Notes al programa: II Certamen Interpretació Música Festera d’Alcoi

Pablo Martínez.  La Corporació Musical Primitiva amb direcció d’Àngel Lluís Ferrando realitza un petit concert en el transcurs de deliberació del jurat d’aquest jove Certamen d’Interpretació de Música Festera que compleix la seva segona edició, en què els clàssics de la música alcoiana són presents en aquestes quatre obres que comentem breument.

Stephanus Johannes Paulus Kruger (Bulhoek, 10 de octubre de 1825-Clarens, Suiza, 14 de julio de 1904) més conegut com Paul Kruger

Una de les majors fonts d’inspiració del mestre Camilo Pérez Laporta van ser, sens dubte, els fets històrics que es succeïen durant el transcurs de la seva vida tenint com a exemple d’això els dos pasdobles que la banda interpreta.  El primer d’ells, Krouger, una de les seves obres més populars i interpretades en l’àmbit fester. Compost en els inicis del segle XX, apareix en els repertoris de La Primitiva de 1902 i 1903 i el títol fa referència a Paul Kruger, líder de la resistència boer contra els anglesos i president de la República del Transvaal al Sud d’Àfrica que moriria al juliol de 1904. Aquesta contesa bèl·lica interessaria al músic perquè també titula altre pasdoble com El Transvaal datat en els mateixos anys.

Veus de guerra europees ja estaven cridant al febrer de 1914 A la guerra, títol del segon pasdoble de Camilo ‘El Roig’ que interpreta la banda, que desembocarien en la I Guerra Mundial que començaria al juliol d’aquell any i duraria fins 1918. Un brillant pasdoble d’aires èpics que La Primitiva no interpretava des de 2005 al Palau de la Música de València dins del cicle de concerts que Radio Nacional de España organitzava per al programa Plaza Mayor.

Fotograma de “Sin novedad en el frente” (1930) de Lewis Milestone, film al voltant de la I Guerra Mundial

El concert es completa amb dues obres habituals en el repertori de La Vella: Moros i Cristians, de Camilo Pérez Monllor, obra composta dos anys després de finalitzar el seu pas per la direcció de La Primitiva i fixar la seva residència a Barcelona per imperatius militars. Aquesta ‘marxa de festa’ de tints fins i tot ‘sarsuelers’, està dedicada a Francisco Blanes ‘Quico l’alt’, empresari de la maquinària industrial i membre de la Filà Abencerrajes; i, per últim, el poema simfònic La despedida de Abu-Abdalà de Gonzalo Blanes, signada en setembre de 1949 i estrenada per La Primitiva amb direcció de Fernando de Mora Carbonell un 24 de desembre de 1950. L’obra està basada en els fets històrics de la rendició del Regne de Granada per part de l’últim Emir de Granada, Boabdil ‘El Desdichado’ a càrrec de les tropes cristianes en 1492 i la seva posterior retirada a la Alpujarra, constituint l’últim episodi de la Reconquesta Espanyola. Música malenconiosa i descriptiva dedicada al seu amic poeta Joan Valls tal com es llegeix en la partitura original conservada a l’Arxiu Municipal d’Alcoi: “Al excelente amigo Joan Valls, espíritu inquieto e inquisitivo en el océano de la literatura hispana”. La resposta a aquesta dedicatòria donaria lloc a un nou treball poètic de Valls dividit en tres seccions: La última kasida, Después del asedio i Evocación.

Esperem que aquestes quatre obres escollides facin més suportable l’espera i patiment de les bandes concursants i dels seus amics i seguidors. Molta sort a tots !!!

CONSULTES:

FERRANDO MORALES, Jaume Jordi: Camilo Pérez Laporta, apunt biogràfic 

MARTÍNEZ BLANES, Pablo: Notes al programa Concert Música per als versos, versos per a la música i Concert Diumenge de Rams 2018

“Solitario” de Camilo Pérez Monllor

La Primitiva recupera aquest pasdoble per a Sant Nicolau en el passacarrer abans del certamen

Camilo Pérez Monllor (Alcoi, 1877-Madrid, 1947)

