Teatre Calderón: programación primer trimestre 2015

Arranca con Emilio Gutiérrez Caba en el mes de enero para finalizar con el tradicional concierto de Diumenge de Rams de La Primitiva el 29 de marzo

 

(1) Teatro // (2) Música // (3) Danza // (4) Acto social

  GENER

Día 2 (20.15 h) (2) CONCERT D’ANY NOU: ASTANA PHILARMONIC ORCHESTRA

(Associació d’Amics de la Música)

Día 3 (19 h): (2) ORQUESTRA JOVE DE LA SIMFÒNICA ALCOIANA 

(Orquestra Simfònica Alcoiana)

Ivan Massagué y Emilio Gutiérrez Caba en "La mujer de negro" (17/01/15)
Ivan Massagué y Emilio Gutiérrez Caba en “La mujer de negro” (17/01/15)

Día 17 (20 h.): (1) LA MUJER DE NEGRO

(El Palenque Producciones)

 Díes 21 i 22 (10.30 i 15.30 h.): (1)  L’ARCA DE NOÉ

(Fundació La Caixa Escolar)

Día 24 (19 h.): (2) LA ROSA DEL AZAFRÁN, sarsuela

(Associació d’Amics de la Música)

Día 31 (19 h.): (3) GALA 25 ANIVERSARI GRUP DE DANSES SANT JORDI 

FEBRER

"Pagliacci" de Ruggero Leoncavallo (20/02/15)
“Pagliacci” de Ruggero Leoncavallo (20/02/15)

Día 1 (19 h.): (1) POTTED (Compañía de Circo La Trócola)

Día 7 (20 h.): (1) DESPERTARÀS AHIR (Ornitorincs)

Día 13 (20 h.): (3) GALA ACOVIFA (Associació contra la Violència de

Gènere i familiar a Alcoi i comarques)

Día 20 (20.15 h.): (2) PAGLIACCI, ópera (Associació d’Amics de la Música)

Día 22 (12 h.): (2) LA DÉCADA PRODIGIOSA: Infantasía
(A benefici d’Asfial-Associació de Fibromiàlgia d’Alcoi)

Díes 28-1/03: (3) GALA-CONCURS ANAPRODE

(Associació Nacional per al suport i la promoció de la dansa a Espanya)

MARÇ

La Primitiva en Diumenge de Rams (29/03/15)
La Primitiva en Diumenge de Rams (29/03/15)

Día 7 (20 h.): (1) CASA DE MUÑECAS (Bramant Teatre)

Día 8 (12.30 h.): (2) EL PEQUEÑO PINOCHO, òpera infantil

(Ópera Divertimento-Associació d’Amics de la Música)

Díes 13-14 (19 h.): (2) LOS CLAVELES, sarsuela

(Agrupación Lírica El Trabajo de Alcoy)

Día 20 (20.30 h.): (1) GAGFATHER (Yllana)

Díes 15, 22 i 29 (11.45 h.): (2) CONCERTS DE FESTES (Unió Musical, Música Nova i Primitiva)

 

Fuerte presencia de público en la tradicional Audición de Navidad de la Escuela de Música

JAGC. El pasado jueves 18 de diciembre, y en el Club Social, la Escuela de Música “Amando Blanquer” rendía su particular tributo a la Navidad con la tradicional audición. Se trataba de una gran oportunidad para conocer el gran nivel musical que han alcanzado ya algunos alumnos en las distintas clases.

 Junto a las distintas especialidades musicales, los conjuntos fueron las otras agrupaciones protagonistas. Si bien la jornada empezó con la actuación de los pequeños, integrantes de los componentes de Iniciación y Preparatorio, la conclusión llegaba con los alumnos de Conjunto Coral y Conjunto Instrumental.

A lo largo del curso, los alumnos podrán volver a demostrar a sus familiares los conocimientos adquiridos a través de otras actividades lanzadas en el seno de la escuela. Es el caso de la participación en el concierto organizado por la Asociación de San Jorge o de una Gala especial. El 7 de enero regresará la actividad a las aulas, y con ella, os informaremos de más detalles al respecto.

