Inclusión de la Escuela de Música “Amando Blanquer” en dos centros escolares alcoyanos

La Escuela de Música tiene su hueco en los colegios de las Carmelitas y Sant Vicent

JAGC

Fachada Colegio Carmelitas
Fachada Colegio Carmelitas

Las reuniones mantenidas por parte de la Presidencia de la Corporación Musical Primitiva y de la Dirección de la Escuela de Música “Amando Blanquer” con los representantes de dos centros escolares alcoyanos, han surgido efecto. Y es que, desde hace algunas semanas la Escuela también tiene presencia en los centros educativos de Sant Vicent y Carmelitas.

 Concretamente, y durante todo el curso, la profesora Begoña Sancho imparte la asignatura de Iniciación a la Música. Se trata de una buena oportunidad para que los más pequeños se adentren en el apasionante mundo de la música para, en un futuro, complementar sus conocimientos con algún instrumento.

 De esta manera, mientras que en Carmelitas cursan esta actividad extraescolar siete alumnos, el grupo de Sant Vicent cuenta con seis inscritos. La formación se realiza durante una hora a la semana y en las propias aulas de los centros educativos.

 De cara a los próximos cursos, proseguirán las reuniones con otros centros educativos de la ciudad. Además, está previsto ofrecer otras propuestas formativas encaminadas a otras edades. Es el caso de Preparatorio a la Música (destinado a los alumnos de primer ciclo de Primaria) y de Coro Escolar (para todos los alumnos de Primaria).

José Crespo Colomer firmará el cartel de Fiestas de 2015

Se considera el padre de la fotografía festera alcoyana y fue uno de los fundadores de la Agrupación Fotográfica Alcoyana

  PMB

José Crespo Colomer (Ontinyent, 1932)
José Crespo Colomer (Ontinyent, 1932)

 La semana pasada salió a la luz la noticia de que el histórico José Crespo Colomer será el autor del cartel de fiestas de 2015. El concejal de Fiestas, Jordi Martínez manifestaba estas palabras con motivo de su asignación “desde el Ayuntamiento hemos optado por Crespo Colomer no sólo por su capacidad de captar la belleza de la Festa y la expresión plástica de las celebraciones, sino que además queremos que su nominación para elaborar el cartel sirva de homenaje a su trayectoria como padre de la fotografía festera, ya que con el trabajo de décadas se ha convertido en el creador y precursor de un género que ha engrandeido y enaltecido la Nostra Festa”.

 

Emblemática foto que aparece en la portada de "Ecos del Serpis" (1968)
Emblemática foto que aparece en la portada de “Ecos del Serpis” (1968)

Crespo Colomer fue también uno de los fundadores de la Agrupación Fotográfica Alcoyana en 1957 junto con, entre otros, el pintor Antonio Pérez Jordá, el delineante Vicente Martínez Andrés, Eugenio Pascual Balaguer o Antonio Hernández Olcina; su búsqueda de ángulos nuevos, encuadres y motivos diferentes motivó y animó a los demás compañeros que junto con la aparición del concurso de Fotografía Festera que arranca desde 1952 la Asociación de San Jorge, hace aflorar una forma moderna y novedosa de mirar las fiestas de San Jorge. Consigue su primer accésit en 1955, obteniendo el primer premio al año siguiente, estando posteriormente su obra plagada de premios hasta su retirada en 1981.

En plena entrada de 1969
En plena entrada de 1969

Contará con la ayuda de su hija Rosanna Crespo y de Quique Soler, ambos ilustradores; y ya es el segundo fotógrafo que se encarga del cartel de fiestas después de Paco Grau.

 La Primitiva ha utilizado sus imágenes para las portadas de discos como “Alcoy en fiestas”, “Ecos del Serpis” y “Ecos de Mariola” en las décadas de los 60 y 70.

De quin coloret la vols? (Música amb arrels per al Nou d’Octubre)

Lluís Torró i Gil (Alcoi, 1964)
Lluís Torró i Gil (Alcoi, 1964)

Inmillorable la col.laboració per a la nostra web de Lluís Torró i Gil, diputat autonòmic, mestre i antic membre de la banda com a clarinetista. La seua crònica va acompanyada d’una galeria fotogràfica a càrrec de Diego Valor.

