Mutxamel homenatja Mario Roig Vila

Concert monogràfic amb part de la seua obra festera per al dissabte 5 d’agost

Mario Roig Vila (Albaida, 1972)

PMB. La Societat Musical L’Aliança de Mutxamel celebra aquest any el seu tradicional Concert de Música Festera el dissabte 5 d’agost a la Casa de Cultura de Mutxamel a les 21 h. El seu director titular, el albaidí Mario Roig Vila serà el compositor homenatjat aquest any en aquest acte que sempre organitza la Comissió de Festes de Moros i Cristians de Mutxamel com a acte previ a les pròximes festes de setembre.
El concert monogràfic consta del següent programa, els pasdobles A la Pau de Beneixama i Cap i Tro; les marxes mores Muharib, Cerdá Francés i Moro de Plata; la marxa cristiana A la Colla; el ballet Dei Gratia Rex, i el conegut pas masero Tabal i Saragüells.

Dossier: “Musica in Vita: Obres musicals dedicades al pintor Fernando Cabrera Cantó (1866-1937)”

Recuperem l’article del nostre company Pablo Martínez Blanes publicat en la revista de Festes d’enguany al voltant de la música dedicada al Pintor Cabrera en el 80 aniversari de la seua mort

 

1917. Rubinstein, el tercer per la dreta entre Cabrera i José Jordà-Fototeca Municipal

 

A Àngel Lluís Ferrando, per animar-me sempre

a veure més enllà de la música alcoiana

 

Tenint en el títol d’aquest article el nom del fonamental pintor alcoià Fernando Cabrera Cantó no parlarem ni del seu art pictòric, ni de les seves influències, ni de les seves tècniques, ni de la collita de premis que va obtenir al llarg de la seva carrera. Insòlitament, ens endinsarem en la seva figura parlant de música, un art amb el qual té més d’un punt en comú i ens servirà per recordar la seua figura en el 80 aniversari de la seva mort i en el 150 aniversari del seu naixement, succeït l’any passat i celebrat de forma subterrània per alguna entitat cultural i periodística.

L’autor de El santo del abuelo tenia en la música una de les seves grans passions juntament amb la literatura (1). És coneguda la seva frase o acudit recurrent que recorda el seu fill, també pintor, Fernando Cabrera Gisbert (Alcoi, 1897-1984): “mon pare deia que haguera canviat tots els seus premis, distincions i guardons obtinguts al llarg de la seua trajectòria artística, per haver estat un músic mediocre” (2).

Apart del seu lloc de treball, el seu conegut estudi de La Casa del Pavo era un dels centres de reunió on pul.lulava el cercle intel·lectual que es prodigava per Alcoi a la frontera entre els segles XIX i XX, cercle que abastava des d’escriptors, periodistes, empresaris, i òbviament, músics. Referent a això es pot llegir amb deteniment a la portada de El Heraldo de Alcoy del 29 de novembre de 1909, el programa del concert que es va celebrar amb motiu de la inauguració de l’estudi de Cabrera amb la presència del Cheu Simfònic, Jorge Mira Carbonell, el Cuarteto Pareja, Francisco Muntó o el pianista Agustí Payá.

Autoretrat Cabrera

Uns anys més tard, concretament el 7 i 8 de maig de 1917 (3), el prestigiós pianista polonès Arthur Rubinstein celebraria uns concerts al Teatre Calderón gràcies a les gestions de Rafael Casasempere Moltó, sent immortalitzats fotogràficament en l’estudi de Cabrera juntament amb altres músics com José Jordá Valor; el mateix Rafael Casasempere; José Seva Cabrera, que després obriria una botiga de música al carrer Sant Francesc; el pianista del Cercle Catòlic d’Obrers, Agustín-Vicent Payá Pericàs o l’empresari tèxtil Enrique Carbonell, propietari del piano.

