Crònica de l’Ovidi Simfònic a Barcelona, per Maria Cabanes

María Cabanes

Després de l’article oferit per l’escriptora Núria Cadenes, gaudim de una visió més personal oferit per la nostra companya, la clarinetista Maria Cabanes sobre el concert Perquè volem!! Ovidi Simfònic a càrrec de La Primitiva i la Coral Sant Jordi el passat 6 de març a l’auditori de Barcelona

Moment del concert el passat 6 de març (Foto: Pepi Pascual)
Moment del concert el passat 6 de març (Foto: Pepi Pascual)

I després de tocar per l’Ovidi al festival BarnaSants a Alcoi, quan vaig saber que finalment sí es faria el concert a Barcelona, no ho vaig pensar dues vegades, vol comprat i allí vos trobe, sí, a vosaltres, la meua gent de La Música Vella. Vaig arribar dijous a la nit i malgrat que fins dissabte la resta de la banda no arribaria amb l’autobús, vaig poder gaudir d’un divendres acollidor amb altres membres de la banda, que com jo, ja no viuen a Alcoi per diversos motius, i que com l’Ovidi, van provar un nou camí a Barna. Entre altres activitats, al vespre del divendres, vam decidir anar a L’Auditori per veure un concert, i la meua cara en veure l’escenari, on dos dies desprès nosaltres tocaríem, ho deia tot… Omplirem açò? Però heu vist que gran és? Ho farem bé?

Però la por es va esvair quan vaig veure baixar la resta de la banda el dissabte al matí de l’autobús. Clar que podem! Clar que ho farem bé! Perquè volem! I la benvinguda de la Coral Sant Jordi oferint-nos milers de plats casolans cuinats per ells mateix, va acabar d’omplir i escalfar els nostres cors per donar-ho tot en una vesprada completa de música a l’assaig general, a un assaig on vam incorporar alguns gestos per sentir-se com l’Ovidi, els músics, els cantants, els pallassos. Pèls de punta i moltes moltes ganes de concert!

La Coral sant Jordi va donar la benvinguda a la banda als seus locals
La Coral Sant Jordi va donar la benvinguda a la banda als seus locals

I arriba el dia, L’Auditori està molt ple! S’apaguen les llums, Pere Camps presenta l’espectacle, i amb la mateixa complicitat que diu que la coral i la banda tenim, i que és la clau per enllestir aquest projecte, fa alçar a tot un públic per donar-li un record a l’Ovidi. No es deu sortir a l’escenari en un mòbil a la butxaca, però l’emoció em va fer agrair tindre’l, i traure’l, per fer-li una foto al nostre protagonista del concert, el públic.

I comencem, l’emoció és tan gran que no sé si em van els dits, música, palmes, cor, Tot explota pel cap o per la pota, Als companys, presentem a l’Ovidi amb un vídeo, La samarreta, La fera ferotge, L’Escola de Ribera, l’Ovidi ens canta El meu poble Alcoi, amb els llums apagats gaudim de la veu de l’Ovidi i les imatges d’Alcoi, nostàlgia de no viure ja allí, s’obrin els llums a l’escenari per continuar amb el concert, i veig, que no sóc l’única emocionada, que hi ha companys, que tenen fins i tot llàgrimes als ulls, i ve l’Homenatge a Teresa, emocionada també amb els solistes, Encara nois, encara, Una nit a l’òpera -vull girar-me i veure al cor!- contradiccions al meu cap, -vull gaudir també del concert com a públic, vull cantar i tinc el clarinet a la boca!-, Va com va, un altre vídeo d’Ovidi que ens fa riure una estona més amb ell, Perquè vull!

Pere Camps, director de Barnasants, presenta el concert (Foto: Maria Cabanes 'in situ')
Pere Camps, director de Barnasants, presenta el concert (Foto: Maria Cabanes ‘in situ’)

El públic es posa en peu, aplaudeix sense descans, Àngel Lluís dóna les gràcies, crida a Lluís Vila per agrair també al cor, se’n va, el públic no para, hem parlat de fer un bis, i ací el teniu per tots vosaltres de nou, La fera ferotge i el nostre divertiment fent participar ara també a un públic entregat. Tornen a posar-se en peu -no paren d’aplaudir!-, veig que no m’equivoque quan pensava que m’hauria agradat estar al públic, i els regalem un altre bis, se’l mereixen tots! Com diu el nostre director, no hi ha tantes cançons de l’Ovidi que es puguen instrumentar, qui sap si més tard ho farem…

És bonic sentir-te acollit. Un gaudeix quan està de visita a un lloc nou, però el màxim plaer, i la màxima felicitat es dóna, siga el lloc on siga, quan et fan sentir com a casa. És un sentiment que he desenvolupat arran de viatjar i viure lluny de la gent que estimes. Supose que així és com se sentia l’Ovidi a Barcelona, i així és com ens han fet sentir la Coral Sant Jordi de Barcelona durant la nostra breu estada amb uns braços oberts com el barranc del Cint, i tot un públic entregat que va decidir compartir amb nosaltres la cloenda del festival BarnaSants, amb el concert dedicat a l’Ovidi Montllor, Perquè Volem!. (El material fotogràfic ha estat cedit per la pròpia Maria Cabanes)

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s