PMB. Un dels atractius-extra que presenta aquest II Certamen d’Interpretació de Música Festera que organitza l’Associació de Sant Jordi, la FSMCV i l’Ajuntament d’Alcoi, l’ofereix la Corporació Musical Primitiva en la cercavila prèvia al competitiu concert.
Amb recorregut entre la Glorieta i el Calderón, la banda recupera el pasdoble de Camilo Pérez Monllor, Solitario. No podem parlar d’estrena perquè es va interpretar en l’edició del Concert de Diumenge de Rams de 1989 dirigit per Gregorio Casasempere Gisbert encapçalant la segona part abans d’un altre pasdoble del seu germà Evaristo, Bolcheviki. Per altra banda, en paraules de Fernando de Mora Carbonell: “El repertorio festero de aquel abril de 1909 fue, uno por uno, Los lanceros ingleses, pasodoble de John Philip Sousa; Ronda galante, de Costa Nogueras; Ronda mora, de Antonio Pérez Verdú; y de Camilo Pérez Monllor, Miss Margherite, Solitario y Pasodoble en sol, ésta última ejecutada en la Entrada de Moros”. Aquest va ser l’any en què el mestre s’incorporava a la banda com a clarinetista, d’aquí la seva prodigiosa memòria en l’entrevista (1) que concedia amb motiu del cinquantenari de la seva vida musical a La Primitiva.

Poc sabíem d’aquest pasdoble, però gràcies a la data i la trobada dels materials en els arxius de l’any completament anterior, es presumeix que el va compondre entre 1907 i 1908 mentre l’autor de L’Entrà dels Moros va estar al capdavant de la banda de música del I Regiment d’Infanteria de Marina del Terç Sud a San Fernando (Cadis), on era molt estimat. En aquells anys també compon els pasdobles Apolo i Amontillado imperial i els ballables Araceli i Lux Vals Boston. Una bona oportunitat per recuperar aquest pasdoble un centenar d’anys després.

(1) CIUDAD, 14 d’abril de 1959 (Pàg. 2)

PICCADILLY CIRCUS (1991), marxa cristiana de Josep Vicent Egea Insa

Corporació Musical Primitiva d’Alcoi**Director: Àngel Lluís Ferrando Morales.**Audioart -2010

                                                                        

La Primitiva, convidada al II Certamen d’Interpretació de Música Festera d’Alcoi

Aquesta segona edició es celebra el dissabte 29 de setembre amb cercavila prèvia

PMB. El proper dissabte 29 de setembre a les 19 h. al Teatre Calderón, es celebra el II Certamen d’Interpretació de Música Festera d’Alcoi després de la victòria de l’any passat de l’Ateneu Musical de Cocentaina.

Aquest any, les bandes que competeixen pels premis dotats amb 4.000, 2.500 i 1.500 € són el Centre Artístic Cultural Verge de la Pau d’Agost,  l’Agrupació Musical de Manuel i, per últim, l’Agrupació Musical La Nova de Banyeres de Mariola, sent aquest any la peça obligada, la marxa cristiana Piccadilly Circus, de Josep Vicent Egea Insa. Mentre el jurat delibera, ofereix un petit concert la nostra banda dirigida per Àngel Lluís Ferrando, interpretant els pasdobles Krouger i A la guerra, de Camilo Pérez Laporta, la marxa ‘de festa’ Moros i Cristians, de Camilo Pérez Monllor, i el poema simfònic de Gonzalo Blanes La despedida de Abu-Abdalà.

Alcoi celebra la II Fira Modernista del mes de setembre

El Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta va amenitzar el centre de la ciutat en el primer dia de Fira

 

PMB.  Del 17 al 23 de setembre s’està celebrant a la nostra ciutat la II Fira Modernista que en aquesta ocasió compta amb l’escultor Lorenzo Ridaura com a personatge central recordat i homenatjat. Durant aquesta setmana s’han anat celebrant cada dia rutes guiades pels edificis més representatius, tallers didàctics com el de barrets i lligadures, sessions de cinema amb Metrópolis i El demonio y la carne, i exposicions com Ridaura de prop amb fotografies de Paco Grau sobre obres de l’escultor homenatjat a la Mutua Levante (Plaça d’Espanya, 15) o La bellesa esculpida (capella Antic Asil, El Camí, 42) amb Lluís Vidal i Elisa Beneyto com a comisaris de l’exposició, els quals també van presentar el llibre Vida y obra del escultor Lorenzo Ridaura Gosálbez (1871-1963) el passat dimarts al Círculo Industrial.

Membres de La Cordeta amb la Regidora de Turisme, Lorena Zamorano (Foto: Facebook Xavi Nebot)

A la tarda del dilluns d’aquesta segona edició, els carrers del centre de la ciutat van ser amenitzats pel Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta que també participarà en els actes centrals d’aquesta Fira durant el proper cap de setmana sent el punt central d’aquesta Fira el parc de la Glorieta on es celebrarà la XXVI Mostra de Dolçaines i Tabaleters d’Alcoi. Altres escenaris de la Fira es dispersen entre el Teatre Principal, el Centre Cultural Mario Silvestre, el Cementeri Municipal, el MUBOMA o el Cafè Samarita (Sant Mateu, 66) on hi haurà música i poesia.

