo a las 18.30 horas en el Santuario de la Virgen del Castillo de Agres

El organista alcoyano Paco Amaya tiene previsto un recital de órgano acompañado del flauta y zanfoña Rafa Soriano en el ex-Convento de Agres. Será uno de los 850 conciertos que se ofrecerán en todo el mundo el próximo 5 de mayo, durante 24 horas ininterrumpidas -gracias a los usos horarios-, dentro de los actos organizados con motivo del 850 aniversario de la Catedral de Notre Dame de París.

El Santuario de Nuestra Sra. del Castillo posee un bello instrumento representativo del romanticismo español que merece ser dado a conocer.

Los intérpretes han querido sumarse a este acontecimiento de forma desinteresada como homenaje a la aportación que organistas y compositores de Notre Dame han hecho a la música occidental y también, como reconocimiento al pueblo de Agres por conservar tan magnífico instrumento.

El repertorio que se interpretará abarca desde la edad media pasando por el clasicismo hasta principios del siglo XX con inclusión de distintas piezas relacionadas con Agres, los pastores y la devoción Mariana, punto de encuentro entre el santuario de Agres y la catedral parisina.

 

 

La cançó inspirada per la «Música Velha» de Grândola (Portugal) es convertia en l’himne d’una revolució

Mural en Grândola amb la partitura de "Grandola Vila Morena" de Paulo Juntas @ wikimedia.org

Va passar a l’abril… de 1974: la revolució dels clavells

S’han acomplit 39 anys i Grandola, vila morena, terra de fraternidade s’hi canta per tota Europa, aquella cançó que emetia “Rádio Renascença” -l’emissora catòlica portuguesa- els primers minuts del 25 d’abril de 1974, era el senyal per a l’aixecament contra el règim de Salazar en una revolució incruenta que ha esdevingut model europeu en temps de crisi econòmica i social.

Huí, la cançó-marxa que parla de cares amistoses, igualtat i germanor s’aixeca esperançada front als governants d’una Europa que no acompleix les expectatives de la gent. És cert que la música i les cançons són eina política, des de La Marsellesa cap ací, passant per l’Himne de Riego; però a diferència d’altres époques, huí els ciutadans europeus s’agafen al símbol del fusell convertit en florer.

I, és just recordar que l’orige de la cançò cal cercar-lo a l’ambient d’una societat musical: les bandes de música què als seus pobles han estés la cultura i potenciat la societat civil… són exemple de civisme, participació, alegría, cultura i fraternitat, des de fa molt temps.

La Sociedade Musical Fraternidade Operária Grandolense o «Música Velha» (Vella) de Grândola va estar formada al 1912, i com totes les bandes de música ha ofert al seu poble cultura i convivència, així pels anys seixanta ja tenia una biblioteca, un grup de teatre, un cineclub i era l’ànima -el poble que més manava- de la vida cívica i cultural d’una vila assolejada al sud de Portugal que comptava 20.000 habitants.1

Amb motiu del cinquanta-dos aniversari de la seua fundació, la societat va convidar per a cantar a la festa José «Zeca» Afonso (Aveiro, 1929 — Setúbal, 1987), cantautor que sovint participava en festes populars i professor que s’havia pronunciat contra el règim desprès de viure l’amarga realitat colonial a Moçambic i Angola. Afonso va quedar fortament impressionat per l’ambient de germanor viscut a la societat musical i al poble, de manera que pocs dies desprès escrigué aquest poema que ha passat a la història.2

Grândola, vila morena / Terra da fraternidade/ O povo é quem mais ordena/ Dentro de ti, ó cidade  […]

Em cada esquina um amigo / Em cada rosto igualdade / Grândola, vila morena /Terra da fraternidade […]

Veure lletra sencera i una traducció al castellà

Notes:

1Actualment poc més de 10.000 habitants [http://pt.wikipedia.org/wiki/Gr%C3%A2ndola]

2Les dades sobre l’orige de la cançò i els fets esmentats s’han traduït de la informació sobre la Sociedade Musical Fraternidade Operária Grandolense en el lloc web http://www.bandasfilarmonicas.com [consulta: abril 2013] i dels articles de la wikipedia en versió portuguesa que en cada cas s’han enllaçat. L’abundant informació recent fa que resulte molt difícil contrastar les dades que s’indiquen, per tant, amb totes les reserves.

