Concerts d’Exaltació de la Música Festera 2019

El cicle va començar el passat diumenge 24 amb l’Agrupación Musical Serpis

Programa PDF

PMB. El passat diumenge 24 de març, l’Agrupació Musical Serpis iniciava el cicle del 2019 dels Concerts d’Exaltació de la Música Festera. Aquest va ser presentat la setmana passada pel Regidor de Cultura, Raül Llopis; el president de l’Associació de Sant Jordi, Juan José Olcina i representants de les quatre bandes locals, les quals segueixen apostant per l’equilibri entre els clàssics i les estrenes que s’interpretaran en les pròximes festes per als càrrecs festers. Els atractius del programa de la Primitiva són, entre d’altres, les estrenes dels pasdobles La Primera Diana, de Sanoguera Rubio i Marisa Sempere, d’Eduard Terol; les revisions de Dehu de Vetha de Copérnico Pérez i Argel, de Gonzalo Blanes o un homenatge a Julio Laporta Hellín amb tres de les seves obres a la primera part. (Entrades: taquilla del teatre de dilluns a divendres d’11:30 – 13:30 hores; dijous, divendres i dissabte de 18-20 hores o una hora abans del concert o en www.ticketalcoi.com).

Poesia i música amb “Cel d’horabaixa”

La presentació del poemari de Francesc Pou inclou música de Terol i Botella i Gómez Maestro

PMB. Divendres 29 a les 19.30 h. al Centre Cultural ‘Mario Silvestre’ presenta Francesc Pou el seu poemari Cel d’horabaixa. L’acte presentat per Silvestre Vilaplana, comptarà amb intermedis musicals de Eduard Terol i Botella al clarinet i Silvia Gómez Maestro al piano que interpretaran obres de Gerard Finzi i Francis Poulenc. Aquesta obra poètica està composta per dos poemaris, Espai de recança i Evocacions. L’escriptor ha guanyat recentment el IV Concurs de Relat Breu ‘A febrer, cada paraula compta’, de La Font d’En Carròs, amb el seu relat Fugida.

L’Escola de Música “Amando Blanquer”celebra su V Gala, el 28 de marzo

Esta edición se celebra por primera vez en la Sala Àgora y cuenta con nueva actuación de la Banda Juvenil

JAGC. Este próximo jueves, a las 19.30 horas, la Escuela de Música “Amando Blanquer” celebrará su V Gala Musical. La cita será en la Sala Àgora, ubicada en la parte superior del Mercat de Sant Mateu. Cabe recordar que, a diferencia de otros eventos que se celebran a lo largo del año, la Gala pretende que parte del alumnado pueda pisar un escenario diferente al de la propia casa.

Canto, Clarinete, Saxofón, Trompeta o Violín son sólo algunas de las especialidades instrumentales con las que contará la jornada musical, cuya duración aproximada se estima en noventa minutos. La tarde concluirá con la actuación de la recientemente constituida Banda Juvenil, que hará un guiño a la música cinematográfica con la interpretación de Highlights from Frozen y Moments for Morricone.

Se espera, aproximadamente, la asistencia de unos 40 educandos; además, algunos números contarán con la colaboración de miembros en activo de la Corporación Musical Primitiva de Alcoy. Desde la Escuela de Música quiere agradecerse al Ayuntamiento de Alcoy la cesión de esta instalación para poder llevar a cabo este evento cultural.

 

 

José Benjamín González Gomis, director del Orfeón de La Mancha

El seu primer concert com a director es celebrà passat dissabte a Salamanca

PMB. L’Auditori del Colegio Mayor Fonseca de Salamanca va acollir en la vesprada del passat dissabte 23 un concert de l’Orfeón de la Mancha que compta des de fa uns mesos amb el seu nou director, José Benjamín González Gomis. Al programa apareixien obres de Schubert, Kedrov i Juan de la Enzina. Aquesta formació coral d’Albacete va ser convidada per la Universitat de Salamanca dins de la programació cultural del VIII Centenari de la Universitat. En l’actualitat, Pepe González finalitza el grau en Etnomusicologia al Conservatori Superior de Castilla y León, i cursa els graus de Direcció de banda (Pau Marquès i Juan Luís González) i de Composició (José Miguel Fayos i Julián Àvila) al Conservatori Superior de Castilla y La Mancha.

