Del cristianisme hongarès al bressol del comunisme: Notes al programa Santa Cecília 2017

Unes breus notes introductòries de la participació de La Primitiva al concert de Santa Cecília amd direcció d’Eduard Terol i Botella

3º temps: István. SIMFONIA HUNGÀRICA, de Jan Van der Roost

Jan Van der Roost (Duffel, Bèlgica, 1956)

Aquesta simfonia de tres moviments representa musicalment la història d’Hongria. Les principals figures històriques, les guerres i altres esdeveniments importants d’aquest país van inspirar els tres moviments. El primer moviment mostra Atilla, el rei dels hunos, i es caracteritza per la por, l’amenaça i l’agressió. El segon moviment se centra en Árpád, el fundador de l’Estat hongarès i el moviment final, el nom d’István, el rei que va introduir el cristianisme a Hongria. El bonic tema de l’himne nacional apareix al llarg de la simfonia, però sovint està parcialment amagat. S’utilitza com un “fil”, difícilment reconegut al principi, cada vegada més obvi al final i conclou la simfonia com a “apoteosi final”, fent que la banda soni com un òrgan vivent majestuós. http://www.janvanderroost.com

4º temps: Allegro ma non troppo. SIMFONIA Nº 5  EN RE MENOR, OP. 47, de Dmitri Shostakovich

Dmitri Shostakovich (Sant Petersburg, 1906-Moscou, 1975)

La Simfonia N º 5 en re menor Op.47 va ser composta entre els mesos d’abril i juliol de 1937 per a la celebració del vintè aniversari de la revolució d’octubre. Es va estrenar  el 21 de novembre de 1937, interpretada per l’Orquestra Filharmònica de Leningrad dirigida per Yevgeny Mravinsky, aconseguint un enorme èxit. Segons el gran violoncel·lista Rostropovitch la gran ovació que va acollir la seva estrena va evitar a Shostakovich la seva desaparició. Al gener de 1938 l’obra era presentada a Moscou i després a Nova York, París, aconseguint sempre un extraordinari èxit. Aviat es va convertir en una de les seves obres més populars. El moviment que interpreta la banda, allegretto non troppo, comença amb una marxa orgullosa sobre els redobles dels timbals. Després del seu desenvolupament, que culmina arribant al seu clímax, apareix el segon tema líric, el qual posseeix unes arrels populars que l’acosten a Tchaikovsky. http://www.historiadelasinfonia.es

 Programa PDF Santa Cecília

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s