I Jornada de Puertas Abiertas del Conservatorio de Música Juan Cantó

Se celebra el sábado 30 de mayo con diversas actividades

Conservatorio-de-Alcoy-
(Foto: Xavi Terol)

PMB. El sábado 30 de mayo se celebra en el Conservatorio Profesional de Música “Juan Cantó” de Alcoi, la I Jornada de Puertas Abiertas entre las 10 y las 13 h. en el que diversos alumnos de las especialidades de flauta, clarinete, dolçaina, trompeta, trombón, tuba, percusión, violín, viola, piano, contrabajo y violonchelo de grado elemental y profesional realizarán diversas audiciones. Juntamente con estas interpretaciones, habrá una exposición fotográfica de Xavi Terol y se podrá visitar el jardín recientemente restaurado y el emblemático edificio modernista, obra del arquitecto Vicente Pascual Pastor en el 150º aniversario de su nacimiento.

VI Trobada d’Acordió Diatònic en Muro

La jornada sobre este instrumento se desarrolla en Muro el sábado 30 de Mayo

Trobada muro PMB. El sábado 30 de mayo se desarolla en Muro una jornada dedicada al acordeón diatónico que cumple su sexta edición y que organiza l’Escola de Música Tradicional “La Xafigà”. Desde las 10 h. que arranca con la inauguración de la exposición de acordeones en el centre Social El Matzem y la proyección de un documental “Acordió i ball a Manises” a cargo de Vicent Martínez de l’Associació Cultural El Mussol, se suceden una serie de actividades culturales como son el Taller de Acordeón Diatònico dirigido por Perepau Ximenís en la sede de La Xafigà, otro Taller de Baile a cargo de Vicent Martínez; pasacalle de acordeonistas; presentación de un libro-disco “24 rumbes per diatònic” de Carles Belda; una cena y la actuación del grupo folk Tres Fan Ball a medianoche en la Plaza El Matzem.

XXV Mostra de Teatre d’Alcoi

La nova edició de la Mostra de Teatre compleix 25 anys i té lloc entre el 30 de maig i el 5 de juny

 

Mostra Teatre 2015  PMB. L’organització de la Mostra de Teatre decideix aquest any allargar l’edició a set dies amb 25 representacions justes per coincidir amb l’aniversari d’aquest esdeveniment cultural. Amb Aladín: Un musical genial de la Companyia Trencadís, s’inicia la Mostra el dissabte 30 de Juny a les 19 h. per a finalitzar el divendres 5 de juny amb José Sacristán i Caminando con Antonio Machado“. Entre ambdues dates, aniran desfilant per Alcoi actors i companyies de la talla de Xavi Castillo, Faula Teatre, La Fura dels Baus, La Dependent, Els Joglars, Angoixa Teatre i Maduixa Teatre. Així mateix, hi haurà sessions escolars concertades amb Lupa Teatre, PTV Clowns o Saga Producciones en els escenaris del Teatre Calderón, Teatre Principal, Centre Cultural Mario Silvestre, Teatre Salesians i la Plaça de Dins.

Taller de trombón en Alqueria d’Asnar el próximo sábado 6 de junio

Este taller está impartido por los trombonistas Salvador Pellicer y Javier Colomer

Taller trombón PMB. Los trombonistas Salvador Pellicer de la Orquesta de Valencia y Javier Colomer, profesor de l’Escola Comarcal de Música del Comtat imparten el sábado 6 de junio un taller de trombón en el Centro Cultural “La Fabriqueta” de Alqueria d’Asnar. Técnicas de interpretación y de estudio serán los contenidos básicos de este taller, junto con charlas de interés para todos sobre cómo enfrentarse al público, organización de estudio y futuro profesional. Con un máximo de 25 alumnos, el periodo de matrícula finaliza el 3 de junio y la inscripción sólo se realiza on-line.