Homenatge a Raül Botella

La Mostra Retrospectiva de Raül Botella s’inaugura a l’ Àgora el proper divendres, 3 de maig a les 20:30h

Raul-Botella-RetrospectivaL’artiste plàstic alcoià va faltar fa un any, als 35 anys.

Ben prompte familia i amics van considerar el fer un homenatge que ara, amb el suport de l’Ajuntament d’Alcoi i la Universitat d’Alacant, s’anuncia per als propers dies amb voluntat multidisciplinària perquè des de diferents disciplines s’hi vol estar presents en aquest homenatge.

La mostra estarà en l’ Àgora fins 14 de juny, posteriorment, en els mesos de setembre i octubre viajarà a la Universitat d’Alacant.

PREC A SANT JORDI

Amando Blanquer Ponsoda (Alcoi, 1935 – València, 2005)
Amando Blanquer Ponsoda (Alcoi, 1935 – València, 2005)

PREC A SANT JORDI
de la Missa a Sant Jordi

Amando Blanquer Ponsoda
Joan Valls Jordà

ORQUESTRA SIMFÒNICA ALCOIANA
COR DE VALÈNCIA

Director: Gregorio Casasempere Gisbert
Enregistrament a cura de la Consellería de Cultura, Educació i Ciència, l’Ajuntament d’ Alcoi i l’ Associació de Sant Jordi al Teatre dels Salesians 17 i 18 de febrer de 1996

Prec a Sant Jordi
Joan Valls Jordà

Cavaller del miracle que en cèlica victòria
arribares a Alcoi cavalcant entre el blau.
Pel pàlpit d’aquest poble que venera ta glòria,
fes-nos la creu alegre i otorga-nos la Pau.

Cavaller taumaturg que empunyes la sageta
amb somrís de triomf inspirant viva fe.
Per a que puge al cel nostra pregària inquieta,
abranda l’esperança i esmena el nostre alè.

Que ta imatge enlluerne amb resplandor divina
i a les blanques creences posa escut i fermall.
Sempre sigues el símbol de la creu gegantina
que oneja en ta bandera i dreça el teu cavall.

Cavaller del miracle, airosa la crinera,
lluent de casc i altívol sobre el corcer febril,
fes eterna la Festa que esclata en primavera
com rosa que es renova al brot del mes d’abril.

El alumno Javi Picó accede a la Jove Orquestra d’Alcoi

Javi Picó Altaba (Alcoi, 1988)
Javi Picó Altaba (Alcoi, 1998) es músico en plantilla de la Corporación Musical Primitiva desde 2012

JAGC
La Escuela de Música “Amando Blanquer” vuelve a estar de enhorabuena. Recientemente, el alumno Javi Picó Altaba conseguía superar las pruebas de acceso a la Jove Orquestra d’Alcoi (JOA). Junto a este oboísta alcoyano, la entidad local contará entre sus filas con un violinista, un violonchelista, tres percusionistas y un trompista.

Para la ocasión, el joven músico interpretó una de las partes que componen el Concierto para oboe en Si bemol de Haendel, además de una obra a primera vista. De esta manera, el joven ha visto recompensado el trabajo llevado a cabo en los últimos meses en el seno de esta Escuela.

En breve, esta agrupación alcoyana iniciará el trabajo con las nuevas incorporaciones. Cabe recordar que la JOA suele realizar dos encuentros anuales con sus integrantes y cuyas experiencias resultan totalmente positivas de cara a su posible inclusión en la Orquestra Simfònica Alcoiana.

