Uzul el m’selmin: l’assaig

Les càmares de Canal 9 a l’assaig d’una marxa quasi centenària

2013-04-13_assaig_1_Jorge-Terol-CerveraJaume J. Ferrando – Fotos: J. Terol Cervera
La Primitiva amb un grapat de col·laboradores relacionades amb Filà i Música repassava L’entrà dels moros, ahir dissabte al CIM Apolo.

Com tots els anys, s’hi trobava un moment abans de festes per assajar amb panderetes i panderos l’emblemàtica marxa mora de Camilo Pérez Monllor. És tracta d’una fita obligada al particular calandari fester-musical de la casa, un «amagatall» de la festa, com tants altres que no tendria la menor importància si no fora perquè la marxa en qüestió està a punt de fer cent anys.

Per aquest motiu, l’assaig d’aquest dissabte va tenir la presència de les càmares de Canal 9, que feien un reportatge sobre la marxa i la seua pervivència al sí d’Apolo, una originalitat musical mantinguda gràcias a l’afecte mutu de músics de la Vella i de festers Abencerratges.

Camilo Pérez Monllor va signar a San Fernando (Càdis) la partitura de Uzul el m’selmin- L’entrà dels moros al maig del 1914. La marxa incorpora la dolçaina -substituint als clarinets- en la partitura original i una singular mixtura rítmica, molt probablement inspirada al nord del Marroc en el temps que Pérez Monllor va estar destinat a Larache en l’antic protectorat espanyol.

El títol és un altre «misteri», sembla que s’hi tracta d’una transcripció fonètica a partir de la llengua bereber, que s’hi relaciona amb el descendre o caminar cap avall -direm «l’entrà» en Alcoi- dels musulmans -o dels creients, tant se val-, és a dir «l’entrà dels moros» com el propi autor assenyala sense cap comentari a la partitura.

Assaig L'entrà dels moros 2013-04-13 Foto: Jorge Terol CerveraL’originalitat de la peça està sobradament demostrada amb la pervivència al llarg del temps, «és una joieta que tenim que trauere cada any al carrer» deia Àngel Lluís Ferrando no fa massa temps en unes declaracions a la premsa. Tot i què no sempre ha estat així, perquè especialment als primers anys no deguè ser fàcil adaptar-se al suggeerent  i «trepidant» ritme de la marxa i se sap de les dificultats per adaptar-se a la instrumentació, fins que Fernando de Mora va trobar la solució baixant un punt la tonalitat. Un altre canvi va estar cap als anys cinquanta quan el ritme de l’entrada de moros va anar ralentizant-se, fent-ho tambè la marxa per no perdre vigència i presència al carrer.

De camí al centenari de L’entrà dels moros, cap fer una reflexió sobre allò que significa per als valencians de huí, i el respecte amb que l’autor va tractar les restes del folcklor andalusí al nord d’àfrica potser un punt de partida.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s