 

Fallece Antonio Millán Parra, músico y profesor

Fue miembro de La Primitiva durante los años setenta siendo director Fernando de Mora Carbonell

Antonio Millán Parra (Tomelloso, 1941-Alcoi, 2015)
Antonio Millán Parra (Tomelloso, 1941-Alcoi, 2015)

PMB. Antonio Millán Parra fallecía el pasado 14 de Mayo  a la edad de 74 años.  Nacido en 1941 en la población de Tomelloso (Ciudad Real), fue profesor durante la mayor parte de su vida  desarrollando su actividad en el colegio de San Roque y San Sebastián. Por otra parte, fue miembro de La Primitiva como instrumentista de bombardino en la década de los setenta siendo director Fernando de Mora Carbonell, continuando su afición  posteriormente en la Unió Musical d’Alcoi, donde se encontraba parte de su familia. Descanse en paz.

Jordi Monllor dirige dos estrenos propios en Alicante

El concierto se celebra el martes 19 en el Salón de Actos del Conservatorio Superior de Música “Oscar Esplá”

Jorge MonllorPMB. Bajo el epígrafe “Aproximación a la Música Contemporánea Alicantina” se celebra el martes 19 de mayo a las 13 h. en el Salón de Actos del Conservatorio Superior de Música de Alicante “Oscar Esplá” un concierto de obras compuestas por alumnos de composición del Conservatorio e interpretadas por alumnos de la asignatura optativa “Interacción artística de los procesos de creación e interpretación musical” y alumnos de Canto.

 Las obras están basadas en poemas del escritor alicantino Mariano Sánchez Soler de su libro “Fuera de lugar” y los títulos de las dos canciones compuestas por Jordi Monllor son “Porque te rompes” interpretada por la soprano Pilar Giménez, y “Cuando brotéis” con el trompeta solista Gabriel Tripiana Sanz.

Àngel Lluís Ferrando Morales: Deconstruint “Uzúl el-msélmin” (X) (Capítol final)

prova3

L’actual director de la Corporación Musical Primitiva d’Alcoi i de la Societat Musical La Pau de Beneixama, és titulat superior en Direcció d’Orquestra i Musicologia, cursant estudis al Conservatori Superior d’Aragó. Des de finals dels 80 compon, enregistra i dirigeix música per a teatre, dansa o cinema. La seua música de caràcter simfònic s’ha estrenat i interpretat arreu del món, com ara a Mèxic, Taiwan, França, Alemanya o els EUA, entre d’altres països. La seua composició teatral Veles e vents va estar un encàrrec per als actes de cloenda de la inauguració del túnel de Calais sota el Canal de la Mancha. Ha escrit nombrosos articles de tipus musicològic, sent els seus darrers treballs publicats La música de Nadal a Alcoi, A Prespective on Enrique Calvist (1851-1897) o el seu treball com a editor en Carlos Palacio: vivencia y pervivencia. De entre les seues obres de temàtica festera podem citar El guerrer, Capità de capitans, Tempora Belli, Ishtar i Cruïlla de cors. www.angellluisferrando.com


 

 

UZÚL EL- MSÉLMIN (L’ENTRÀ DELS MOROS): LA DECONSTRUCCIÓ D’UN MITE

Àngel Lluís Ferrando Morales (Alcoi, 1965)
Àngel Lluís Ferrando Morales (Alcoi, 1965)

Si tenim en compte que la deconstrucció «és un mètode d’anàlisi crítica d’un text, d’un concepte o d’una construcció intel·lectual, que permet de desfer-ne l’estructura tot mostrant les seves contradiccions i ambigüitats», com assenyala el diccionari, podem assegurar que el títol genèric d’aquest conjunt de pensaments i reflexions que han anat sortint sota aquest epígraf al llarg dels darrers mesos és, sens dubte, ben adient. Per aquesta raó, en primer lloc, la meua més sincera felicitació a Pablo Martínez, creador i impulsor de la sèrie, per la seua suggeridora tasca. Una tasca que, com ell mateix em va confessar, ha estat complexa i no exempta d’entrebancs, la qual cosa és més que natural en una matèria tant relliscosa com aquesta.