PDF  amb tota la informació II Fira Modernista Alcoi

Música festera en viu i ‘on line’

El portal BIVIA incorpora una fonoteca de música festera amb el llegat de José Sempere Aura

La fonoteca es presentava el dimarts passat a càrrec de Josep Lluís Santonja, director de l’Arxiu; Raül Llopis, Regidor de Cultura i Festes i els fills de Juan Sempere (Foto: Aramultimedia)

PMB.  El portal de l’Arxiu Municipal d’Alcoi, BIVIA, incorpora un apartat de fonoteca amb el llegat de José Sempere Aura on apareixen prop de 700 composicions de música festera que van ser gravades i recopilades amb mitjans domèstics entre 1972 i 1994 per aquest alcoià, més conegut en el món de la Festa com El Reiet, el qual va ser membre de la Filà Judios i Fester d’Honor de l’Associació de Sant Jordi i que ens va deixar en 2011.

La donació feta pels seus fills incorpora tots els concerts i festivals de música festera celebrats a Alcoi juntament amb dos certàmens pel I Centenari de la Música Festera a Villena i Cocentaina. La quantitat exacta de composicions musicals d’aquest fons musical suma 458 pasdobles, 185 marxes mores i 62 marxes cristianes, on estan representats tots els autors, tant d’Alcoi com de la comarca i la resta d’Espanya.

Encara en construcción, és gratificant comprovar com de la nostra banda apareixen enregistraments de concerts de principis dels 80 dirigits per Gregorio Casasempere Gisbert on es poden descobrir algunas ‘joietes’ com La primer Diana, de Juan Cantó o evocar com els nostres pares i avis aplaudien L’Entrà dels Moros, de Pérez Monllor. Aquesta fonoteca també serà presentada el proper mes de desembre al Congrés sobre patrimoni documental bandístic Música a la Llum a la Universitat de València i patrocinat per Bankia.

LA PRIMER DIANA (1880), de Juan Cantó (BIVIA-Fons José Sempere Aura)

L’ENTRÀ DELS MOROS-UZÚL EL M’SÉLMIN (1914) de Camilo Pérez Monllor (BIVIA-Fons José Sempere Aura)

Tania Bou interpreta Saül Gómez Soler

La soprano cantava sobre una carrossa en la passada Entrada de Mutxamel amb la Capitania Mora dels Pacos

Tania Bou, Saül Gómez i els cellistes Javier Masià i Ausiàs Gisbert minuts abans de la desfilada

PMB. Dilluns passat 10 de setembre, Mutxamel va celebrar el seu dia gran amb l’Entrada de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu de Loreto. La desfilada va comptar amb enorme afluència de públic on un dels atractius era la Capitania Mora que ostentava la emblemàtica Filà Els Pacos d’aquesta població alacantina. En l’apartat musical, va estar present la soprano Tania Bou que estrenava sobre una carrossa una de les últimes composicions del prolífic Saül Gómez Soler, Juffa. En aquesta original marxa intervenien l’Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla, el Grup de Dolçaines Sagall de Castalla i el Cor de Cambra ‘Oscar Esplà’ de Mutxamel.

 

El Fan Club Camilo Sesto celebra l’aniversari del cantant a Apolo

El dissabte 15 organitza actes especials amb motiu dels 72 anys que complirà el cantant el diumenge següent

PMB. El dissabte 15 de setembre, el Fan Club Camilo Sesto d’Alcoi amb seu a Apolo, organitza una sèrie d’activitats especials amb motiu del 72 aniversari del cantant. Els actes s’inicien a les 11 h. des de La Rosaleda amb una Ruta Turísitica Camilo Blanes -Camilo Sesto-  pels punts més importants de la ciutat en la vida del cantautor fins a la seva partida a Madrid. Seguidament, s’organitza un dinar a la Filà Judíos a les 14.30 h. amb un cobert de 20 € amb inscripció prèvia via WhatsApp al 625.950.409.
A la tarda, després de l’assaig de banda cap a les 20 h. es celebra un concert tribut amb entrada lliure com a homenatge a l’autor d’Amor Amar a càrrec del cantant local José Faes per a gaudir de tots els seus èxits. Esteu tots convidats !!!

