Unes notes introductòries del que serà la primera part del concert de Santa Cecília a càrrec de La Primitiva dirigida per Àngel Lluís Ferrando amb la participació del solista Hiroshi Fujii
LEONARD BERNSTEIN (Lawrence, 1918-Nova York, 1990) és un compositor, director i pianista nord-americà. Educat a la universitat de Harvard, on estudia piano i composició, així com en el Curtis Institute de Filadèlfia. Debuta com a director a la Filharmònica de Nova York en 1943, sent titular d’ella des de 1958. Ofereix més de mil concerts per tot el món amb les seves interpretacions de Bruckner i Mahler. Les seves composicions amb clares influències de Strauss, Stravinsky i Copland tenen gran varietat de formes: des de les tres simfonies fins als musicals On the town (1944), Wonderful town (1953) i West Side Story (1957), passant per l’opereta Candide (1953), l’òpera Trouble in Tahiti (1952) o els ballets Fancy free (1944) i The Dybbuck Variations (1974). Per la seva dedicació a la música, rep el premi Grammy en 1985.
Slava! A Political Overture for Orchestra és una composició orquestral composada per als concerts inaugurals de la primera temporada com a director del violoncel.lista rus Mstislav Rostropovich (1927-2007) amb l’Orquestra Simfònica Nacional a Washington en 1977 i es va estrenar l’11 d’octubre d’aquell any sota direcció del mateix Rostropovich. El títol fa al.lusió a “Glòria” en rus, utilitzada per Mussorgsky en l’ópera Boris Godunov en el moment de la coronació; per altra banda, Slava és un sobrenom utilitzat per a noms com Miroslav, Vladyslav i Vyacheslav, sent el portador més conegut d’aquest nom el propi Rostropovich, per a amics o familiars.
AARON COPLAND (Brooklyn, Nova York, 1900-Peekskill, Nova York, 1990), també d’origen nord-americà, comença els seus estudis a Nova York i després a París. Les seves primeres obres estan influïdes pels impressionistes francesos i per Stravinsky encara que comença a desenvolupar un estil propi. A la dècada dels 20, comença a experimentar amb el jazz amb un estil auster i dissonant. En els anys 40, amb obres com Billy the Kid (1942) i Portrait of Lincoln (1942) canvia a una forma més melòdica i lírica basa en música folklòrica del seu país, i escriu algunes bandes sonores per al cinema com La heredera (1949) de William Wyler (per la que guanya un Òscar) o The red pony de Lewis Milestone, del mateix any. Guanya el Pulitzer per Appalachian Spring en 1945. En els anys 50, torna a la seva austeritat original amb Fantasia per a piano (1957), i utilitza el mètode dodecafònic de composició en Connotations (1962). El 1985, amb motiu seu 85è aniversari s’estrena Proclamation (1982), obra per a piano orquestrada per Phillip Ramey.
An Outdoor Overture va tenir la seva gènesi per les presions d’Alexander Richter, el director de música a l’Escola Superior de Música i Art (ara LaGuardia High School secundària) a la ciutat de Nova York. Richter estava buscant música que atraguera la joventut americana i Copland, fascinat per la proposta, va interrompre la composició de Billy the Kid i va respondre amb aquest triomf brillant i optimista en versions per a orquestra i banda, característic del gènere “Americana” compost de la música folklórica, popular i tradicional d’aquell pais. Richter la va definir com una alenada d’aire fresc o una “simfonia a l’aire lliure” a la que fa referència el títol. Es va estrenar al desembre de 1938.
FERRER FERRAN (València, 1966), és llicenciat en Direcció d’Orquestra de Vents i Composició per “The Royal Schools of Music” a Londres; catedràtic de Composició al Conservatori Superior de Música de Castelló i professor numerari al Conservatori Professional de Música de València en l’especialitat de Composició, Acompanyament i Orquestra; director titular de la Banda Primitiva de Paiporta i de l’Orquestra de Vents “Allegro” a Espanya. També és Director Artístic de la Banda Simfònica Provincial de Ciutat Real i professor principal en el “Corso Biennale in Direzione di Banda” a Aosta (Itàlia), activitat que comparteix amb la de concertista i director d’Allegro Centre Musical. És membre de la WASBE. El seu catàleg, especialment música escrita per a formacions de vents, tant cambrística com simfònica, tota ella ha estat estrenada i interpretada en auditoris reconeguts dels cinc continents.
Algunes de les seues composicions: Tormenta del desierto (2000); El bosque mágico (2002), per a oboè i orquestra; La passió de Crist (2011); El ingenioso hidalgo (2005), tres episodis sinfònics per a banda o El misteri del foc (2007).
Aljama és una veu àrab que significa “poble de moros” d’on deriva el nom del poble d’Algemesí, assentat a la vora del riu Xúquer (Sucro). És una obra descriptiva que consta de dos moviments: La Batalla del Sucro i Dansa dels Conqueridors. En el primer narra la batalla del Xúquer (Sucro) en els temps de la dominació romana entre les tropes de Pompeyo i Sartorio, amb la retirada dels homes del primer en una victòria molt indecisa. En el segon moviment, narra les danses que s’interpreten en els campaments de les tropes de Jaume I en el viatge al Xúquer després de la seva victòria davant els moros d’Almenara. Obra composta per a dolçaina va ser Segon Premi de Composició per a dolçaina i banda “Ciutat d’Algemesí” l’any 1999.
