Enrique Llácer Soler “Regolí”, Medalla d’Or de les Belles Arts 2015

El percussionista es va iniciar musicalment amb La Primitiva de mans de Fernando de Mora Carbonell

 

Enrique Llácer Soler, "Regolí" (Alcoi, 1934)
Enrique Llácer Soler, “Regolí” (Alcoi, 1934)

PMB. El Consell de Ministres va distingir el dimarts 29 amb la Medalla d’Or de les Belles Arts 2015 a una trentena d’artistes, d’entre els quals, es troba el bateria i percussionista alcoià Enrique Llácer Soler Regolí”.  Al seu costat, apareixen premiats el director del Festival de Cinema de Sant Sebastià, José Luis Rebordinos; el grup musical Los Secretos, l’actor Jean Reno, el Celler de Can Roca, Loquillo, Sonia Gran (dissenyadora de vestuari), la soprano Ainhoa Arteta, el baríton Leo Nucc, la violinista AnneSophie Mutter, el guitarrista flamenc Vicente, el musicòleg Emilio Francisco Casares, les ballarines Blanca del Rei i La Ribot, l’artista Cristina Iglesias, l’escriptora María Victoria Atencia, l’escriptor Mauricio Wiesenthal, el filòleg Francesc Rico Manrique, el filòsof José Vidal Beneyto, el rejoneador Pablo Hermoso de Mendoza o el científic britànic Michael Hoskin.

Portada RegolíEl sobrenom li ve del seu pare i comença a estudiar a La Primitiva als cinc anys amb Fernando de Mora Carbonell, per llavors director de la banda. Posteriorment es matricula als Conservatoris de València i Madrid i s’inicia en classes particulars al costat de llegendes americanes de les baquetes com Kenny Clarke a París i Joe Jones a Nova York. A partir de 1952 la seva bateria comença a ser un mobiliari habitual en l’escena del jazz català, per a tres anys després instal·lar-se a Madrid i tocar en temples jazzístics com el Dorian Club, el Balboa Jazz i, sobretot, el Whisky Jazz, on va ser contractat com baterista titular durant diverses temporades. En 1972 va entrar per oposició a l’Orquestra Nacional d’Espanya i una mica més tard com a professor de percussió al Conservatori de Madrid. El 1966 va escriure un llibre que durant molts anys ha estat d’obligada lectura a les escoles i tallers de música, La batería: técnica, independencia y ritmo.

Actuació al Whisky Jazz de Barcelona
Actuació al Whisky Jazz de Madrid

Com baterista segueix en actiu fins ben entrada la dècada dels anys vuitanta, sent també membre per un temps de la popular banda de dixieland Canal Street Jazz Band. Igualment durant un temps va impartir conferències, xerrades i classes magistrals sobre la percussió i sobre la història del desenvolupament rítmic en el jazz, reivindicant-se com un gran coneixedor i divulgador de la matèria.
Així mateix, va desenvolupar una important carrera com a percussionista clàssic solista en l’Orquestra Nacional d’Espanya, destacant en aquest camp també com a compositor de diverses obres
: Enmo, Sonido y Ritmo, Polirritmia para un percusionista, Tres tiempos para un percusionista, Fantasía para batería, Sueños Divertimento para sexteto de viento, Canción de un sueño o Welleriana per a orquestra simfònica. D’entre la música festera es coneguda la seua marxa mora Anabel, premi al 1974 de l’Associació de Sant Jordi, o la música per a boato Seis llamadas para el Alférez moro per als Miqueros (Adolfo Mataix Ruíz) en 1987.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s