 

«El Rosal» una nadala del segle XVI amb música de Cantó

Va passar per Nadal… del 1901

Juan Cantó va posar música a un antic poema nadalenc, i va dedicar la peça a una monja neboda seua. La nadala publicada al 1901 estaría disponible per a cantar en aquell Nadal. Poc més se sap d’aquest treball del músic alcoià que va veure la llum als darrers anys de la seua vida, una senzilla composició amb sentit regust hispànic sobre la florida metàfora del naixement de Jesús en el poema de Esteban de Zafra

Jaume-Jordi Ferrando
«El Rosal» és una de les darreres obres de Juan Cantó, publicada dos anys abans del seu traspàs, i la darrera pel que fa al Registre de la Propietat Intelectual (1). Es tracta d’una peça atípica en el catàleg de l’autor alcoià, la qual junt a altra nadala semblant «A Maitines» i la seua missa de Pastorela, ben bé poden configurar una mena de tríptic nadalenc -en general- molt desconegut.

"El Rosal" (1901) Detall partitura impresa a Madrid. Calcografía de Serapio Santamaria.La partitura ve dedicada a «la Sierva de María Sor Corazón», al respecte Rafael Coloma (2) assenyala que «Sor Corazón» era el nom en religió de Maria Elena Picurelli Cantó (Alcoi, 1859 – Mataró, 1922), informació que no s’ha pogut confirmar a l’arxiu de l’institut religiós -molt malmès arran la guerra d’Espanya-, tot i l’interès parat per la seua secretaria provincial a qui agraïm l’atenció.

Un poema de les darreríes del segle XVI

Si en les cançons de Cantó es troben normalment lletres d’autors contemporanis, en «El Rosal» sembla fer una excepció i posa música a una lletra de Esteban de Zafra (s.XVI), originalment publicada junt a altres en un plec de cordell amb titol «Villancicos para cantar en la natividad de nuestro señor Jesu-cristo, hechos por Estevan de Zafra» que va estar imprès «con licencia en Toledo por Juan Ruiz, año de 1595». En cadascuna de les nadales, el de Zafra que sembla era poeta però no músic, indica el titol d’una cançó coneguda –per al seu temps– amb la música de la qual calia cantar la lletra. Així «El Rosal» s’havia pensat per a cantar «al tono de “No quiero que nadie sienta…”». (3)

Bajo de la peña nace
La rosa que no quema el aire:

Bajo de un pobre portal
Está un divino rosal,
Y una Reina Angelical
De muy gracioso donaire.

Esta reina tan hermosa
Ha producido una rosa
Tan colorada y hermosa,
Cual nunca la ha visto naide.

Rosa blanca y colorada,
Rosa bendita y sagrada,
Rosa por la que es quitada
La culpa del primer padre.

Es el rosal que decía:
La Virgen Santa María:
La rosa que producía
Es su Hijo, Esposo y Padre.

Es rosa de salvación
Para nuestra redención,
Para curar la lesión
De nuestra primera madre.

Bajo de la peña nace
La rosa que no quema el aire.

El poema es retroba al segle XIX, probablement per Juan Nicolás Böhl de Faber en 1823, i posteriorment apareixerà en diferents obres, fins l’antologia de Pérez de Guzmán de 1891, versió de la que s’ha copiat el text de més a dalt. (4)

Aproximació a la música de Cantó

Cantó prescindeix de l’estrofa central i no repeteix al final els dos primers versos què apareixen només al començ com una mena de introducció, agrupant els quatre restants de dos en dos, donant-los unitat amb un pont de fort sabor hispànic en l’acompanyament. El plantejament del músic, coherent amb la seua producció liederistica prèvia i en línia amb l’època, pensa la cançó sense cor, per a una veu sola, mentre l’acompanyament sense doblar la línia vocal i sense renunciar al ritme obstinat de les nadales, presenta una ornamentació perfectament identificable com a música espanyola.

La partitura originalment escrita per a veu i orgue, s’ha localitzat a les biblioteques Nacional d’Espanya i musical «Victor Espinós» de l’ajuntament de Madrid. S’ha copiat i simulat per ordinador, amb l’aplicació Noteflight, fent servir els samples de piano i violi per substituir l’orgue i veu originals, la qual cosa, de facto, accepta les limitacions de les eines disponibles a la Internet -pel que fa a les indicacions agògiques i de dinàmica- i renuncia al color original en favor d’una major intel·ligibilitat, potser més propera al so què, en el procés de creació, el propi autor va concebre assegut al piano de sa casa.

