La Primitiva actúa en una edició especial de “La ciutat dormida”

Dues impressionants i desconegudes marxes fúnebres són l’aportació de la banda a la celebració del 125 aniversari del Cementeri Sant Antoni Abat d’Alcoi

La ciutat dormida

PALABRAS A LOS MUERTOS

(Juan Gil Albert, 1904-1994)

 Oh muertos, desconocidos hombres que pueblan

mi mundo de fantasmas,

y que errantes sobre nuestros caminos de la vida,

pesan como los árboles frutales, abrumados,

hacia el suelo profundo.

 Pablo Martínez

  Aquest és un petit fragment d’un dels poemes seleccionats per Jordi Botella per anar il·lustrant la ruta literària i musical que va constituir l’edició especial de “La ciutat dormida” amb el tema principal de la presència de la Mort. Els poemes van ser admirablement recitats per Juan Javier Gisbert Cortés i Ricard Sanz Pérez amb una varietat d’autors que van anar dels alcoians Gil Albert i Joan Valls, passant per valencians com Ausiàs March i Vicent Andrés Estellés fins clàssics com Homero o Dante Alighieri.

La banda al Cementeri Civil interepreta la marxa fúenbre de Casasempere Juan
La banda al Cementeri Civil interpreta la marxa fúnebre de Casasempere Juan (Foto: Diego Valor)
José Seva Cabrera
José Seva Cabrera (1865-1922) va ser retratat pel pintor Cabrera, cosí seu, en agraïment per haver-li dedicat el pasdoble “El nuevo castillo”

Mentre l’acte es desenvolupaba amb una assistència de públic limitada a 200 persones, la banda es reunia al Cementeri Civil, lloc on s’enterraven als dissidents de la religió catòlica i que destaca per la seva absència de símbols religiosos a les tombes. Entre elles, es troba la del músic José Seva Cabrera (director de La Primitiva entre 1897 i 1902, i autor de “1899” i de “El nuevo castillo” dedicat al seu cosí, el pintor Fernando Cabrera, dissenyador del castell de Festes en 1895). En eixe lloc, i a la arribada dels espectadors, la banda va interpretar la primera marxa fúnebre sense títol del programa composta per Rafael Casasempere Juan i datada més o menys en 1928. Després de les explicacions dels historiadors i guies Elisa Beneyto i Lluís Vidal sobre el cementeri ateo, la banda va realitzar una cercavila mortuòria amb la segona marxa fúnebre d’Amando Blanquer, també sense títol, datada en 1956 i que no té res que envejar a la més coneguda “Alcoy llora”.

 La Coral Polifònica Alcoiana sota la direcció de la jove Alexandra Soler va cantar dues peces de cantautors tant coneguts com Raimon (“Al vent”) i d’Ovidi Montllor (“Homenatge a Teresa”), i finalment el Grup de Danses Sant Jordi va recuperar dos balls tradicionals de vetlatori “El Vetlatori de La Costera” i “La sandinga de Xixona”.

 Aquests balls van posar punt final a una celebració pionera en esta ciutat després de situar aquest camposanto en la “Ruta Europea de Cementeris” que ens deixen una sèrie d’imatges que apareixen en el següent àlbum, sent les fotografies obra de Diego Valor, Vicente Pastor, Pablo Martínez i altres extretes del perfil que té el cementeri alcoià a Facebook.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s