“Reconquista”, concert d’Hiroshi Fujii a benefici d’AFA

Dissabte 2 d’abril a les 19 h. amb CD inclós, al Teatre Calderón

Cartell ReconquistaPMB. El japonés Hiroshi Fujii, ofereix un especial concert de guitarra clàssica a benefici de l’Associació de Familiars i Amics de Malalts d’Alzheimer d’Alcoi i Comarca.  Emmarcat dins dels actes que ha vingut organitzant per celebrar la seua designació com a Director de l’Himne de les Festes de Sant Jordi 2016, en el programa apareixen obres d’Albéniz, Tárrega, Falla, Mompou, Granados i l’estrena de Alcoy de Hideo Tsuda dedicada a Hiroshi. A més, en aquesta ocasió el guitarrista comptarà amb les veus del cor Recordamos al Cantar del Centre de Dia de l’Associació d’Azheimer amb el qual interpretarà l’Himne de Festes. Juntament amb l’  entrada per a aquest concert els assistents rebran el CD Reconquista d’Hiroshi Fujii.

Opus Fester: LXXVII Concert de Diumenge de Rams

La Primitiva va celebrar una nova edició del Concert de Diumenge de Rams amb inequívoc sabor clàssic

La Primitiva, en ple (Foto: Juan Sanz, cedida per Información)
La Primitiva, en ple (Foto: Juan Sanz, cedida per Información)

Pablo Martínez. Puntualment, La Primitiva va complir amb la seva cita festera anual concloent el cicle de Concerts d’Exaltació de la Música Festera amb el concert de Diumenge de Rams que aquest any complia amb la seva edició nº 77 i que, com era de preveure, va tindre l’aforament del Teatre Calderón un ple absolut.

Presentat per Mar Fernández, va donar la benvinguda al públic assistent en el qual es trobaven els membres de l’Esquadra de Negres de la filà Almogàvers i autoritats festeres de Petrer i Mutxamel. Seguidament, ens va presentar als nous membres de la banda que van rebre els seus instruments per incorporar-se a les properes activitats de la banda: Antonio Paredes, va rebre el fagot per part de la seva filla Janira; Jordi Mira, el bombardí que li va cedir el seu oncle Héctor Barberá i, finalment, Miriam Hernández, va obtindre el clarinet de mans del seu professor José Antonio García.

Rafael Serra, homenatjat per La Primitiva
Rafael Serra, homenatjat per La Primitiva (Foto: Nube Liuzzi)

Un dels moments més emotius del concert va ser el reconeixement a la figura de Rafael Serra Moncho pels seus cinquanta anys entre nosaltres. El veterà trombonista va ser guardonat amb un quadre commemoratiu de mans del president de la banda, Emilio Bou. Home de música, ha estat vinculat a altres societats musicals durant algun temps, encara que el seu lloc és entre nosaltres, la banda en què va iniciar el seu camí musical el 1966 al costat del seu pare Rafael Serra Carbonell.

Amb l’aparició del nostre director Àngel Lluís Ferrando, va donar inici la primera part seguint l’ordre de programa: Porta de l’Aljorf de Ferran Campos; la sorprenent L’entrà de la Kàbila “ben kurda” de Camilo Pérez Monllor; El desgavellat, de Julio Laporta, i La canción del Harem, de Camilo Pérez Laporta, al tempo original concebut pel seu autor.

Jordi Monllor rep els aplaudiments per la seua marxa "Ariana"
Jordi Monllor rep els aplaudiments per la seua marxa “Ariana”(Foto: Tania Bou)

L’estrena de la primera part va ser Ariana de Jordi Monllor, marxa cristiana fortament aplaudida tant pel públic com pels seus companys a l’escenari. Exitosa va ser també la nova audició de La Casa de las Chirimías de José María Valls, autor que ens va honrar amb la seva presència des de Madrid amb aquesta marxa composta en homenatge a Uzúl el-msélmin de Pérez Monllor i amb la qual va concloure la primera part.

L’estrena de la segona part va ser El Xicotet, marxa solemne de José Albero Francés, que ja serà interpretada aquest any a la Processó General acompanyant a la Filà Guzmanes. Aquesta part va ser iniciada amb el pasdoble Al Cel de Valor Llorens que serà interpretat per la banda en un tram de la Glòria. Del mateix autor, va sonar la marxa cristiana Antebellum amb la qual La Primitiva acompanyarà l’Esquadra de Negres de l’Alferes Cristià que aquest any ostenta la Filà Almogàvers. El Mexuar d’Evaristo Pérez Monllor; Juanjo de Esteve Pastor i Elda d’Amando Blanquer van acabar per donar el toc final clàssic a aquest concert.
Si sabor clàssic va tindre en general aquesta edició, no podia faltar la interpretació de Uzúl el-msélmin de Camilo Pérez Monllor que va despertar el més gran dels entusiastes bravos i aplaudiments, per finalitzar amb l’Himne de Festes de Gonzalo Barrachina, del qual es compleixen cent anys de la seva mort. (Agraïments pel material fotogràfic cedit per Tania Bou, Rafael Serra, Antonio Paredes i Maribel Vicedo).

