La Primitiva es queda sense Gilberto Colomina Pascual “Beto”

El funeral té lloc dijous 31 d’agost a les 10 h. a la capella del Tanatori de la Zona Nord

Gilberto Colomina Pascual (Alcoi, 1935-2017)

CIM APOLO – Comunicació Social. A la tarda del dimarts 29 d’agost, La Primitiva quedava consternada per la fatal notícia de la inesperada mort de Gilberto Colomina Pascual a l’edat de 82 anys. Fill del també músic Vicente Colomina Seguí, va ser membre de la nostra banda des de 1949 com a trompetista i posteriorment com a trombonista pràcticament fins als primers anys del segle XXI i també de l’Orquestra Simfònica Alcoiana. Anys més tard, també va ser membre de l’Orquestra KDT i moltes de les noves generacions de la nostra banda el coneixerien també com percussionista i responsable de la Xaranga ‘La Risueña’. La banda li va rendir tribut el 1999 en el primer acte d’homenatge a Agustinet després de la seva defunció sent ell el primer abanderat i, més recentment, la Junta Directiva li va homenatjar en la festivitat de Santa Cecília el 2015.

Des d’aquestes línies, tant des del Centre Instructiu Musical Apolo com de la Corporació Musical Primitiva volem expressar el nostre més profund condol i dolor per tan gran pèrdua, així com transmetre als seus familiars i amics, mostres i paraules de suport, afecte i de record per aquest entranyable membre históric i per a molts, ‘pare musical’. Descansa en pau, Beto.

 

Duel musical entre Cocentaina i Muro

Unió Musical Contestana, Ateneu Musical de Cocentaina i Unió Musical de Muro participen al I Certamen d’Interpretació de Música Festera d’Alcoi

Presidents de les quatre bandes amb Juan José Olcina i Juanlu Guitart, president i assessor musical de l’Associació de Sant Jordi (Foto: Estudios Cyan)

PMB. Tal com vam informar en aquesta pàgina, el 23 de setembre se celebra al Teatre Calderón a les 19 h. el I Certamen d’Interpretació de Música Festera amb voluntat de continuïtat organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi i l’Associació de Sant Jordi amb motiu del centenari de l’Himne de Festes i el bicentenari de la participació d’una banda de música a les nostres festes.
Després del sorteig celebrat el passat dissabte 8 de juliol, el destí ha volgut que el certamen es centri entre Cocentaina i Muro. Les dues bandes de Cocentaina (Unió Musical i Ateneu Musical) i la Unió Musical de Muro seran les tres bandes participants d’aquesta primera edició, figurant la Unió Musical de Beniarrés com a reserva en cas que alguna de les tres primeres fallin.
Les bases del concurs assenyalaven la interpretació de la marxa mora Ibn Jafaixa, d’Enrique Castro Gamarra en homenatge a Joan Valls i un pasdoble de Gonzalo Barrachina a triar, com a obres obligades i una marxa cristiana de lliure elecció. És per això que el programa serà el següent: la Unió Musical Contestana amb direcció de Jaume Fornet Ausina trien el pasdoble Majas i majos i la marxa cristiana Alcázar de Elda, de Rafael Mullor Grau; Ateneu Musical sota la batuta de José Miguel Fayos Jordán tocaran Goya de Barrachina i Catarsis de Josep Vicent Egea Insa. Finalment, d’aquest mateix autor interpretarà la Unió Musical de Muro Marfil conduïda per Rafael Garcia Vidal sent la tercera obra de Barrachina Ecos de Levante. El nostre director Eduard Terol i Botella serà un dels membres del jurat juntament amb Rafael Mullor Grau i Daniel Ferrero Silvaje. Tota una festa de la música que es complementarà amb una cercavila prèvia des de la plaça Ramon i Cajal fins al teatre.

Va passar… el 17 de juliol de 1892 (La Primitiva i el tren dels anglesos)

La banda va participar en els actes d’inauguració del ferrocarril Alcoi-Gandia

Pablo Martínez.   El passat mes de juliol, els mitjans de comunicació locals i provincials es van fer ressò del record del famós ferrocarril Alcoi-Gandia amb motiu del seu 125 aniversari, inaugurat un 17 de juliol de 1892, conegut popularment com ‘el tren dels anglesos’ o el ‘Txitxarra’. Des d’aquí, ens sumem a aquesta efemèrides per la participació de La Primitiva en els actes d’inauguració.

