En una gran festa d’aniversari es converteix la LXXVIII Edició del Concert de Diumenge de Rams degut a la coincidència enguany d’algunes efemèrides musicals, les quals La Primitiva vol celebrar clausurant així el Cicle de Concerts d’Exaltació de la Música Festera, amb direcció d’Eduard Terol i Botella, el diumenge 9 d’abril a les 11.45 h. Localitats encara disponibles al Centre Cultural fins divendres 7: de 11.30-13.30 h. ; i a la taquilla del Teatre Calderón: dijous 6 de 11.30 a 13.30 h.; divendres 7 i dissabte 8 de 16 a 20 h. i una hora abans del concert.
ELS CENTENARIS
El primer dels aniversaris que recordem és el centenari de la mort de Camilo Pérez Laporta, succeïda el 5 de febrer de 1917 mentre era director de la nostra banda, del qual es recupera Micalet Sou, signat el març de 1896 quan es troba dirigint la Juventud Musical Villenense. Aquest solemne pasdoble escrit per a La Vella, està dedicat a Miguel Pérez Domínguez, patriarca de la família Sou, posteriorment coneguts fabricants de cafè licor. (1)
“Recibe estas mal pergueñadas notas que son mis ratos de ocio” són les humils paraules que Evaristo Pérez Monllor li dedica al seu germà Camilo a la portada del pasdoble Tristezas y alegría (2), del qual es compleixen també cent anys de la seva composició. Possiblement, sigui el títol més emblemàtic del pasdoble dins del gènere folklòric inspirat en cants populars amb un aire evocador i, per moments emotiu, on combina magistralment una dançà alcoiana i una muñeira o una trianería amb una jota valenciana. Onze anys més tard, compondria un altre títol de similars característiques El Noticiero Regional, però amb un resultat menys transcendental. Seguidament, felicitem a la Societat Musical Nova d’Alcoi pel seu 175e aniversari amb el pasdoble José Almería del mestre murer Francisco Esteve Pastor en referència al que fos clarinetista i director de la Societat Musical Nova, amb algunes interrupcions temporals, entre 1973 i 1990. (3)
MÚSICA PER ALS ABENCERRAJES
En el llegat musical que va fructificar durant més d’un segle en la relació entre La Primitiva i la filà Abencerrajes i que va finalitzar el 2014, no podia faltar l’obra del gran Amando Blanquer del qual compleixen anys dos de les seves obres més representatives per a aquesta filà i fonamentals per a la Festa: Tarde de abril i Any de Alferes (60 i 50 anys respectivament). La primera estrenada un 14 d’abril de 1957 al concert de Diumenge de Rams per la Primitiva va tenir un impactant èxit, la qual cosa va fer que conegués una versió per a orquestra estrenada al Teatre Apolo de València el 19 de gener de 1958 per l’Orquestra Municipal de València dirigida per José Ferriz.(4) La segona és un altre clàssic brillant i vigorós compost en 1967 degut a l’Alferesia que celebrava en aquell any la filà i que va ser personificat per José Sanz Llopis.
Altres dos títols que interpreta la banda i que tenen una relació directa amb aquesta filà és Baix la figuera (1931) de Camilo Pérez Monllor, marxa mora d’aires exòtics escrita mentre va ser director de La Primitiva, i, sobretot, Un moble més (1928) de Julio Laporta Hellín, pas moro que constitueix la seva última composició dedicada al comerciant de mobles Francisco Moltó Aznar ‘El Pansit‘. El seu autor moriria cinc mesos després de ser estrenada a l’Entrà de Moros d’aquell any i peça obligada en aquest acte fins a la recuperació de Uzúl el-msélmin a inicis dels anys 40. (5)
D’ESTRENES I AMISTATS
També hi ha un espai per a les estrenes gràcies als últims treballs de José María Valls Satorres i Àngel Lluís Ferrando que es podran sentir per primera vegada en aquest concert i interpretats per la banda en les pròximes festes de Moros i Cristians. Del primer, la fanfàrria per a metalls i percussió ¡Al Azraq viene!, títol pres d’una exclamació que fa l’Ambaixador Moro en un moment de les Ambaixades, obra amb aquesta dedicatòria «A Fidel Mestre Moltó, Capità Moro 2017 per la Filà Chano i en record de la seua benvolguda Carmina». Una bona amistat uneix a aquest compositor i al capità d’aquest any ja que ja li va dedicar el pasdoble El marxós datat el 1981.