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

Marc Sirera, nuevo contrabajo de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana

El Tribunal calificador presidido por el director Manuel Galduf aprueba al músico de La Primitiva con la primera plaza de contrabajo en las pruebas realizadas el pasado 3 de marzo

Marc Sirera
Marc Sirera Monllor (Alcoi, 1999)

PMB. El jueves 3 de marzo se realizaron las pruebas de aptitud para el ingreso en plantilla, durante al menos tres años, de nuevos componentes a la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana en las especialidades de violín, piano, contrabajo, viola, oboe y clarinete. El tribunal calificador presidido por Manuel Galduf decidió que Marc Sirera consiguiera la plaza de contrabajo en primera posición.

La JOGV fue fundada en 1998 y tiene la misión de ayudar en la formación de músicos menores de 26 años por medio de eventos y talleres dirigidos por destacados profesores. Su director musical y responsable pedagógico es Manuel Galduf, que cuenta con dos directores asistentes en prácticas, designados previa prueba para periodos de dos años.

Concierto de la JOGV del pasado 21 de marzo
Concierto de la JOGV del pasado 21 de marzo

Durante los meses de marzo y abril, la JOGV celebra la Trobada de Primavera que se desarrolla en el Palau de les Arts “Reina Sofía” de Valencia hasta el 3 de abril. El programa de esta Trobada lo integran el estreno absoluto de la ópera del compositor residente Carles Fontcuberta, Noches Blancas, obra encargo de CulturArts Música y el Gloria de Francis Poulenc, junto al Cor de la Generalitat.
La Trobada concluirá con tres conciertos los días 1, 2 y 3 de abril en el Palau de les Arts, l´Auditori de Castellò a las 19,30 h. y el ADDA de Alicante, a las 19,00 h. respectivamente. Serán dirigidos por Manuel Galduf en Valencia y Castellón y por Iñaki Lecumberri y Albert Gonzálvez en Alicante.
Con estos conciertos, las dos unidades artísticas dependientes de la Generalitat rinden homenaje a Inmaculada Tomás, directora del Institut Valencià de la Música desde su creación hasta su fallecimiento el pasado mes de junio.

Marc sigue imparable su andadura musical con este nuevo nombramiento tras sus pasos en la Jove Orquestra d’Alcoi, Orquestra Simfònica Alcoiana, Orquesta de Jóvenes de la Provincia de Alicante, Orquestra Filharmònica de la Universitat d’Alacant y Jove Orquestra Simfònica de la FSMCV.

Va passar… la Setmana Santa de 1966 (50 anys de “Pasión de Jesús” de Joan Valls)

Amando Blanquer va ser l’autor dels interludis musicals inspirats en música hebrea

"Pasión de Jesús" al Teatro Circo en 1966 (Foto extreta de "Alcoi, 1881-1980")
“Pasión de Jesús” al Teatro Circo en 1966 (Foto extreta de “Alcoi, 1881-1980”)

Pablo Martínez. La famosa Companyia de Teatre Estable “La Cazuela” va posar en escena Pasión de Jesús del poeta Joan Valls a la Setmana Santa de 1966 que en aquell any va caure la segona setmana d’abril. El Dijous, Divendres i Dissabte Sant (7, 8 i 9 d’abril), es va omplir l’aforament del desaparegut Teatro Circo per presenciar “el acontecimiento teatral del año”. (1)

Definida com un poema sacre en dos actes i nou quadres en què s’alternen vers i prosa es recullen els últims dies de la vida de Jesús des de la seva entrada a Jerusalem fins a la seva mort a la crucifixió. El poeta alcoià s’inspira més en la Historia de Cristo de Giovanni Papini (2) que en els textos evangèlics, aconseguint amb això una certa originalitat ja que apareix també un personatge de la nostra època que comenta l’acció amb continguts religiosos i polítics.

Cartellera (Foto: Llibre "Joan Valls, vida y obra de un poeta")
Cartellera (Foto del llibre “Joan Valls, vida y obra de un poeta”)

El muntatge va ser dirigit per Roberto Sansilvestre amb escenografia d’Antonio Torregrosa. En els seus principals papers, apareixen Juan Sanjuan com Jesús; Jaume Bordera com Judes, i Luis Llorens com Sant Joan Evangelista, fins ajuntar un total de 46 actors. En diferents moments de l’obra, apareixen uns interludis musicals compostos pel mateix Amando Blanquer. L’autor de Iridiscencias Sinfónicas es va basar en temes i cançons populars hebrees que van ser interpretats per l’Orquestra Simfònica Alcoiana i la Coral Polifònica Alcoiana dirigides ambdues per Gregorio Casasempere Juan.