 

 

  El passat 9 d’octubre la placeta de Ferrandis i Carbonell es va omplir de sol, gent i música. La Vella i La Cordeta ens va oferir un concert breu però intens, farcit de música amb arrel popular. Un programa entranyable i solemne alhora, en consonància amb el que toca en un dia en el que s’ha convingut en commemorar el naixement del poble valencià.

El concert va tindre, com tots els any, un pròleg: la lectura del manifest. Des de fa pocs anys s’ha substituït el manifest ‘polític’ (pactat o no entre els partits amb representació municipal), per un altre ‘cívic’. Ara s’encarrega a un personatge local, vinculat al món cultural preferentment, la redacció d’un text i la seua lectura. Enguany, l’il·lustre alcoià Romà de La Calle (catedràtic d’estètica a la Universitat de València) va ser l’encarregat de confegir un text carregat de reivindicacions. De La Calle ens va obrir els ulls respecte al maltractament de la cultura en general i la valenciana en particular. Un manifest en el que va reivindicar les polítiques de promoció cultural com a necessàries i imprescindibles per a construir una societat més igualitària, més justa i més inclusiva.

La paraula va deixar pas seguidament a la música. El programa no podia ser més encertat. Obrint i tancant, dues versions de ‘La Muixeranga’, eixe toc de dolçaina i tabal que acompanya el castell humà que s’alça tots els setembres a la plaça d’Algemesí en el marc de la festa de la Nostra Senyora de la Salut. Una peça solemne, vibrant i emotiva que ha estat reivindicada com a himne del poble valencià i que no deixa indiferent al qui l’escolta, embolcallant-lo en un alè de tradició i esperança.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

La primera versió, de Vicent López Gurrea, ja va tindre com a protagonistes els dolçainers de La Cordeta, com pertoca a la peça. Uns dolçainers que van anar guanyant protagonisme al llarg del concert, participant de forma destacada a quatre de les huit peces del repertori. Tan lluïda va ser la seua participació que fins i tot el públic no va notar algun petit accident provocat per la megafonia que havia estat emprada a la lectura del manifest.

Després de la primera Muixeranga, el mestre Ferrando va recórrer al repertori alcoià amb tres peces de Pérez Monllor (‘Nanos i chagans’, ‘El tio Colau’ i ‘De la terreta’) que recorren una i altra vegada la música tradicional alcoiana. Pasdobles i cercaviles que es recolzen i repeteixen els temes del nostre ric repertori de danses i cançons populars. Escoltant aquestes peces resulta quasi obligat reflexionar sobre la paradoxa que suposa que gràcies al bon fer i, fins i tot, la genialitat d’aquests músics alcoians som capaços d’identificar-nos amb unes melodies, colors i textures que ens són molt propis, mentre que (i ací rau la paradoxa) en som generalment inconscients del fet. Estic reclamant alguna unitat didàctica sobre la música alcoiana i activitats divulgatives al respecte? No sé, potser sí. Músics i responsables de la política cultural haurien de reflexionar-hi, em sembla.

La primera part es va tancar, seguint l’estol de les peces composades per a la festa fonamentalment, amb ‘Tabal i saragüells’, de l’albaidí Mario Roig. De nou els temes tradicionals es mostren a través dels compassos d’aquesta peça composada per a la típica filà de maseros que existeix a diferents localitats. I de nou, el tema de la Muixeranga trau el nas atorgant-li personalitat i solemnitat a la composició. Un bon punt i seguit per al decurs del concert.

El sol va anar canviant parsimoniosament de posició i afectant ara aquesta, ara aquella corda de la banda. Si bé dolçainers i percussionistes van ser els més castigats per Llorenç, al final (i tret del públic, afortunadament) pocs músics no van patir la seua calorosa carícia. Malgrat algunes crítiques sobre l’emplaçament del concert, el cert és que l’espai universitari resulta molt adequat per a la realització de concerts a l’aire lliure. També resulta evident, però, que la dispersió d’activitats al voltant del 9 d’octubre potser perjudica la Fira que es concentra a La Glorieta. Ací queden aquestes reflexions per al futur per si els responsables les volen tindre en compte.

