Concert d’exaltació de la Marxa Cristiana: Diumenge de Rams 2015

A banda del record a Amando Blanquer en el desè aniversari de la seva mort i les estrenes en Alcoi de les obres de Francisco Valor i de Camilo Pérez Monllor, el concert dirigit per Àngel Lluís Ferrando es va convertir també en un inconfés homenatge a la marxa cristiana

DSCF3146
La Primitiva, al complet

Pablo Martínez. Un esplèndid dia primaveral va donar pas un any més a la celebració d’una nova edició del concert de Diumenge de Rams en la seva 76º edició en què la fatalitat gairebé va fer que coincidís amb els funerals de la directora del campus d’Alcoi de la UPV, Georgina Blanes.

 Amb uns minuts de retràs, el concert presentat per Mar Fernández va tindre en el seu inici un record i un minut de silenci en memòria de Miguel Peidro Gomar, en el que seguidament va tindre la presentació dels nous membres de la banda als quals se’ls va fer entrega del seu instrument. El trombonista José Pérez Lorente va donar la trompeta al seu germà Fernando Pérez i la flauta a sa mare, Mari Carmen Lorente, per a continuar amb les professores de flauta Yolanda Calabuig i Ana Molina que van entregar el instrument a Janira Paredes i Aitana Sempere, respectivament.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Autoritats, amics, familiars i la presència entre el públic de tres dels compositors que apareixien en el programa (Francisco Valor, Rafael Mullor i Eduard Terol) van aplaudir l’entrada a l’escenari del nostre director Àngel Lluís Ferrando, el qual va donar pas a l’enèrgic i alegre inici de “De quin coloret la vols” en el que comença “El Noticiero Regional” d’Evaristo Pérez Monllor; seguidament, la primera marxa cristiana del matí i el primer homenatge a Amando Blanquer amb “Tino Herrera” ; els tints marcials van continuar amb l’inèdit (fet de gran trascendència musical que ha tingut poca difusió en els mitjans de comunicació locals) pasdoble de Camilo Pérez Monllor “El K’Sar el Kebir” ; la segona marxa cristina del matí sonava amb l’estrena del contestà Francisco Valor, “Acracio”, amb força i espectacularitat com la pràctica totalitat de la seua obra, amb la qual la banda acompanyarà a l’Alfèreç Cristià dels Mossàrabs, Ignacio Herrero Matarredona; a aquesta, va seguir la tercera marxa del matí d’aires “prokofievanos” de Canet Todolí, “Entrada Cristiana de Elda”, la qual provoca tot tipus de reaccions menys la indiferència, per a finalitzar la primera part amb eixe pilar bàsic de la marxa mora que continua sent “L’Ambaixador” d’Amando Blanquer.

Àngel Lluís dirigeix la banda desde 2007
Àngel Lluís Ferrando dirigeix la banda desde 2007

Després del descans, dos moments màgics i intensos van succeir al finalitzar la interpretació del pasdoble “La Romana” de Blanquer; en el primer, Ferrando va demanar la presència a l’escenari d’Eduard Terol per a dirigir la seua obra “A Don Camilo”, poema simfònic el qual va tindre una llarga ovació i un clamorós aplaudiment, entre altres motius possiblement, per la concentració i entrega que va conseguir dels músics a l’hora d’interpretarla, en agraiment a la dedicatòria de la seua obra, amb una concepció i claus que ens facilita en un esplèndid capítol del cicle “Deconstruint Uzul El M’Selmin”. El segon moment màgic al que em referia abans, va ser també la nova audició de “Cruïlla de cors” del nostre director Ferrando, acompanyada a l’orgue per Alfonso Marco, marxa que malgrat haver estat interpretada en diverses ocasions, no deixa de perdre eixa frescura que desperta la barreja litúrgica/guerrera,  i que va guanyant al pas del temps.

Ple absolut del teatre
Ple absolut del teatre (Foto: Vicente Pastor)

L’ultima obra de Rafael Mullor Grau, “Xema Almogàver” també va despertar l’entusiasme del públic. En aquesta marxa cristiana estrenada recientment a Ontinyent, continua el seu autor sent fidel al seu estil brillant de creació que arranca amb èxits com “L’ambaixador cristià” o “El Barranc del Cinc”. El concert va finalitzar amb eixa marxa mora extranya i magistral que és “El Somni” de Blanquer.

 Després d’uns llargs aplaudiments, l’inconfundible ritme dels panderos va donar pas una vegada més a “Uzul El M’Selmin”, amb l’acompanyament d’alguns membres de La Xafigà de Muro, que van estar presents al llarg de tot el concert, i per últim, el “Himne de Festes” de Barrachina que anuncia l’adveniment de les properes festes de Moros i Cristians.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s