Les tres funcions van tenir plens diaris i es van repetir les representacions a l’any següent al Teatre Salesià amb altres actors que no tenien l’experiència ni la solvència dels de La Cazuela. El fracàs d’aquest segon muntatge juntament amb el to fosc i fúnebre de l’obra va fer que caigués ràpidament en l’oblit. Amb motiu d’aquesta efemèride, seria un bon motiu per rescatar-la a través de noves representacions o d’alguna lectura dramàtica.

—-

(1) http://www.devuelvemelavoz.ua.es/devuelveme-voz/visor.php?fichero=14263.mp3 . En aquesta pàgina de la Universitat d’Alacant, dedicada a recuperar material sonor i radiofònic dels anys de la dictadura i la transició democràtica, apareix un fragment de la representació, propietat de l’arxiu sonor de Ràdio Alcoi.

(2) L’escriptor italià Giovanni Papini (Florència, 1881-1956) fou inicialment ateu i escèptic, posteriorment va passar a ser un fervorós catòlic. La seua Historia de Cristo (1921) no és una biografia sinó una reflexió a partir dels fets o successos que envolten el rumb de Jesús de Natzaret, permetent donar noves idees sobre les bases en què es fonamenta el cristianisme.

**********************************************

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

PARRA VERDÚ, Pedro Juan: “La Cazuela, Compañía de Teatro Estable en la sociedad alcoyana (1950/1968)” (pags. 156 i 157) (Gráficas Ciudad, 1995)

MIRÓ GARCÍA, Adrián: “Joan Valls, vida y obra de un poeta” (pags. 131 i 132) (Caja de Ahorros del Mediterráneo, 1989)

 

WEBGRAFIA:

http://www.gatolector.wordpress.com

 

El Centre Instructiu Musical Apolo, sede de dos jornadas musicales de “master-class”

Sábado 26 y martes 29, master class de guitarra y percusión a cargo de Guy Raiff y Morgan Mallets, respectivamente

Master class Guy RaiffPMB. El sábado 26 de marzo tiene lugar en los locales de Apolo una jornada de ‘master-class’ a cargo del guitarrista belga Guy Raiff. Ocupa todo el día ya que el horario es de 11 h. a 18 h. estructurado en una clase matinal de 11 a 14 h. que versa sobre ritmos modernos, fusión de instrumentos, improvisación, entre otros aspectos. En la jornada de tarde se celebran ‘jam sessions’ para plasmar en práctica los conocimientos adquiridos por la mañana. Con una inscripción de 20 euros, caben todas las especialidades instrumentales incluída la vocal. Seguidamente, hay otra ‘jam session’ en la Cafetería Casablanca a las 19 h.

Por otra parte, el martes 29 tiene lugar otra sesión de master-class sólo para percusionistas de 16 a 19.30 h. y de carácter gratuito a cargo del percusionista freelance de Castalla Morgan Mallets. Las dos jornadas son encuentros formativos entre varias escuelas.

 

 

RAMS DE MÚSICA II, ja a la venda per 8 euros

 

CD RAMSEl nou CD de La Primitiva Rams de Música II ja es troba a la venda desde el passat 19 de març. Una selecció de música festera enregistrada en directe en els concerts de Diumenge de Rams de 2009 a 2015 sota direcció d’Àngel Lluís Ferrando. És una producció de la Corporació Musical Primitiva i el periòdic El Nostre Ciutat.

Crònica de l’Ovidi Simfònic a Barcelona, per Maria Cabanes

María Cabanes

Després de l’article oferit per l’escriptora Núria Cadenes, gaudim de una visió més personal oferit per la nostra companya, la clarinetista Maria Cabanes sobre el concert Perquè volem!! Ovidi Simfònic a càrrec de La Primitiva i la Coral Sant Jordi el passat 6 de març a l’auditori de Barcelona

Moment del concert el passat 6 de març (Foto: Pepi Pascual)
Moment del concert el passat 6 de març (Foto: Pepi Pascual)

I després de tocar per l’Ovidi al festival BarnaSants a Alcoi, quan vaig saber que finalment sí es faria el concert a Barcelona, no ho vaig pensar dues vegades, vol comprat i allí vos trobe, sí, a vosaltres, la meua gent de La Música Vella. Vaig arribar dijous a la nit i malgrat que fins dissabte la resta de la banda no arribaria amb l’autobús, vaig poder gaudir d’un divendres acollidor amb altres membres de la banda, que com jo, ja no viuen a Alcoi per diversos motius, i que com l’Ovidi, van provar un nou camí a Barna. Entre altres activitats, al vespre del divendres, vam decidir anar a L’Auditori per veure un concert, i la meua cara en veure l’escenari, on dos dies desprès nosaltres tocaríem, ho deia tot… Omplirem açò? Però heu vist que gran és? Ho farem bé?