Fruit d’aquestes amistats amb alguns dels músics tan insignes com el seu oncle Juan Cantó Francés, Gonzalo Barrachina Sellés o José Jordá Valor sorgirien una sèrie d’obres d’indubtable interès de les quals anem a enumerar i comentar algunes d’elles, a manera de petit inventari de caràcter introductori i sent tan sols una succinta recopilació de dades, de la qual és probable que puguin sorgir més títols en un estudi més profund i detallat.

En l’obra d’un dels seus grans amics, José Jordá Valor (Alcoi, 1839-1918), apareix la melodia per a cant i piano Becqueriana “a mi amigo F. Cabrera” (4) basada en la Rima XXV de Rimas y Leyendas de l’escriptor romàntic sevillà Gustavo Adolfo Bécquer (1836-1870) constituïda per tres estrofes “Cuando en la noche te envuelven las alas de tul del sueño y tus tendidas pestañas semejan arcos de ébano…”. El mateix autor li dedicaria una Misa a tres voces y orquesta “dedicada a mi querido amigo D. Fernando Cabrera”. Les tres veus són dues de tenor i una de baix amb acompanyament d’orgue amb les sis parts corresponents a l’acte litúrgic: Kirie, Gloria, Credo, Sanctus, Benedictus i Agnus Dei.

Mentre es trobava dirigint la banda del I Regiment d’Infanteria de Marina del Terç Sud a San Fernando (Cadis), Camilo Pérez Monllor (Alcoi, 1877-Madrid, 1947), compon la cercavila De la Terreta (6) “al laureat artiste D. Fernando Cabrera, gran entusiast (sic) y defensor de la terreta”  datada l’1 de juny de 1914. Com un record d’infantesa, que diria l’Ovidi, es pot qualificar aquest pasdoble popurri compost de cançons infantils (7) que s’inicia amb una fanfàrria i continua amb La viudita se quiere casar: “La viudita se quiere casar – con el conde, conde de Cabra – Triste de mí! – yo no quiero al conde de Cabra(8). Altres fragments que apareixen de vegades de forma fugaç són El verdugo Sancho Panza (9), Don Melitón tenía tres gatos, A Madru señores (10). Una proposta sorprenent de l’autor de L’entrà dels moros (Uzúl el-msélmin) quan moltes vegades s’ha catalogat aquesta obra com un cançoner típic alcoià dins el subgènere folklòric coetani del pasdoble que tindria el seu major exponent amb El Noticiero Regional del seu germà Evaristo Pérez Monllor , en el qual Camilo oferiria també en aquells anys altres títols com Nanos y chagans, La festa pel carrer o la pròpia L’Entrà dels Reis.

El pintor Cabrera, un cop instal·lat a Alcoi en la dècada dels setanta del segle XIX, després dels seus anys d’estudis a Madrid i Roma becat per la Diputació d’Alacant, comença a ser un motor fonamental juntament amb el també pintor Francisco Laporta Valor en l’evolució estètica de la Festa de Moros i Cristians. Dins d’aquestes noves tendències, es fa realitat el seu projecte de renovació del castell de festes a 1894, mentre és professor a l’Escola Industrial. És per això que l’obra que citem a continuació no estigui dedicat a la seva persona, sinó a una de les seves obres, El nuevo castillo, composta a l’abril de 1895 pel seu cosí germà José Seva Cabrera (Alcoi, 1865-1922), pasdoble per a banda amb cornetes i tambors, el qual l’original conserva l’arxiu musical de la Unió Musical d’Alcoi (11). Aquest compositor que va ser director de La Primitiva entre 1897 i 1902, fou retratat per Fernando amb la dedicatòria “A mi querido primo Pepe” (12).