El tren al Barranc de l’Infern (Foto: Crespo Colomer)

A TALL D’INTRODUCCIÓ

A finals del XIX, tant Alcoi com la resta de poblacions de la comarca gaudia d’una pròspera indústria tant tèxtil com paperera i siderometal·lúrgica, per això era ja imperativa la creació d’un nou transport degut la necessitat dels nous temps com és la despesa d’energia (en aquells anys, hidràulica amb necessitat d’utilitzar la carbonera) i la sortida dels productes resultants. Es va analitzar la possibilitat d’un ferrocarril que unís les poblacions de la nostra comarca amb Alacant, o bé Xàtiva o bé Villena, mentre que al mateix temps, Anglaterra tenia un gran interès a mantenir relacions econòmiques amb Espanya. La suma d’aquests dos condicionants va fer que es fes un estudi veient que el més barat i rendible era la sortida dels nostres productes al port de Gandia. Per aquest motiu en 1889, es va signar un contracte de venda del port i de la companyia de ferrocarrils Alcoi and Gandia Railway and Harbour Company Ltd que es va concedir a favor de Mr. John Cockburn Francis Lee.

Aquest és el motiu de creació de la línia ferroviària que passaria des d’Alcoi per poblacions com Cocentaina, Muro, Gaianes, Beniarrés, L’Orxa, Villalonga, Potries, Beniarjó, Almoines, fins arribar a Gandia. D’interès econòmic, com hem vist, però també social, el tren era el mitjà de transport ideal de molts passatgers per gaudir d’un dia de platja sobretot en les dècades dels quaranta i cinquanta del segle XX. En els seixanta, vindria el declivi d’aquesta línia fèrria amb la millora de les carreteres nacionals que va suposar un augment del transport de mercaderies per aquestes juntament amb l’aparició de l’automòbil, produint el seu tancament definitiu el 30 d’abril de 1969.

DIES D’INAUGURACIÓ I FESTA

Edició de “Los lobos marinos” (www.bne.es)

El diumenge 17 de juliol de 1892 arribava a Alcoi el primer tren promocional amb quatre cotxes i dues locomotores, la “Alcoy” i la “Gandia” sent rebudes per autoritats locals, multitud de veïns i les bandes Nova i Novísima interpretant la Marxa Reial. En el comboi ferroviari venien els consellers de la companyia anglesa Arthur Greenhill i Mr. Wirriot; comissions de totes les poblacions per on passava el tren, composta per alcaldes, capellans i jutges municipals; i periodistes de rotatius de l’època com El Serpis, El Diari de Gandia i El Mercantil Valenciano.
La Primitiva va tenir un especial protagonisme amenitzant el banquet que es va celebrar a continuació al jardí del Círculo Industrial. Amb direcció de José Jordá Valor, la banda va interpretar “selectas piezas” (1) d’entre les quals segons El Serpis en la seva edició del 19 de juliol va cridar l’atenció i es va demanar la seva repetició una fantasia sobre motius de la sarsuela de Ruperto Chapí Los lobos marinos basada en els moviments Quinteto de los cómicos, Intermedio del ferrocarril i Jota final arranjada per a banda per J.S. (2) Tot seguit hi va haver uns brindis d’agraïment i paraules d’agraïment per part de diverses autoritats encapçalades per l’alcalde d’Alcoi, Fabián Pascual.

EL TREN A LA NOSTRA MÚSICA

Encara que tal com hem vist els actes d’inauguració van ser en el mes de juliol, una sèrie de problemes burocràtics i terminis en el lliurament de les obres com el pont de l’Assut de Vilallonga, van originar que les sortides regulars es produïssin a partir del 24 de gener de l’any següent. En aquests mesos de transició, el mestre Camilo Pérez Laporta signaria el 7 de novembre de 1892 un Himne per a Banda “escrito expresamente para la inauguración del ferrocarril” i, en aquests anys també, José Jordá Valor composaria un ‘galop’ per a piano Alcoi-Gandia.
Aquestes dues composicions serien utilitzades cent anys més tard en el capítol El tren Alcoi-Gandia de la sèrie documental de sis episodis Trens valencians per a la memòria, produïda per a RTVV per l’empresa Visual Produccions. La sèrie tenia música original d‘Àngel Lluís Ferrando i concretament en aquest capítol va realitzar uns arranjaments per a piano, orquestra de cordes i timbals de l’Himne anteriorment citat de Pérez Laporta. D’altra banda, el galop apareixia al documental interpretat al piano per Gregorio Casasempere Gisbert. Finalment, no ens podem oblidar de la coneguda cançó El tren Txitxarra, obra del cantautor alcoià Jordi Gil.