Però la por es va esvair quan vaig veure baixar la resta de la banda el dissabte al matí de l’autobús. Clar que podem! Clar que ho farem bé! Perquè volem! I la benvinguda de la Coral Sant Jordi oferint-nos milers de plats casolans cuinats per ells mateix, va acabar d’omplir i escalfar els nostres cors per donar-ho tot en una vesprada completa de música a l’assaig general, a un assaig on vam incorporar alguns gestos per sentir-se com l’Ovidi, els músics, els cantants, els pallassos. Pèls de punta i moltes moltes ganes de concert!

La Coral sant Jordi va donar la benvinguda a la banda als seus locals
La Coral Sant Jordi va donar la benvinguda a la banda als seus locals

I arriba el dia, L’Auditori està molt ple! S’apaguen les llums, Pere Camps presenta l’espectacle, i amb la mateixa complicitat que diu que la coral i la banda tenim, i que és la clau per enllestir aquest projecte, fa alçar a tot un públic per donar-li un record a l’Ovidi. No es deu sortir a l’escenari en un mòbil a la butxaca, però l’emoció em va fer agrair tindre’l, i traure’l, per fer-li una foto al nostre protagonista del concert, el públic.

I comencem, l’emoció és tan gran que no sé si em van els dits, música, palmes, cor, Tot explota pel cap o per la pota, Als companys, presentem a l’Ovidi amb un vídeo, La samarreta, La fera ferotge, L’Escola de Ribera, l’Ovidi ens canta El meu poble Alcoi, amb els llums apagats gaudim de la veu de l’Ovidi i les imatges d’Alcoi, nostàlgia de no viure ja allí, s’obrin els llums a l’escenari per continuar amb el concert, i veig, que no sóc l’única emocionada, que hi ha companys, que tenen fins i tot llàgrimes als ulls, i ve l’Homenatge a Teresa, emocionada també amb els solistes, Encara nois, encara, Una nit a l’òpera -vull girar-me i veure al cor!- contradiccions al meu cap, -vull gaudir també del concert com a públic, vull cantar i tinc el clarinet a la boca!-, Va com va, un altre vídeo d’Ovidi que ens fa riure una estona més amb ell, Perquè vull!

Pere Camps, director de Barnasants, presenta el concert (Foto: Maria Cabanes 'in situ')
Pere Camps, director de Barnasants, presenta el concert (Foto: Maria Cabanes ‘in situ’)

El públic es posa en peu, aplaudeix sense descans, Àngel Lluís dóna les gràcies, crida a Lluís Vila per agrair també al cor, se’n va, el públic no para, hem parlat de fer un bis, i ací el teniu per tots vosaltres de nou, La fera ferotge i el nostre divertiment fent participar ara també a un públic entregat. Tornen a posar-se en peu -no paren d’aplaudir!-, veig que no m’equivoque quan pensava que m’hauria agradat estar al públic, i els regalem un altre bis, se’l mereixen tots! Com diu el nostre director, no hi ha tantes cançons de l’Ovidi que es puguen instrumentar, qui sap si més tard ho farem…

És bonic sentir-te acollit. Un gaudeix quan està de visita a un lloc nou, però el màxim plaer, i la màxima felicitat es dóna, siga el lloc on siga, quan et fan sentir com a casa. És un sentiment que he desenvolupat arran de viatjar i viure lluny de la gent que estimes. Supose que així és com se sentia l’Ovidi a Barcelona, i així és com ens han fet sentir la Coral Sant Jordi de Barcelona durant la nostra breu estada amb uns braços oberts com el barranc del Cint, i tot un públic entregat que va decidir compartir amb nosaltres la cloenda del festival BarnaSants, amb el concert dedicat a l’Ovidi Montllor, Perquè Volem!. (El material fotogràfic ha estat cedit per la pròpia Maria Cabanes)

 

Tot sobre el LXXVII Concert de Diumenge de Rams

Oferim tota la informació sobre les obres a interpretar en el concert dirigit per Àngel Lluís Ferrando al Teatre Calderón el diumenge 20 a les 11.45 h.

