Dossier: El Teatro Circo d’Alcoi (i 2ª part). La Primitiva: Catorze concerts per a banda (1945-1985)
Vestíbul del teatre on s’aprecia, als laterals, les entrades a la cafeteria de la Societat «El Trabajo»
Tal com anunciava a la primera part, aquesta segona està dedicada a les actuacions que la Primitiva va realitzar al Teatro Circo. Quaranta anys on es van succeir celebracions d’aniversaris i centenaris, relleus de directors, estrenes d’obres convertides ja en clàssics i altres fets que van tenir com a escenari aquest, tristament, desaparegut teatre alcoià
Concert Diumenge de Rams 15-Abril-1984 (Foto cedida per Rafael Serra)
Pablo Martínez
Un total de51concerts va realitzar labanda en aquestescenarientre1945i1985.Tot i quetots són d’una qualitatconsiderable,farem unaselecciód’ells, per ordrecronològic, destacantper algunmotiu especial. Resaltar també que, en esta part, el teatre es converteix en una mera referència, ja que la banda va fer en estos quaranta anys concerts en altres punts, aleshores este dossier constitueix també un tros de la nostra història, tan apassionant i poc difosa.
1.- CONCERT CENTENARI BANDA (10/06/1945)
Concert Centenari Banda (10/06/1945)
Una sèried’acteses realitzenen dos caps desetmanaconsecutiusd’aquellmesde juny de1945,on es celebra, 115 anys després,el Centenaride la fundacióde la bandaielsguardonsque va obtenir enel Certamende Bandesd’Alacantde 1899ideValència en1893. En el matídel concert, el 10 de juny, hi ha unamissaa les 9h. a l’església deSantaMariaacompanyadaper unquintetde corda. Seguidament, ales11.15arrencael concert, dirigit per Fernando de Mora Carbonell,amb tresparts: a la primera, «Ronda Mora« d’Antonio Pérez; «El capitán»de RafaelPascual Pascual, «Mahomet»de JuanCantó; «Abencerrajes»de JulioLaportai«MiBarcelona»de JulioLaporta. A lasegona,lesobresobligades delscertàmensabansesmentats d’AlacantiValència: Oberturade «Cleopatra»deMancinelliil’Oberturade «Rienzi»de Wagner, respectivament.Hi ha en aquestapartunaofrenad’unacorbataartísticaper part delsAbencerrajesila imposiciód’una coronade llorera la banderade la bandaper l’alcalded’Alcoi. A latercerapart, «El nuevo castillo«de JoséSeva; «Apolo»de CamiloPérezMonllor; «Krouger»de CamiloPérezLaporta; i el «Himno a Alcoy« de José Jorda. Despréshi haun dinaren elssalons deApolo, onla Societatregalaun pergamíhonorífic.
Descobriment de la placa commemorativa del 175 aniversari en 2005
Aquestmateixdia ales23h. se celebra un altreconcerten duespartsa la Glorietaamb músicade compositorsalcoians: «Anselmo Aracil« de José Espí; «Alacant» de CamiloPérezLaporta; els números3 i4 de «Ecos levantinos«de GonzaloBarrachina, «A laMeca«de GonzaloBlanes; i enla segona: «Tristezas y alegrías«d’EvaristoPérezMonllor; «Capricho español»de CamiloPérezMonllor;«Andante ipolonesa«de JuanCantó i«Unmoblemés»de JulioLaporta.
A la setmanasegüent, el 17 de juny, se celebrauna Missaen memòria delsdifuntsde la Corporació,idesprésesrealitza unacercavilades de l’Avingudadel GeneralMola(actualment ElCamí) finsApolo, ones descobreixuna placacommemorativa del Centenari dela Corporació al nº 6 del carrer Sant Nicolaui que va ser rectificada i canviadaen2005, ambmotiu del175aniversari, ja que enl’originalconstavaque l’any dela fundació va seren1820.
A les 11.15 h. s’interpreta sota la batuta de Fernando de Mora Carbonell un concert-homenatge a la figura de Ruperto Chapí amb motiu del centenari del seu naixement.
PRIMERA PART:
-L’obertura de «El tambor de Granaderos»; la gran fantasía «La Patria Chica» i selecció de la sarsuela «La bruja».