Dossier: Homenaje a Julio Laporta Hellín

La edición del 25/09/1928 del periódico El Noticiero Regional nos contaba con todo lujo de detalles los funerales del respetado y admirado Julio Laporta Hellín que falleció siendo director de La Primitiva y cinco meses después del estreno del que sería su testamento musical Un Moble Més. Cumpliéndose noventa años del triste suceso, reproducimos este documento periodístico  junto con un fragmento de las memorias de Rafael Coloma (1) La Espiga de Oro donde nos habla del temperamento del maestro y cómo fue el estreno de esta obra.

EL FALLECIMIENTO DE DON JULIO LAPORTA

El entierro del cadáver del insigne maestro, constituye una sentida manifestación de duelo

Una lluvia torrencial se desencadenó el domingo por la tarde. Creímos, por ello, que el pueblo de Alcoy no hubiera podido rendir su último tributo al llorado maestro. Pero apenas cesó de llover y empezó la ceremonia del entierro, vimos acudir enorme concurrencia a la casa mortuoria. Asisten todos los músicos de Alcoy, los directores llevan las cintas negras que penden del ataúd, el cual es llevado por músicos de La Primitiva.

La Primitiva al 1925 amb Julio Laporta de director. També va ser director de La Nova entre 1900 i 1910

Hay representación de todas las clases sociales: Alcoy entero ha acudido a la triste ceremonia. Seis coronas son el homenaje póstumo de las corporaciones musicales al ilustre decano de los directores alcoyanos.

Abre marcha la Nueva del Iris, siguiendo La Primitiva, Cruz Roja, y capillas de las dos primeras. Presiden los familiares del finado.  La Nueva del Iris interpreta la marcha de Curro Vargas, del inmortal maestro Chapí, cuya melodía inimitable, cadenciosa, melancólica y triste, hace asomar las lágrimas a los ojos de muchos.

Al llegar a la Parroquia de Santa María, la comitiva llenaba la ancha plaza y aún no cesaban de unirse muchos más.  Sobre el féretro, de caoba, con herrajes de plata, se colocó la gorra de aquel uniforme azul que amó tanto el maestro.  Después de los cantos fúnebres de los sacerdotes se pone la comitiva en marcha. Al llegar a la Plaza de la Constitución, se observa claramente el sentimiento popular.

Apolo tiene cerradas sus puertas. Ante ellas se sentó muchas veces el finado, acompañando en la tertulia a sus amigos y camaradas.  Las dos capillas, Nueva del Iris y Primitiva, dirigidas por D. José Carbonell, entonan un responso. Este resulta altamente emocionante.

Reanudada la marcha, óyense de nuevo los sones de Margot (2), inspiradísima composición que D. Julio Laporta instrumentó tan acertadamente.  La calle de San Nicolás la ocupaba enteramente la comitiva. Y mientras todos comentaban la grandiosa labor desarrollada por el finado y la pérdida que representa su fallecimiento para el Alcoy artístico, oíanse los sones armoniosos de esa marcha que con tanto entusiasmo preparó y dirigió.  La Primitiva la interpretó sin interrupción desde Santa María hasta la Puerta de Villena (3), en donde se despidió el duelo. Y aún siguieron acompañando a su director los músicos de la misma, que al despedirse de él para siempre, lloraban como niños.

El pueblo de Alcoy,  demostró que quiere en verdad, a sus artistas. ¡Descanse en paz el insigne maestro y gran director!

Fragmento del capítulo EL VIOLÍN DE DON CAMILO de LA ESPIGA DE ORO, de Rafael Coloma (pags. 68 y 69)