20141009_7‘Pepe el Rompe’ de Ramon Garcia va posar el punt més contemporani d’un concert en el que predominaven peces ‘clàssiques’. La segona part del concert s’iniciava amb aires de modernitat sense abandonar la recurrència als temes populars i a la presència de la dolçaina.

Un excel·lent aperitiu per a (per al meu gust personal) el plat fort del concert: eixe estrany, genial i irrepetible popurri que és ‘El Pardalot’ del mestre Juan Cantó. L’elecció no pot ser més encertada i cal felicitar Àngel Lluís Ferrando per ella. Quasi vint minuts de música que no pot deixar indiferent a ningú. I, a més, amb una interpretació que va ser a la vegada clàssica i innovadora. Clàssica perquè (com va assenyalar algun músic professional que estava entre el públic i que d’açò en sap infinitament més que el que escriu aquesta breu crònica) Ferrando va ser absolutament fidel a Cantó. Innovadora perquè la inestimable col·laboració del Grup de Danses El Carrascal ens va permetre gaudir d’alguns passes dels balls que conté la peça i escoltar les castanyoles interpretades com ho fan els balladors.

‘El Pardalot’ barreja de tot: cançonetes populars, danses i nadaletes. I ho fa amb una gràcia inenarrable tant des del punt de vista harmònic com pel que fa a la seua estructura. Sempre es fa curt, deixa amb ganes de més a l’audiència que poques vegades (especialment aquells més majors) es capaç de reprimir-se i acaba entonant (entre dents i fluixet, això sí) alguna estrofa del ‘Tio Pep’ o el ‘Ta ninà ninà’. I estem parlant d’una peça composada el 1886!

El colofó del concert va ser una nova versió de ‘La Muixeranga’, en aquest cas la de Sempere Bomboí. Si la que inaugurava el concert era una composició per a banda amb el concurs de les dolçaines, aquesta és quasi el contrari. Ací la banda acompanya les dolçaines que sostenen tot el pes de la peça. La intensitat de l’obra va corprendre el públic que va correspondre banda i dolçainers amb un llarg i merescut aplaudiment. Un concert redó que serà recordat durant molt de temps.

LLUÍS TORRÓ I GIL

Pedro Rodríguez, nuevo presidente de la FSMCV

Fue elegido en la Asamblea General de la FSMCV el pasado 5 de octubre celebrada en el Teatro Chapí de Villena

PMB

Pedro Rodríguez, nuevo presidente de la FSMCV
Pedro Rodríguez, nuevo presidente de la FSMCV

 En la Asamblea General de la Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana (FSMCV) celebrada el pasado 5 de octubre en el Teatro Chapí de Villena, resultó elegido como presidente el villenero Pedro Rodríguez y que era hasta ahora vicepresidente de la federación con un porcentaje del 70,5 % lo que supone un total de 191 votos de 305 delegados asistentes, frente a la candidatura de Vicente Parra que obtuvo 79 votos (29,25 %).

 El nuevo presidente presentó a parte de su directiva que queda conformada por 14 vocales de la lista del ganador y uno de la candidatura derrotada. Entre ellos, Remigi Morant, doctor en Educación (Didáctica de la Música) y profesor del Departamento de Didáctica de la Educación Musical de la Universidad de Valencia (vicepresidente); Juan Mateu, jefe administrativo del hospital Lluís Alcanyís de Xàtiva (secretario) y el economista Luis Vidal (tesorero).

 Esta directiva va a luchar por posibilitar un nuevo marco jurídico que permita a las bandas trabajar sin tener las mismas obligaciones que una empresa, creando una comisión de trabajo con expertos de derecho que diseñen unas normas jurídicas con las que poder acudir a la administración y poder cambiar la actual legislación.

 Este villenero licenciado en Químicas sustituye en el cargo al alcoyano Josep Francesc Almería Serrano.