SEGONA PART:
-Fantasía morisca «La corte de Granada» amb quatre parts: «Introducción y marcha al torneo, Meditación, Serenata y Final» ; i el preludi de «La Revoltosa».
3.-PRESENTACIÓ DEL JOVE DIRECTOR AMANDO BLANQUER PONSODA (04-03-1956)
La 2ª part va ser enterament dirigida per Amando Blanquer
Talcoms’aprecia en elprogramade màde l’esquerra, totala segonapart va serdirigida peljove Amando Blanquer en la seua presentació a Alcoi que va ser premiat per la Diputació de Valencia en 1955, el qual va conduir el preludi de «La Revoltosa» de Chapí, l’intermedi de «Goyescas» de Granados, «Asturias» d’Albéniz i el quart temps de la «Sinfonía del Nuevo Mundo» de Dvorak.
En la primera part, dirigida per Fernando de Mora, apareix entre l’obertura de «La flauta encantada» de Mozart i els quatre moviments de les «Escenas caucasianas»(En las montañas, En la aldea, En la mezquita i El cortejo del Sardar) d’Ivanov, la coneguda marxa fúnebre «Alcoy llora» d’Amando Blanquer dedicada a les víctimes de l’accident de l’autobús de la línia Alcoi-Valencia, esdevingut a 1954.
4.-JAIME LLORET MIRALLES, NOU DIRECTOR DE LA PRIMITIVA (07-04-1974)
El nou director rep la batuta de mans de Fernando de Mora
El concert és molt emotiu i històric per als annals de la centenària Corporació. En ells’operaun canvi en ladirecció de la banda: Fernandode Mora, elmestrede diversesgeneracionsde músics, dóna pas aun alumneseu queva ser:JaimeLloret. Entre tots doses creuauna emocionada abraçada, comrecolzamentper a unatascade continuïtata la banda. TambéJaimeLloret, comalcoiàifester,repde mans del«primer tro» dels Gusmans, la seua filà, una artísticabatuta.
Dividit en tres parts: la primera dirigida pel debutant s’interpreta en primera audició per la banda: «Los alazanes» de Francisco Rubio i «Monóvar» de Miguel Villar; després, ja apareixen els pasdobles «Peña Fontilles» de Gregorio Casasempere i «Remigiet» de Julio Laporta i, per últim, «Nostalgia mora» de Gonzalo Blanes.
Jaime Lloret Miralles, nou director entre 1974 i 1978
La segona part, dirigida per Gregorio Casasempere Juan, la «Suite alicantina» de Ricardo Dorado i «Las golondrinas» de José María Usandizaga, que són les obres obligada i de lliure elecció del V Concurs de Provincial de Bandes de Música de 1974 organitzat per la Diputacio i que la banda aconseguia el 2º Premi «ex-aequo» amb la banda de Granja de Rocamora; i, per últim, «La Cashba» de Rafael Casasempere.
La darrera part, ja dirigida pel director ixent de la banda, consta de quatre pasodobles: «La plana de Muro» de Francisco Esteve; «El K’Sar el Yedid» de Camilo Pérez Monllor; «Turista» de Evaristo Pérez Monllor i «Chapí» de Camilo Pérez Laporta i la marxa mora «Tarde de abril» d’Amando Blanquer.
5.- HOMENATGE AL MESTRE FERNANDO DE MORA CARBONELL (17-11-1974)
Els alumnes de música de l’Escola de Belles Arts regalen al mestre Mora una gran fotografía
Dos sónlesnotescaracterístiquesde l’homenatge: una, que se sumenal mateixtotselsdirectorsdelescorporacionsmusicals delaciutat; il’altra, que el concertestà compostper obresd’autorsalcoians. A laprimerapart, JoséAlmeria (Nova del Iris) dirigeix »MiBarcelona»de JulioLaporta; Vicente Jordá (Armónica Alcoiana), «Suspiros del Serpis« de José Carbonell; AntonioMompeán (Unió Musical) ,«Abencerrajesicegríes«deGonzalo Blanes; iconclouaquesta partamb la «Danzacaracterística« de la «Suite Levantina«de GonzaloBarrachina, dirigida perGregorioCasasempereJuan, director de la Coral Polifònica i la Orquestra Simfònica Alcoianes.
