Oferim la crònica del concert del passat 27 de desembre «Com a casa…» a càrrec de Jordi Miralles amb la col.laboració fotogràfica de Diego Valor
El passat diumenge 27 de desembre al migdia, i a la innovadora sala d’Àgora, va tenir lloc el darrer concert del 2015 de la banda de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi. Concert titulat Com a casa… i en el qual vaig tenir l’honor de participar, ja que jo també sóc, o així em considero, un membre de la casa. Va ser una alegria molt gran tornar a compartir música amb els meus companys i amics de tota la vida, cosa que no feia des de feia anys. La meva feina fora d’Alcoi, uns centenars de kilòmetres i el mar que ens separa fan impossible que pugui gaudir sovint d’aquest tipus d’ocasions amb la Vella, però sempre que ho puc fer és un gust. També em va impactar que la darrera vegada que vaig trepitjar aquest espai, era la peixateria del mercat de Sant Mateu. És un alleugeriment per a mi saber que en els temps tan difícils que vivim, i el sector cultural en concret, es destinen espais lliures a la cultura.

Al concert no hi va faltar de res. Hi va haver gran varietat de música i tota ella de gran qualitat. Compositors i solistes de la casa, i un incomparable Amando Blanquer eternament vinculat també a la Música Vella i amb una de les seves obres que més ha transcendit arreu de les fronteres de tot el món, com ara és Iridiscencias Sinfónicas. Ara es compleix el 30 aniversari d’aquesta composició i el desè aniversari de la mort de l’autor.
El concert es completava amb Les noces de llibertat del propi Blanquer, la Fantasia damunt un tema original per a saxo alt de Jules Demersseman amb Fran Blasco Jordà com a solista i l’estrena absoluta de l’obra Andante i Scherzino del compositor i clarinetista de la banda Jordi Monllor. Aquesta obra estava composada per a l’ocasió i comptava amb un quartet de clarinets solista (clarinet en mi bemoll i tres clarinets) integrat per Lara Sanoguera Miralles, Mauro Fernández Aliaga, Ferrán Fernández Aliaga i Gabriel Micó Vicens.
Una respuesta a ««Un diumenge com a casa», per Jordi Miralles Calabuig»