El concepte de deconstrucció ha arribat, des de l’àmbit de la filosofia, a la crítica literària, les ciències socials, les arts i, fins i tot, al món de la cuina: es tracta de cuinar i emplatar de manera diferent, trencant amb un volum únic i separant els elements en altres formes, textures o temperatures, força diferents de les habituals. Tractarem, doncs, de fer honor a l’amable i generosa tasca que ens ha encomanat l’amic Pablo d’una banda i, d’altra, de no trair el significat del terme que encapçala la col·lecció de textos.

La soledat del mite esdevé sovint un objecte únic, sense continuïtat. Aquest és el cas que ens ocupa: una marxa mora de la qual és tan important esbrinar el que és realment com allò que hem volgut entre tots que siga amb el pas del temps. En primer lloc, cal dir que no és, evidentment, una marxa qualsevol. No es tracta d’una més de les moltes i valuoses aportacions que al llarg dels anys ha donat la nostra casa. Més aïna es tracta d’un producte extraordinari, fora del comú, exclusiu i excloent, on a més de la música en sentit estricte, hom ha projectat les seues vivències, les seues il·lusions, els seus anhels, les seues realitats… bones i dolentes. Si estem d’acord en que a vegades la realitat supera la ficció, aquest és un cas paradigmàtic.

Holmes sempre adverteix Watson que ha de tenir en compte els detalls diferenciadors que a vegades s’escapen en una primera ullada: són aquests els que donen realment les pistes més sucoses, les conclusions més atractives, les afirmacions més sorprenents i, al cap i a la fi, els que ens ajuden a fer-nos una idea particular d’un aspecte més general… com que sóc un admirador del detectiu de Conan Doyle… endavant Sherlock!

 

Camilo Pérez Monllor (Alcoi, 1877-Madrid, 1947)
Camilo Pérez Monllor (Alcoi, 1877-Madrid, 1947)

Uzúl el-msélmin (L’entrà dels Moros) és una marxa mora signada el primer dia de maig de 1914 a San Fernando (Cadis). El regust de la família Pérez (especialment Evaristo) per titular les seues composicions amb la transcripció castellana dels mots àrabs no és cap novetat, com tampoc ho és tot el que aporta el moviment Alhambrista a la música pensada per a la festa dels Moros i Cristians del primer terç del segle XX. En aquest sentit, cal observar que per als compositors militars (el nostre cas i d’altres com ara Vicente Pérez Lledó, autor de la Marxa dels Pacos de Mutxamel) la referència més directa dels usos musicals d’arrel àrab amb el món occidental eren les terres del Protectorat marroquí que, a més, molts d’ells coneixien en primera persona. L’exotisme d’aquesta música, allò d’irresistible i suggeridor que transmet aquesta fusió de cultures, aquesta occidentalització de la melodia àrab és, en essència, l’element sonor primigeni que impregna aquesta composició. L’ofici de Camilo Pérez Monllor farà la resta i obrarà el miracle: la música és occidental però l’evocació i la font d’inspiració és muslim. Una composició vibrant, plena de matisos, singularíssima i, pel que hem vist després de cent anys, única i irrepetible.

És aquesta qualitat precisament, la que li atorga a la composició una personalitat molt marcada que no passa desapercebuda per a ningú. No obstant això, coneixem molt poc dels seus primers anys d’existència i de la seua recepció real dins el món de la festa però, malgrat tot, l’ideari i l’imaginari col·lectius s’han aliat tradicionalment en aquest sentit i ha anat forjant-se el mite: la llegenda s’apodera de la peça progressivament fins a l’actualitat. La composició, com el mateix Holmes, ja no és de l’autor, és del públic, de la societat, de tots. Des d’aquell moment hom parla de converses, entrevistes, comentaris, actituds, valoracions, intencions, inquietuds… subjectivitats al cap i a la fi, que a més fan ús de la transmissió oral com a vehicle de difusió. Potser per deformació professional, per a qui escriu aquestes paraules (demane disculpes de bestreta), si volem acostar-nos el més objectivament possible a la composició, les seues peculiaritats i els seus trets diferenciadors (els “detalls” de Holmes), les fonts documentals són les úniques que hem de tenir en consideració a hores d’ara. Si, a més, tenim la sort de conservar el manuscrit autògraf de l’autor i alguns documents musicals més al nostre arxiu (ni més ni menys!), basar la nostra aportació en altres elements menys objectius seria, si més no, qüestionable.