Agraïments

Siervas de Maria, ministras de los enfermos. Província de Catalunya.

Notes:

(1) – El registre es va fer al segón trimestre de 1901 (Vid. Boletin Oficial de la Propiedad Intelectual 16-2-1902 reg 24.707 num.372, 16-2-1902, p.112)

(2) – Coloma, Rafael (1982): Juan Canto, artista muy laborioso, p.47

(3) – Gallardo, Bartolomé José (1889): Ensayo de una biblioteca española de libros raros y curiosos, t.4, col. 1093. Biblioteca Virtual Joan Lluis Vives.

(4) – Pérez de Guzmán, Juan (1891): La rosa: Manojo de la poesía castellana, formado con las mejores producciones líricas consagradas á la reina de las flores durante los siglos XVI, XVII, XVIII y XIX por los poetas de los dos mundos.

Dossier: Centenari de l’estrena de “L’Entrà dels Reis” de Pérez Monllor

 El 5 de gener de 1915 s’estrenava aquest himne del Nadal compost per Camilo Pérez Monllor en San Fernando a l’octubre de 1913

La Primitva al 1915, sent director Camilo Pérez Laporta
La Primitva al 1915, sent director Camilo Pérez Laporta

Pablo Martínez. En octubre de 1913, mentre era músic director de la banda d’Infanteria de Marina de guarnició a San Fernando, Pérez Monllor (“el maestro Camillini”), composa i envia a La Primitiva d’Alcoi (aleshores la dirigia son pare, Camilo Pérez Laporta) el pasdoble “L’Entrà dels Reis” dedicat a la Societat El Panerot. La peça, feta per a l’acte de Les Pastoretes, és la conjunció de dos tonades purament alcoianes: la nadaleta “Los pastores que supieron” que també apareix en “El pardalot” de Cantó, i la més coneguda “Serra de Mariola”.

“Los pastores que supieron / que el niño estaba en Belén, / se dejaron los gazpachos / y empezaron a correr. /

Corred, corred pastores / corred, corred a adorar/ al Rey de los Cielos / que ha nacido ya”

Placa ubicada a la seu de L'Unió Alcoiana en la Plaça d'espanya dedicada a la Penya "El Panerot", que van crear l'acte de la Cavalcada i la van organitzar fins 1913
Placa ubicada a la seu de L’Unió Alcoiana en la Plaça d’espanya dedicada a la Penya “El Panerot”, que van crear l’acte de la Cavalcada i la van organitzar fins 1913

La Societat El Panerot era una associació d’amics de caire cultural i filantròpica plena de bon humor i sense ningún tipus de reglamentació social. El nom fa menció simplement  a un cove o recipient gran de vímet i, aleshores, estava gestionada per una  persona influent i acomodada de la ciutat, Antonio Pérez Jordá, tenint la seua sede a la plaça d’Espanya.

 Esta societat va ser la que va tindre la feliç idea d’organitzar una Cavalcada de Reis Macs i realitza la primera desfilada al gener de 1885. Es té referències d’una pionera  Cavalcada al 1866 que no va tindre major repercussió, sent molt important la figura del “tío Piam” anys enrere que il·lusionava els nens fent-los creure que els Reis Mags ja estaven pròxims a Alcoi.

José Canalejas Méndez (Ferrol, 1854-Madrid, 1912). A ell està dedicat el Pont del Viaducte de Canalejas
José Canalejas Méndez (Ferrol, 1854-Madrid, 1912). A ell està dedicat el Pont del Viaducte de Canalejas

Esta tradició la manté El Panerot fins el 1913 que queda consternada per l’atemptat de José Canalejas Méndez (President del Consell de Ministres i diputat per Alcoi). Este polític gallec molt vinculat a la nostra ciutat era Soci d’Honor de El Panerot que, quan era convidat a vindre a Alcoi, contestava al telegrama del president de la societat Asencio Mompó amb estes paraules “President Consejo de Ministros a Mompó. Agradezco a mis queridos amigos, electores y consorcios, su recuerdo gratísimo”. Desgraciadament, era assassinat el 12 de novembre de 1912 a la Puerta del Sol de Madrid per l’anarquista Pardiñas.