Pablo Martínez. Després dels èxits de De la Vella al cant amb Tania Bou i Javier Pérez i la nova experiència de l’Ovidi Simfònic a l’Auditori de Barcelona, arriba la cita ineludible de La Primitiva amb la música festera en la festivitat del Diumenge de Rams que, per els capricis del calendari, aquest any ha caigut un dia després del dia de Sant Josep, i amb el qual conclou el cicle de Concerts d’ Exaltació de Música Festera. Celebrant-se des de 1940, aquest any celebra la seva LXXVII edició sota la direcció d’Àngel Lluís Ferrando amb un total de dotze obres, dividides en tres pasdobles, sis marxes mores, dues cristianes i una marxa de processó. Desgranem el contingut de les obres en cinc grups:

Ferran campos Valdés (Biar, 1990), autor de "Porta de l'Aljorf"
Ferran Campos Valdés (Biar, 1990), autor de “Porta de l’Aljorf”

1. LES ESTRENES. Nou estrena d’una obra de Jordi Monllor Oltra després d’Andante i Scherzino el passat 27 de desembre de 2015. En aquesta ocasió es tracta d’una marxa cristiana Ariana, una obra brillant amb un primer tema que és una melodia gregoriana utilitzada pel 17 de setembre, dia de Santa Ariana, extreta del Liber Usualis de l’església catòlica romana. La peça, datada el 2013, conté un sol de bombardí, ja que està dedicada a un amic personal del autor, Nityananda Torrellardona Landaluze, bombardiniste de Xaló.

Tal com ens explica Juan Javier Gisbert Cortés al seu article El Xicotet, una marxa solemne de José Albero Francés, la gènesi d’aquesta marxa solemne va tenir lloc en un programa de ràdio, fruit d’una conversa telefònica entre el mateix Gisbert Cortés, el compositor José Maria Valls i l’oboista Juan Luis Guitart amb el director i compositor José Albero Francés, veterà creador de Llanero i President. La marxa El Xicotet és la segona estrena del concert i està dedicada a l’Associació de Sant Jordi pel seu 175º Aniversari com versa la portada de l’obra.

José María Valls en la estrena de La casa de las chirimías", el passat 5 d'octubre de 2014
José María Valls en l’estrena de “La casa de las chirimías”, el passat 5 d’octubre de 2014

2. LES COMARQUES. La música dels nostres pobles veïns també està present com és la del contestà Francisco Valor Llorens que apareix per partida doble. El pasdoble Al cel (2013), dedicat a Octavio Sancho García de la filà Aragonesos, mort el 2010, serà la primera de les seves obres. Posteriorment, s’interpreta Antebellum (2011), marxa cristiana estrenada per l’Agrupació Musical d’Ontinyent, que va rebre el Premi Euterpe a la creació musical de la FSMCV.
De Biar, ens arriba el pasdoble de Ferran Camps Valdés Porta de l’Aljorf (2015) en referència a una de les portes de les muralles d’Albaida. Població aquesta on el pasdoble va guanyar el primer premi del Concurs de Composició de Pasdobles Fernando Tormo Ibáñez.

3. ELS HOMENATGES. La Primitiva es suma als reconeixements rebuts en els últims mesos a dos mestres com Francisco Esteve Pastor i José María Valls Satorres. Recents encara els actes d’homenatge al murer Esteve Pastor pel centenari del seu naixement i els 25 anys de la seva mort, la banda recupera Juanjo (1982) dedicada al seu nebot Juanjo Rico Esteve, marxa mora de ressonàncies “mambístiques”, clara influència dels seus temps en les orquestrines de ball, com ens explica el documental La Caixa negra de Xavi Cortés i José Carlos Díaz dedicat a la seva figura. Apunt cinèfil: la marxa apareix en una escena de la comèdia coral de Berlanga, Moros y cristianos (1987).

Esteve Pastor, autor de "Juanjo" amb la seua dona Lia Delby
Esteve Pastor, autor de “Juanjo” amb la seua dona Lia Delby, cantant

Estrenada el 2014, el títol La casa de las chirimías fa referència a l’edifici granadí construït al segle XVII amb un mirador en què els músics, preferentment xeremies, amenitzaven les passejades dels transeünts que circulaven pel Passeig dels Tristes de Granada. El seu autor, José María Valls Satorres, va complir uns setanta esplèndids anys l’any passat, i per això va ser homenatjat per la Societat Musical Nova i l’Orquestra Simfònica Alcoiana. La seva marxa mora va ser el seu tribut a Uzúl el-msélmin de Pérez Monllor pel centenari de la seva composició i constitueix una de les seves obres més redones i poderoses. Amb ella, es suma La Primitiva a la celebració de l’aniversari del seu autor.