***************
(1) En aquell estiu de 1892, la Societat Apolo i La Primitiva van arribar a un acord per amenitzar les nits estiuenques dels dijous i diumenges amb un concert a la plaça de Sant Agustí (ara Plaça d’Espanya). En trobar-se la banda en el banquet d’inauguració, el concert d’aquella nit es va posposar a dimarts 19. És possible que en les “selectas piezas” com diu El Serpis es trobin El Turco, de Juan Cantó o la masurca La Violeta, de Camilo Pérez Laporta que es va programar en eixe i altres concerts d’aquell mes.

(2) En els materials de què disposa la banda, no apareix cap al·lusió al arranjador. Encara que aquestes inicials puguin correspondre a José Seva Cabrera, no es pot afirmar amb rotunditat.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

PEIRÓ I PÉREZ, Josep Lluís: “El tren Alcoi-Gandia” (Edicions Tivoli, 2003)

Arxiu de la Corporació Musical Primitiva (gràcies a Antonio Adamuz) i hemeroteca (El Serpis, edicions 3, 14 i 19 de juliol de 1892)

 

La Primitiva torna a Ontinyent

La banda intervé el divendres 25 a la nit a l’Entrada Mora

PMB. La banda apareix el divendres 25 a l’Entrada Mora que es realitza a partir de les 22 h. a la localitat d’Ontinyent dins de les seus festes de Moros i Cristians en honor del Santíssim Crist de l’Agonia a celebrar del 24 al 28 d’Agost. Actua amb la filà Mossàrabs interpretant Uzúl el-msélmin de Camilo Pérez Monllor i Als del Candao de Miguel Àngel Sarrió, sota la direcció d’Eduard Terol i Botella.
Aquest any, la capital de la Vall celebra l’Any Cervino en commemoració dels dos-cents anys del naixement de Joaquín José Cervino Ferrero, poeta, magistrat i escriptor de les Ambaixades que va redactar exclusivament per a Ontinyent en 1860.

“Joan Valls, un poeta que primero fue músico”, de José María Valls Satorres

José María Valls Satorres, autor del trabajo (Alcoi, 1945)

Con permiso de su autor, José María Valls Satorres, recuperamos este artículo donde realiza un repaso a la música compuesta en honor de Joan Valls, poeta del que se viene celebrando el centenario de su nacimiento. El trabajo fue publicado en la edición de El Nostre del pasado sábado 10 de febrero de 2017 en el suplemento que el periódico dedicó a la Societat Musical Nova por el 175º aniversario de su fundación

En este año de 2017 se cumple el centenario del nacimiento de Joan Valls, un gran hombre de la lengua autóctona, cargado de humanidad, humildad, sinceridad, además de libros, artículos, conferencias, obras teatrales dramáticas y de carácter local, premios literarios y laureles conseguidos en certámenes nacionales e internacionales, miembro de varias instituciones culturales, un escritor y poeta que primero fue músico, de ahí, que con nueve años de edad decide iniciar sus estudios musicales y lo hace en la música Nova de la mano de su director José Carbonell, el autor del pasodoble Suspiros del Serpis, el instrumento elegido, la caja y por ensanchamiento los timbales y demás útiles de percusión.

Joan Valls amb l’Orquestina ‘Iris’ (Fototeca Arxiu Municipal d’Alcoi)

Dos años más tarde, en 1928, viste por primera vez el uniforme de músico en el acto pregonero de las fiestas de San Jorge llamado “La Gloria”. Entre las piezas a ejecutar estaban los pasodobles, El Noticiero Regional de Evaristo Pérez Monllor; Campanario de mi pueblo y Peña de Carbonell García. Luego se educa como cantor de la Capilla, estudia violín con Joaquín Pascual e ingresa en la Orquesta de la propia entidad. En 1934 se crea la Orquestina Iris, la legendaria orquesta de baile que tenía su sede en el Salón Iris, conocido popularmente como Pasapoga, en la calle Caracol nº 11, donde ejerce de violinista, instrumento que le lleva a tocar  también en la Orquesta Sinfónica Alcoyana, sin dejar de ser en todo este tiempo, timbalero de la Nova. Añádase a todo esto la estimable colaboración que prestó a músicos. Sus textos y poemas sirven de inspiración y aparecen en un buen número de obras musicales, obras que en algunos casos son dedicadas al propio Joan Valls.