Rafa Miró, Mario Silvestre, Antonio Calvo i Gregorio Casasempere a l'Entrà dels Moros de 1980 (Foto: Paco Grau. Llibre "Un blanc i negre ple de colors")
Rafa Miró, Mario Silvestre, Antonio Calvo i Gregorio Casasempere a l’Entrà dels Moros de 1980 (Foto: Paco Grau. Llibre “Un blanc i negre ple de colors”)

Centrant-nos plenament en la partitura, el primer que sobta és la gran quantitat de transcripcions i transformacions que ha sofert el propi títol de la composició en les diferents citacions, la qual cosa ha portat la composició, amb tota seguretat, a ser coneguda i referenciada gairebé sempre per la traducció valenciana que fa constar el compositor entre parèntesi en la portada. L’originalitat de la instrumentació, de la qual sí que s’ha parlat moltes vegades, radica bàsicament en l’exclusió dels clarinets per a incloure les dolçaines, així com en la gran quantitat de petita percussió (estructurada en parelles tímbriques que interpreten el mateix ritme: “Caja y Tamboril”, “Redoblantes y Panderetas”, “Bombo y Panderos” i finalment “Platillos”). Tradicionalment els clarinetistes de la plantilla es feien càrrec de les dolçaines i la petita percussió. La polirítmia de gran riquesa que estableix l’autor és marca d’identitat de la composició i esdevé un material, gairebé temàtic, que sustenta tot l’edifici harmònic i melòdic, de caràcter marcadament obstinat.

Aquesta conversió de la plantilla habitual de la banda, de gran originalitat per a l’època, ve acompanyada, però, d’altres modificacions de més difícil explicació alguns anys després. El primer és el canvi, un to baix, de la tonalitat original, que obligava també al canvi de les dolçaines (de dolçaines en sol a dolçaines en fa) i que no aporta gairebé cap millora o facilitat substancial, al menys que no es tracte d’alguna particularitat de la banda en aquell moment concret (els anys 40) que desconeixem a hores d’ara. La segona de les intervencions, de la qual també se’n ha parlat, és la instrumentació dels elements rítmics inicials, la percussió en entrades canòniques, amb el concurs dels bombardins, saxos tenors i baixos, el que comportava, tot plegat, una instrumentació diferent a la original on, ara sí,  els clarinets feien el facultatiu acte de presència. La segona de les partitures manuscrites que es conserva a l’arxiu de la Corporació Musical Primitiva presenta aquestes alteracions i ens arriba de la mà del director de la banda des dels anys de la postguerra, Fernando de Mora. Amb l’ajut, el beneplàcit o la intervenció directa de Camilo Pérez Monllor, no ho sabem, la marxa presentava una nova fisonomia que tampoc sabem si es va dur al carrer definitivament, però que ens mostra una voluntat de renovació, no exempta de por i d’incertesa generada pels “atreviments” d’unes partitures que podien fer perillar la seua interpretació als actes de festa, per tal de garantir la pervivència d’aquesta música (i d’altres semblants) en el nou horitzó que s’obria per a la festa en els anys posteriors a la Guerra.