 

 

L’Escola de Música “Amando Blanquer” inicia un nuevo curso

Importantes novedades para el curso 2014/15 en nuestra Escola de Música

Foto. Archivo
Foto. Archivo

JAGC

 Desde el 1 de octubre, la Escuela de Música “Amando Blanquer” ha iniciado su actividad académica. Este año, con la buena noticia de que las matriculaciones han aumentado, por el momento, en un 12%.

   Por el momento, las clases se han desarrollado con total normalidad. De las nuevas especialidades instrumentales ofertadas, se ha conseguido tener alumnado tanto en batería como en guitarra eléctrica. Asimismo, y dada la elevada demanda del alumnado de primer curso, de nuevo se ha abierto un grupo específico dedicado al alumnado adulto.

   Pero no sólo terminan aquí las novedades, ya que tal y como se explicará en otra noticia posterior, la Escuela de Música “Amando Blanquer” ha abierto su campo de expansión hacia los centros educativos escolares. En este caso, hacia los Colegios Carmelitas y San Vicente, en los que ya es posible encontrar, como actividad extraescolar, la actividad de Iniciación a la Música. A mediados de octubre, el total de alumnos asciende ya a quince.

   El periodo de matriculaciones continúa abierto, atendiéndose al público los lunes de 16:30 a 17:15 horas y los jueves, de 17:45 a 19 horas. Además, se puede obtener cualquier información adicional en el correo electrónico j.garcia@cimapolo.com

Concert 9 d’Octubre: manifest i sol manifest

Un dia estiuenc va cobrir la lectura del Manifest i un concert de La Primitiva d’aires més valencians que mai

 Pablo Martínez

 Al caient del migdia, una cercavila amenitzada pel Grup de Danses El Carrascal i la Colla de Dolçaines i Tabals La Degollà va fluir des de la Glorieta fins a concloure a la plaça de Ferrándiz i Carbonell, on a les dotze en punt es va procedir a la lectura del Manifest del 9 d’Octubre que enguany va recaure en la figura del Catedràtic d’Estètica i Teoria de la Universitat de València, Romà de la Calle, convertint aquest manifest en un al.legat en defensa de la cultura.

Moment de la col.laboració del Grup de Danses El carrascal en "El Pardalot" (Foto: Diego Valor)
Moment de la col.laboració del Grup de Danses El carrascal en “El Pardalot” (Foto: Diego Valor)
Àngel Lluís Ferrando, director (Foto: Diego Valor)
Àngel Lluís Ferrando, director (Foto: Diego Valor)

A continuació, La Primitiva sota la direcció d’Àngel Lluís Ferrando i amb la participació del Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta van començar i  finalitzar el concert amb dues versions per a banda de “La Muixeranga, la primera de López Gurrea i l’última de Sempere Bomboi. A la primera part, tres pasdobles de Camilo Pérez Monllor “El tío Colau”, “De la terreta” i “Nanos y chagans” plenes de melodies de les nostres terres i el pas masero Tabal i saragüells” de Mario Roig.

 La segona part va arrencar amb la rapsòdia masera “Pepe el Rompe” de Ramón García i Soler, que va servir de teló per al potpurrí de Juan Cantó “El pardalot (de la qual aviat publicarem un dossier sobre aquesta obra), que, en aquesta ocasió, va comptar amb una petita col.laboració del Grup de Danses El Carrascal.
Després de les experiències de concerts en anys passats a la Glorieta i a la Plaça de Dins, possiblement aquesta plaça per la seva acústica i condicions sigui la més idònia per a un concert d’aquestes característiques, però amb un escenari millor resguardat del sol
.