Portada “Cantos íntimos” d’Eduardo Torres Pérez

En un caràcter totalment  distint, aparéixen els Cantos íntimos (13) d’Eduardo Torres Pérez (Albaida, 1872-Sevilla, 1934). És una col.lecció de peces curtes de mitjana dificultat per a orgue sols, composats pel que va ser Mestre de Capella de la Catedral de Sevilla (de 1910 al 1934), i director i cofundador de l’Orquestra Bètica junt  a Manuel de Falla. Obra editada per la editorial Casa Erviti (San Sebastian), encara que algunes d’elles van estar publicades en facsímil a l’antic diari El Liberal de Sevilla. En algunes d’aquestes peces apareix una dedicatòria a l’encapçalament, com el cas de les dedicades al nostre pintor “a Fernando Cabrera, gran artista y amigo cariñoso” i els músics Vicente Ripollés Pérez, Fernando Tormo Ibáñez i José Sancho Marraco. Són obres religioses de caràcter íntim, recollit i extremadament reservat, escrites amb un llenguatge que uneix el nacionalisme espanyol amb clares referències a l’estil de l’escola andalusa, com Albéniz o amb l’Impressionisme francés, com el cas de Massenet, Gounod o Debussy.

Poques referències tenim de l’última obra detallada: En la iglesia, una cantiga a dues veus que li dedica el mestre José Espí Ulrich (Alcoi, 1849-València, 1905). música sacra que la podem situar en l’última dècada del segle XIX i que apareix reflectida en la relació d’obres de l’autor d’Anselmo Aracil que detalla Ernesto Valor Calatayud en el seu referent Diccionario alcoyano de música y músicos.

Esperem aquesta superficial enumeració musical serveixi per a conèixer des d’una òptica peculiar i a contra corrent a un artista de la nostra terreta: ¿Necesita usted modelo?, Loca, Al abismo, El pan nuestro o Mors in vita, són fidels testimonis d’aquesta afirmació. Afortunadament, no va ser un músic mediocre com ell de vegades desitjava, sinó un genial pintor: Musica in vita.

**********************

(1) A aquestes dues passiones li dedica Adrián Espí Valdés el capítol XV del seu Itinerario por la vida y la pintura de Fernando Cabrera y Cantó (Instituto de Estudios Alicantinos, 1969).

(2) La frase la cita Ignacio Trelis, pintor i assessor artístic de l’Associació de Sant Jordi en el seu article A modo de recuerdos, publicat pel periòdic El Nostre en l’edició del dimarts 4 d’octubre del 2016.

(3) Part del programa amb obres de Chopin, Albéniz i Beethoven es pot veure en les edicions del 8 i 9 de maig del 1917 de El Heraldo de Alcoy

(4) La partitura d’aquesta obra es pot veure a les pàgines 174, 175 i 176 del Diccionario Alcoyano de Música y Músicos de Ernesto Valor Calatayud (Llorens Libros, 1988)

(5) Una còpia d’aquesta missa es conserva als arxius de la Corporació Musical Primitiva. Des d’aquí, agrair l’ajuda prestada al seu arxiver Antonio Adamuz i Jaume Jordi Ferrando, company i amic que sempre m’ajuda en tots els dubtes que puc tindre.

(6) L’original també es conserva als arxius de la Corporació Musical Primitiva.

(7) Sobre això, Ernesto Valor cita a la pàgina 90 del Tom III de l’enciclopèdia Nostra Festa: “…y en la cual, Camilet, se tornó niño, ya que de cantos infantiles se nutre esta partitura, tales como La viudita se quiere casar, Este es el manrú, señores, Anda con la vía vía, anda con la vía vía…”

(8) La cançó, basada en un romanç espanyol anònim sobre el matrimoni en secret entre el comte de Cabra (Còrdova) i Doña Mencía de Avalos y Merino, vídua d’inferior condició social. Aquest fet inspiraria una obra de García Lorca en la seva època de joventut, La viudita y el conde Cabra (1918) (http://www.lavozdigital.es/andalucia/cordoba/20141112/sevp-viudita-conde-cabra-20141112.html)

(9) Encara que citada por Valor com Anda con la vía vía, el seu veritable títol El verdugo Sancho Panza ens descobreix un contingut una mica macabre: El verdugo Sancho Panza / ha matado a su mujer / porque no tenía dinero / para irse, para irse al café. / El café era una casa / que tenía una pared. / La pared tenía una vía / por la vía, por la vía pasa el tren.