Aquesta, no obstant, va estar una pràctica més habitual del recomanable per part de la direcció artística de la Primitiva, sovint recolzada per músics i socis. Sempre partint de l’admiració profunda per aquesta música tan “nostra” i els seus creadors, no podia deixar-la en el calaix sense més, però, en contrapartida, el seu vestit havia de canviar per adequar-la als nous moments: canvis instrumentals, noves instrumentacions més “a la moda”, simplificació de les diferents polirítmies, disminució de la velocitat establerta per l’autor i/o predeterminada (amb els consegüents talls i supressions per mantenir la coherència del discurs musical) o, com en aquest cas concret, una barreja d’intervencions de les quals, com el canvi de tonalitat, la presència dels clarinets o els timbals encara es mantenen per raons de funcionalitat en el carrer. Per posar alguns exemples concrets, coneguts per tothom, podem recordar ací casos en els quals l’estructura de la música es veu notablement alterada, com ara en La canción del harén de Camilo Pérez Laporta (disminució substancial de la velocitat i supressió de compassos que resultaven superflus després d’aquesta intervenció), Genna al Ariff d’Evaristo Pérez Monllor (supressió de repeticions amb música diferent per a la primera i segona vegada, a més de compassos i fragments breus que “sobraven” en aquesta nova lectura de la música) o que s’aprecia encara més clarament en el cas d’ Abencerrajes y Cegríes de Gonzalo Blanes Colomer, amb la supressió de varies seccions completes per tal d’“alleugerir” i potenciar l’aspecte funcional d’una de les composicions amb major densitat que ha donat la música festera. Hem arribat a convertir, fins i tot, un pasdoble en una marxa de processó, sense talls ni supressions, però amb el consegüent debilitament del discurs musical. Paradoxalment, la música més estimada, la més valuosa dins d’aquest corpus de composicions magistrals, és la que més intervencions rep per aquest afany de preservació, de pervivència.

La darrera Entrà dels Moros amb la Magenta (2015)
La darrera Entrà dels Moros amb la Magenta (2015) (Foto: Dulce Santonja)

Veritablement la factura era cara, però també és cert, que tot aquest corpus musical hagués quedat relegat segurament a l’oblit més absolut (també Uzúl el-msélmin) sense uns mínims imposats per la moda, al menys en la seua vesant més funcional. Podem dir allò de “renovar per no morir” però, amb danys col·laterals, com una mena d’antibiòtic que cura matant. Algunes d’aquelles transformacions i manipulacions van arribar fins i tot a l’enregistrament fonogràfic, amb tot el que té de problemàtic per a l’oient, el qual l’accepta com l’única fixació possible i una validació inalterable del model (a més de les composicions abans esmentades, el tempo de Mahomet de Juan Cantó Francés i la seua adscripció al fenomen fictici del “pasdoble sentat”, al menys en eixa època, va estar una de les víctimes més recordades d’una necessitat imperiosa de mostrar al món, a qualsevol preu, que érem el bressol de la música festera). Perquè hem d’afirmar rotundament que la funcionalitat de la música festera és essencial, bàsica, però alhora no pot ni deu trair el discurs de la música: podem i devem arribar a un pacte, però mai sacrificar el tempo interior de la música. En aquest sentit, qui escriu aquestes paraules ha de dir que en algun moment va estirar massa la corda en favor del tempo musical, fent perillar el “tempo” funcional. No obstant, tot i reconeixent l’error, el procés va mostrar la marxa molt prop de l’original indicat pel compositor (76 passes per minut), velocitat corroborada posteriorment per aquest autor i altres al llarg dels anys 40 i 50. No es tracta, per tant, d’un aspecte baladí. Camilo Pérez Monllor, en la seua partitura original, ho fa constar amb claredat (acompanyant al terme moderato) i, com hem dit, aquesta només presenta la indicació del canvi de tonalitat, res més, que necessàriament hauria de fer-se amb posterioritat a les primeres adaptacions per al carrer i amb anterioritat al primer enregistrament (1960).

Uzúl el-msélmin és, doncs, la marxa que hem fet entre tots: compositor, músics, directors, festers, socis i públic. Una marxa que van fer emblemàtica la Corporació Musical Primitiva i la filà que va nàixer de la mateixa banda i dels membres d’una societat que considerava l’art musical com el motiu principal de la seua existència. Una marxa que enguany ha començat un altre camí, potser més incert, on aquell segell d’exclusivitat que no tenia de manera explícita en cap partitura, però si de manera implícita cada vegada que s’interpretava, ha desaparegut. La música hi és, la banda també, la filà també, però el mite ja no hi és, perquè entre tots hem trencat el context que la feia única.