Desde la Escuela de Música “Amando Blanquer” felicitamos al joven músico y le deseamos todo lo mejor en este nueva andadura educativa.

“Un acte desconegut”: Àngel Lluís Ferrando parla en Radio Alcoy sobre el Tríduum a Sant Jordi

Les dos entitats musicals més antigues de la ciutat, “Vella” i “Nova”, il·lustren amb música l’ofici de vespres i la missa que s’hi celebra els tres dies previs a l’inici de la festa de moros i cristians: un acte que es perd en el temps i, en el fons, és un desconegut

SANT JORDI Foto: FEDESCODA @ wikimedia.org
SANT JORDI “El Xicotet” Foto: FEDESCODA @ wikimedia.org

El Tríduum s’hi celebra enguany 17, 18 i 19 d’abril a les 20:15 a la Parròquia de Santa María

L’orige dels oficis religiosos a Sant Jordi prèvis a la festa de moros i cristians es perd en el temps, és un acte que s’ha fet sempre, però la música actual comença en 1890, què amb coincidència amb el XVI centenari del martiri de Sant Jordi,  s’hi convoca un concurs per a un himne al sant que guanya el mestre José Espí Ulrich amb la peça “Walí Walí yo te saludo”, uns goigs a Sant Jordi que constituiràn el novenari que anualment el poble dedicarà al sant patró i que per la vinculació de l’autor amb la Música Nova serà la seua capella l’encarregada de interpretar-la.

Posteriorment, en 1919, Julio Laporta Hellín farà una peça funcionalment idèntica, amb música diferent però clarament inspirada en la de Espí, que constituirà el “novenari” de la Música Vella. D’aquesta manera s’encetava el relleu anual entre les dos entitats musicals fins huí.

L’Associació de Sant Jordi i el propi Ajuntament d’Alcoi han preservat i cuidat aquest acte que en el fons és un desconegut. Enguany és un any especial perquè des de l’Associació de Sant Jordi s’ha pensat que era millor fussionar els dos cors: el Coro Cantores de Alcoy -on estan els antics membres de la capella de la Música Vella- i la Coral Polifònica Alcoiana. A més, la música d’autors universals que acompanya la liturgia, cada any presenta variacions, així enguany amb coincidència amb l’Any Verdi s’ha inclós el cor d’esclaus de Nabucco, el celebèrrim coral “Va pensiero”.

Àngel Lluís Ferrando entrevistat en “Hoy por hoy Alcoy” (18-4-2013) per Lucia Gadea de Radio Alcoy parla sobre la música del Tríduum a Sant Jordi.

Per altra banda, Radio Alcoy oferirà un programa especial el dilluns 22 d’abril sobre les particularitats de la música per a Sant Jordi a partir de les 12:20 en coincidència amb la missa major en la qual, l’Orquestra Simfònica Alcoiana, dirigida per Gregori Casasempere Gisbert, interpretarà la Missa a Sant Jordi de Amando Blanquer.

“L’entrà dels moros” al Col·legi José Arnauda d’Alcoi

El passat dijous, 11 d’abril un grup de músics, de forma voluntària i desinteressada, van acudir al Col·legi Arnauda d’on és professora, la també músic de La Primitiva, Ana Molina, portant música en directe als alumnes de infantil, els quals aprofitant les festes de Sant Jordi estaven treballant el projecte “moros i cristians”, la seua presència va rebolicar tot el centre. Ací tenim el testimoni gràfic de Joan Lluís Santamaría amb les sentides paraules d’un mestre de primària: Gabriel Barrachina. 

… deixa volar la imaginació, rememorant esquadres de negres, cara pintada, tocats de plomes blanques als caps, a la llum d’una vesprada del mes d’abril

Foto: Joan Lluís Santamaria
Foto: Joan Lluís Santamaria

GABRIEL BARRACHINA
Són les tres de la vesprada d’un dia corrent al col·legi Arnauda, estic a classe, preguntant als meus alumnes Coneixement del Medi quan, de sobte, un d’ells comenta: es sent música.

