Tal com anunciava a la primera part, aquesta segona està dedicada a les actuacions que la Primitiva va realitzar al Teatro Circo. Quaranta anys on es van succeir celebracions d’aniversaris i centenaris, relleus de directors, estrenes d’obres convertides ja en clàssics i altres fets que van tenir com a escenari aquest, tristament, desaparegut teatre alcoià

Pablo Martínez

Un total de 51 concerts va realitzar la banda en aquest escenari entre 1945 i 1985. Tot i que tots són d’una qualitat considerable, farem una selecció d’ells, per ordre cronològic, destacant per algun motiu especial. Resaltar també que, en esta part, el teatre es converteix en una mera referència, ja que la banda va fer en estos quaranta anys concerts en altres punts, aleshores este dossier constitueix també un tros de la nostra història, tan apassionant i poc difosa.

1.-  CONCERT CENTENARI BANDA (10/06/1945)

  Una sèrie d’actes es realitzen en dos caps de setmana consecutius d’aquell mes de juny de 1945, on es celebra, 115 anys després, el Centenari de la fundació de la banda i els guardons que va obtenir en el Certamen de Bandes d’Alacant de 1899 i de València en 1893. En el matí del concert, el 10 de juny,  hi ha una missa a les 9 h. a l’església de Santa Maria acompanyada per un quintet de corda.
Seguidament, a les 11.15 arrenca el concert, dirigit per Fernando de Mora Carbonell, amb tres parts: a la primera, “Ronda Mora“ d’Antonio Pérez; “El capitán” de Rafael Pascual Pascual, “Mahomet” de Juan Cantó; “Abencerrajes” de Julio Laporta i “Mi Barcelona” de Julio Laporta. A la segona, les obres obligades dels certàmens abans esmentats d’Alacant i València: Obertura de “Cleopatra” de Mancinelli i l’Obertura de “Rienzi” de Wagner, respectivament. Hi ha en aquesta part una ofrena d’una corbata artística per part dels Abencerrajes i la imposició d’una corona de llorer a la bandera de la banda per l’alcalde d’Alcoi. A la tercera part, “El nuevo castillo“ de José Seva; “Apolo” de Camilo Pérez Monllor; “Krouger” de Camilo Pérez Laporta; i el “Himno a Alcoy“ de José Jorda. Després hi ha un dinar en els salons de Apolo, on la Societat regala un pergamí honorífic.

 Aquest mateix dia a les 23 h. se celebra un altre concert en dues parts a la Glorieta amb música de compositors alcoians: “Anselmo Aracil“ de José Espí; “Alacant” de Camilo Pérez Laporta; els números 3 i 4 de “Ecos levantinos“ de Gonzalo Barrachina, “A la Meca“ de Gonzalo Blanes; i en la segona: “Tristezas y alegrías“ d’Evaristo Pérez Monllor; “Capricho español” de Camilo Pérez Monllor; “Andante i polonesa“ de Juan Cantó i “Un moble més” de Julio Laporta.

2.- CONCERT CENTENARI NAIXEMENT RUPERTO CHAPÍ (01/04/1951)

A les 11.15 h. s’interpreta sota la batuta de Fernando de Mora Carbonell un concert-homenatge a la figura de Ruperto Chapí amb motiu del centenari del seu naixement.

PRIMERA PART:

-L’obertura de “El tambor de Granaderos”; la gran fantasía “La Patria Chica” i selecció de la sarsuela “La bruja”.

SEGONA PART:

-Fantasía morisca “La corte de Granada” amb quatre parts: “Introducción y marcha al torneo, Meditación, Serenata y Final” ; i el preludi de “La Revoltosa”.

3.-PRESENTACIÓ DEL JOVE DIRECTOR AMANDO BLANQUER PONSODA (04-03-1956)

Tal com s’aprecia en el programa de mà de l’esquerra, tota la segona part va ser dirigida pel jove Amando Blanquer en la seua presentació a Alcoi que va ser premiat per la Diputació de Valencia en 1955, el qual va conduir el preludi de “La Revoltosa” de Chapí, l’intermedi de “Goyescas” de Granados, “Asturias” d’Albéniz i el quart temps de la “Sinfonía del Nuevo Mundo” de Dvorak.

En la primera part, dirigida per Fernando de Mora, apareix entre l’obertura de “La flauta encantada” de Mozart i els quatre moviments de les “Escenas caucasianas” (En las montañas, En la aldea, En la mezquita i El cortejo del Sardar) d’Ivanov, la coneguda marxa fúnebre “Alcoy llora” d’Amando Blanquer dedicada a les víctimes de l’accident de l’autobús de la línia Alcoi-Valencia, esdevingut a 1954.