Portada original de "El Mexuar" d'Evaristo Pérez
Portada original de “El Mexuar” d’Evaristo Pérez

4. ELS CLÀSSICS. No podien faltar els grans noms de la música alcoiana com els germans Pérez Monllor. De Camilo s’interpreta L’entrà de la kàbila “Ben kurda“, signada a Cartagena en 1919, és una marxa àrab que tal com ens indica Jaume Jordi Ferrando en les notes al programa, “te reminiscències nord-africans, fruit de l’estada de l’autor per aquelles terres en temps del Protectorat espanyol al Marroc. “. Del seu germà, Evaristo ens torna a arribar El Mexuar, marxa oriental de 1924 que, juntament amb Genna Al Ariff, forma un inconfés díptic d’aire alhambrista. Està escrita expressament per a la banda Nova de l’Iris i “inspirada en esa incomparable maravilla de arte llamada La Alhambra” i dedicada a Antonio Úbeda Mondéjar, membre de la filà Miqueros als anys 20 del segle passat.
Del pare de tots dos, Camilo Pérez Laporta, del qual l’any que ve es complirà el centenari de la seva mort, s’interpreta La Canción del Harem (1907), marxa mora estrenada per La Primitiva d’Albaida en l’Entrada de Moros acompanyant a la filà Cordó que aquell any ostentava la capitania. És la segona marxa mora que composà el mestre, després de Benixerraix (1904). Tot això amb permís d’A-Ben-Amet.
De l’últim de la família, el seu nebot Julio Laporta Hellín, arriba el jocós El desgavellat (1927) kake-paso dedicat a la filà Abencerrajes i conegut per ser interpretat per guitarres de canya que l’autor anomena carrises.

5. L’ÚNIC. Deixem per al final l’incomparable Amando Blanquer, del qual, de la seva obra festera, La Primitiva interpreta enguany Elda (1985), que va ser un encàrrec del Certamen de Música Festera de la localitat del Vinalopó per ser interpretada com a obra obligada a l’any següent .

 

Agraïments a les persones que m’han ajudat i orientat a preparar aquest article: Jordi Monllor Oltra, Juan Javier Gisbert Cortés, José María Valls Satorres, Jaume Jordi Ferrando i Àngel Lluís Ferrando.

“El Xicotet, una nueva marcha solemne de José Albero Francés”, por Juan Javier Gisbert Cortés

Coincidiendo con el estreno de El Xicotet en el concierto de Domingo de Ramos el día 20, publicamos este artículo cedido por su autor y aparecido en la edición de El Nostre Ciutat el pasado sábado 12 de marzo

“A Francisco Fernando Simón Marín “Kiko Templario”, agradeciendo su desmedida pasión hacia la fiesta de moros y cristianos de Alcoy, y sobre todo, como gratitud al gran servicio prestado en la datación de fotografías antiguas. Un trabajo concienzudo que jamás será suficientemente agradecido”.

Ante todo y como punto aclaratorio de este trabajo, creo que debo sincerarme y confesar abiertamente, mi admiración hacia la marcha mora Llanero i President, compuesta -en 1955- por el músico de Camp de Mirra, José Albero Francés (1933), autor prolífico a cuya inspiración debemos títulos muy aplaudidos en Alcoy y nacieron enfocados hacia sus fiestas de moros y cristianos. Primera de Lana (m.m.), Sant Jordi (m.s.) y Fiesta Alcoyana (pd) son un buen ramillete de estas obras citadas.

Portada El XicotetEs por ello, que todavía está presente en el recuerdo aquella mañana -hace un año- en los estudios de Radio Alcoy-Cadena SER, donde estábamos reunidos para elaborar el programa que debía emitirse el día del patrón. El equipo formado por José María Valls Satorres (distinguido y homenajeado compositor alcoyano), Juan Luis Guitart López (oboísta profesional y Asesor Musical de la Asociación de San Jorge) y un servidor, fue coordinado por Francisco Aznar Sánchez y contó además, con el beneplácito del director de la veterana emisora, el amigo Juan Jordá Raduán, quién asistió al registro sonoro del mismo. La intención primordial, consistía en mantener a los radioyentes fieles al “transistor”, aprovechando la festividad local y aportarles con ello, un programa de entretenimiento dinámico y ameno.

Las más de dos horas de emisión a través de las ondas, giraban en torno a las composiciones solemnes que acompañan a las procesiones del día central de la trilogía. Como es lógico, no podían faltar entre las piezas seleccionadas, los títulos 23 de Abril (1984) y Cavaller del Miracle (2015) del aplaudido Valls Satorres. En un momento determinado, se estableció conexión telefónica con Sevilla, siendo atendidos muy amablemente por el Sr. Albero Francés, que contaba ilusionado su vinculación con las fiestas de Alcoy, comentando al mismo tiempo y de forma emocionada su marcha procesional Sant Jordi (2009), que ocupó afortunadamente algunos minutos de la programación. Los contertulios, compartimos charla con él, y sin premeditación alguna y de forma espontánea, tuve la osadía de “echarle el guante” y sugerir si tendría a bien componer una nueva partitura destinada a las procesiones del gran día. Su contestación fue clara, pese a la manifiesta sorpresa, afirmando “que por supuesto puedo escribir algo, pero para ello necesito un título que me motive”. El envite estaba en pie, y nuestro compromiso de sugerirle el nombre adecuado quedó emplazado para el mes de mayo…ahora tocaba pensar y estrujarse la sesera.

