Unes breus notes introductòries a càrrec del nostre director Àngel Lluís Ferrando del que serà l’última part del concert de Santa Cecília que enguany recau a La Primitiva amb la participació del solista Pedro Rubio Olivares
Enrique Calvist y Serrano (1851-1897) –el nom apareix equivocat al programa de mà– va estar un magnífic solista de clarinet, un notable professor, un excel·lent director i un compositor amb ofici. Totes aquestes vessants de la seua personalitat les va poder dur a terme a Madrid gràcies a la seua vinculació amb les grans bandes militars com ara la d’Alabarderos i la d’Ingenieros. Va estar director de les dues agrupacions, entre d’altres, solista en la majoria dels cicles musicals de la capital i un docent el qual, en moltes ocasions, elaborava ell mateix les composicions que es feien servir per a les proves a les bandes de prestigi. Potser aquest és el cas de «Capricho para clarinete» (ca. 1890) que presenta la tradicional estructura en dues seccions, amb una introducció lenta i la tradicional polaca de concert, tan estimada pel públic dels salons madrilenys de finals del XIX.
La figura i l’obra de Camilo Pérez Laporta són ben conegudes de tots, encara que la «Fantasía para clarinete» (1899) és una de les seues obres menys conegudes i difoses. Destinada segurament al seu fill Evaristo –d’un any abans són els estudis que signa Camilo “El Roig” per al seu fill clarinetista–, es tracta d’una obra composta en San Fernando que presenta la mateixa estructura que l’anterior: una introducció i un tempo di polaca. Sens dubte, es tracta d’una forma musical potenciada per la gran acceptació i demanda d’aquest tipus de composicions en els cercles burgesos de la societat del moment.
Pel que respecta a Ernesto Cavallini, podem dir que també en la línia dels altres dos protagonistes de la intervenció de la Corporació Musical Primitiva, es tracta de un instrumentista de renom i de gran valia com a compositor. Pel que podem veure a la premsa de l’època, signat pel propi Barbieri, Cavallini venia a Espanya amb una gran reputació al darrera per la seua activitat com a primer clarinet de La Scala de Milà. A més, les seues composicions per al seu instrument i el seu virtuosisme com a instrumentista van causar una impressió força notable al nostre país.
«Las flores rossinianas» (ca. 1850) és una selecció de moltes de les melodies de les òperes de Rossini més conegudes en el seu moment. L’estructura de la composició reflecteix el gust de la societat decimonònica, en la qual els temes van fluint de manera juxtaposada, sense interrupcions, i on el virtuosisme del solista esdevé un objectiu bàsic de la composició, destacant extraordinàriament el nivell tècnic.
Música Primitiva Apolo d'Alcoi / Notícies 