Jordi Miralles Calabuig i Juan Carlos Peris Hernández: Deconstruint “Uzúl el-msélmin” (IV)

prova3

Dos amics de La Vella que, malgrat el seus treballs fora d’Alcoi, mai han trencat el contacte amb la banda s’han unit per a preparar la quarta entrega de aquest cicle. En l’actualitat, Jordi Miralles és assistent de solista d’oboè a la Simfònica de les Balears, professor d’oboè i música de cambra al Conservatori Professional de Música de Felanitx i ha estat director de la Banda Municipal de Calvià entre 2012 i 2014. Juan Carlos Peris és dedica a l’activitat docent i és director de la Unió Musical de L’Orxa.

APRENENTATGE I EXPERIÈNCIES AMB “L’ENTRÀ DELS MOROS”

 

Jordi Miralles Calabuig (Alcoi, 1975)
Jordi Miralles Calabuig (Alcoi, 1975)
Juan Carlos Peris Hernández (Alcoi, 1975)
Juan Carlos Peris Hernández (Alcoi, 1975)

Som Jordi Miralles i Juan Carlos Peris, dos músics de La Primitiva que per qüestions professionals estem un poc apartats de la vida quotidiana de la Banda. Poc és el que podem aportar que no ja s’ haja dit de “L’ Entrà dels Moros”, més que una visió personal d’aquelles experiències, que durant els nostres anys com actius de la nostra banda vam tindre.

El primer contacte com a músic amb “L’Entrà dels Moros” va ser amb el concert de Diumenge de Rams l’any 1987. Una de les anècdotes que recordem era que aquesta marxa es va assajar molt poc i la seua partitura era quasi il·legible. El més impactant de tot va ser que després d’una marató de concert (amb tres parts), aquesta peça anava a sonar tan brillant i amb un sentiment molt especial. A més els metalls (trompetes i trombons) anaven a tocar l’últim fort alçant-se de la cadira, ens vàrem quedar tan aborronats i meravellats que vàrem deixar de tocar. Recordem que uns anys abans ja havíem escoltat aquesta peça en un concert al tan emblemàtic Teatro Circo el qual uns anys després desapareixeria.

Després vendria la nostra primera Entrà de Moros. De matí havíem tocat amb el Capità després d’una inacabable primera Diana. Estàvem molt cansats i preocupats perquè pensàvem que ja no podríem tocar però, quina va ser la nostra sorpresa, que “Uzúl el-msélmin” estava escrita en una tessitura la qual ens permetia tocar sense cap de problema i curiosament gaudir de la seua part central on els oboès tenen una dolça melodia i les trompes un expressiu contracant abans d’acabar junts a l’últim fort.

Molts foren els anys tocant aquesta peça provocant que l’aprenguérem de memòria i anàrem assaborint-la cada vegada que l’interpretàvem.

En tota la nostra existència com a membres de la Corporació Musical Primitiva hem interpretat amb ells nombroses vegades “L’Entrà dels Moros”. Amb el temps, aquesta peça ha anat convertint-se en un emblema per a la agrupació.

Agustín Castro "Agustinet", sempre present en el cor dels veterans de la banda
Agustín Castro “Agustinet”, sempre present en el cor dels veterans de la band. Al seu funeral també es va interpretar “Fontinens” de Pérez Laporta.

Però, al marge de tot això, de les entrades mores – on sempre sonava – i de tots els regals– anomenats col·loquialment “bis” – que fora de programa oferien els concerts de Diumenge de Rams, la vegada que més ens va deixar marcats, de per vida, va ser quan la vàrem interpretar al funeral del nostre benvolgut “Agustinet”. Aquell moment també se’ns va quedar gravat adquirint aquesta peça una funció totalment distinta a la que havíem conegut i convertint-se en el millor acomiadament que la banda podia atorgar-li a tot un germà per a cadascun de nosaltres i estimadíssima figura al CMP i a Alcoi. Com a peça representativa de la Corporació era adient fer-la sonar aquell dia per acomiadar al nostre amic però la sorpresa era que no sonava com una marxa mora si no com una fúnebre. Amb el mateix tempo, mateixa instrumentació, mateixes notes, però amb un caràcter i una tristor que esgarrifava. Tots els que estàvem allà interpretant aquella música estàvem destrossats mentre tocàvem.

“L’Entrà dels Moros” ha estat llegada a la Primitiva, la qual corporació ha estat l’encarregada de transmetre al públic aquesta joia d’innombrable valor. Això fa que tots els músics de la Vella que hem tingut l’orgull de ser part d’aquesta transmissió cultural ens sentim profundament satisfets, i que aquesta música forme part de nosaltres de manera que tinguem experiències i sentiments personals relacionats amb ella.

Parlem d’una peça plena d’encant que, amb una estructura molt senzilla, amb poques notes, d’una durada més be curta, està plena de recursos i d’expressivitat. Una peça que té una energia que commou i que t’emporta.

Aquesta peça és màgica almenys per aquells que hem tingut la possibilitat d’aprendre amb ella.

 

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s