Crònica: «De La Vella al cant» per Ajo Valls

Ajo Valls, periodista de TvA, ens proporciona aquesta crònica del concert de La Primitiva De La Vella al cant amb Tania Bou i Javier Pérez, celebrat el passat diumenge 21 de febrer al Teatre Calderón. Valls és Llicenciada en Comunicació Audiovisual en l’especialitat de cinema, ràdio i televisió. Amb una trajectòria polifacètica, actualment és creativa audiovisual i treballa a televisió.

Al llarg de l’any es presenten un gran nombre de concerts al Teatre Calderón d’Alcoi, però  pocs amb una vessant musical especial per a la tradició i cultura pròpia de la localitat.
Fa mesos enrere, la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi va decidir realitzar De la Vella al cant, un concert ben atípic de la resta que havia fet fins a l’actualitat amb la intenció (i il∙lusió) d’acompanyar a dues veus ben estimades entre tots els músics que composen aquesta corporació tan arrelada a la ciutat. Estem parlant de les veus de la soprano Tania Bou i del baríton Javier Pérez, tots dos músics del que coneixem com l’Apolo, estudiants de cant i descendents d’una família plena de tradició musical i teatral.

Una primera part dedicada expresament a peces d’òpera, una segona part dedicada exclusivament per a sarsuela, la Primitiva al complet i les veus de Tania i Javier sota la direcció d’Àngel Lluís Ferrando, van ser els ingredients que feren que el teatre és plenara quasi per complet.
La gent ocupant els seus seients, el 30% amb mòbils a la mà i llums apagades. Nervis a l’escenari i fora. Els cantants calfen la veu. “Tsss calleu! que surt Ángel Lluís”. Aplaudiments. I la Primitiva interpreta les primeres notes de l’obertura de La gazza ladra. Molt bon inici per a una jornada així. Els espectadors reben a Tania Bou amb un fort aplaudiment i trenca el silenci amb el Vals de Musetta que deixa sense paraules i amb llàgrimes als ulls a molts dels assistents. Torn per a Javier Pérez. Silenci. De sobte, les notes resonen per tot arreu i gràcies a l’interpretació entenem el que ens diuen les paraules. Un cantant ha de saber transmetre amb tota la seua ànima el que vol expressar a l’espectador. Sí, és una tasca difícil, no tots ho aconsegueixen, però ells ho duen a la sang i fan vibrar escena i seients. Els companys els aplaudeixen dirigits per un Àngel Lluís emocionat i un Vicent Sanoguera (encarregat dels arranjaments) concentrat i sense perdre ull del que passa dins i fora de la partitura. “Si ell aplaudeix, és que està eixint genial” (pense). I així és. Un duet de l’òpera Don Giovanni de Mozart tanca la primera part amb un molt bon sabor de boca per als assistents i amb ganes de més. De molt més.

El principal focus es concentra a l’escenari de nou. Ara és moment de donar la benvinguda a la sarsuela i deixar a un costat (per un moment) l’òpera. L’Apolo tria una peça de Guridi que precedeix al tema Vidal y coro de vareadores que interpreta posteriorment Javier Pérez. Aplaudiments i crits de “bravo” com ocorria al llarg de la primera meitat de l’acte. Tania, interpreta Me llaman la Primorosa com sols ho sap fer ella. La gent aplaudeix més i més. Les notes van multiplicantse fins arribar al duet de Marieta i Micone de l’obra La Dogaresa. En aquest moment la Primitiva i els cantants formen la simbiosi que necessitava el públic per a alçarlo dels seients. Una interpretació perfecta per a memoritzar en la ment de tots i donar play en el moment en que necessitem que ens abracen el cor.

Quan pensàvem que la festa havia conclòs, les notes del brindis més famós de la història tancaven una jornada més que meravellosa per a tots els que ens vam reunir al teatre de capçalera d’Alcoi.
El públic no borrava el somriure dels seus rostres mentre es posava els abrics desitjant que l’espectacle tornara a donar començament. Esperem que l’espera per al pròxim concert així no siga molt llarga.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.