José Rafael Pascual Vilaplana: Deconstruint “Uzúl el-msélmin” (I)

prova3

Inaugura aquest nou cicle el compositor i director possiblement més prestigiós de la nostra música contemporània, José Rafael Pascual Vilaplana, autor entre d’altres de “De fang, “Yakka”, Creu d’Arsuf” o Jessica” dins de la música festera

 Darrerament ha estat director convidat de la banda Municipal de Bilbao; la banda del Corpo Bandistico de Borgosatolo a Brescia (Itàlia), la Banda i Cors de Vilagarcía d’Arousa (Pontevedra), i el proper mes de juliol dirigirà la Wasbe Youth Wind Orchestra a San José (Califòrnia).

CENT ANYS D’UN MITE

 José Rafael Pascual Vilaplana (Muro, 1971)
José Rafael Pascual Vilaplana (Muro, 1971)

En certa ocasió el mestre alcoià Amando Blanquer va escriure al voltant de la Música escrita per a la Festa de Moros i Cristians: “Se me dirá que esta música no es para filosofar, que ante todo ha de servir al sentimiento popular, intrascendente y libre de problemas intelectuales, pero ésta es una verdad a medias porque las apariencias engañan. Algunas de estas piezas aparentemente simples adquieren enorme dimensión y popularidad influyendo decisivamente en la nutrición espiritual del sentimiento popular.”. I és cert que molts pasdobles, marxes mores o cristianes han passat a formar part d’una mena de memòria auditiva col.ectiva que parla d’emocions, de records i d’una cosa ben important: d’art. Fa cent anys que Camilo Pérez Monllor (1877-1947) escrigué una marxa mora singular: “Uzúl el-msélmin” (L’entrà dels moros). En 1914 ja s’havien escrit peces destinades a l’acompanyament de les tropes de la mitja lluna com ara “Benixerraix” (1904), “La Canción del Harem” (1907), “Abd–el–Azis” (1908) i “El llanto de Boabdil” (1912) de son pare Camilo Pérez Laporta (1852-1917); “A-ben-Amet” (1907) d’Antonio Pérez Verdú (1875-1932); “A la Meca” (1910) i “Fiesta tuareg” (1911) de Gonzalo Blanes Colomer (1882-1963). També és conegut el fet que el món de la festa va ser en un principi reticent a adaptar aquestes obres per al carrer, entre altres coses, els compositors esmentats estaven  preocupats més de l’àmbit artístic a l’hora de crear les partitures que no l’èxit fàcil del carrer (justament, tot el contrari d’allò que, malauradament, ocorre als nostres díes). A més, el fet que el mestre Pérez Monllor fora fill d’un compositor il.lustre com Pérez Laporta i alumne avantatjat d’un altre dels mestres importants de la música alcoiana i espanyola de finals del XIX, Juan Cantó Francés (1853-1903), no li creava una situació fàcil per escriure una peça d’aquestes característiques. Es més, pense que la seua factura és quasi una demostració d’artesania creativa davant un ambient d’alt nivell artístic.

2012-4-22 L'entrà dels Moros Foto:Dulce Santonja
L’Entrà dels Moros 2012 (Foto: Dulce Santonja)

 L’obra presenta una estructura bitemàtica on els dos temes són evidents per a l’oïda i les seues variacions de caire instrumental li aporten una solidesa ben evident. Destaca l’ús de la dolçaina i de la percussió  com a protagonistes d’un desig evocador d’aquell passat històric que des de finals del segle XIX amb el moviment conegut com a Música Alhambrista volia evocar els anys on els musulmans visqueren les nostres terres. De fet eixa introducció amb el ritme constant i ferest de la percussió amb el ostinato de les dolçaines que servirà d’acompanyament del primer tema de l’obra ens situa i ens evoca un marc auditiu ben especial gràcies també a l’ambientació harmònica modal de l’inici. La paleta artística de l’autor s’evidencia amb les transicions modulants entre les variacions i l’ús dels motius temàtics que serveixen per a tal finalitat. Arribat el segon tema, com a trio d’una forma extreta del Minué clàssic, els protagonistes són els instruments de vent fusta de la banda per cedir aquesta jerarquia als metalls i les dolçaines en la variació final, en la qual i sempre al ritme majestuós de la percussió (tan imitat posteriorment per altres autors) es tanca una pàgina singular i brillant de la Música escrita per als Moros i Cristians.

 Potser el fet que aquesta marxa només la interpreta la Música Vella d’Alcoi, la Banda Primitiva, la converteix en un mite com ocorre amb altres peces i bandes: “A mos pares” i “Bohemios del 29” del mestre José Pérez Vilaplana (1929-1998) i la Unió Musical Contestana, o “La Penya el Frare” del compositor murer (del qual el proper any celebrarem el seu centenari) Francisco Esteve Pastor (1915-1989) i la banda de la Unió Musical de Muro. Aquestes peces esdevenen símbols d’entitats i de pobles. He de manifestar que sempre he estat en desacord en aquest tancament de partitures tot i respectar a qui decideix tal situació. La música és un art que es crea en el temps i en l’espai, un art que naix per a morir, una vida efímera la de l’obra musical que porta adherida la peculiaritat de qui la produieix i que per tant és oberta allò que en diuen pluralitat. Peró també sóc contrari d’aquells que tot i coneixent aquest tret identificatiu i sabedors de la voluntat de no deixar aquestes partitures gosen en escriure-les a mode de dictat musical i es vanaglorien d’interpretar-les en una actitud poc respetuosa envers els companys músics. La música per als Moros i Cristians és un patrimoni d’una vàlua immensa que cal conrear amb respecte i amb dignitat.

 Cada vegada que escolte “L’Entrà dels Moros” les imatges mentals em porten a Alcoi, a la llum de primavera que, amb el permís de la pluja, il.lumina la majoria de les vesprades del 22 d’abril. Un dia on es trobem molts músics i festers que any rere any celebrem haver obert els ulls on ho hem fet. La Música Vella d’Alcoi és portadora d’un tresor sonor que comparteix any rere any amb milers de festers i d’espectadors. Tan de bo el futur de la Música per als Moros i Cristians ens depare moltes més obres com “Uzul El M’Selmin”, on l’artesania d’un bon creador es barreja amb l’emoció intencionada i sincera plena d’humanitat.

JOSE R. PASCUAL-VILAPLANA

Muro-Cocentaina, 15 de Setembre de 2014

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s