Ovidi Simfònic (i III): “La simfonia i el cor de l’Ovidi” per Jordi Tormo Santonja

Un obrer de la paraulaL’escriptor Jordi Tormo Santonja ens ofereix una crònica poètica i documentada acompanyada d’un reportatge fotogràfic de Diego Valor sobre el concert “Perquè volem” (Ovidi Simfònic) que va oferir la vesprada del diumenge 12 d’abril La Primitiva d’Alcoi i la Coral Sant Jordi de Barcelona amb un clamorós èxit i una ovació final de gairebé cinc minuts incloent un “bis” de “Perquè vull”. Banda, coral i una serie de projeccions audiovisuals sobre la figura d’Ovidi Montllor, i abans que res, un públic entregat i calurós van configurar una vesprada irrepetible i única en memòria del cantautor alcoià. Aquest jove escriptor és doctor en geografia, es dedica a l’activitat docent i ha impartit seminaris i conferències per distinguides universitats nacionals. Nombrós articuliste, el seu darrer llibre va ser presentat el passat dijous 9 d’abril al Teatre Principal editat per Sembra Llibres, “Ovidi Montllor, un obrer de la paraula”.

 

20150412_10

 

Alcoi

Tan lluny del meu esguard.

Tan capbussat dins meu.

Barcelona

Ets massa gran per mi.

Però ets tan preciosa…

 

Jordi Tormo Santonja (Alcoi, 1979)
Jordi Tormo Santonja (Alcoi, 1979)

Josep Ovidi Montllor i Mengual va nàixer després de la guerra. Era el 4 de febrer de 1942. Es va formar a l’escola dels pobres fins als vuit anys: l’Escola de Ribera. Va començar a treballar amb dotze anys i es va dedicar a una trentena d’oficis: reparador de radiadors, teixidor, cambrer, botiguer, xofer, pescater… Va enregistrar 13 discos, rodar 43 pel·lícules, participar en més de 30 obres de teatre i publicar dos llibres en vida.

L’Ovidi es va traspassar a l’altre món l’any 1995. Sí, “al món millor que ens diuen” segons cantava en “Al meu poble Alcoi”. 20 primaveres són les que du el nostre creador en majúscules de vacances pel món, 20 anys en què s’ha fet més present que mai. 20 anys amb els que l’Ovidi ha esdevingut un clàssic.

Alcoi, va ser el seu poble. Barcelona, va ser el seu altre poble. Perquè l’Ovidi tenia el cor partit entre les dues ciutats que el van acollir: la que el va veure nàixer i la que el va veure morir. La Corporació Musical Primitiva d’Alcoi i la Coral Sant Jordi de Barcelona, dirigides per Àngel Lluís Ferrando i Lluís Vila, amb les col·laboracions de Xavi Cortés i Gilberto Dobón, ens van oferir el concert “Perquè volem! Ovidi Simfònic” en el marc del Festival BarnaSants. Dues ciutats i un únic objectiu en aquest concert: mostrar-nos una visió totalment renovada de l’Ovidi.

20150412_2“Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”. Així començaren. Els temes “Tot explota bé pel cap o per la pota”, ”Als companys”, “La samarreta”, “La fera ferotge”, “L’Escola de Ribera”, “Homenatge a Teresa”, “Encara nois, encara”, “Una nit a l’òpera”, “Va com va” i “Perquè vull!”, amb la recuperació de la pròpia veu de l’Ovidi, les seues cites i la cançó “Al meu poble Alcoi”, van conformar el repertori d’aquest recital de música de banda i cor fet amb tot el sentiment del món. Són cançons que ja formen part de la banda sonora de la nostra vida i que l’Ovidi va incloure en els discos “De manars i garrotades”, “Un entre tants”, “Alcoi”, “A L’Olympia” i projectar en el disc “Verí good”. Cançons on l’Ovidi ens parla dels seus compromisos i esperances; de la seua infantesa, dels seus enyors, d’Alcoi; de la pobresa i de la lluita obrera.

Escoltar la ràbia de la veu i la lletra de l’Ovidi a través de les notes de la Primitiva i les afinades veus del Cor Sant Jordi, poder veure els fulls i textos de treball de l’Ovidi amb les seues anotacions manuscrites i descobrir a un Ovidi tendre i amb sentit de l’humor magnífic: no té preu.

Escoltar els sons obscurs de “L’Escola de Ribera”, les afinades i dolces veus a “Encara nois, encara” i “La fera ferotge”, els clarinets, flautes travesseres, xilòfon i saxos solistes que acompanyaren “Homenatge a Teresa” i el sorprenent joc de veus en “Una nit a l’òpera”, per dir algunes coses, torne a repetir: no té preu.

Àngel Lluís Ferrando acabava el concert amb un “Imagine que a l’Ovidi li agradaria”. No tinc cap dubte. L’Ovidi diria: “Xics, se’n haveu passat tres pobles”.

Visca l’Ovidi!

JORDI TORMO SANTONJA

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Un comentario en “Ovidi Simfònic (i III): “La simfonia i el cor de l’Ovidi” per Jordi Tormo Santonja

  1. Pingback: “25 postales desde Alcoy” de Rafa Segura y Alberto Fausto | CIM Apolo - Noticies / News / Noticias

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s