“…..Vivía don Julio en un segundo o tercer piso de la calle de San Gregorio, mano derecha conforme se entra a la misma por la de Santo Tomás. Y a su casa iba yo a dar clase todos los días. Don Julio debía estar muy delicado de salud, tuberculoso tal vez, era un empedernido fumador y tenía poca vista. Le estoy viendo con su guardapolvo amarillento de dril, tomándome la lección de La escuela del solfeo o del método Alard. En aquella época todos andaban mal de recursos y a don Julio le compraron los míos su violín. Don Julio solía decirme, cuando desprendióse del instrumento, que lo tocase mucho, pues estaba un tanto sordo de años que llevaba sin sonar. El violín de don Julio era un excelente instrumento. Con él don Julio había tocado de concertino en orquestas de ópera y zarzuela.  Don Julio era poco comunicativo, seco, serio. Cuando llegaba el buen tiempo, la clase la dábamos en la Sociedad Apolo. Don Julio, a eso del mediodía, estaba sentado indefectiblemente en la acera de Apolo, con su bastón de puño de plata y sus amigos. Mas, así que me veía llegar, dejaba a sus contertulios y entraba, pasito a paso, en la sociedad. La clase la dábamos en la sala de juego, de madera el pavimento. Cuando don Julio aparecía en la vasta estancia, afinado como ya tenía yo el instrumento, acometía la lección. Don Julio apenas si hablaba; paseaba de arriba abajo por la amplia sala, las manos en la espalda. De cuando en cuando musitaba sin volverse: “Do sostenido”, y proseguía su deambular. Y nada más: ni una palabra de aliento, ni una alusión al tiempo que hacía, ni siquiera adíos cuando me marchaba. Nada. Cierto día. puede que la única vez que se explayó conmigo, don Julio me dijo: “Si quieres, ven esta noche al ensayo de la banda y oirás una cosa que he compuesto”. Y aquella anoche asistí al primer ensayo de Un moble més. No tenía titulo pensado para la pieza, mas como algunos insistieron en que había que darle uno, don Julio la bautizó raudo así: “Un moble més”, atendiendo a que pensaba dedicársela al Pansit, un comerciante con tienda abierta de muebles – de ahí lo de Moble- en la calle del Vall, muy amigo suyo, y además, de la Sociedad Apolo y de la Comparsa de los Abencerrajes. Seis meses después de estrenada la pieza, me quedé sin maestro. Nadie de cuantos estuvimos esa noche en el ensayo de Un moble més, pudo pensar que la marcha mora aquella iba a ser la última composición de don Julio. La marcha hizo furor en años sucesivos, hasta que reapareció L’Entrà dels Moros de Camilo Pérez Monllor en 1940….” (El video correspon al concert de Diumenge de Rams de 2010)

(¹) Rafael Coloma fue escritor, periodista y político. Fundador, junto a otros, del partido Falange Española, participa en las detenciones de gente acusada de colaborar con la República al final de la Guerra Civil. Fundador del periódico Ciudad en 1953 y escritor muy fecundo destacando la biografía de Juan Cantó “Juan Cantó, artista muy laborioso”, su autobiografía “La espiga de oro”o “Los episodios alcoyanos de la guerra de España 1936-1939”. Combatiente de la División Azul. Archivero de Alcoy.

(2) Marcha de procesión de Joaquín Turina que el mismo Laporta transcribió para banda un año antes de su muerte.

(3) Actualmente, a la altura de El Camí.

 

Pàgina musical de Julio García Casasempere

Aquest blog va arrancar el passat mes d’abril amb posts al voltant de la música de les nostres terres

PMB.  Des de la nostra pàgina web, us convidem a entrar al blog arrelsmusicals.blogspot.com del docent i company nostre, el saxofonista Julio García Casasempere. Sota la mirada de Leonard Bernstein, descobrim un blog de continguts musicals dirigit als seus alumnes i també al navegador en general, el qual també té un enllaç a la pàgina web de la nostra banda. Moltes gràcies per les vostres visites!!!

 

SOBRE JULIO GARCÍA CASASEMPERE

Julio garcía Casasempere (Alcoi, 1979)
Julio García Casasempere (Alcoi, 1979)

Neix el 1979 en el si d’una família de ferms arrels musicals, començant a estudiar al Centre Instructiu Musical Apolo” de la mà d’Àngel Lluís Ferrando i al Conservatori Professional “Juan Cantó” d’Alcoi amb Vicente Ivorra i Gregorio Casasempere.
Posteriorment, continua els seus estudis al Conservatori Superior de Música Oscar Esplàd’Alacant, on finalitza el Grau Superior de Saxòfon de la mà del mestre José Manuel Zaragoza Nogueroles.

Realitza cursos d’especialització amb Eloy Gràcia, professor del Conservatori Professional “Jacinto Guerrerode Toledo; Adolfo Ventas, Catedràtic del Conservatori Superior de Barcelona i JeanMarie Londeix, professor del Conservatori Nacional de Bordeus, i ha realitzat cursos de direcció amb els mestres José Rafael Pascual Vilaplana, Pere Molina i González, Eric Whitacre, Enrique García Asensio, Thomas Doss, Alex Shillings i Jan Cober.

És Diplomat en Magisteri (especialitat de Música) per la Universitat d’Alacant i director del Grup de Dolçainers i Tabaleters “La Cordetades de l’any 2004.

Actualment, exerceix com a professor de Llenguatge Musical, Saxòfon i Conjunt Instrumental a l’Acadèmia de Música “Amando Blanqueri al Centre de Dansa Inma Cortés“, on imparteix classe en diferents nivells, continuant els seus estudis de Direcció a l’escola “Joventuts Musicals de la Vall d’Albaida amb José Rafael Pascual Vilaplana i Ramón García i Soler.
Va exercir el càrrec de director de la Unió Musical de Busot (Alacant) des de 2007 fins 2009.