Si, responc jo, es sent música de festes. Tenint en compte les poques ganes que tenen de que els pregunte més, i coneixedors com són de que soc fester i m’agrada la festa, intenten que parle de música i de festa i deixe les preguntes per un altre moment.

I clar, ho aconsegueixen. Perquè sentiu música..? Podria ser d’un cotxe que passa, podria ser que el mes menuts tinguen posat el reproductor de cd a tota canya, preparant les festes que s’acosten, o ves tu a saber que, però no. El que esteu sentint és un clarinet calfant, assajant abans d’interpretar una partitura.

I això perquè? Que fa ací un clarinet? I, a més a més, es senten altre instruments…

Va – comente jo – vos ho explique.

Al col·legi sempre hem celebrat les festes, amb una xicoteta entrada de moros i cristians a infantil. I enguany les mestres han decidit ampliar el projecte i treballaran la trilogia sencera.

Rebolica a la classe… I ho podem veure? I que fan? Que morro tenen!

Impossible continuar en la classe… Bé, que tenim que fer… anem a veure que fan en infantil.

Foto: Joan Lluís Santamaría
Foto: Joan Lluís Santamaría

Abocats a les galeries del col·legi, l’estampa que es veu posa la pell de gallina: centenars de menuts esperen a les grades. A l’altra part del pati, en formació i uniforme complet, una vintena de músics de la Corporació Musical ‘Primitiva’ d’Alcoi esperen per començar el nostre particular dia dels músics. Sona la música, en primer lloc una marxa cristina, els xiquets i xiquetes miren en els ulls ben oberts les evolucions de la banda pel pati, aplaudeixen, comenten… Que és açò? Que toquen? Hi ha molts instruments… Un bona oportunitat per que els alumnes coneguen la música festera de primera ma.

Com a pare pense en la meu filla que és al pati, en el meu fill que també mira des de la galeria de dalt. Veig com gaudeixen d’aquesta música que per ells es tan coneguda, que senten al cotxe des de que comença abril. Pense que tenen molta sort de poder estar al seu cole, sentint i vivint el que és la música en directe, la música d’una entitat amb quasi 200 anys d’història. Mentre, el meu fill marca el pas inconscientment. Pense també en els alumnes que, per qualsevol circumstància, no coneixien aquesta música, o pot ser siga la primera vegada que veuen una banda tocant al carrer… Quina il·lusió i que gran experiència!

I aleshores el que m’emocione soc jo, para la música, el bombo marca ritme de marxa mora. I al pati d’Arnauda comença a sonar Uzúl el m’selmin, la coneguda popularment com “L’entrà dels Moros”. I la meua ment festera deixa volar la imaginació, rememorant esquadres de negres, cara pintada, tocats de plomes blanques als caps, a la llum d’una vesprada del mes d’abril.

Foto: Joan Lluís Santamaría
Foto: Joan Lluís Santamaría

I així va passant la festa pel meu col·legi, al sons dels pasdobles, de les marxes i de l’himne de Festa, que tanca la vesprada als sons del conegut càntic “Nostra festa ja, cridant-nos està”.

En resum, una experiència fantàstica que agrair a l’equip d’infantil i, per descomptat, als musics de “La Primitiva”. Fins l’any que ve, que vos esperem de nou!

La Festa de Sant Jordi entra en la recta final

Concòrdia 2013 Associació de Sant Jordi d'Alcoi
Ramón Castañer (Alcoi, 1929 – Madrid, 2011) Detall del mural de Sant Jordi al Santuari de María Auxiliadora d’Alcoi en la Concòrdia de l’Associació de Sant Jordi

Huí dimarts 16 d’abril a les 20h, amb el trasllat processional de la imatge de Sant Jordi des del seu temple fins la Parròquia de Santa María s’enceten els cultes religiosos que la ciutat ofereix al sant patró, i d’aquesta manera s’entra en la recta final de la festa major alcoiana.