Una altra forta amistat uneix Luis Sanus, capità cristià pels Almogàvers i al benvolgut Ferrando, del qual ve Rictus, una marxa cristiana composta en un moment personal molt dur i que el seu mateix autor ja ens comenta en aquesta mateixa pàgina » Rictus és una barreja entre «rite» (ritus), referint-se a les festes de Moros i Cristians, i «ictus», fent referència -no exempta d’humor i valentia- a l’accident vascular cerebral que vaig patir el juny de 2016 «.
Finalment, s’estrena el pasdoble de Jordi Monllor Oltra El Moteret, dedicat al seu amic i president de la nostra banda, Enrique Esteve Verdú, del qual ens vam fer ja ressò en aquesta pàgina. El seu títol, El Moteret fa al.lusió a l’afició i la passió pel món del motociclisme de la qual fa gala l’homenatjat; mentre que, l’altre motiu principal d’aquesta composició és l’agraiment de l’autor cap al seu amic per la insistència d’estudiar música junts.
Encara que no una estrena pròpiament dita ja que ja ha aparegut en els concerts de l’Agrupació Musical Serpis i la Unió Musical, apareix la marxa mora Laia de Víctor Vallès Fornet, flamant guanyadora de la 52a edició del concurs de composició festera ‘Antonio Pérez Verdú’ que convoca l’Associació de Sant Jordi i que constitueix un arriscat exercici deconstructivista de part de l’obra festera d’Amando Blanquer centrat en alguns dels seus títols com Marxa del Centenari, El Somni i Moments de festa.
CODA I FINAL
Queden dues maneres diferents d’entendre la música festera molt llunyanes en el temps com són L’Alferis, marxa militar elegant i sòbria de José Seva Cabrera dedicada a Juan Abad Moltó, Alferes en 1915 per la filà Chano i Capità a l’any següent. Aquest compositor poc estudiat representa una figura singular en la història de la música alcoiana sent autor d’un nombre molt reduït d’obres. D’idees republicanes, es va dedicar tant a la política com al comerç d’instruments musicals.
A l’altre extrem del temps, apareix Rafael Mullor Grau, el qual representa un punt d’inflexió en l’evolució de l’estètica de la marxa cristiana amb la composició de L’Ambaixador Cristià en 1982, música influïda per la inclosa en les grans produccions cinematogràfiques nordamericanes d’autors com Miklós Rózsà o Alex North.(6) Estètica que han continuat autors com Ramón García i Soler o Francisco Valor Llorens. De Rafael s’interpreta El Barranc del Sinc a la memòria de son pare, D. Rafael Mullor, recentment mort i composta per l’Aniversari de les seves Noces d’Argent en 1985, unint-se així La Primitiva també a la sèrie d’homenatges de condol que estan realitzant les bandes de tota la província amb el seu autor com a director convidat. Pablo Martínez.
- FERRANDO MORALES, Àngel Lluís: “El paper de la burgesia industrial alcoiana en l’aparició del nou repertori musical per a la festa de Moros i Cristians” (ver pag. 11) http://www.musicafestera.com/sites/default/files/societat-industrial-valenciana-angel-lluis-ferrando-morales.pdf [Consulta: març 2017]
- FERRANDO MORALES, Àngel Lluís: “La música festera des de dins. El cant popular i la tradició dins la música festera”. http://www.angelluisferrando.com/downloads/elcantpopular1999.pdf [Consulta: març 2017]
- VALLS SATORRES, José María: “La Nova desde 1842: Historia de una banda de música alcoyana” (Pag. 42) (Such Serra. Editat per la Excma. Diputació Provincial d’Alacant, 2010)
- PASCUAL VILAPLANA, José Rafael: “La música para banda de Amando Blanquer” https://cimapolo.wordpress.com/2015/07/19/la-musica-para-banda-de-amando-blanquer-ponsoda-por-jose-rafael-pascual-vilaplana-una-decada-sense-blanquer-i/
- VALLS SATORRES, José María: “Cien años de marcha mora” (Periódico El Nostre, 14/03/2015)
- ORIOLA, Frederic: “En clau de festa. Aproximació a l’evolució de la música en el cicle festiu valencià” (Institut valencià de la Música, 2010)
Música Primitiva Apolo d'Alcoi / Notícies 