 

 

 

 

Les Marxes del Centenari: crònica d’un concert històric

El passat diumenge 5 d’octubre, La Primitiva va commemorar el centenari de la composició de “Uzul el M’Selmin” de Camilo Pérez Monllor amb un concert de genuïna música alcoiana

Foto: Diego Valor
Foto: Diego Valor

Pablo Martínez

Reduït va quedar l’aforament del Cercle Industrial per albergar el concerthomenatge dirigit per Àngel Lluís Ferrando i dedicat a Camilo Pérez Monllor i el seu “Uzul el M’Selmin” que compleix cent anys. Les expectatives estaven creades davant l’estrena de cinc obres dedicades a la marxa i/o autor que no van quedar defraudades. Amb la participació del Grup de Dolçaines i Tabaleters La Cordeta, entitat de la qual tant la banda com Apolo necessita, començava el concert amb la primera audició de “L’Entrà dels Moros”, fortament aplaudida.

La primera estrena va ser “Jasmine” de Francisco Carchano,  de la qual conforta veure com un músic de vuitanta anys forces i il.lusió de crear una obra plena de notes, ritme i brillantor; igual que “Jaumet, el judío” de Jaime Lloret, amb un inici molt similar i idèntic a la marxa homenatjada i una melodia que, per moments, ens fa recordar el “Dehu de Vetha” de Copérnico Pérez. La primera part es completava amb “El K’Sar el Yedid”, composta en 1912, popularment coneguda com “La Granadina”; i “Pare i fill”  feta en 1900 en companyia de son pare, Camilo Pérez Laporta.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

La segona part arrancava amb l’estrena de “La casa de las chirimías” d’un compositor que mai falla, José María Valls Satorres. L’autor de marxes com “Pas als Maseros” o “Ix el cristià” resol l’encàrrec amb espectacularitat i ofici, que en veritat sonarà en les Entrades de l’any proper; “Alma andaluza” de Monllor, i “Tristezas y alegrías” composada i dedicada pel seu germà Evaristo Pérez Monllor en 1917, s’interpreten entre l’estrena de Vicente J. Sanoguera Rubio “Al-Rasik”, un músic de “la casa” que, influït pels grans com Blanes o Blanquer i amb títuls com “Novella” o “Banu Marin” de vegades, sembla que no tingui el degut reconeixement.

 Capítol a part, mereix l’obra no adscrita al gènere fester amb la que finalitza el concert, “A Don Camilo” d’Eduard Terol i Botella, un monument musical dedicat a l’autor de “El tío Colau” i, damunt amb una dedicatòria a la nostra banda, amb la qual  ens podem considerar uns privilegiats per haver estrenat aquesta obra deutora de la música romàntica que, de vegades, beu de Wagner i Strauss. El concert conclou amb la segona audició de “Uzul el M’Selmin” de la qual no vaig a dir res perque com diu Ramón García i Soler, “la marxa parla per sí soles” (Fotos: Diego Valor).

Ensayo general para una conmemoración

La Primitiva recibe la visita de Francisco Carchano y Jaime Lloret

  PMB

El pasado sábado 4 de octubre, día previo al concierto-homenaje a “Uzul el M’Selmin” de Pérez Monllor, la banda recibió la visita de dos de los compositores cuyas marchas son estrenadas en dicho concierto. Francisco Carchano y Jaime Lloret, autores, respectivamente,  de “Jasmine” y “Jaumet, el judío” vinieron como espectadores para ultimar y pulir detalles de sus últimas obras con el director Àngel Lluís Ferrando.

 Vicente Juan Sanoguera Rubio se encontraba en la sala como músico en activo y José María Valls y Eduardo Terol no pudieron asistir por motivos profesionales. Este último se encontraba en Colombia como miembro de jurado del ‘LX Concurso Nacional de Bandas Musicales’ de Paipa. No obstante, desde aquí agradecemos el “regalazo” que nos ha hecho con su obra “A Don Camilo”, que, aparte de dedicarla al autor de “Alma andaluza”, la dedica a La Primitiva como bien indica en las partituras.

“A Don Camilo” és una

metamorfosi musical sobres temes

propis i de Camilo Pérez Monllor,

compositor al que está dedicada

amb admiració, en el centenari de

Eduard Terol i Botella (Alcoi, 1965)
Eduard Terol i Botella (Alcoi, 1965)

la seva marxa “Uzul el M’Selmin”

coneguda popularment com

“L’Entrà dels Moros”.