 El desànim que provoca la fatal notícia del crim del “panerotiste de luxe” Canalejas juntament en la copiosa nevada que caigué sobre Alcoi al 1914 va fer que es suspenguera la Cavalcada d’aquell any i, definitivament, la Societat deixara de organitzar l’acte, justament quan li havia dedicat el pasdoble Pérez Monllor.

 Prendria les regnes d’aquest acte desde 1915, una altra societat de similars característiques “Casino Oriente” situada en la planta principal del mateix edifici, tal com ens diu “El Heraldo de Alcoy”: “Nuestra felicitación a la sociedad Oriente, a los socios de la misma que con tanto entusiasmo han apoyado la idea y al presidente de aquel centro don José Oliver”. El 5 de gener de 1915, a les 12 h. és anunciada l’arribada dels Reis amb un vol general de campanes, a qui segueix, des del Pont de  Cristina, una desfilada de carruatges ocupats de pastorets i pastoretes, acompanyats per La Primitiva que estrena en aquest acte el pasdoble del “mestre Camillini” tal com diu el telegrama publicat pel Casino.

Telegrama de 1915 on s’anuncia la arribada dels Reis i fa referència a l’estrena de “L’Entrà dels Reis”

 Per la vesprada, a les 16 h. una petita comitiva “de trompas bélicas” per a rebre als Reis i a les 17.30 arribaven els Reis a l’Hospital d’Oliver per repartir entre els malalts, joguets, dolços i tabac acompanyats de la Nueva de l’Iris. Després, a les 18 h. feien la seua arribada a la Plaça de la Constitució (ara Plaça d’Espanya) entregant joguets i dolçs als asilats dels centres benèfics.

 L’acte de Les Pastoretes comença a celebrar-se al gener de 1887, i sempre el mateix dia 5 al migdia amb carroses plenes de xiquets pastorets i acompanyats d’una banda de música. Arran de l’estrena del pasdoble al 1915, sempre serà La Primitiva la que amenitza aquest acte amb esta peça fins els nostres dies, amb excepcions com puga ser l’any 1931 que va desfilar la banda de música de la Creu Roja i no es va sentir l’obra de Monllor; o el tram dels anys que discorren durant la Guerra Civil (1936-1939), ja que estant Alcoi en zona republicana, per fugir del component religiós de la festa dels Reis Macs es fa que aquesta siga substituïda per la “Semana del Niño” durant la primera setmana de gener i que, també fora dia laboral el 25 i 26  de desembre. Aquesta setmana especial dedicat al xiquet ni tan sols es va celebrar el 1939, ja que sent els últims mesos de la guerra estaven  els ciutadans més preocupats en atendre els ferits, suportar bombardejos i altres calamitats.

Les Pastoretes al seu inici al Pont de Cristina (1961)
Les Pastoretes al seu inici al Pont de Cristina (1961)

Al 1940 tornen a celebrar-se aquestos actes (Pastoretes, Cavalcades i donació d’aliments als més necessitats), en este cas, organitzat per la Jefatura Local del Servicio Nacional de Propaganda del Ministerio de la Gobernación. Al llarg dels anys, distintes agrupacions aniran organitzan els actes dels Reis: Cercle Industrial, Radio Alcoi, Filà Gusmans,  el Frente de Juventudes, Asociación de Amigos y Damas de los Reyes Magos fins a l’Ajuntament que s’encarrega actualment.

Les Pastoretes 2010 (Foto: Arxiu)
Les Pastoretes 2010 (Foto: Arxiu)

Al 1964, l’acte de Les Pastoretes fou patrocinat pel Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Alcoy, va tindre un itinerari especial i va participar per primera vegada la Coral Infantil Alcoiana, amb secció de rondalles, dirigida per Juan Bautista Carbonell Pastor. Es a partir de 1965 quan es decideix que Les Pastoretes es celebren el diumenge per donar major realç.

 Per últim, es celebra el centenari d’aquest acte al 1989 organitzat pel Grup de Danses Carrascal amb la participació de La Primitiva, la Banda de Gaianes y el grup la Xafigà de Muro juntament en cinc-centes persones entre xiquets i balladors. Amb l’afegit de la participació de persones reials per a l’Adoració, substituïnt a les figures de cartró anteriors, es renoven per complet  els continguts d’aquesta celebració  fins els nostres dies.

