El fill de Michele Francone ha mantés la bona relació amb La Primitiva

PMB. El dilluns 15 torna a la nostra ciutat Giancarlo Francone, en plena promoció del llibre Italianos en la batalla de Levante-Operazione Levante (13-25 julio 1938) co-escrit pels investigadors Blas Vicente Marco, Carlos Mallench Sanz, Ángel Salvador Pastor, i els germans Giancarlo i Vittorio Francone, fills de Michele Francone. Visitarà el Centre Cultural Mario Silvestre on es troba l’exposició sobre el llibre recientment aparegut Alcoi: les fotos de la Guerra 1936-1939 d’Àngel Beneito i Josep Lluís Santonja.

Giancarlo Francone ha mantés la bona relació amb La Primitiva, gracies a les amistats que son pare Michele Francone, músic i fotògraf militar, va recollir durant la Guerra Civil mentre va estar a Alcoi, entre elles la de Rafael Serra Carbonell, pare de Rafael Serra Moncho, amb el qual van intercanviar records i fotografies preses per Francone, després d’haver visitat les instal·lacions d’Apolo i La Primitiva a l’agost de 2012.

Juntament amb Rafael Serra, el militar italià també va tindre amistat i correspondència amb el director Fernando de Mora Carbonell o Rafael Botella. El primer li compta en les cartes, les desfilades que tenia que realitzar la banda en Alcoi i Alacant per commemorar la victòria del bàndol nacional o per honrar la memòria del fundador de la Falange José Antonio Primo de Rivera, o altres aspectes més quotidians com les dificultats que tenia per tornar a la normalitat la pastisseria “El Campanar” que ell mateix regentava, després de la guerra fratricida. Per la seua part, Botella li deia en les cartes: “…su nombre y el de los amigos se recuerda en nuestra tertulia musical y algunas veces decimos “¡Si estuviera aquí Francone…!””. Aquestes anècdotes són un clar exemple de la bona sintonia que hi va haver entre els italians que van donar suport als nacionals i els habitants alcoians un cop va finalitzar la guerra civil a 1939.

PERFIL DE MICHELE FRANCONE

Neix a Bosconero (Torí) en 1913. Després de realitzar els estudis primaris i bàsics, comença a treballar en una foneria i una fàbrica de molls per a automòbils al servei de la FIAT. Les seves dues passions: la primera és la música, sent un enamorat del banjo, la guitarra o l’acordió i, entre els de vent, la trompeta i el saxofon. La segona, és la fotografia, comprant-se una càmera fotogràfica amb el seu primer sou, i retratant família, amics i esdeveniments.

Es presenta com a voluntari a Vercelli, al I Regiment del Cos d’Enginyers sapadors en 1932, ascendint a sergent dos anys després, i realitzant una campanya a l’Àfrica. Per millorar la seva posició econòmica, part per a Cadis a la Guerra Civil espanyola com a instructor del III Regiment. Un cop al nostre país, és agregat a la Divisió Littorio, Batalló d’Enginyers, 3a Companyia de Telegrafistas Vittorio (CTV), fotografiant tota l’Espanya devastada per la guerra: Alcoi, Haro, Vinaròs, Teruel, Logronyo, etc. A part d’aquestes imatges crues, era un fidel retratista costumista de les tropes en els seus moments més privats o quotidians com les fotografies del general Rómulo Lastrucci descansant o soldats presenciant partits de futbol o en revetlles.

Quan finalitza la guerra, torna a Itàlia on és nomenat alferes en 1940 després del seu ingrés a l’acadèmia militar de Mòdena. En aquesta època, també es casa amb Ada Cardis amb la qual té dos fills Giancarlo i Vittorio Francone. En 1941, marxa amb el IV Exèrcit a l’Alta Savoia a realitzar operacions militars, fins i tot estant pròxima la capitulació d’Itàlia el 1943. Torna al seu país quan els aliats ja estan expulsant als invasors de França i la situació d’Itàlia ja està molt compromesa. En 1944, és destinat com a instructor de reclutes de l’exèrcit de la República Social Italiana a la caserna de Tortona, on es va donar el fatal desenllaç de la seva mort el 6 març de 1945 després d’un inexplicable accident per l’esclat d’un canó que li va provocar greus lesions a la cama esquerra i que, malgrat l’amputació, no va poder superar.

*****Les dades estan extretes de l’article “Un piamontés a la guerra d’Espanya” de Giancarlo i Vittorio Francone i que apareix en el llibre “Alcoi, les fotos de la guerra 1936-1939” d’Àngel Beneito i Josep Lluís Santonja.