Pasadas las fiestas, se hizo una puesta en común entre los tres, y después de barajar varios de ellos, el amigo José María Valls dio con el más acertado, El Xicotet fue el título sugerido al compositor. Inmediatamente llegó a sus manos y el Sr. Albero, dio riendas a su inspiración aprovechando el cálido estío. Con el ocaso del verano, su respuesta fue muy gratificante: “Ya tengo compuesta la marcha solemne que me habéis solicitado. Estoy trabajando con los papeles de la instrumentación, y después del Mig Any llegará a vuestras manos. La misma -y previa sugerencia- ha sido dedicada a la Asociación de San Jorge, garante y tutor de las queridas fiestas, y que en 2013 celebraba su 175 aniversario”.

Jose Albero febrero 2016
José Albero Francés (Camp de Mirra, 1933)

Pero volvamos sobre nuestros pasos y comentemos algunos datos sobre José Albero Francés, un músico que estuvo vinculado a nuestra ciudad desde su juventud, hecho que narra en primera persona mediante unas líneas que amablemente nos ha enviado: “ingresé a los 19 años en la Banda Militar del Regimiento San Fernando de Alicante, como trompeta. En esta época mis padres fijaron su residencia en Alcoy, con lo cual mis visitas se convirtieron en habituales. Ya en los años cincuenta compuse Almizra (1954) pasodoble dedicado a mi pueblo y la marcha mora Llanero i President (1955) cuyo dedicatoria fue para D. Francisco Agulló. Seguidamente solicité destino para formar parte de la Banda Militar de Alcoy (Regimiento Vizcaya n.º 21), integrándome inmediatamente en el mundo musical de esta ciudad. Hasta 1958 compuse el pasodoble Festa Alcoiana y dos marchas moras que posiblemente estén en el archivo de la Unión Musical de Alcoy y que jamás han sido editadas. A finales del citado año y por petición propia, causé baja en la Banda Militar, siendo contratado como director en Pego…” El músico que hoy nos ocupa, ingresa acto seguido en la primera categoría del Cuerpo Nacional de Directores de Bandas de Música Civiles (1963) y cuatro años después obtiene en la primera promoción académica de 1967 el título de director de orquesta. Debido a su dilatada trayectoria musical, sugerimos al querido lector el descubrimiento de su figura a través de las páginas biográficas incluidas en las redes sociales (1). Quizás sea relevante destacar su especialidad en la composición de marchas procesionales para Semana Santa, que superan los setenta títulos (Esperanza de Triana Coronada, Gracia y Esperanza coronada, Cristo de la Buena Muerte, Misericordia Señor para mis Dolores, Refugio de San Bernardo, Llena eres de gracia… todas ellas de enorme calado social), sumando a este tipo de obra, sus creaciones para “música de capilla, obras para banda en la modalidad de moros y cristianos, de concierto para banda, para orquesta sinfónica, voces, sevillanas y otras”, además de ser aplaudido por los “métodos didácticos” que ha dejado escritos (1).

El programa siguió adelante, y por supuesto, defendimos a “capa y espada” que las obras premiadas en el “Concurso de Composición de Música Festera, premio José María Valls Satorres, en la modalidad de marcha solemne”, debían ser incorporadas de forma inmediata al repertorio de las diferentes “filaes”, con el único fin de enriquecer los desfiles y contar con estos ritmos, sonoridades y melodías tan adecuadas a los actos religiosos alcoyanos: Frigiliana (2006, Oscar Vidal Belda), Confiar y esperar (2011, Santiago Quinto Serna) o El Camí de Sant Jordi, partitura ésta que ha sido ganadora de la última edición del premio (2015) y que debemos a la mano del joven Arturo Albero.

También cabe destacar la existencia de composiciones que se remontan al siglo XIX e inicios del XX y que fueron escritas con la misma finalidad, naciendo ex profeso para la circunscripción del Serpis, como es el caso de: Marcha de procesión (1891, José Jordá), A San Jorge (1900, Rafael Pascual), El día del patrono (1902, Pérez Laporta), Sant Jordi triunfant (1928, R. Martínez Valls), Nuestro patrón (J.Carbonell), Alcoy llora (2) (1954, Amando Blanquer Ponsoda), Ministre (3) (2004, Ramón García Soler), Prec d’un muntanyés (4) (2007, Vicente Juan Sanoguera Rubio) , Na Valora (2007, Julio Micó Cerdá), La Plegaria del Cristià (5) (2011, Santiago Revert Cantó), y un largo etcétera de partituras que encontramos olvidadas en los archivos bandísticos de Alcoy.