La Primitiva en Les Pastoretes. Any: 2010
La Primitiva en Les Pastoretes. Any: 2010

**************************************************************************************************************

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

COLOMA, Rafael: “Centenario de la Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy” (Asociación de Amigos y Damas de los Reyes Magos, 1985)

SANTONJA, Josep Lluís: “La Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy” (Editorial Marfil, S.A., 2010)

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

Nadals al Club Social Apolo

Ja estan disponibles per als socis els menús per a estes properes festes de Nadal

Un nombre de socis va celebrar el Sopar del Pobre
Un nombre de socis va celebrar el Sopar del Pobre

PMB. Després del tradicional Sopar del Pobre en la vespra del dia de la Loteria, els senyors socis també tenen a la seua disposició els menús per a disfrutar estes festes de les reformades instal.lacions: dinar i sopar de Nadal i la festa de Cap d’Any. (Reserves. Miguel Angel: 650070604)

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

L’ empresa Viuda de Tadeo Juan, S.A. al Club Social Apolo

Sopar de Viuda de Tadeo Juan, S.A. al Apolo
Sopar de Viuda de Tadeo Juan, S.A. a l’Apolo

PMB. El divendres 19 de desembre, la quasi centenària empresa alcoiana de transports Viuda de Tadeo Juan, S.A. encapsalada pels seus gerents van celebrar el tradicional sopar de Nadal a les renovades instal.lacions del Club Social Apolo, reobertes desde el passat 4 d’octubre. En el transcurs del sopar, es va realitzar una simpàtica rifa en els que tots van obtindre premis.

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

Darrera conferència de “El Nadal a Alcoi”

Àngel Lluís Ferrando clou el cicle de conferències sobre el Nadal a Alcoi amb “Nadal, temps de música”

 Moment de la conferència el passat 18 de desembre
El regidor de Cultura Paco Agulló i Àngel Lluís Ferrando en la conferència del passat 18 de desembre (Foto:pagina66)

PMB.  El passat 18 de desembre i organitzat per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoi,  el nostre director Àngel Lluís Ferrando va impartir una conferència sobre la musica dels Nadals a Alcoi amb l’epígraf  “Nadal, temps de música” que es pot recuperar per pagina66.

 En ella, ens detalla una serie de costums com la vinguda de joglars a Alcoi per Nadals als segle XIV; conceptes com la sibil.la o la misa de pastorel.la; músics com la família Santonja, i referències a obres com “El pardalot” de Juan Cantó; “L’entrà dels reis” de Camilo Pérez Monllor; “La Nochebuena en Alcoy” de Camilo Pérez Laporta, el repertori nadalenc d’Amando Blanquer i Consuelo Colomer i la banda sonora del Betlem de Tirisiti.

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

Josep Francesc Almería Serrano: Deconstruint “Uzúl el-msélmin” (II)

prova3

Aquesta segona entrega ve signada per Josep Francesc Almería Serrano, clarinetista i ex-president de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. Estudia psicologia a la Universitat de Valencia, dedicant-se a consultoria d’empreses. En el pla musical, està vinculat a la Unió Musical d’Alcoi per tradició familiar per son pare i serà el director de l’Himne de Festes el proper 2015. La curiositat d’aquest article es que està escrit mentre encara era president de la FSMCV.

LA SÍNDROME DE GOLLUM

Josep Francesc Almería Serrano (Alcoi, 1962)

Les diferents polítiques de promoció de la música festera, especialment en l’àmbit dels moros i cristians, la gran tradició musical existent en la composició i interpretació d’aquest tipus de música, fonamentalment en les comarques centrals de la Comunitat Valenciana, les estretes i duradores relacions que s’estableixen entre les comparses i filaes i les seues bandes de música, així com l’especial virulència del sentiment fester i musical que existeix en aquest context, ha propiciat la creació d’un ric i extens repertori de peces musicals dedicades a aquesta festa que, de forma progressiva, s’ha anat personalitzant en dedicatòries concretes a les entitats festeres i, fins i tot, a persones determinades, amb noms i cognoms, generant un fort corrent de percepcions de propietat tant sobre les obres que han sigut dedicades pels seus autors a tals entitats o persones com sobre les que no han tingut aquesta circumstància.