 

Marc Sirera Monllor, de gira europea

El contrabaixista és membre de la EUYO (Jove Orquestra de la Unió Europea)

Marc Sirera estudiant a Musikene

PMB. El contrabaixista Marc Sirera Monllor continua imparable iniciant una gira europea com a component de la EUYO (Jove Orquestra de la Unió Europea) que tindrà parada a Itàlia, Alemanya, Luxemburg, Oman i Àustria. En aquesta formació coincideixen músics joves amb talent procedents de la Unió Europea juntament amb professors reconeguts internacionalment per conformar una orquestra renombrada a escala internacional i està finançada per la pròpia administració de la Unió Europea. Més informació: http://www.euyo.eu

Repàs de Rams (anys 40): Pasdobles per a després d’una guerra

 

OCTUBRE EN FIESTAS, pasdoble de Fernando Tormo Ibañez interpretat en les edicions dels concerts de Diumenge de Rams de 1942, 1960 i 1969. (Audio: Ecos del Serpis, 1968)

Desfile de Falange al Viaducte (Foto: Michele Francone-BIVIA)

Pablo Martínez. Octubre de 1939. El secretari de la societat musical Apolo Francisco Laporta escriu una commovedora carta (1) a qui va ser director de La Primitiva abans de la guerra, el qual combinava aquesta tasca amb la direcció de la música del Regiment d’Infanteria 12 ubicat també a Alcoi, el militar Luis Vicente Claver Solano al qual li prega torne al podi de la Primitiva per tornar a encarrilar el rumb musical de la banda. En aquell any, el músic extremeny havia estat en el mes de març presoner al camp de concentració de San Martín de Pusa (Toledo) acusat i implicat en l’assassinat del capità Joaquín Izquierdo Jiménez;  posteriorment va estar suspès de la carrera militar treballant de comercial per a poder sobreviure al seu poble natal, Alcántara. Justament aquest mes, va ser oficialment rehabilitat i absolt per les autoritats judicials a València tenint l’aprovació per reprendre les seves tasques musicals en l’exèrcit, situació que no va poder posar en pràctica davant la falta de places vacants de la seva especialitat, romanent en situació de “disponible forzoso” durant tres anys. (2)

En la mateixa carta, el secretari li narra les baixes i desaparicions que té la banda pel fatal conflicte bèl·lic nacional, enumerant la plantilla de què disposa en aquests moments: com a sotsdirector, Fernando de Mora Carbonell; dues flautes; dos oboès; un corno; un requinto; un clarinet principal, quatre primers, dos segons, dos tercers i un clarinet baix; dos saxos alts, dos tenors i un baríton; dos fliscorns primers i un segon; dues trompetes i dues segones; dues trompes; dos barítons; dos bombardins; quatre baixos; tres trombons; dues caixes; dos platillers i un bombo. Amb tota aquesta plantilla, la banda és designada Banda de la F.E.T (Falange Española Tradicionalista) i de les J.O.N.S. (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista) estant durant gairebé tres anys submergida en els actes propagandístics del partit feixista com són desfilades de milícies, misses de campanya, festivals lírics i concursos de belens, entre d’altres.