Es así como Gonzalo Blanes (Alcoy 1882-1963) escribe en 1949, La despedida de Abu-Abdala, una composición descriptiva, a la que el autor denomina poema sinfónico, basada en la derrota del rey de Granada Abu-Abdala. Esta obra ha sido escuchada en varias ocasiones, una de ellas, en el Teatro Circo el 3 de febrero de 1952, en el LXXX concierto de la banda Primitiva dirigida por Fernando de Mora. Dedicatoria: “Al poeta Joan Valls. Alcoy, septiembre 1949”.

El recordado ex director de la Nova, granadino-alcoyano, Enrique Castro Gamarra (Granada 1924 – Valladolid 2008) nos obsequia con lo mejor de su inspiración al componer Ibn Jafaixa, marcha árabe premiada en el Concurso de Composición patrocinado por el Excmo. Ayuntamiento de Alcoy en 1957. Su título apunta al poeta nacido en Alzira, Ben Jafadja. En la portada de la partitura el autor escribe esta cita: “Dedicada al poeta alcoyano Juan Valls Jordá”.

Fechada en Alcoy en julio de 1949 aparece el poema descriptivo, en forma de suite, titulado Leyenda de José Carbonell, basado en unos textos de Joan Valls, una de de sus primeras colaboraciones; los cuatro tiempos que componen esta obra son: Una tarde, Crepúsculo vespertino, A media noche y Amanecer. Su estreno tuvo lugar en el Teatro Calderón el 21 de mayo de 1950, en una versión escrita para la Armónica Alcoyana que fue dirigida por el propio autor. Posteriormente en una transcripción para banda, se escucha en el Teatro Circo el 3 de febrero de 1952, en el LXXX concierto de la banda Primitiva, igualmente dirigida por su autor como director invitado. Dedicatoria: “A mi buen amigo Santiago Jordá Oltra”.

Canta la Verge, es un canto propio de la Navidad, a cuatro voces mixtas sobre un poema de Joan Valls, que Amando Blanquer compone en París en noviembre de 1964, y editado por la casa Néocopie musicale, 9 rue Foyatier de París. Dedicatoria: “A Joan Valls”.

Del compositor Ángel Mingote Lorente (Daroca 1894–Madrid 1961), y sobre una poesía de Joan Valls, es el Himno a la Virgen de los Lirios, un canto coral y banda premiado en un concurso de composición convocado en 1953, con motivo del III Centenario del hallazgo milagroso de los lirios del Carrascal. Es muy significativo anotar que a este premio se presentaron treinta y cinco partituras y fue declarado himno oficial de la patrona de Alcoy.

Alborada alcoyana de José Carbonell y letra de Joan Valls. Lleva esta cita: “Dedicada a don Enrique Oltra Moltó, Alcalde Presidente de esta ciudad y al Excmo. Ayuntamiento (Alcoy septiembre 1955)”.

Canço de la festa D’Alcoi, para coro mixto de Teresa Matarredona Aznar, (Alcoy 1904-¿?) pieza inspirada en una poesía de Joan Valls. Premio “Lo Rat Penat”. Alcoy, julio de 1961.

Gozos a Sant Cristòfol, pieza de carácter religioso a cinco voces mixtas de Alfonso Selles Cabrera (Alcoy 1916–1999) sobre una poesía de Joan Valls.

En 1967 Amando Blanquer firma en Valencia Tres cançons sentimentals, para cuatro voces mixtas con textos de Joan Valls así ordenadas: Tonada de joventut, Cançoneta del foc secret y La viudita.

La Primitiva va interpretar el ‘Prec a Sant Jordi’ amb Coral Polifònica Alcoiana i Cantores de Alcoy el passat 12 de febrer

Obra estrenada en el Aula de Cultura de Alcoy el 28 de octubre de 1968 por la Coral Polifónica Alcoyana bajo la dirección de Gregorio Casasempere Juan. El nen que du la veritat, Clam d’alleluia y L’alba aclaridora, son las tres partes del texto que Joan Valls escribe para la partitura Cantata de Nadal, compuesta por Amando Blanquer para soprano, tenor, bajo, coro y orquesta, que tuvo su estreno mundial en el Teatro Real de Madrid, entonces sala de conciertos, el sábado 19 y el domingo 20 de enero de 1980, por la Orquesta Sinfónica y Coro de RTVE bajo la dirección de Enrique García Asensio.