Albero Francés dirigiendo la Banda Municipal de Sevilla en el teatro Lope de Vega en 1978
Albero Francés dirigiendo la Banda Municipal de Sevilla en el teatro Lope de Vega en 1978

Desde los años cuarenta, tenemos constancia de la interpretación en las procesiones de títulos mucho más afines a la Semana Santa que a los Moros y Cristianos, según se desprende de la memoria de los músicos veteranos y directores consultados (José María Valls Satorres, Jaume Lloret, Juan Seguí, etc.) quienes durante décadas han interpretado los sones de: Pange Lingua, Corpus Christi, La divina pastora y Mater dolente de Camilo Pérez Monllor; Tosca (G. Puccini) y Nuestro Padre Jesús (E. Cebrián), obras que pese a ser de gran calado popular, es justo consignar que su modulación y paso rítmico resulta mucho mas acorde al drama de la crucifixión y muerte de Jesucristo y que nada tienen que ver con la exaltación festera y festiva de nuestro querido San Jorge. También han podido escucharse en este largo periodo citado piezas tan características como Juan de Arco (Gounod), Mektub (M. San Miguel), Angelus (Massenet), A la memoria de Francisco Aznar o Margot de Turina, partituras sinfónicas, poco apropiadas para la fiesta georgina como hemos venimos recalcando en estas líneas.

Pero dichas estas reflexiones, debemos disfrutar con plenitud del estreno que tendrá lugar el próximo domingo, en el tradicional y aplaudido Concert de Diumenge de Rams, en que la Primitiva desgranará las notas firmadas por José Albero Francés y destinadas a su querido Alcoy. Por lo tanto permaneceremos expectantes hasta el momento de audicionar la partitura de reciente factura y aplaudir con generosidad la inspiración del compositor. La obra -y según confirmación recibida- acompañará a la filà Guzmanes durante el acto de la Procesión General, convirtiéndose en el momento esperado por su autor, que será interpretada por la banda “El Delirio” de Gorga.

Quizás sea el momento de replantear abiertamente y con plena seriedad este espinoso tema, y sugerir con ahínco a la Asociación de San Jorge y a “les filaes” que enriquezcan con su interpretación el valioso patrimonio musical dedicado al mártir de Capadocia.

Barón Scarpia

Notas:

1).- https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Albero_Franc%C3%A9s (página visitada por sugerencia del compositor, el 1-2-2016)

2).- Alcoy llora (1954), compuesta ante la trágica muerte de Adolfo Bernabeu Espí en accidente de autobús y que pese a no ser escrita para los Moros y Cristianos se adapta perfectamente al sentir popular, convirtiéndose en patrimonio de la Ciudad.

3).- Dedicada al capitan Luis Pérez Ibáñez (1963) de la filà Tomasinas.

4).- Dedicada a la filà Muntanyesos d’Alcoi y escrita por el autor a petición del primer tro Jorge Llopis Abello.

5).- Dedicada a Juan Javier Gisbert Cortés, embajador cristiano 2010.

 

 

RAMS DE MÚSICA II, nou CD de La Primitiva amb enregistraments en directe

Rams de música II, una nova selecció dels concerts de Diumenge de Rams 2009-2015, a la venda amb el periòdic El Nostre Ciutat el proper dissabte

CD RAMSPMB. El proper dissabte 19 de març, Dia del Pare i vespra de Diumenge de Rams, a un mes vista de les festes de Sant Jordi s’hi posa a la venda el compacte Rams de música II, una selecció de peces enregistrades en directe per la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi sota la direcció d’Àngel Lluís Ferrando, als concerts de Diumenge de Rams 2009-2015.

En aquesta selecció de música festera amb la garantida qualitat dels enregistraments en directe d’Audioart, apareixen una sèrie de títols, alguns d’ells d’importància cabdal en el desenvolupament de la música escrita per a les festes de Moros i Cristians. Les tretze obres que composen el CD són: El Noticiero Regional (1928), pasdoble d’Evaristo Pérez Monllor; Entrada Cristiana de Elda (2010), marxa cristiana de Joan Enric Canet i Todolí; Moros y Cristianos (1935), marxa mora de Camilo Pérez Monllor; Ernesva (1971), marxa de Ricardo Dorado Janeiro; Cruïlla de cors (2008), marxa cristiana d’Àngel Lluís Ferrando Morales; A Don Camilo (2014), poema simfònic d’Eduard Terol i Botella; Anselmo Aracil (1891), de José Espí Ulrich; El Desgavellat (1927), kake-paso de Julio Laporta Hellín; L’Ambaixador (1959), marxa mora d’Amando Blanquer Ponsoda; Fontinens (1909), marxa-pasdoble de Camilo Pérez Laporta; Xema Almogàver (2015), marxa cristiana de Rafael Mullor Grau; Abencerrajes y Cegríes (1947), marxa múslime de Gonzalo Blanes Colomer; i Uzúl el-msélmin (1914) de Camilo Pérez Monllor.

El CD és una producció conjunta de la Corporació Musical Primitiva i el periòdic El Nostre Ciutat amb un preu mòdic de 8 euros.