Texte de l’escriptor Jordi Valor i Serra dedicat a l’homenatjat publicat al programa de mà del concert
La segona part dirigida pel director titular Jaime Lloret s’interpreta «Tristezas y alegrías» d’Evaristo Pérez Monllor; «Serenata española» de José Espí i «Andante y polonesa» de Juan Cantó.
AmandoBlanquer, com a deixebleseu,isent llavorsdirector del Conservatoride València, se sumaa l’homenatgeala tercera partdirigint les seues obres «Musical Apolo» i la versió per a banda del «Ball de Velles» de «Tres Dances Valencianes»; per últim, l’homenatjat dirigeix recordant als seus mestres Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor «Fontinens» i «Uzul El M’Selmein»., finalitzant el concert el concert amb «L’Himne de Festes» junt amb la Coral Polifònica Alcoiana.
Elsactesprotocol.larisde la celebracióconsisteixenen el lliuramentd’unainsígniad’oribrillantsperpart del presidentdel CentreInstructiuMusicalApolo, EduardoGuillemMiró;d’una granfotografiaper partdelsalumnes dela seccióde músicade l’Escola Municipalde BellesArts;d’unpergamíper part del vicepresident de l’Associació de Sant Jordi. Se sumen també Adrián Espí Valdés, en nom de la Diputació d’Alacant qui li lliura una obra musical i el poeta Joan Valls li dedica uns sonets molt aplaudits.
6.-CENTENARI DE LA FUNDACIÓ DE LA SOCIETAT «APOLO» (1875-1975) (01-02-1976)
01-02-1976: Concert del centenari d’Apolo
Este concert dirigit per Jaime Lloret consta de dues parts:
-La primera part: «Musical Apolo» d’Amando Blanquer; la suite «L’Arlessienne» de Bizet i en primera audició per la banda «Pavana para una Infanta difunta» de Ravel.
-La segona part: una versió del mestre Mora de la «Romanza en fa» de Beethoven feta per al Grup de Vent que va competir al Concurs Musical de Joves Intèrprets d’Autors Clàssics convocat pel desaparegut Monte de Piedad de la Caja de Ahorros d’Alcoi, compost del requinto Jaime Gil Gironés; dels clarinets, José A. Monllor Alcántara, Juan Carlos Pastor Gironés, Federico Silvestre Cortés, Rubén Aparici Pastor i José Miguel Bou Pastor; del saxo alt, Eugenio Domínguez Mora; del saxo tenor, José A. Pozo González; i del bombardí Juan José Jordá Micó; a continuació la suite «Peer Gynt» de Grieg i el poema sinfònic «Finlandia» de Sibelius.
7.-PRESENTACIÓ DEL NOU DIRECTOR DE LA PRIMITIVA, GREGORIO CASASEMPERE GISBERT (28-01-1979)
Debut de Gregorio Casasempere Gisbert com a director de la banda
Amb tan sols20anysd’edat, entracom a directorde laPrimitiva, GregorioCasasempereGisbert, sent presentatcom el directormésjoveque mai hagipassatper la direccióde la banda, fillde GregorioCasasempereJuanidescendentd’unafamíliail.lustrede músicsalcoians.
Amb dues parts, la primera consta de «Pompa y circunstancia» d’Elgar; la suite «Les Erynnies» de Massenet amb tres moviments: «Danza griega», «La troyana» i «Saturnales» i «Las golondrinas» de José María Usandizaga.
La segona part apareix: «Suite levantina» de Gonzalo Barrachina amb els quatre moviments: «En la romería», «Cuento de niños», «En la trilla» i «Danza característica» ; i, per últim, «L’Ambaixador» d’Amando Blanquer.
El Centre Instructitu Musical Apolo regala a Jaime Lloret una placa commemorativa pels seus quatre anys al capdavant de la banda durant aquest concert.
8.-CONCERT 150 ANYS DE LA PRIMITIVA (1830-1980) (03-02-1980)
Juan Manuel Gómez de Edeta (Llíria, 1943)
Dirigitexcepcionalmentper GregorioCasasempereJuaniamblacol · laboració deltrompista José Manuel Gómez de Edeta, el qual java col.laborarel 1959en l’homenatge quese li va dedicara Fernandode Moraal TeatreCalderónjaque en aquells diesja erasolista dela Primitivade Llíriasent directorAmandoBlanquer.