La Misa a Sant Jordi para coro y orquesta de Amando Blanquer termina con un Prec a Sant Jordi, una apoteosis final en la que interpreta un poema de Joan Valls, que dice:

Cavaller del Miracle que en célica victòria

arribares a Alcoi cavalcant entre el blau.

Pel pálpit d’aquest poble que venera ta gloria,

fes-nos la Creu alegre i otórga-nos la pau.

Cavaller taumaturg que empunyes la sageta

amb somrís de triomf inspirant viva fe.

Per a que puge al cel nostra pregària inquieta,

abranda l’esperança i esmena el nostre alé.

Que ta imatge enlluerne amb resplandor divina

i a les blanques creences posa escut i fermall. 

Sempre sigues el símbol de la creu gegantina

que oneja en ta bandera i dreça el teu cavall.

Cavaller del Miracle, airosa la cimera,

lluent de casc i altívol sobre el corser febril,

fes eterna la Festa que esclata en primavera

com rosa que es renova al brot del mes d’abril.

Mort d’Al Azraq es el título de unas impresiones sinfónicas para orquesta, escritas por el compositor vasco Rodrigo A. de Santiago (Barakaldo 1907–A Coruña 1985) sobre un poema de Joan Valls, obra ganadora en 1965 del premio de composición “José Espí Ulrich” patrocinado por el Excmo. Ayuntamiento de Alcoy. Fue escuchada con signo de estreno en el Círculo Industrial el 27 de febrero de 1967 por la Orquesta Sinfónica Alcoyana dirigida por Gregorio Casasempere Juan.

Dice así el final del sorprendente poema:

“Però Alcoi, que du implicita l’ancestral flor moruna

i allà endins sent la brasa d’un caliu mig somort,

mai no et nega el lament pel teu dol sens fortuna

i respecta en la Festa el bell gest de ta mort”.

Joan Valls als timbals (Foto: La Nova, historia de una banda de música alcoyana

Aquí he de referirme también a mi propia experiencia al escribir música inspirada en la obra de Joan Valls. Conocí al poeta cuando todavía era músico en activo de la Nova y de la Orquesta Sinfónica Alcoyana. Yo tocaba entonces el clarinete y empezaba a estudiar violonchelo, y él me hablaba de las infinitas posibilidades que había con este instrumento para dedicarse a la música como profesional. Todavía recuerdo con cariño los ensayos y mi intervención como clarinetista en la charanga que actuaba en escena figurando un “assaig de filà”, en el popular sainete de ambiente alcoyano y festero titulado El primer Tro, cuyo estreno se llevó a cabo en el Teatro Circo el 3 de abril de 1963, o la asistencia a la representación de la antes mencionada Cantata de Nadal, compartiendo su audición con los autores de la música y de la letra, en el predicho coliseo madrileño.

Recuerdo lo primero que leí, fue su Obra Poética, un completo compendio de poemas, editada en 1981 por el Instituto de Estudios Alicantinos, que yo había adquirido en una librería de lance en Alicante.

Mi originaria contribución a este gran poeta de nuestra lengua fue Quasi insomne, una suite para ocho instrumentos y soprano, basada en siete poemas de su autoría, datada en 1991. Estos sus títulos: Obertura del silenci, Boira al sim, Les ales imposibles, Vella cobla, El bufò, Madrigal a la luna y L’aigua, la serra i el cel.

Dedicatoria: Al músico y poeta Joan Valls Jordá.

De 1992 es A vora mar, un dúo para saxofones en mi b, encargo de la Fundación Sax Emsemble de Madrid, y editada por Piles Editorial de Música. Obra estrenada en la Casa de la Cultura de San Juan (Alicante), el 7 de agosto de 1993. He aquí sus cuatro movimientos: Preludio (L’aire lliure), Balada (L’anima del mar), Scherzo (Les ones rient), y Rondó (La vela un vent).

Dedicatoria: “A los saxofonistas Francisco Martínez y José M. Zaragoza”.

Después vendría Paisajes de 1995, una suite para flauta, flautín, marimba y vibráfono dividida así: Els nuvols viatgers, L’ocell retallat  l’aire y Riuet verd i blau. Estrenada en el Centro Cultural de Alcoi el 12 de junio de 1995, por el dúo Jordi Bernàcer (flauta) y Juan Ponsoda (marimba-vibráfono).

Avanzando en el tiempo aparece La nit a la finestra, momento musical para corno inglés y cuerdas, fechado en Alcoy 14 de febrero de 2011. Estrenado en el Círculo Industrial el 23 de enero de 2016 por la Orquesta Sinfónica Alcoyana, y el solista Juan Luis Guitart López, dirigidos por Gregorio Casasempere Gisbert. Lleva esta dedicatoria “A Emili Payà, home d’Alcoi, la seua terra, amic i pintor admirat, dedique aquesta petita obra, plena de sentiment i alegría. Que l’amistat perdure per a sempre”.

Faula a la lluna i al vent. En principio llevaba por título Adagio para clarinete bajo y piano, momento musical fechado en Madrid en diciembre de 1984. Revisado este adagio en 2015, realicé una nueva versión para clarinete y cuerdas inspirada en el poema de Joan Valls. Obra estrenada en el Círculo Industrial el 23 de enero de 2016 por la Orquesta Sinfónica Alcoyana, con el solista de clarinete José Antonio Llinares Igual, dirigidos por Gregorio Casasempere Gisbert.

Como final de esta evocación a Joan Valls en el centenario de su nacimiento, sirva como homenaje un poema suyo inspirado en el instrumento que este poeta y músico gustaba tocar:

ELS TIMBALS

Ressonen en la sang. L’esquadra, en moure,

S’alambica de goig i marca el pas.

Bull el ritme en calderes de bon coure

i en domini del millor compàs.

Colpejada la pell de la velleda

pel timbaler expert, no cal tristor,

perque vibrà al carrer on s’esbadella

Alcoi fent-se timbal enfollidor.

Sorollosa remor d’una epopeia

que exulta flaires de miracle ardit

i s’entranya en furs d’onomatopeia,

i al cor de l’alcoià encimbella el crit:

pits daurats dels timbals que en primavera

nodreixen d’eco etern la sang festera.

La Primitiva a l’Entrada Mora de Dénia

La banda acompanya a la Filà Amazigh en el seu any de capitania

PMB. La Primitiva continua la seua gira estiuenca participant en les Festes de Moros i Cristians de Dénia que es celebren del 13 al 16 d’agost en honor a Sant Roc.

En les Entrades que arranquen a les 18 h. del dimarts 15 d’agost, la banda acompanya a la filà Amazigh, la qual encapsala el bàndol moro en el seu any de capitania encarnada en María José López Abellán. Aquesta filà composta només de dones fou fundada a l’any 2005, convertint-se en la segona filà femenina del bàndol moro i la tercera en unir-se a la festa. La banda interpreta sota direcció d’Eduard Terol i Botella Uzúl el-msélmin, de Camilo Pérez Monllor, i Chimo, de José María Ferrero.

José María Valls Satorres ens descobreix a Miguel Galiana Folqués

El seu treball apareix publicat a la Revista de Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent

PMB. Presentada el passat diumenge 30 de juliol, José María Valls Satorres aporta una nova col·laboració a la Revista de Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent amb el seu treball publicat que porta per títol Miguel Galiana Folqués, un maestro de maestros, nom que fa referència al músic d’Ontinyent nascut el 1814.
Va ser professor del Reial Conservatori de Música i Declamació de Madrid i entre els seus alumnes apareixen els posteriorment consagrats com Juan Cantó Francés, els germans Pérez Monllor, Ruperto Chapí, Francisco Tàrrega i Alfredo Javaloyes. Va compondre diverses sarsueles com Los cazadores en África i Las damas de la Camelia, les quals van ser estrenades i, també, autor en 1860 d’un Prontuario o manual de teoria musical en forma de diàleg per facilitar l’estudi de la música en els conservatoris. Va morir prematura i inesperadamante en 1880. En definitiva, un article que permet descobrir la figura d’un músic desconegut molt important, fruit de les investigacions de l’autor de Pas als Maseros a la Biblioteca del Conservatori de Madrid.

La FSMCV lanza la aplicación web “Música i poble”

La aplicación dispone de versión web y móvil e informa de toda la actividad musical en cada municipio

FSMCV. La Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana (FSMCV) ha presentado la aplicación web Música i poble, la agenda de la música de la Comunitat Valenciana, que será la primera que permita conocer toda la actividad musical popular que se desarrolle cada población de la Comunitat.
A la aplicación, que dispone de versión web y móvil, se puede acceder desde el enlace www.fsmcv.org/musicaipoble. Ésta dispone de filtros por campaña (actividades comarcales, conciertos en el Templete, intercambios musicales, etc.), federaciones, fecha y localidad para que el usuario pueda conocer la actividad musical que tiene en los alrededores. “El objetivo de Música i poble ha sido aglutinar, por primera vez, en un entorno digital, toda la actividad musical popular de la Comunitat para que todo aquél que lo desee pueda conocer los conciertos que se celebrarán en cada momento. Es una forma de dar divulgación y promoción a la tradición musical de las tres provincias acercando sus eventos al público”, ha destacado Pedro Rodríguez, presidente de la FSMCV.

No sólo informará de los conciertos organizados por la FSMCV, sino que la aplicación se ha puesto a disposición de la Federación de Coros de la CV (FECOCOVA), la Federación de Folklore de la CV (FFCV) y la Federación Valenciana de Dolçainers i Tabaleters (FVDiT) para que puedan incorporar todos los conciertos que se organicen conjuntamente a través de la campaña de intercambios musicales. La campaña de 2017 se ha convertido en la más importante de la historia ya que en ella participarán más de 50.000 músicos pertenecientes a estas cuatro federaciones. Para su celebración, la Generalitat Valenciana aprobó unas ayudas de 1,55 millones de euros destinados a la FSMCV con el objetivo de ayudar a promocionar la música de las sociedades musicales, coros y grupos de dolçaina i tabalet.

La aplicación contiene ya todos los conciertos de las diferentes campañas de la FSMCV y, en un futuro, cualquier entidad asociada a algunas de estas federaciones podrá subir sus propios conciertos.

Nova col.laboració de Pablo Martínez per a la Revista de Festes de Cocentaina

Bequetero, de mí no t’apartes: llegat musical d’una filà de cavalleria és el títol de l’article per la celebració del 75 aniversari de la Filà

Segona Diana 2015 (Foto: Arxiu)

CIM Apolo. Comunicació Social. El passat divendres 14 de juliol tenia lloc al pati d’Armes del Palau Comtal de Cocentaina la presentació de la Revista de Festes d’enguany, festes a celebrar a partir de la nit de l’11 fins al 14 d’agost en honor a Sant Hipòlit.
Dins dels continguts de la revista, apareix una nova col·laboració del nostre company Pablo Martínez amb el títol Bequetero, de mi no t’apartes: llegat musical d’una filà de cavalleria, el qual ofereix un repàs exhaustiu a la música dedicada a la Filà Bequeteros amb motiu del 75 aniversari de la seva fundació, publicat a la secció Festa i Història.

En l’article apareixen referències a la creació del pasdoble més emblemàtic de la Filà, El Bequetero de Gustavo Pascual Falcó, juntament amb altres títols també importants com 44.080 d’Enrique Torró Insa i obres de compositors locals tan coneguts com Egea Insa, Pérez Vilaplana i Picó Biosca amb un capítol apart dedicat a la prolífica obra de Lledó García, juntament amb un petit apunt històric sobre l’origen de la filà.

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

Juan Antonio Recuerda, nou director del Conservatori ‘Joan Cantó’ d’Alcoi

El pianista substitueix Gregorio Casasempere que ha exercit el càrrec els últims quatre anys

Juan Antonio Recuerda juntament amb La Primitiva al concert “Mi, Re, Sol i Esclats” del 22 de febrer de 2011

PMB. En l’última setmana de juliol, es presentava en roda de premsa el pianista Juan Antonio Recuerda com a nou director del Conservatori de Música i Dansa ‘Juan Cantó’ d’Alcoi substituint en el càrrec a Gregorio Casasempere Gisbert que ha exercit el càrrec en els últims quatre anys.

En companyia d’aquest últim, el regidor d’Educació, Alberto Belda, i el nou cap d’estudis, Taré Darias, el nou director va declarar que encara queden moltes coses a fer com la implantació de nous recursos per a fomentar la divulgació de la música moderna, intentant per això obrir-se a nous estils musicals. De moment, per al nou curs s’ha aconseguit oficialitzar vuit estudis com són les especialitats d’oboè, fagot, dolçaina, trompa, trombó, tuba, percussió i cant.