ÀNGEL LLUÍS FERRANDO MORALES

Pruebas de acceso a la Joven Orquesta de Alcoy

El plazo de presentación de inscripciones finaliza el 21 de Mayo desarrollándose los talleres en junio

Orquesta Sinfónica AlcoyanaPMB. Se convocan pruebas de acceso para la Joven Orquesta de Alcoy en las siguientes especialidades: violín, viola, violonchelo, contrabajo, piano (en la sección de cuerda); y flauta, oboe, clarinete bajo, saxofón, fagot, trompa, trompeta, trombón, tuba y bombardino (en la de viento).

 Los requisitos para tal acceso son: estudiantes de música con 3º de Elemental o equivalente certificado; tener experiencia en el instrumento sin que resulte imprescindible haber sido estudiante del Conservatorio o de algún otro centro, y ser músicos de las escuelas o sociedades musicales. Las solicitudes se pueden enviar hasta el 21 de mayo. Inscripción e información: joapaq6@gmail.com.

“Alcoi, les fotos de la Guerra 1936-1939”: novetat editorial

El nou treball d’Àngel Beneyto i Josep Lluís Santonja es presenta el 13 de maig al Centre Cultural Mario Silvestre

alcoi_les_fotos_de_la_guerra1-copiarPMB. El llibre “Alcoi: les fotos de la Guerra 1936-1939” és el fruit del treball constant d’Àngel Beneyto i Josep Lluís Santonja de recuperació i reunió de testimonis gràfics sobre el període 1936-1939 de la Guerra Civil en Alcoi. La majoria de les fotos procedeixen d’una part de dos metges noruecs que el 1937 van arribar en missió humanitària a Alcoi a muntar l’Hospital SuecNoruec; i per una altra part d’un soldat italià que es va enrolar en el cos de legionaris italians que van participar en la Guerra Civil. També s’han obtingut algunes fotos dels bombardejos que va patir la ciutat entre 1938 i 1939 en els arxius militars italians

 El llibre, editat pel CAEHA i l’Ajuntament d’Alcoi, es presenta el dimecres 13 de maig a les 20 h. al Centre Cultural Mario Silvestre i compta amb la presència de l’alcalde Antonio Francés, el Regidor de Cultura Francesc X. Agulló i el president del CAEHA, Josep Maria Soriano.

El Conjunto Instrumental participa en un intercambio con la Banda Juvenil de Castalla

El Conjunto Instrumental de la Escuela de Música “Amando Blanquer” bajo dirección de Julio García Casasempere realizó el intercambio el pasado 18 de abril

 

 

JAGC. El pasado 18 de abril, el Auditorio de Castalla se convertía en el escenario para llevar a cabo una iniciativa pionera en la Escuela de Música “Amando Blanquer”: la realización de un intercambio con una banda juvenil. En este caso, con la Banda Juvenil de la Agrupación Musical de Santa Cecilia, dirigida por Jordi Sempere.

De esta manera, los alumnos del Conjunto Instrumental, reforzados por jóvenes miembros de la Corporación Musical Primitiva, y bajo la batuta de Julio García, participaban en una experiencia educativa única. Para la ocasión, la entidad musical apostó por interpretar éxitos consagrados en la gran pantalla, tales como “The Flinstones”, “Jurassic Park” o “The Mission”. No obstante, también hubo momentos de sosiego a través de piezas como la “Romanza” de Bacarisse (actuando en este caso, como solista, la alumna Silvia Jordá).

A continuación, llegaría el turno de los jóvenes de la Foia de Castalla. Cabe destacar, y junto a la música, el detalle ofrecido por parte de la Banda Juvenil de Castalla a nuestra escuela, con una placa de agradecimiento por haber participado en este acto. La institución alcoyana, por su parte, donó a la Banda Juvenil una pequeña figura de Sant Jordi.

El matinal sirvió para que los músicos intercambiaran impresiones sobre aquello que más les gusta: la música. En este caso, el pretexto fue un aperitivo ofrecido a los músicos participantes. Una experiencia inolvidable que, sin duda, volverá a repetirse.