 També deixe constancia d’haver

compost cada nota portant en el

cor a la Corporació Musical

 Primitiva d’Alcoi. És un orgull

poder dir que en ella vaig iniciar

el meu trànsit pel llarg camí de la

música, creixent pas a pas, com a

músic i com a persona.

Amb tot el meu afecte, a la

Música Vella.

Alcoi, 2014

Eduard Terol i Botella

Concert del 9 d’Octubre

La Primitiva d’Alcoi a la Plaça de Ferràndiz i Carbonell, el proper dijous 9 d’octubre a partir de les 12 h. amb  la col.laboració del Grup de Dances Carrascal

Concert de La Primitiva al mateix escenari del 06/07/2013
Concert de La Primitiva al mateix escenari del 06/07/2013

PMB
La Banda Primitiva d’Alcoi amb el Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta, sota la batuta d’Àngel Lluís Ferrando, ha preparat un programa d’autors valencians per al Concert del Nou d’Octubre amb obres de l’enguany homenatjat Camilo Pérez Monllor, dues versions per a banda de “La Muixeranga”  i dues marxes d’aires maseros de García i Soler i Mario Roig.

El concert s’enmarca en els actes de l’Ajuntament d’Alcoi i s’ha previst efectuar-se a continuació de la lectura del manifest institucional, a les 12h. Aquest manifest enguany el llegirà el catedràtic de la Universitat de València i President de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, l’alcoià Romà de la Calle.

Prèviament, a les 11:30 hi haurà una cercavila des de La Glorieta a la Plaça Ferràndiz i Carbonell, amb el Grup de Danses Carrascal, el qual tambè intervindrà en el concert, afegint dansa a la música de “El Pardalot”, popurri de cants tradicionals de Juan Cantó.

Ramón García i Soler ens presenta “Pepe el Rompe”

El seu autor ens introdueix sobre la concepció de la seva obra que és interpretada per La Primitiva al concert del 9 d’octubre

PMB

 El compositor albaidense accedeix a la nostra petició de presentar la seva obra que interpreta la banda en el seu concert del 9 d’octubre. Aquesta rapsòdia masera es troba enregistrada en directe al CD de La Primitiva Rams de música.
D’altra banda, aquest músic es troba nominat als Premis Media Award que es celebren el proper mes de novembre a Los Angeles per la seva obra Concert per a marimba i orquestra en la categoria de Música Clàssica.
Altres obres de l’autor de caràcter fester són: “Batallers”, Athenaeus 1932, Pacos del Gurugú, Ximo Soler i Tormenta pirata.

PEPE EL ROMPE

Rapsòdia Masera, 2004 de Ramon Garcia i Soler (1971)

______________________________________________________

Ramón García i Soler (Albaida, 1971)
Ramón García i Soler (Albaida, 1971)

Obra composta per a la Capitania Cristiana dels Maseros de Mutxamel l’any 2004, dedicada al seu capità José Gómis Blasco i estrenada per la Societat M. “La Lira” de Quatretonda. La partitura pretén reflectir el costumbrisme dels llauradors mitjançant la utilització de melodies tradicionals sota la forma i el ritme de pasdoble o marxa cristiana, d’ahí el terme de rapsòdia (composició musical a partir de materials populars).

L’obra introduïx amb la referència a la “Malaguenya de Mutxamel”, el primer tema desenvolupa la “Jota de Dalt” també de Mutxamel amb un cert caire humorístic. En arribar al segon tema se’ns presenta clarament la “Jota de Baix” transformada a compàs binari i desenvolupada mitjançant un comentari musical. De nou apareix el primer tema i després d’una transició on torna aparéixer la malaguenya arriba el tercer tema. Sota el ritme d’una dansa de caire medieval se’ns presenten dos motius especialment coneguts, d’una banda trobem una petita referència al “Misteri d’Elx” que va intercalant-se amb la cançó tradicional “A la voreta del mar”, presentada a cor pels metalls, amb intervencions de la fusta. Finalment després d’una nova transició on apareixen elements anteriors arribem a la darrera secció de la rapsòdia on apareix, de manera reexpositiva, el segon tema intercalant al mateix temps tots els motius anteriors.