(10) Madru és la forma en la qual els cubans es refereixen a Madrid, en la qual els nens formen un cor deixant a un en mig en representació de la Mort: A Madrú, señores / vengo de La Habana / a cortar manzanas / para doña Juana. / La mano derecha / y después la izquierda / y después de lado / y después costado / y después la vuelta con su referencia. / Tan-tan tocan a la puerta / Tan-tan, yo no voy a abrir / Tan-tan, que será la muerte / Tan-tan si vendrá por mí. (A pares y nones, Eduardo Torrijos y Gretel García. Ed. Quarzo, 2003).

(11) Des d’aquí, agrair el seu temps al seu arxiver Andrés Arévalo.

(12) De l’artícle Retratos de músicos d’Adrián Espí Valdés publicat pel periòdic Ciudad el 22 de noviembre de 2009.

(13) Encara que l’obra del músic albaidí me la va donar a conèixer José María Valls sent la portada de la mateixa reproduïda per la seva gentilesa, les dades sobre ella me les ha facilitat Juan Carlos Sempere Bomboí, professor al Conservatori Juan Cantó d’Alcoi i al Conservatori Professional d’Albaida, i director de la Societat Artistico Musical “la Vall” de Càrcer, el qual va catalogar i analitzar tota l’obra organística de Torres en el seu Treball Fi de Carrera en l’Especialitat de Composició. Molt agraït també pel seu temps que m’ha dedicat.

 

PABLO MARTÍNEZ BLANES

 

 

El ‘viaggio in Italia’ de Jordi Bernàcer

Roma i Verona, escenaris dels actuals concerts del director alcoià

Jordi Bernàcer a l’Arena de Verona

PMB.  Jordi Bernàcer es troba aquestes setmanes en terres italianes en dos dels festivals operístics més reconeguts de la península itàlica. En primer lloc, al Festival de l’Òpera de l’Arena de Verona, va dirigir a l’Orquestra d’aquesta ciutat el Nabucco de Verdi els passats 12, 15 i 18 de juliol i el proper 9 d’agost. En aquest mateix escenari, va conduir un recital de romances i duos de sarsueles amb Plácido Domingo al capdavant.
En segon lloc, es troba també a Roma al front  de l’Orquestra i Cor del Teatre de l’Òpera de Roma amb la famosa Carmen de Bizet, els dies 20, 27, 30 de juliol i l’1 i 4 d’agost al suggerent escenari de les Termes de Caracalla. Una atapeïda agenda estiuenca operística per al director alcoià. http://www.jordibernacer.com

La Primitiva intervé a l’Entrada Mora de Guardamar del Segura

La banda acompanya a la Filà Moros Negros La Pluma en el seu any de capitania

Portada del llibre de festes de Guardamar, obra de Rubén Lucas Garcia

 

PMB. La Primitiva comença la seua gira estiuenca participant en les Festes de Moros i Cristians de Guardamar del Segura que es celebren del 14 al 25 de juliol en honor a Sant Jaume.

En l’Entrada Mora que s’inicia a les 20.30 h. del diumenge 23 de juliol acompanya a la filà Moros Negros La Pluma amb la qual finalitza la desfilada, filà aquesta que compleix quaranta anys de la seva fundació sent l’encarregada d’ostentar la capitania mora encarnada per Adam Campillo Barqueros i Ainara Vera Plaza. La banda els acompanya amb la direcció d’Eduard Terol i Botella  interpretant Uzúl el-msélmin, de Camilo Pérez Monllor, i Negros “La Pluma”, d’Antonio Carrillos Colomina.

Jordi Monllor dirigeix l’Orquestra Simfònica del Sent-me

La cloenda es va celebrar el passat dissabte 15 de juliol

PMB. Després de tota una setmana de classes, audicions i concerts, l’Orquestra Simfònica Sent-Me oferia un concert la nit del passat 15 de juliol, clausurant així la quarta edició del simposi musical ‘Sent-me’ al Pati d’Armes del Palau Comtal de Cocentaina  que, en aquesta ocasió, ha reunit alumnes i professors de set comunitats autònomes i set països diferents.
Un dels alumnes del Curset de Direcció Musical impartit pel pare i promotor d’aquest simposi, Ignacio García Vidal, va ser el nostre company Jordi Monllor Oltra, el qual va poder dirigir la Marcha Fúnebre para una Marioneta de Charles Gounod, coneguda pel gran públic per ser la sintonia de la sèrie de televisió Alfred Hitchcock presenta en els anys 50 i 60. Adjuntem video per gentilesa del músic alcoià.