Els tres díes següents, a l’esglèsia de Santa María s’hi celebrarà el Solemne Tríduum, en el qual el Coro Cantores de Alcoy i la Coral Polifònica Alcoiana acompanyats per la Capella de la Música Vella d’Alcoi sota la direcció d’Àngel Lluís Ferrando, interpretarà els Goigs a Sant Jordi ó  Walí-Walí de Julio Laporta Hellín,  l’himne “Insigne Mártir” de Enrique Juan Merin i algunes parts de la Segona Missa Pontifical de Lorenzo Perosi; entre d’altres peces de George F. Haendel, Wolfgang A. Mozart, Giuseppe de Marzi i Giuseppe Verdi, autor aquest darrer del que enguany s’hi celebra el centenari del seu neixement.

Els barítons Alfonso Marco i Agustín García cantaràn les parts solistes.

Detall de la música programada al Tríduum 2013

Uzul el m’selmin: l’assaig

Les càmares de Canal 9 a l’assaig d’una marxa quasi centenària

2013-04-13_assaig_1_Jorge-Terol-CerveraJaume J. Ferrando – Fotos: J. Terol Cervera
La Primitiva amb un grapat de col·laboradores relacionades amb Filà i Música repassava L’entrà dels moros, ahir dissabte al CIM Apolo.

Com tots els anys, s’hi trobava un moment abans de festes per assajar amb panderetes i panderos l’emblemàtica marxa mora de Camilo Pérez Monllor. És tracta d’una fita obligada al particular calandari fester-musical de la casa, un “amagatall” de la festa, com tants altres que no tendria la menor importància si no fora perquè la marxa en qüestió està a punt de fer cent anys.

Per aquest motiu, l’assaig d’aquest dissabte va tenir la presència de les càmares de Canal 9, que feien un reportatge sobre la marxa i la seua pervivència al sí d’Apolo, una originalitat musical mantinguda gràcias a l’afecte mutu de músics de la Vella i de festers Abencerratges.

Camilo Pérez Monllor va signar a San Fernando (Càdis) la partitura de Uzul el m’selmin- L’entrà dels moros al maig del 1914. La marxa incorpora la dolçaina -substituint als clarinets- en la partitura original i una singular mixtura rítmica, molt probablement inspirada al nord del Marroc en el temps que Pérez Monllor va estar destinat a Larache en l’antic protectorat espanyol.

El títol és un altre “misteri”, sembla que s’hi tracta d’una transcripció fonètica a partir de la llengua bereber, que s’hi relaciona amb el descendre o caminar cap avall -direm “l’entrà” en Alcoi- dels musulmans -o dels creients, tant se val-, és a dir “l’entrà dels moros” com el propi autor assenyala sense cap comentari a la partitura.

Assaig L'entrà dels moros 2013-04-13 Foto: Jorge Terol CerveraL’originalitat de la peça està sobradament demostrada amb la pervivència al llarg del temps, “és una joieta que tenim que trauere cada any al carrer” deia Àngel Lluís Ferrando no fa massa temps en unes declaracions a la premsa. Tot i què no sempre ha estat així, perquè especialment als primers anys no deguè ser fàcil adaptar-se al suggeerent  i “trepidant” ritme de la marxa i se sap de les dificultats per adaptar-se a la instrumentació, fins que Fernando de Mora va trobar la solució baixant un punt la tonalitat. Un altre canvi va estar cap als anys cinquanta quan el ritme de l’entrada de moros va anar ralentizant-se, fent-ho tambè la marxa per no perdre vigència i presència al carrer.

De camí al centenari de L’entrà dels moros, cap fer una reflexió sobre allò que significa per als valencians de huí, i el respecte amb que l’autor va tractar les restes del folcklor andalusí al nord d’àfrica potser un punt de partida.