El programa consta de «La Gran Pascua Rusa» de Rimsky-Korsakov; «Sigurd Jorsalfar» de Grieg; «Himno a Alcoy» de José Jordá i una obra composada «ex-profeso» per a aquest concert «En lo alto» de Tomás Aragüés amb dos moviments per a trompa dels Alps i banda «Cortejo» i «Danza y canción».
Per ser una propostainsòlitatranscriclesnotesde l’autorsobre l’obra:
«EN LO ALTO» es una obra para trompa de los Alpes y banda, a modo de Fantasía en dos partes, con una evocaión directa de la música de las montañas, tan ligada a la Trompa de los Alpes, instrumento por excelencia de las cumbres. Este instrumento, de origen suizo, se incorpora en esta obra a la música española, conservando su carácter peculiar inigualable, unido al majestuso mundo de las alturas.
El primer movimiento «CORTEJO», es una presentación solemne del instrumento solista, que canta una melodía a modo de «coral», acompañado de ritmos, casi todos a contratiempo, del resto de los instrumentos a base de acordes derivados de los armónicos de la nota FA, que son los únicos que permite obtener el instrumento solista.
El segundo movimiento «DANZA Y CANCIÓN» está construído sobre tres elementos rítmico-melódicos, unidos a nuestra música popular. El primero es un ritmo en 5/8 que evoca un «zortzico», en el que la Trompa de los Alpes se presenta dialogando con un grupo de instrumentos de metal, particularmente afines al instrumento solista. Viene después una melodía amplia, especialmente serena y dentro de las características esenciales de la Trompa Alpina, para ceder paso poco después a la melodía popular alcoyana «DE QUIN COLORET LA VOLS», expuesta en su mayor parte por los instrumentos de viento y recogida sólo al final por la Trompa de los Alpes, a modo de conclusión que enlaza con una breve coda con el ritmo inicial del «zortzico», con el que concluye la obra.
Gómez de Edeta va introduïr la trompa alpina a Espanya
El ritmo del «zortzico» y el tema popular de Alcoy, nacidos los dos al amparo de dos regiones tan esencialmente ligadas a las montañas hispánicas, dan carácter y adecuado marco a esta obra concebida bajo la inagotable inspiración poético-musical de las «cumbres».
«EN LO ALTO» está dedicada a Juan Manuel Gómez de Edeta, gran solista del maravilloso mundo que es la Trompa, y primer artista que ha llevado la Trompa de los Alpes a las salas de concierto de España y Estados Unidos.»
9.- CONCERT HOMENATGE A GREGORIO CASASEMPERE JUAN (09-03-1980)
Gregorio Casasempere Juan, homenatjat a 1980
Tal com va declarar l’alcalde d’Alcoi d’aleshores, Josep Sanus «es el pueblo de Alcoy quien homenajea a Gregorio Casasempere»al qual valoracom a representantdurantmoltsanysde la sensibilitatmusicalde la ciutatipartde la històriade la músicaalcoiana. Aleshores, ell declarava: «Sólo he hecho lo que me gusta, vivir de la mano de la música». Com a anècdota, compta que es va encarregar de la direcció de l’Orquestra «porque me quedé solo; mi hermano Rafael se fue, ¿qué tengo que hacer?. Soy director de circunstancias.».
Totes les entitats musicals van estar presents: l’Armònica Alcoiana dirigida per Vicente Jordá interpreta «Zambra gitana» de Gonzalo Barrachina i «Gitanerías» de Gonzalo Blanes; «Andante y polonesa» de Juan Cantó per l’Unió Musical amb Vicente Ivorra; la Nova actúa amb «Ball de velles», «En la romería» i «Cuento de niños» de Gonzalo Barrachina dirigida per José Almería i La Vella conduïda pel seu fill «La Trilla» i «Danza característica» del mateix autor que conforma la totalitat de la «Suite levantina».
La segona part es copada per l’Orquestra Simfònica i la Coral Polifònica Alcoianes amb dues obres de José Jordá, «Misa de Gloria» i «Himno a Alcoy» dirigida pel mateix homenatjat.
10.-COMMEMORACIÓ DEL I CENTENARI DE LA MÚSICA FESTERA ALCOIANA.
ESTRENA DE L’ÚLTIM DELS CLÀSSICS: «MARXA DEL CENTENARI» D’AMANDO BLANQUER (04-04-1982)
Gregorio Casasempere en un moment catàrtic del concert
BlanquerPonsodatorna acobrirlesexpectativesambl’estrenade la seva marxa«Marxa del Centenari»commemorantel ICentenaride la MúsicaFesteraAlcoiana i, que també dedica a Camilo Pérez Monllor com a «símbol de la millor música festera alcoiana» com diu en la partitura original.
Este concert és un viatge per la marxa mora amb quatre parts: la darrera va ser l’estrena abans esmentat i l’únic pasdoble del concert «El capità i els cavallers 1980» del mateix autor. També d’ell apareix en la tercera part: «Any d’alferis» i «Tarde de abril», juntament en dos obres de Rafael Casasempere «Mayahuba» i «Al-Azraq».
A la segona part, «Els tres capitans» de Camilo Pérez Monllor, «El mexuar» d’Evaristo Pérez Monllor i «Abencerrajes y cegríes» de Gonzalo Blanes. Per últim, a la primera part: «Benixerrajx» i «Abd-el-aziz» de Camilo Pérez Laporta; «A la Meca» de Gonzalo Blanes, i «Uzul el M’Selmein» de Camilo Pérez Monllor.
11.- COMMEMORACIÓ DEL I CENTENARI DE LA CAVALCADA DELS REIS MACS D’ALCOI (1885-1985) (23-12-1984)
Placa ubicada a la seu de L’Unió Alcoiana en la Plaça d’Espanya dedicada a la Penya «El Panerot», que van crear l’acte de la Cavalcada a 1885 i la van organitzar fins 1913
Nova reunió de les entitats musicals per a commemorar el I Centenari de la Cavalcada dels Reis Macs. A la primera part, la Coral Polifònica Alcoiana dirigida per José Antonio Silvestre Sanz canta les nadaletes: «Adeste Fideles», «Joia en el món», «El abeto«, «El pequeño tamborilero», «Ding, dang, dong» i «Noche de paz»; i la Unió Musical conduïda per Vicente Ivorra toca el pasdoble «Barrabás» de Francisco Carchano i la «Suite levantina» de Gonzalo Barrachina.
A la segona part, la Nova interpreta una peça composta per a l’ocasió pel seu director titular Enrique Torró Insa, «Cabalgata dels reis en Alcoy» i el preludi de «La torre del oro» de Giménez; per últim, La Primitiva actúa amb les «Tres dances valencianes» (Dança característica, Ball de velles i Jota) i «L’Entrà dels Reis» de Camilo Pérez Monllor.
12.- TRANSCRIPCIÓ PER A BANDA DE GREGORIO CASASEMPERE SOBRE UNA OBRA DE GUSTAV MAHLER (17-02-1985)
Gregorio Casasempere a 1985
En una entrevista publicada un día abans del concert a «Ciudad» , «Lo que me dice el amor» es el títol del VI Moviment de la III Sinfonía de Gustav Mahler en la qualell afirmaqueés «la meua primeratranscripcióseriosa perquèla majordificultatésadaptar unapartituraper al gransoorquestralal reduïtconjuntd’instrumentsd’unabanda. Ha estat unexerciciinteressanticreatiu, peròtambécomel deured’unescolaraplicati, en definitiva,d’un joveque araté26anys, ique des de petit, nopotconcebrela vida sensela música. Sihetriat aquestmovimentés perquèm’hasemblatmésassequibleper a lespossibilitatsde la banda.Aquesthaestat unplantejamentimportant, però per descomptatho hefetper purplaer,peròel que estàclarqueno l’hauriatranscritsino tinguésdesprés lapossibilitatdetocar-la,d’executar-laambelsinstrumentsde què disposala banda».