RICTUS, marxa cristiana d’Àngel Lluís Ferrando

Enregistrada en directe per Audioart sota direcció d’Àngel Lluís Ferrando el diumenge 9 d’abril de 2017

“A Luis Sanus Pastor, “germanet de festa” i capità dels almogàvers 2017.

També a la Música Vella que la farà sonar el dia de l’entrada i a Eduard Terol i Botella per
la seua confiança i ajuda. Moltes gràcies a tots!” Més informació

 

 

Javier Pérez, Premi Professional de Cant

El baríton continua avançant en la seva carrera artística

Javier Pérez Valls

PMB. Dimecres passat 12 de juliol, el baríton Javier Pérez va aconseguir el Premi Professional de Música en la fase de Centre a l’especialitat de Cant al Conservatori Professional de Música ‘José Melcior Gomis’ d’Ontinyent que concedeix anualment la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport a la Comunitat Valenciana.
El repertori compost d’obres de Mozart, Rossini, Ravel i Strauss, entre d’altres va convéncer als membres del Tribunal constituit pels professors J.J. Silvestre Soler, Vicent Llopis Gimeno, Regina Sánchez Navarro, i Pedro Pérez Berná. Enhorabona a l’amic Javier, al qual recentment vam poder veure a Il Campanello de Donizetti a Ontinyent i Cocentaina.

El “Bandautòrium” arriba a Alcoi

La Societat Musica Nova d’Alcoi continua celebrant el seu aniversari amb Andreu Valor

PMB. El dissabte 15 de juliol a les 22.30 h., l’Auditori Amando Blanquer es torna a omplir de música amb el Bandautòrium d’Andreu Valor de la mà de la Societat Musica Nova d’Alcoi dins dels actes que la banda continua celebrant pel 175é aniversari de la seva fundació.
Aquest nou format del cantautor contestà amb arranjaments per a banda de Ramon Garcia i Soler que va ser estrenat el 8 de juliol del 2016 a càrrec de l’Ateneu Musical de Cocentaina continua collint grans èxits al llarg de tota la Comunitat Valenciana. La particularitat del proper concert, amb entrada lliure, és que estarà dirigit per quatre músics de la Nova: Joan Doménech Calaforra, Moisés Olcina Berenguer, José Antonio Llinares Igual i Jesús Fuertes García.

 

De La Terreta a Marte: Crònica Concert d’Estiu 2017

Una vegada més, l’Auditori Amando Blanquer va ser escenari de l’últim concert de La Primitiva d’aquesta temporada

La Primitiva al complet (Foto: Diego Valor)

Pablo Martínez. Dins de la XXII Campanya ‘Música als Pobles’ sufragat per la Diputació d’Alacant i inclós en el cicle ‘Viu l’Estiu’ de l’Ajuntament d’Alcoi, es va poder celebrar el concert de cloenda de la Primitiva malgrat tots els problemes logístics i climatològics que es van presentar en els dies i hores anteriors. Logístics per haver de canviar l’escenari de l’actuació de la plaça Ferrandis i Carbonell a l’Auditori Amando Blanquer de la Zona Nord informat una setmana abans a causa dels canvis de trànsit a la ciutat pel tall del pont Sant Jordi degut a les seues reformes; i climatològics per la tempesta desfermada a les tres de la tarda i que feien presagiar el pitjor. No obstant això, va tindre lloc el concert a l’hora anunciada i el sol encara es va acarnissar en els metalls i percussió fins que es va amagar per darrere del Preventori.