 A més, ocorre que algunes d’aquestes obres han estat reservades únicament per a la utilització de les entitats que, d’alguna o altra forma, les mantenen en règim d’ús exclusiu, sense que puguen ser interpretades per altres agrupacions artístiques alienes a les de la que té aquesta possessió. És el cas, entre unes altres, de la marxa mora “Uzúl el-msélmin”, més coneguda popularment com “L´entrà dels moros”, habitualment interpretada per la banda de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, la “Vella”, acompanyant a l’esquadra de blancs de la filà Abencerrajes en l’entrada de moros de les nostres festes alcoianes.

 I per a entendre aquesta actitud, crec que és necessari introduir un concepte que se sustenta sobre el terme “Síndrome de Gollum”, encunyat pel meu bon amic Frederic Oriola, incansable investigador musical, en el transcurs d’algun dels interminables debats sobre música festera desenvolupat amb el meu germà musical, coreligionari i company de la junta directiva de la FSMCV, Ernest Llorens.

La Unió Musical d'Alcoi acompanyant a l'Alfereç de la Filà Llana al 2013 (Foto: Arxiu)
La Unió Musical d’Alcoi acompanyant a l’Alfereç de la Filà Llana al 2013 (Foto: Arxiu)

Aquest terme està inspirat en la cèlebre pel·lícula “El senyor dels anells” i, concretament, en una frase que el personatge de “Gollum” repeteix en el transcurs de l’argument del film en referència a l’anell que custodia gelosament i al que denomina “El meu Tresor”. Així, algunes entitats custodien gelosament les partitures i “particellas” de determinades peces que, segons el seu entendre, no poden ser interpretades més que per les seues pròpies agrupacions artístiques, habitualment en virtut d’algun document, més o menys secret, on el propi autor cedeix suposadament aquest dret exclusiu a l’entitat, encara que en altres casos no es produeix l’existència de document algun que reflectisca els desitjos dels autors.

 Podria atribuir-se aquest excés de zel a una, per tots reconeguda, extraordinària rellevància de la peça en qüestió, que provocara aquesta curiosa actitud. No obstant açò, i en el cas que ens ocupa, hem de fer referència a Ernesto Valor Calataiud, en el seu article “Ante el I centenario de la música festera”, contingut en el programa de festes d’Alcoi de l’any 1980, on escriu:

(…) Señalemos, por que vale la pena dejar noticia escrita, que en 1914 se estrenó la marcha “UZUL EL M’SELMEIN” (L’entrà dels moros), de don Camilo Pérez Monllor, marcha que, a decir verdad, pasó sin pena ni gloria, hasta que en el año 1942, el tantos años director de la “Vella”, el maestro Fernando de Mora Carbonell que llevaba en su corazón todo el devenir musical de la fiesta, concibió el repartir la parte rítmica de la marcha entre diversos elementos de percusión, detalle éste que su autor no había tenido en cuenta al instrumentar su marcha y constituyó un éxito, éxito que ha venido repitiéndose año tras año y que adoptaron numerosas bandas.

Pero la pena de todo esto, como en muchas cosas de la vida, es que el buen gusto musical y las buenas formas se atropellan por dar cara a la espectacularidad, y de algo que hubiese parecido normal, justo y equilibrado, se ha llegado hoy día al “desmadre” de panderos, carabasses, carabassetes y ferrets, cuyo “soroll” ahoga los fuertes de las marchas que, para que suenen han de sacarse los instrumentos de quicio. Una pena. Pero en esa estamos y si nuestros contemporáneos no lo remedian seguiremos — ¿per a in eternum?— en esa racha de vulgaridades y ramplonerías. La historia dirá. (…)

 Sense ànim de qüestionar aquesta popular obra de la nostra música de moros i cristians, servisca aquest petit exemple per a contextualitzar la suposada i majoritària acceptació de l’obra en qüestió, que va passar desapercebuda durant quasi 30 anys i que va ser, en virtut d’una modificació al contemplat pel propi autor en la partitura original (avui dia concebut com una espècie d’atemptat a l’obra) que un major protagonisme i diversitat de la percussió va incrementar el seu atractiu portant-la a la popularitat actual, dins del seu context, que tots coneixem. Així mateix, testimonis presencials també descriuen el rebuig d’una comparsa a aquesta peça musical en una entrà de moros d’Elda, creiem pels peculiars gustos estètics per la música festera entre les comparses d’aquesta localitat.