4.-JAIME LLORET MIRALLES, NOU DIRECTOR DE LA PRIMITIVA (07-04-1974)

El concert és molt emotiu i històric per als annals de la centenària Corporació. En ell s’opera un canvi en la direcció de la banda: Fernando de Mora, el mestre de diverses generacions de músics, dóna pas a un alumne seu que va ser: Jaime Lloret. Entre tots dos es creua una emocionada abraçada, com recolzament per a una tasca de continuïtat a la banda. També Jaime Lloret, com alcoià i fester, rep de mans del “primer tro” dels Gusmans, la seua filà, una artística batuta.
Dividit en tres parts: la primera dirigida pel debutant s’interpreta en primera audició per la banda: “Los alazanes” de Francisco Rubio i “Monóvar” de Miguel Villar; després, ja apareixen els pasdobles “Peña Fontilles” de Gregorio Casasempere i “Remigiet” de Julio Laporta i, per últim, “Nostalgia mora” de Gonzalo Blanes.

La segona part, dirigida per Gregorio Casasempere Juan, la “Suite alicantina” de Ricardo Dorado i “Las golondrinas” de José María Usandizaga, que són les obres obligada i de lliure elecció del V Concurs de Provincial de Bandes de Música de 1974 organitzat per la Diputacio i que la banda aconseguia el 2º Premi “ex-aequo” amb la banda de Granja de Rocamora; i, per últim, “La Cashba” de Rafael Casasempere.

La darrera part, ja dirigida pel director ixent de la banda, consta de quatre pasodobles: “La plana de Muro” de Francisco Esteve; “El K’Sar el Yedid” de Camilo Pérez Monllor; “Turista” de Evaristo Pérez Monllor i “Chapí” de Camilo Pérez Laporta i la marxa mora “Tarde de abril” d’Amando Blanquer.

5.- HOMENATGE AL MESTRE FERNANDO DE MORA CARBONELL (17-11-1974)

Dos són les notes característiques de l’homenatge: una, que se sumen al mateix tots els directors de les corporacions musicals de la ciutat; i l’altra, que el concert està compost per obres d’autors alcoians. A la primera part, José Almeria (Nova del Iris) dirigeix ​​”Mi Barcelona” de Julio Laporta; Vicente Jordá (Armónica Alcoiana), “Suspiros del Serpis“ de José Carbonell; Antonio Mompeán (Unió Musical) , “Abencerrajes i cegríes“ de Gonzalo Blanes; i conclou aquesta part amb la “Danza característica“ de la “Suite Levantina“ de Gonzalo Barrachina, dirigida per Gregorio Casasempere Juan, director de la Coral Polifònica i la Orquestra Simfònica Alcoianes.

La segona part dirigida pel director titular Jaime Lloret s’interpreta “Tristezas y alegrías” d’Evaristo Pérez Monllor; “Serenata española” de José Espí i “Andante y polonesa” de Juan Cantó.

Amando Blanquer, com a deixeble seu, i sent llavors director del Conservatori de València, se suma a l’homenatge a la tercera part dirigint les seues obres “Musical Apolo” i la versió per a banda del “Ball de Velles” de “Tres Dances Valencianes”; per últim, l’homenatjat dirigeix recordant als seus mestres Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor “Fontinens” i “Uzul El M’Selmein”., finalitzant el concert el concert amb “L’Himne de Festes” junt amb la Coral Polifònica Alcoiana.

Els actes protocol.laris de la celebració consisteixen en el lliurament d’una insígnia d’or i brillants per part del president del Centre Instructiu Musical Apolo, Eduardo Guillem Miró; d’una gran fotografia per part dels alumnes de la secció de música de l’Escola Municipal de Belles Arts; d’un pergamí per part del vicepresident de l’Associació de Sant Jordi. Se sumen també Adrián Espí Valdés, en nom de la Diputació d’Alacant qui li lliura una obra musical i el poeta Joan Valls li dedica uns sonets molt aplaudits.

6.-CENTENARI DE LA FUNDACIÓ DE LA SOCIETAT “APOLO” (1875-1975) (01-02-1976)

Este concert dirigit per Jaime Lloret consta de dues parts:

-La primera part: “Musical Apolo” d’Amando Blanquer; la suite “L’Arlessienne” de Bizet i en primera audició per la banda “Pavana para una Infanta difunta” de Ravel.

-La segona part: una versió del mestre Mora de la “Romanza en fa” de Beethoven feta per al Grup de Vent que va competir al Concurs Musical de Joves Intèrprets d’Autors Clàssics convocat pel desaparegut Monte de Piedad de la Caja de Ahorros d’Alcoi, compost del requinto Jaime Gil Gironés; dels clarinets, José A. Monllor Alcántara, Juan Carlos Pastor Gironés, Federico Silvestre Cortés, Rubén Aparici Pastor i José Miguel Bou Pastor; del saxo alt,  Eugenio Domínguez Mora; del saxo tenor, José A. Pozo González; i del bombardí Juan José Jordá Micó; a continuació la suite “Peer Gynt” de Grieg i el poema sinfònic  “Finlandia” de Sibelius.

7.-PRESENTACIÓ DEL NOU DIRECTOR DE LA PRIMITIVA, GREGORIO CASASEMPERE GISBERT (28-01-1979)

 Amb tan sols 20 anys d’edat, entra com a director de la Primitiva, Gregorio Casasempere Gisbert, sent presentat com el director més jove que mai hagi passat per la direcció de la banda, fill de Gregorio Casasempere Juan i descendent d’una família il.lustre de músics alcoians.

 Amb dues parts, la primera consta de “Pompa y circunstancia” d’Elgar; la suite “Les Erynnies” de Massenet amb tres moviments: “Danza griega”, “La troyana” i “Saturnales” i “Las golondrinas” de José María Usandizaga.

 La segona part apareix: “Suite levantina” de Gonzalo Barrachina amb els quatre moviments: “En la romería”, “Cuento de niños”, “En la trilla” i “Danza característica” ; i, per últim,  “L’Ambaixador” d’Amando Blanquer.

 El Centre Instructitu Musical Apolo regala a Jaime Lloret una placa commemorativa pels seus quatre anys al capdavant de la banda durant aquest concert.

8.-CONCERT 150 ANYS DE LA PRIMITIVA (1830-1980) (03-02-1980)

Dirigit excepcionalment per Gregorio Casasempere Juan i amb la col · laboració del trompista José Manuel Gómez de Edeta, el qual ja va col.laborar el 1959 en l’homenatge que se li va dedicar a Fernando de Mora al Teatre Calderón ja que en aquells dies ja era solista de la Primitiva de Llíria sent director Amando Blanquer.

 “EN LO ALTO” es una obra para trompa de los Alpes y banda, a modo de Fantasía en dos partes, con una evocaión directa de la música de las montañas, tan ligada a la Trompa de los Alpes, instrumento por excelencia de las cumbres. Este instrumento, de origen suizo, se incorpora en esta obra a la música española, conservando su carácter peculiar inigualable, unido al majestuso mundo de las alturas.

 El primer movimiento “CORTEJO”, es una presentación solemne del instrumento solista, que canta una melodía a modo de “coral”, acompañado de ritmos, casi todos a contratiempo, del resto de los instrumentos a base de acordes derivados de los armónicos de la nota FA, que son los únicos que permite obtener el instrumento solista.

 El segundo movimiento “DANZA Y CANCIÓN” está construído sobre tres elementos rítmico-melódicos, unidos a nuestra música popular.  El primero es un ritmo en 5/8 que evoca un “zortzico”, en el que la Trompa de los Alpes se presenta dialogando con un grupo de instrumentos de metal, particularmente afines al instrumento solista. Viene después una melodía amplia, especialmente serena  y dentro de las características esenciales de la Trompa Alpina, para ceder paso poco después a la melodía popular alcoyana “DE QUIN COLORET LA VOLS”, expuesta en su mayor parte por los instrumentos de viento y recogida sólo al final por la Trompa de los Alpes, a modo de conclusión que enlaza con una breve coda con el ritmo inicial del “zortzico”, con el que concluye la obra.

El ritmo del “zortzico” y el tema popular de Alcoy, nacidos los dos al amparo de dos regiones tan esencialmente ligadas a las montañas hispánicas, dan carácter y adecuado marco a esta obra concebida bajo la inagotable inspiración poético-musical de las “cumbres”.

 “EN LO ALTO” está dedicada a Juan Manuel Gómez de Edeta, gran solista del maravilloso mundo que es la Trompa, y primer artista que ha llevado la Trompa de los Alpes a las salas de concierto de España y Estados Unidos.”

 9.- CONCERT HOMENATGE A GREGORIO CASASEMPERE JUAN (09-03-1980)

Tal com va declarar l’alcalde d’Alcoi d’aleshores, Josep Sanus “es el pueblo de Alcoy quien homenajea a Gregorio Casasempere” al qual valora com a representant durant molts anys de la sensibilitat musical de la ciutat i part de la història de la música alcoiana. Aleshores, ell declarava: “Sólo he hecho lo que me gusta, vivir de la mano de la música”. Com a anècdota, compta que es va encarregar de la direcció de l’Orquestra “porque me quedé solo; mi hermano Rafael se fue, ¿qué tengo que hacer?. Soy director de circunstancias.”.

Totes les entitats musicals van estar presents: l’Armònica Alcoiana dirigida per Vicente Jordá interpreta “Zambra gitana” de Gonzalo Barrachina i “Gitanerías” de Gonzalo Blanes; “Andante y polonesa” de Juan Cantó per l’Unió Musical amb Vicente Ivorra; la Nova actúa amb “Ball de velles”, “En la romería” i “Cuento de niños” de Gonzalo Barrachina dirigida per José Almería i La Vella conduïda pel seu fill “La Trilla” i “Danza característica” del mateix autor que conforma la totalitat de la “Suite levantina”.

La segona part es copada per l’Orquestra Simfònica i la Coral Polifònica Alcoianes amb dues obres de José Jordá, “Misa de Gloria” i “Himno a Alcoy” dirigida pel mateix homenatjat.

10.-COMMEMORACIÓ DEL I CENTENARI DE LA MÚSICA FESTERA ALCOIANA.

ESTRENA DE L’ÚLTIM DELS CLÀSSICS: “MARXA DEL CENTENARI” D’AMANDO BLANQUER (04-04-1982)

  Blanquer Ponsoda torna a cobrir les expectatives amb l’estrena de la seva marxa “Marxa del Centenari” commemorant el I Centenari de la Música Festera Alcoiana i, que també dedica a Camilo Pérez Monllor com a “símbol de la millor música festera alcoiana” com diu en la partitura original.

 Este concert és un viatge per la marxa mora amb quatre parts: la darrera va ser l’estrena abans esmentat i l’únic pasdoble del concert “El capità i els cavallers 1980” del mateix autor. També d’ell apareix en la tercera part: “Any d’alferis” i “Tarde de abril”, juntament en dos obres de Rafael Casasempere “Mayahuba” i “Al-Azraq”.

 A la segona part, “Els tres capitans” de Camilo Pérez Monllor, “El mexuar” d’Evaristo Pérez Monllor i “Abencerrajes y cegríes” de Gonzalo Blanes. Per últim, a la primera part: “Benixerrajx” i “Abd-el-aziz” de Camilo Pérez Laporta; “A la Meca” de Gonzalo Blanes, i “Uzul el M’Selmein” de Camilo Pérez Monllor.

 11.- COMMEMORACIÓ DEL I CENTENARI DE LA CAVALCADA DELS REIS MACS D’ALCOI (1885-1985) (23-12-1984)

Nova reunió de les entitats musicals per a commemorar el I Centenari de la Cavalcada dels Reis Macs. A la primera part, la Coral Polifònica Alcoiana dirigida per José Antonio Silvestre Sanz canta les nadaletes: “Adeste Fideles”, “Joia en el món”, “El abeto“, “El pequeño tamborilero”, “Ding, dang, dong” i “Noche de paz”; i la Unió Musical conduïda per Vicente Ivorra toca el pasdoble “Barrabás” de Francisco Carchano i la “Suite levantina” de Gonzalo Barrachina.

 A la segona part, la Nova interpreta una peça composta per a l’ocasió pel seu director titular Enrique Torró Insa, “Cabalgata dels reis en Alcoy” i el preludi de “La torre del oro” de Giménez; per últim, La Primitiva actúa amb les “Tres dances valencianes” (Dança característica, Ball de velles i Jota) i “L’Entrà dels Reis” de Camilo Pérez Monllor.

 12.-  TRANSCRIPCIÓ PER A BANDA DE GREGORIO CASASEMPERE SOBRE UNA OBRA DE GUSTAV MAHLER (17-02-1985)

En una entrevista publicada un día abans del concert a “Ciudad” , “Lo que me dice el amor” es el títol del VI Moviment de la III Sinfonía de Gustav Mahler en la qual ell afirma que és “la meua primera transcripció seriosa perquè la major dificultat és adaptar una partitura per al gran so orquestral al reduït conjunt d’instruments d’una banda. Ha estat un exercici interessant i creatiu, però també com el deure d’un escolar aplicat i, en definitiva, d’un jove que ara té 26 anys, i que des de petit, no pot concebre la vida sense la música. Si he triat aquest moviment és perquè m’ha semblat més assequible per a les possibilitats de la banda. Aquest ha estat un plantejament important, però per descomptat ho he fet per pur plaer, però el que està clar que no l’hauria transcrit si no tingués després la possibilitat de tocar-la, d’executar-la amb els instruments de què disposa la banda”.

Este moviment completa la primera part del concert amb una transcripció per a banda de Francisco Carchano de la “Serenata Nocturna en Sol Major K.525” de Mozart; i la segona part consta de la “Segunda Suite en fa para banda” de Gustav Holst; i “Hoja de álbum” i “Tres dances valencianes” d’Amando Blanquer.

13.- DIUMENGE DE RAMS A L’ANY INTERNACIONAL DE LA MÚSICA (31-03-1985)

PRIMERA APARICIÓ DEL NOSTRE DIRECTOR ÁNGEL LLUÍS FERRANDO

Mentre era estudiant al Conservatori, el nostre director en l’actualitat Ángel Lluís Ferrando fa la seua primera aparició a la banda convidat pel director Gregorio Casasempere tocant els esquellots en la marxa mora de Enrique Llácer “Regolí”, “Ana-Bel”. En la temporada següent ja entra en plantilla a la banda com a percussionista. Esta marxa apareix en la darrera part del concert juntament en les obres de Camilo Pérez Monllor, “Lo Rat Penat”, de Evaristo Pérez Monllor “De Jerez al puerto” i “Tristezas y alegrías”; de Rafael Casasempere, “La Cashba”, “Cheu Sinfònic” i “Pelayo”; i, per últim “Muntanyessos dianers” de Vicente Juan Sanoguera.

 La segona part enterament dedicada a Amando Blanquer Ponsoda s’interpreta “Marcha Homenaje”, “Marxa del Centenari”, “Musical Apolo”, “Aleluya” i “Tarde de abril”.; i en la primera part, apareix “La primera de abono” de Camilo Pérez Laporta; “Puerto” i “Valencia-Alcoy” de Julio Laporta i “Fontilles”, “Alma española” i “El Cadi Ben Il-Sou” de Camilo Pérez Monllor.

14.-DARRER CONCERT DE LA PRIMITIVA “LA NOSTRA MÚSICA”  (22-12-1985).

L’ADÉU DEFINITIU AL TEATRO CIRCO

El destí o l’atzar vol que La Primitiva sigui la banda que clausuri definitivament el teatre, aleshores un fred 22 desembre d’1985 aquest fet es concreta amb un concert de música simfònica de caire absolutament alcoià que porta l’epígraf de “La Nostra Música”.

Sota la dirección de Gregorio Casasempere, arrenca el concert amb la transcripció per a banda de l’obra composada originalment per a orgue “Salmodia Solemne Opus 5” de José Espí Ulrich; i la “Leyenda Opus 207” de José Carbonell García amb els moviments “Poema descriptivo”, “Una tarde”, “Crepúsculo vespertino”, “A medianoche” i “Amanecer”.

 La segona part, amb una altra transcripció del director, la monumental obra simfònica basada en dances alcoianes “El fandango de Barxell” de Gonzalo Blanes; i, per últim, “Himno a Alcoy” de José Jordá, amb la col.laboració de la Coral Polifònica Alcoiana.

  Un fermall d’or el d’aquest concert que posa punt i final a vuitanta anys d’història cultural a la nostra ciutat, i tal com es veu a la primera part, un teatre que no va tenir la sort de conèixer una rehabilitació que hauria estat de desitjar. El teatre del col.legi dels Salesians i les posteriors reformes del Teatre Calderón anirien cobrint tots els actes culturals que fossin succeint a Alcoi.

**************
Notes de l’autor:

 Totes les dades estan extretes de l’arxiu de la Corporación Musical Primitiva i del periòdic “Ciudad de Alcoy” de l’hemeroteca de la Biblioteca Municipal Central d’Alcoi.
M’han ajudat a preparar este dossier “gent de la casa” com Antonio Adamuz, Rafael Serra i el nostre director Ángel Lluís Ferrando m’ha solucionat diversos dubtes que he tingut.

Malgrat els retocs digitals, demane disculpes per la mala qualitat d’algunes fotografíes que apareixen al dossier però he considerat que es tractaven de fets històrics per a la banda i era imprescindible la seua aparició.

***************