Fernando de Mora Carbonell, director durant la dictadura franquista

Dins d’aquest escenari, la resta de societats de tot tipus també intenta realitzar el seu procés de renaixement i reinici a la qual no va ser aliè el món de la Festa, doblement ferida des d’abans de la guerra per les contínues friccions i desacords que hi va haver entre el govern local republicà i l’Associació de Sant Jordi davant la visió laica del primer en contra de la visió totalment oposada de la segona sobre la imatge de Sant Jordi que van propiciar una sèrie de querelles entrecreuades, la decisió de diverses filaes de no participar en les festes en aquests anys de la República entre les quals es trobaven els Abencerrajes i la creació de la Asociación de Fiestas Tradicionales de Moros y Cristianos, organisme controlat per l’Ajuntament amb la mateixa funció que la de Sant Jordi però encarregada de donar a la Festa un aire més profà (3). El 1940, amb la imatge de Sant Jordi pels carrers, la trilogia comença a recuperar la seva identitat i en la nostra banda, davant la impossibilitat que Claver Solano continués dirigint-la, es designa Fernando de Mora Carbonell com a director d’ella, fins llavors sotsdirector, com hem dit abans. Segons decisió coneguda a la Junta Ordinària en la sessió del 8 de Febrer del CIM Apolo sent president Francisco Boronat Picó, el membre Rafael Botella, fliscorn, informa als altres membres que es pretén realitzar un concert extraordinari de música festera amb el principal motiu de la coincidència en el pròxim repertori escollit que tots els autors de les peces són alcoians. Vist amb bons ulls aquesta proposta, se segueix endavant amb ella i en la sessió del 29 de febrer, es confirma que el concert se celebrarà el “próximo día 17 de marzo a las 11 de la mañana en el Teatro Calderón” coincidint amb la festivitat del Diumenge de Rams. Segons testimoni escrit del clarinetista Rafael Serra Carbonell (4), el concert va ser un total èxit: “…Resultó un acto espléndido en el que los componentes de la Música Vella pusimos de nuestra parte gran interés en perfilar todos los matices de tan bellos paisajes alcoyanos…. El teatro presentó un aspecto magnífico ejecutando como bis Un moble més, marcha de Don Julio Laporta donde se acentuó todavía más el espíritu verdaderamente alcoyano y sobre todo festero del pueblo de Alcoy”.

Interior del Calderón en la reforma de 1944

Aquest concert no tindria intencions de continuïtat ja que tal com hem dit abans, la banda estava totalment hipotecada pels actes i desfilades de la maquinària franquista. D’altra banda, Apolo, igual que altres societats culturals o esportives com la Armónica Alcoyana, el Club Taurino o la Sociedad Nueva del Iris era víctima dels continus informes i depuracions que s’aplicaven als directius o alguns membres per comprovar si “reúnen las condiciones de moralidad pública y adhesión al Régimen que son indispensables para el ejercicio de tales cargos, con objeto de descartar la posibilidad de que en la dirección de dicha empresa y en sus cargos de Administración puedan figurar quienes guarden reservas hacia el Nuevo Estado o en alguna forma hayan demostrado desvío al mismo”. (5)

A partir de 1942 es reprèn la idea de realitzar un concert fester compost de totes les peces a interpretar en les futures festes com un mirall del que seran aquestes musicalment. En aquesta ocasió ja apareix encunyat com “concierto de repaso de pasodobles”, concepte que també adquireixen les altres dues bandes de la ciutat en els mateixos anys. Durant aquesta dècada, els concerts presenten sempre la mateixa estructura: excepte l’edició de 1947 que es realitza al Teatro Circo, les restants es celebren al Teatro Calderón, dividits en tres parts: música festera en la primera i tercera, i en la part central una o dues obres simfòniques alienes a tot aquest còctel fester. És curiós constatar en l’apèndix que adjuntem a continuació d’aquest text que tan sols apareix en programa una marxa mora: Genna al Ariff, d’Evaristo Pérez Monllor en l’edició de l’any 1942. No obstant això, es té constància pels repertoris de carrer que en aquests anys es van interpretar en les Entrades aquestes altres: El Cadi Ben-il-Sou, de Camilo Pérez Monllor, en referència a Francisco Perez Torres (Sou), Alferes i Capità dels Abencerrajes en el bienni 1942-1943; A la Meca i Argel, ambdues de Gonzalo Blanes Colomer; del mateix autor, el 1947 (any de la mort de Camilo Pérez Monllor) s’estrena al carrer Abencerrajes i Cegríes, amb l’anècdota del gran ruixat que cau aquesta tarda que obliga la banda a canviar d’obra interpretant de memòria Un moble més a l’espera que amaini i continuar l’estrena cap el final de l’entrada amb un desesperat Gonzalo Blanes corrent pels carrers paral.els per poder tornar a escoltar de nou la seva obra (6); Tr. Moro Nefando, de Fernando Tormo Ibáñez o la mateixa Uzúl el-msélmin, de Camilo Pérez Monllor que no apareix fins a 1949. L’obra identificativa de la banda i la filà és durant aquest temps Un moble més que s’interpreta tant com a bis al final dels concerts festers com en les entrades alcoianes, per tant podem veure que el repertori era més variat del que s’intuïa en un principi.                                                                                                              (Continuarà)