Part de la fusta de la banda (Foto: Diego Valor)

Amb puntualitat imperiosa i després de la presentació de Mar Fernández, La Primitiva va arrancar amb la fanfàrria inspirada en La viudita se quiere casar del pasdoble De La Terreta que el mestre Camilo Pérez Monllor ‘Don Camilo’ va dedicar al pintor Cabrera. Amb aquesta joia oculta, un entregat director Eduard Terol i Botella va donar inici al concert per a passar al pasdoble compost per son pare Eduardo Terol Nadal, Nuria Yépez. En els moments d’aplaudiments, es va poder constatar la presència del seu autor amb uns jovials noranta-quatre anys i a Nuria Yépez acompanyada del seu marit Manuel González, els quals van ser membres de la banda durant molts anys.

Seguidament, vindria un dels compromisos de la tarda amb la interpretació de dos dels moviments de la simfonia The Planets de Gustav Holst: Marte i Jupiter que va comptar amb el favor del públic en aquestes obres de difícil execució.

De Jupiter tornem a la Terra a un barri molt proper a nosaltres, ja que era el moment de l’estrena de Atzukat KT d’Àngel Esteve Escrivà, un autèntic collage de melodies i ritmes que van de l’havanera al swing i en la qual vam poder percebre alguns fragments de Serra de Mariola o la coneguda cançó popular Mon pare no té nas. Els veïns de l’Atzucac Sant Vicent Ferrer als quals els està dedicada aquesta fantasia, van acudir en massa per aplaudir aquesta obra del nostre company trompetista.

Foto: Diego Valor

Per finalitzar aquest concert que es va quedar curt, va arribar el torn de Shostakovich amb el seu cèlebre i fascinant Vals nº2 amb uns brillants solos de saxo alt de Fran Blasco i de trombó de José Pérez Lorente i, seguidament, el final de la seva cinquena simfonia per posar punt i final al concert d’una forma espectacular i grandiosa.

Una altra temporada arriba a la seva fi que es va celebrar amb un sopar de germanor a la Tasca Hispanitat Ca Pio, mentre que un grup musical de la banda va amenitzar el sopar de presentació de la propera Capitania Mora de la Filà Verds. Nous compromisos i projectes pels quals no sé si es pot parlar de final de temporada amb la quantitat d’aquests que té adquirits la banda en l’estiu incloent una Fira Modernista en la seva primera edició que ens espera en un parell de mesos i de la qual informarem més endavant. (Com sempre, gràcies a Diego Valor per la seua col.laboració per a aquesta pàgina amb els seus reportatges fotogràfics).

La Escuela de Música “Amando Blanquer” finaliza el curso 2016/17

Las tradicionales audiciones de final de curso se celebraron la última semana de junio

José Antonio García. Como colofón al curso 2016/17, la Escuela de Música “Amando Blanquer” celebró durante los días 27 y 28 de junio (martes y miércoles, respectivamente), las tradicionales audiciones de verano. Una vez más, la participación de todas las especialidades instrumentales conllevó dos días de intensa actividad musical, teniendo como escenario los jardines de la Escuela de Música.

Si el martes fue, en su mayoría, el turno para los alumnos de cuerda, el miércoles era la hora para los instrumentistas de banda. No faltó la colaboración de la colla de dolçainers Sol Major, así como tampoco la presencia de un stand a cargo de la tienda de alcoyana Musicópolix. Para despedir el curso, algunos de los participantes y asistentes de la velada del miércoles, organizaron una improvisada “cena de sobaquillo”.

Desde la Escuela de Música “Amando Blanquer”, queremos agradecer la confianza depositada en las familias para poder llevar a cabo la educación musical de sus hijos y, en muchos de los casos, la de los propios adultos. En octubre, volverá la actividad académica formal.

Recordamos que ya está en marcha la campaña de matriculación para el curso 2017/18. Si bien el primer periodo ha comprendido los días 3, 4 y 5 de julio, las renovaciones y las nuevas matriculaciones podrán presentarse cualquier lunes, martes  o miércoles de septiembre, en horario de 17 a 20 horas.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.