 Sincerament, d’entre tots els compositors que conec, no recordé cap d´ells que mantinga que la interpretació de les seues obres haja d’estar destinada a alguna agrupació artística o entitat en exclusiva, vetant a la resta del món aquest dret, sinó tot el contrari, apel·lant lògicament a la universalitat de la creació musical, a l’articulació del gaudir col·lectiu de la bellesa, al lògic interès dels autors en la màxima difusió de la seua obra i al, també lògic, interès dels autors i/o els seus hereus legítims de collir els fruits d’aqueixa propietat intel·lectual, d’acord amb la legislació vigent a aquest efecte.

 És una actitud netament humana i, per aquest motiu, entenc que es genere un sentiment de propietat sobre aquelles coses que considerem “el nostre tresor”, així com una agradable sensació d’exclusivitat que ens produeix saber que som els únics triats per cert tipus de providència, moltes de les vegades inexplicable, per a interpretar una determinada composició musical. No obstant açò, la grandesa de la música i dels compositors resideix en l’actitud generosa de procurar el màxim coneixement i difusió de les seues creacions, d’acord amb la normativa legal que siga aplicable en cada cas.

 Personalment, m’agrada molt la marxa “L´entrà del moros”, sense entrar en consideracions tècniques ni del seu anàlisi musical, solament des del punt de vista d’un aficionat a la música de moros i cristians que gaudeix només d’escoltar-la, quan existeix l’oportunitat. No obstant açò, em segueix costant molt creure que el mestre Camilo Pérez Monllor albergara envers la seua obra musical un futur tan restrictiu com el que ha trobat en aquesta ocasió.

 Finalment, m’agradaria, amics de la “Vella”, que rebéreu aquestes línies amb tant afecte com el que han estat escrites, així com des de l’honestedat i sinceritat d’un alcoià amant de la nostra música de moros i cristians que desitja el millor per a aquest tipus de creació artística.

 Una forta abraçada.

Josep Francesc Almeria Serrano

Valencia, 1 de maig 2014

La Orquesta Sinfónica de las Baleares en el Teatro Real de Madrid

Acompaña al tenor peruano Juan Diego Flórez en su gira “L’Amour-Arias Francesas”

 

Juan Diego Flórez (Lima, Perú-1973)
Juan Diego Flórez (Lima, Perú-1973)

PMB. Nos informa nuestro amigo  Jordi Miralles que el próximo 11 de enero de 2015, ha sido invitada la Orquesta Sinfónica de las Baleares dirigida por Pablo Mielgo al Teatro Real de Madrid para acompañar al tenor peruano Juan Diego Flórez con motivo de la gala anual extraordinaria que organiza Juventudes Musicales de Madrid a la que asistirán sus Majestades los Reyes de España. Considerado el mejor tenor ligero de la actualidad, se encuentra de gira con “Tour 2014-2015: L’Amour-Arias francesas” compuesta de fragmentos de obras de Berlioz, Bizet, Donizetti y Gounod.

Exposición de postales navideñas de artistas alcoyanos

Estas muestras provienen de la biblioteca personal del escritor Antonio Revert

Felicitación Enric Solbes

PMB. Los sábados 20 y 27 de diciembre y 3 de enero se puede visitar en la Biblioteca Central de Alcoy una exposición de “nadaletes” o postales navideñas firmadas por artistas locales como Ramón Castañer, Manolo Arjona, Mario Candela o Enric Solbes.

Estas felicitaciones provienen del fondo personal que depositó en la biblioteca en julio de 2013 el escritor e historiador alcoyano Antonio Revert Cortés junto a una colección de seiscientos libros considerados de ” joyas” por el Director de l’Arxiu Municipal Josep Lluís Santonja como la colección de libros del que fuera bibliotecario de las Cortes de Cádiz, Bartolomé J. Gallardo.

Este escritor, muy aficionado a las fiestas de los toros y vinculado al Club Taurino, tiene entre sus obras “Agustín Albors, entre la libertad y el orden”, “Anselmo Aracil, un industrial textil”, “Baúl de doble fondo” y “La tierra y la ofrenda”.

Antonio Revert Cortés
Antonio Revert Cortés

Esta exposición complementa a la que sí se puede ver todos los días sobre las muestras de carteles del concurso de la Cabalgata de los Reyes Magos y las postales presentadas al certamen  de AIN-Josep Albert Mestre.

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf