Va passar al maig de 1831 : Cavalls i volantins amb música «de Bombo»

Ara fa 182 anys, el 30 de maig de 1831, s’hi va celebrar al Tossal una ‘funció de cavalls’, era la darrera d’un total de 7 què amb un altra de volantins s’hi van oferir a l’esmentat indret amb la participació de la «música de Bombo» de la Vila alcoiana, banda què posteriorment -arran la formació d’una de Nova- passaria a conèixer-se amb el nom de «Primitiva»

Així ho anota José Cantó a mà -i en castellà que s’ha transcrit literalment-, a la seua particular llibreta Libro de las Noticias de Las Comedias quesean Representado desde el año 1825 hasta la Orapresente

Abril

[diumenge] dia 24 En el tosal musica de Bombo función de Cavalos … 90 rs

Mayo

[dimecres] dia 4 Bolatines en el tosal Bombo … … 90 rs

[diumenge] dia 8 En el tosal Compª de Cavalos … 90 rs

[dijous] dia 12 en el tosal Cavallos y Bombo … 90 rs

[diumenge] dia 15 en el tosal Cavallos  ”  … 90 rs

[diumenge] dia 22 y [dilluns] 23 en el tosal y [dilluns] dia 30  … 180 rs

Les ‘funcions de cavalls’ eren espectacles propers a d’allò que hui coneixem com a circ, barreja d’equitació i gimnàstica, per a mostrar equilibris i habilitats. Una descripció la trobem dins del relat de les festes de proclamació de Carles IV d’Espanya:

Sus ejercicios eran los mismos que se hacen hoy en los circos de verano, con sus aros, túneles de papel, bandas, saltos mortales á caballo, y hasta el payaso ó clown, como hoy se dice.

[Cotarelo y Mori, Emilio (1897): Iriarte y su época Madrid, Sucesores de Rivadeneira p.371]

Sobre el repertori musical, no tenim ni idea, però com era habitual a les comèdies, qualsevol espectacle s’encetava normalment amb una simfonia, obertura diríem ara.1

Les funcions de cavalls i volantins degueren ser populars en poblacions grans i petites, de fet tindran una contribució que pagar, la qual al 1847 s’assenyalava en rals de billó, la moneda que per aquestes terres s’hi coneixia com ‘quinzet’.

Empresarios de compañías de diversiones ó espectáculos públicos, como son los de caballos, volatines, titiriteros y demas que se asimilen á esta clase.

En Madnd y Barcelona, Cada funcion de caballos 140. Las de voIatines y titiriteros. 80 [reales de vellón]

En los pueblos de más de 12,000 vecinos unas y otras, 60

En los que no excedan de 12,000 ni bajen de 3,000. 30

En los pueblos que bajen de 3,000 vecinos, 20

[Coleccion legislativa de España: 1847 p.32]

Plano de Alcoy en el Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico, Atlas de España y sus posesiones de ultramar. Provincia de Alicante. Pascual Madoz - Francisco Coello
Plànol d’Alcoi (1859)

José Cantó: ajustador

Balls de màscares, comèdies, funcions de volantins i les descrites ‘funcions de cavalls’, junt a les funcions d’església, semblen les activitats habituals dels músics d’ara fa quasi dos-cents anys. El testimoni de José Cantó, referint-se a la «música de bombo» des de dins, com un ajustador de músics i contractes, aporta una visió singular de l’activitat musical a Alcoi i a més, les ressenyades funcions al Tossal són la primera menció expressa de Cantó de música al carrer, de música de banda a la seua llibreta.

El Tossal

Aquest barri obrer extramurs, que a hores d’ara coneixem com Viaducte, per la seua proximitat a la població, sembla oferia un espai adient per a diferents diversions. Entre d’elles sembla que prop de la Riba degué haver un espai dedicat a la baralla de galls o “reñidero de gallos” ja qualificat com antic a la premsa del darrer quart del XIX [El Serpis, 7-10-1887]. Tanmateix, al Tossal deguè haver un “trinquete viejo” [El Serpis, 7-11-1884] a més de l’estenedor de la Reial Fàbrica de Draps i difernts molins o fàbriques de paper, tal i com s’assenyala al Plànol d’Alcoi de 1859. Llocs possibles per acollir funcions de cavalls i volantins.

FONTS i BIBLIOGRAFIA:

Biblioteca Nacional d’Espanya. Hemeroteca digital

Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Biblioteca Virtual de Prensa Histórica

CANTÓ, José (2011) Libro de las Noticias de Las Comedias quesean Representado desde el año 1825 hasta la Orapresente. Lloréns Libros. Alcoy

NOTES:

1S’hi pot veure el programa d’una d’aquestes funcions El Clamor público. 5-8-1849

Manuel de Falla : DANZA RITUAL DEL FUEGO (de El Amor Brujo)

Corporación Musical Primitiva de Alcoi – Ballet Onsen Dance

EMBRUJO @ Teatre Calderón d’ Alcoi (24, febrero 2013)

Vicent Cortell estrena “Obertura per a banda”

A les 12 del migdia, el proper dilluns 27 de maig, al Saló d’Actes del Conservatori Superior “Oscar Esplá” d’Alacant

2013-05-27_Cortell-CSMALa Banda Simfònica del CSMA ofereix un concert el proper dilluns 27 de maig a les 12h. El concert programat dins els actes de cloenda del curs acadèmic 2012-13 recull els treballs dels alumnes de composició, entre els quals s’hi compta la “Obertura per a banda” de Vicent Cortell, obra que estarà dirigida pel jove autor.

Vicent Cortell Cascant (Alcoi, 1986) és percusionista i membre en plantilla de la Corporació Musical Primitiva des del 1998; el passat any va publicar a Ribera Musica “Tros de concurs” per a bombardí i piano, obra obligada al II Concurs de Bombardi i Tuba “La Vila Joiosa”.

 

Tarde de Embrujo con la Primitiva de Alcoy

Entre otras noticias sobre las bandas de música de Alcoi, el nº172 de Música i Poble, incluye el artículo sobre EMBRUJO que reproducimos

2013_Musica-Poble-172_p76_Embrujo (José A. García Casasempere)José A. García Casasempere

Un paseo por la música y danza española. Con este lema quedaba definido el espectáculo Embrujo que la Corporación Musical Primitiva llevaba a cabo el pasado 24 de febrero en el Teatro Calderón. Con el objetivo de aunar música y danza española, la entidad musical volvía a entablar vínculos con las entidades alcoyanas; en este caso, con el ballet Onsen Dance y con las conocidas coreógrafas Begoña Bravo y Begoña Moral.

Bajo la batuta de Angel Lluis Ferrando, el formato del evento se mostró a través de la intercalación de piezas instrumentales junto a obras españolas que eran acompañadas por los pasos de la danza. Si bien la Danza ritual del fuego contó con unos movimientos exóticos y tranquilos que recordaban a la media luna, las coreografías posteriores dejaron entrever pasos grupales con un carácter más festivo y lúdico.

Por lo que respecta a la parte musical, los espectadores pudieron disfrutar de grandes autores de la música española, tales como Giménez, Albéniz, Turina o Granados. También en esta ocasión se dieron momentos de todo tipo: desde la sutileza y el ambiente íntimo creado a través de los sonidos de Goyescas, hasta los movimientos más alegres y efusivos alcanzados con El baile de Luis Alonso. Por otra parte, Isaac Albéniz recordó el carácter más popular de nuestra música, con un paseo andaluz a través de Cádiz, Córdoba, Granada y Sevilla.

En definitiva, un encuentro único en el que quedó demostrado la capacidad de la entidad musical para trabajar junto a otra organización alcoyana. Todo, al mismo tiempo que se trabajaba un repertorio musical de carácter específico.

Enrique Granados : GOYESCAS

Corporación Musical Primitiva de Alcoi – Ballet Onsen Dance

EMBRUJO @ Teatre Calderón d’ Alcoi (24, febrero 2013)

Crònica del polèmic certamen d’Alacant de l’any 1889

Per Ernest Llorens a la revista “Música i Poble” de la FSMCV

Banda Primitiva d'Alcoi en 1889. Rafael Pascual Pascual, directorual_sm
Banda Primitiva d’Alcoi en 1889. Director: Rafael Pascual Pascual

A la revista de la Federació de Societats Musicals Música i Poble nº172 d’aquest mes de maig, Ernest Llorens ha puiblicat un interessant treball de recerca sota el titol “Crònica del polèmic certamen d’Alacant de l’any 1889“.

El certamen en qüestió s’hi va celebrar amb ocasssió del IV Centenari de la Santa Faç i va comptar, entre d’altres, amb la participació de dos bandes alcoianes: La Novísima i La Primitiva, aixecant-se aquesta, sota la direcció de Rafael Pascual, amb el primer premi del jurat que presidia Ruperto Chapí.

Bicentenari de Verdi i Wagner amb La Pau de Beneixama

La SM La Pau de Beneixama celebra el bicentenari de Verdi i Wagner amb un concert el proper dissabte 25 de maig

25-05-2013 Bicentenari de Wagner i Verdi a la SM La Pau de BeneixamaAquest mes de maig, la Societat Musical La Pau celebra el Bicentenari de Giuseppe Verdi i de Richard Wagner, ambdós compositors nascuts al 1813.  Amb aquest motiu i dins de la Campanya “Música als Pobles” de la Diputació Provincial d’Alacant, La Pau ha programat un concert el dissabte 25 de maig a les 20:00 h. a l’Auditori Municipal, amb obres d’aquestos compositors com ara el preludi de Parsifal i l’obertura de Rienzi, de Wagner; o l’obertura de La Forza del Destino i l’escena i la gran marxa de lòpera Aida, de Verdi.

A més, previ al concert s’hi va celebrar divendres passat una Taula Redona per explicar tant les obres que s’escoltaran al concert, com també per a fer una poca d’història d’aquests magnífics compositors, que encara que van nàixer el mateix any, van fer una música prou diferent.

La SM La Pau de Beneixama comparteix amb La Primitiva d’Alcoi història i tradició, a més a hores d’ara Àngel Lluís Ferrando és el director titular d’ambdós agrupacions artístiques.

El paper de les societats musicals en el teixit social i cultural valencià

“… hi ha una desviació clara entre el que deuría de ser el món de les societats musicals i el món que en realitat és, perquè està un poc en el territori de lo joliu, de lo festiu… de un compromís més, digem-ne, lleuger; què no pas de la intensitat que podria significar que tot el capital i tot el potencial que les corporacions musicals tenen, s’hi pogués dedicar en major profunditat i en major abast als interessos col·lectius…”

Josep Sou parla envers el paper de les societats musicals en el teixit social i cultural valenciàJosep Sou (Alcoi, 1951), vicerrector de cultura de la Universitat Miguel Hernández d’Elx. entrevistat en un video de l’ámbit “Creativitat i Cultura” dins del III Congrés General de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana que sota el lema “De la memòria a la innovació” s’hi celebra virtualment al primer semestre d’aquest 2013.

Creativitat i Cultura: àmbit de reflexió

El camp central de les societats musicals és, sens dubte, la música. No obstant això el moviment associatiu musical és un proveïdor de serveis creatius i culturals de primer ordre. Les potencialitats de les SSMM com a espais de creació, producció i difusió d’activitats culturals són molt elevades Inclús en la pròpia música l’accent sobre els aspectes creatius -i no sols interpretatius- pot amplificar-se notablement Este àmbit de reflexió, per tant, tracta de plantejar el reforç de les Societats Musicals com a espais de creació per al conjunt de les disciplines artístiques i activitats culturals buscant les sinergies, les complementarietats, la multidisciplinarietat i també la col·laboració amb els agents creatius i culturals vinculats a la massa social i al territori.

Opina i participa : III Congrés General de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana

Qüestionari breu a Àngel Lluís Ferrando

Àngel Lluís Ferrando. Foto by Triana Ferrandiz
Àngel Lluís Ferrando (Alcoi, 1965)

Tres deu, la revista digital de l’escena musical valenciana ha publicat aquesta setmana una entrevista a Àngel Lluís Ferrando

El qüestionari publicat a la web tresdeu.com, fa un repás de la trajectòria artística de Ferrando, incidint en percepcions personals sobre la tasca del compositor, o el paper del director entre d’altres aspectes relatius a les bandes de música.

tresdeu.com – Qüestionari breu a Àngel Lluís Ferrando (Director de la Primitiva d’Alcoi)

 

Per Alcoi i per Sant Jordi: crònica 2013

Jaume J. Ferrando
Uns dies forts de calor presagiaven forts inconvenients per a Sant Jordi, finalment però, la temperatura va estar molt agradable, amb eixe punt de frescor nocturna i nuvolositat de dia que dona treva al sol primaveral, un difícil punt just per a disfrutar del carrer.

Però si l’oratge va estar tot un clàssic les dates, i altres novetats, van oferir l’obligat contrapunt. Enguany el dia Sant Jordi va ser el 22 d’abril, les entrades el diumenge 21 i “els músics” el dissabte 20, moment en què cal començar la crònica parlant de les “xiques d’Apolo” que enguany arribaven al seu XXIII dinar amb la corresponent entrega de guardons a Roberto Ortíz, Elías Vidal, Rubén Priego i Gabriel Micó.

Esperança Calabuig, abanderada 2013 de la Corporació Musical Primitiva. Foto: Mª Angeles Ruano.
Esperança Calabuig, abanderada 2013 de la Corporació Musical Primitiva. Foto: Mª Angeles Ruano.

El nomenament com abanderada d’Esperança Calabuig va comptar amb la presència del regidor de festes Jordi Martínez i l’assessor musical de l’Associació de Sant Jordi Rafael Seguí, entre familiars i amics. Acte ple d’emoció i preludi cassola a l’oficial desfilada que enguany comptava amb la novetat de formar per primer cop l’Agrupació Musical El Serpis encetant el pas de les bandes de la ciutat; pas que tancava La Primitiva amb Sant Jordiet interpretant «Desperta’t Alcoi» de Gregori Casasempere Gisbert.

Músics de La Primitiva - Himne de Festa. Foto: Tony Soler
Músics de La Primitiva – Himne de Festa. Foto: Tony Soler

La interpretació de l’Himne de Festa sota la direcció de Daniel Ferrero, va estar el darrer acte en que vam veure alguns músics, Sergi Llinares i Hèctor Barberà formarien d’emirs dels Benimerins i Vicent Cortell vestia per primer cop de masero, totes dos filaes en any de capità, però també altres com David Yépez engrossiria les -ja plenes de músics-, files dels Creuats. Poc semblaria, tot plegat, al costat de la creuà formal en els Marrakesch de les nostres dolçaina i tabal, Cristina Gisbert i Carolina Cordón.

La primera diana que enguany arrancava a la vorera est de la plaça, enfront l’ajuntament, pel que fa als nostres Abencerratges, comptava amb Jorge Jordà de cap d’esquadra, qui va triar «El Sr. Emilio lo Chato» de Gustavo Pascual, pasdoble dedicat per l’autor al seu besavi Emilio Jordà de malnom “el xato”, alfereç Chano de 1948 i que va faltar ara fa cinquanta anys. Pasdoble què per primer cop interpretava La Primitiva d’Alcoi, davant del sempre distingit públic matiner entre el qual s’hi va poder veure al fill de l’autor, Gustavo Pascual Pérez.

Fins L’entrà dels moros, La Cordeta va participar amb el capità cristià i també a l’alferes dels Gusmans, requerint el seu director Julio García de la col·laboració de diferents instrumentistes per als dos actes. A migdia, el notíciari de Canal 9 emetia, amb les inevitables imprecissions, un petit reportage incloent les imatges gravades a l’Apolo dies abans i d’altres d’arxiu, junt el testimoni de Javier Picó, Antonio Sirvent i Àngel Lluís Ferrando. A la tarda i com estava previst, Vicent Sanoguera va veure l’arrancada del capità moro que incorporava la seua marxa «Banu Marin» abans de que banda i dolçaines feren «L’ entrà dels moros» de manera esplèndida, amb un tempo marcat pel mestre Àngel Lluís Ferrando, qualificable de giusto, per tenir el difícil encert de deixar content a tothom.

Arribàvem al dia de Sant Jordi -enguany 22 d’abril- amb el dubte de si calia felicitar als jordis o si convenia esperar-se a l’endemà. Després de la segona diana amb «Nanos i Chegans» de Pérez Monllor i un extraordinari esmorçar a la filà, tots els dubtes s’hi van dissipar i cadascú va fer allò que li va semblar, quedant en tots els casos d’allò més bé.

La processó va ser el moment de fer «Tosca» de Puccini, amb el clàssic arranjament que va dur Camilo Pérez Monllor d’Itàlia i que va estar interpretat en les dos voltes que va fer La Primitiva, amb la seua filà i amb les autoritats.

I així posàvem punt i final a la participació “oficial” de la Corporació Musical Primitiva a la festa major alcoiana del 2013, encetada al temps de la pasqua amb la glòria, en un seguici continuu d’activitat musical com per a ficar-se de l’inrevés i que donava treva en un solejat dia dels trons, -que enguany estrenava un recorregut més breu- incloent la trobada amb la xaranga a la plaça de dins i el dinar a la filà. Festa que suposa l’ajustat punt de retrobar-se amb l’amistat i el benvoler… per Alcoi i per Sant Jordi.