Este moviment completa la primera part del concert amb una transcripció per a banda de Francisco Carchano de la «Serenata Nocturna en Sol Major K.525» de Mozart; i la segona part consta de la «Segunda Suite en fa para banda» de Gustav Holst; i «Hoja de álbum» i «Tres dances valencianes» d’Amando Blanquer.
13.- DIUMENGE DE RAMS A L’ANY INTERNACIONAL DE LA MÚSICA (31-03-1985)
PRIMERA APARICIÓ DEL NOSTRE DIRECTOR ÁNGEL LLUÍS FERRANDO
Programa de mà del Diumenge de Rams de 1985
Mentre era estudiant al Conservatori, el nostre director en l’actualitat Ángel Lluís Ferrando fa la seua primera aparició a la banda convidat pel director Gregorio Casasempere tocant els esquellots en la marxa mora de Enrique Llácer «Regolí», «Ana-Bel». En la temporada següent ja entra en plantilla a la banda com a percussionista. Esta marxa apareix en la darrera part del concert juntament en les obres de Camilo Pérez Monllor, «Lo Rat Penat», de Evaristo Pérez Monllor «De Jerez al puerto» i «Tristezas y alegrías»; de Rafael Casasempere, «La Cashba», «Cheu Sinfònic» i «Pelayo»; i, per últim «Muntanyessos dianers» de Vicente Juan Sanoguera.
La segona part enterament dedicada a Amando Blanquer Ponsoda s’interpreta «Marcha Homenaje», «Marxa del Centenari», «Musical Apolo», «Aleluya» i «Tarde de abril».; i en la primera part, apareix «La primera de abono» de Camilo Pérez Laporta; «Puerto» i «Valencia-Alcoy» de Julio Laporta i «Fontilles», «Alma española» i «El Cadi Ben Il-Sou» de Camilo Pérez Monllor.
14.-DARRER CONCERT DE LA PRIMITIVA «LA NOSTRA MÚSICA» (22-12-1985).
L’ADÉU DEFINITIU AL TEATRO CIRCO
Amb este programa tanca definitivament l’emblemàtic Teatro Circo d’Alcoi>
El destí o l’atzarvol queLa Primitivasiguila banda queclausuridefinitivamentel teatre, aleshores unfred22 desembre d’1985aquestfetes concretaambun concertde músicasimfònicade caireabsolutamentalcoiàque porta l’epígrafde «LaNostraMúsica».
Sota la dirección de Gregorio Casasempere, arrenca el concert amb la transcripció per a banda de l’obra composada originalment per a orgue «Salmodia Solemne Opus 5» de José Espí Ulrich; i la «Leyenda Opus 207» de José Carbonell García amb els moviments «Poema descriptivo», «Una tarde», «Crepúsculo vespertino», «A medianoche» i «Amanecer».
La segona part, amb una altra transcripció del director, la monumental obra simfònica basada en dances alcoianes «El fandango de Barxell» de Gonzalo Blanes; i, per últim, «Himno a Alcoy» de José Jordá, amb la col.laboració de la Coral Polifònica Alcoiana.
Unfermalld’orel d’aquestconcert queposapuntifinala vuitantaanysd’històriaculturala la nostra ciutat, i talcomesveualaprimerapart, un teatreque no va tenirla sortde conèixeruna rehabilitacióque hauria estatde desitjar. El teatredel col.legidelsSalesiansilesposteriorsreformesdel TeatreCalderónaniriencobrinttotselsactesculturals quefossinsucceinta Alcoi.
************** Notes de l’autor:
Totes les dades estan extretes de l’arxiu de la Corporación Musical Primitiva i del periòdic «Ciudad de Alcoy» de l’hemeroteca de la Biblioteca Municipal Central d’Alcoi. M’han ajudat a preparar este dossier «gent de la casa» com Antonio Adamuz, Rafael Serra i el nostre director Ángel Lluís Ferrando m’ha solucionat diversos dubtes que he tingut.
Malgrat els retocs digitals, demane disculpes per la mala qualitat d’algunes fotografíes que apareixen al dossier però he considerat que es tractaven de fets històrics per a la banda i era imprescindible la seua aparició.
Una respuesta a «Dossier: El Teatro Circo d’Alcoi (i 2ª part). La Primitiva: Catorze concerts per a banda (1945-1985)»