APÈNDIXS: PLANTILLA DE LA BANDA A L’ANY 1944 (Llista confeccionada per Rafael Serra des de la foto oficial del mateix any)

Foto oficial de la banda en 1944

Flautí: Miguel Peidro Gomar. Flauta 1ª: Enrique Abad Baldó. Oboè 1º: Copérnico Pérez Romá. Oboè 2º-Corno Anglès: Ernesto Díez Vidal. Requint 1º: Rafael Pastor Llácer. Requint 2º: Santiago Gil Mora. Clarinets principals: Luis Mataix Laporta i José Colomer Perpetua. Clarinets 1º: Eugenio Tormos Domínguez, Lupecino Peidro Miralles, Rafael Serra Carbonell, Juan Rubio Gil i Eduardo Terol Nadal. Clarinets 2º: Julio Gomis Albert i Joaquín Lloréns Cabrera. Clarinets 3º: Enrique Blasco Gil i Francisco Mira Berbegal. Clarinet baix: Ángel García Pérez. Saxo soprà: Eugenio Barceló Roca. Saxos alts 1º: Emilio Llácer Silvestre i José Terol Llopis. Saxo alt 2º: Joaquín Torregrosa Esteve. Saxo tenor 1º: Antulio Climent Aracil. Saxo Baríton: Alfredo Richart Camallonga. Fagot 1º: Juan Satorre Torres. Fliscorn 1º: Rafael Vallcanera Valls. Fliscorns 2º: Santiago Morales García i Enrique Alberola Reig. Trompetes 1: José Climent Aracil i Francisco García Pérez. Trompetes 2º: Joaquín Martínez Richart i Gilberto Albero Segura. Trompa 1ª: Rafael Cardenal Rico.  Trompa 2ª: Armando Reig Pérez. Trompa 3ª: Jaime Lloret Miralles. Trombó 1º: Víctor Barceló Tortosa. Trombó 2º: Valeriano Priego Álvarez. Trombons 3º: Juan Moltó Martí i Juan Bautista Gisbert Masià. Baríton metal 1º: Miguel Peidro Pérez. Baríton metal 2º: Ervigio Pascual Alberola. Bombardí 1º: Vicente Colomina Seguí. Bombardí 2º: Ramón Boluda Durá. Tuba 1º en Do: Fernando Reig Moltó. Tuba 1ª en Sib: Jaime Lloret Galiana. Tuba 2ª en Do: Enrique Reig Moltó. Tuba 2ª en Sib: Francisco Bernabeu García. Caixes: José Pastor Camarasa, Arnaldo Castañer Moltó i Enrique Llácer Soler. Redoblant: Enrique Llácer Silvestre. Bombo: Francisco Laporta Doménech. Plats: Jorge Satorre Olcina i Ricardo Cortés Margarit. Timbals: Gregorio Casasempere Juan.

PROGRAMES DELS CONCERTS DE 1940-1949

1940, 17 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO A ALCOY (José Jordà) // ANSELMO ARACIL (pasdoble, José Espí Ulrich) // ELS ACACAUATS (pasdoble, José Pareja Casanova) // MAHOMET (pasdoble, Juan Cantó Francés) // CHANO (pasdoble, Julio Laporta Hellín).

II. EL NUEVO CASTILLO (pasdoble, José Seva Cabrera) // MARCHA ANIMADA (pasdoble, Gonzalo Barrachina Sellés) // EL TURISTA (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // BOCAS DE LA ISLA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // MICALET SOU (pasdoble, Camilo Pérez Laporta).

1942, 29 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. MI PATRIA CHICA (pasdoble, Luis Arques Juan) // DEPORTIVO ALCOYANO (pasdoble, David Querol Pérez i Gonzalo Blanes) // GERONA (pasdoble, Santiago Lope) // RODRÍGUEZ MIGUEL (pasdoble, Emilio Cebrián) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor).

II. MISERERE, a quatre veus corals i quintet de corda del mestre Jordà (José Jordá Valor)

III. MAJAS Y MAJOS (pasdoble, Gonzalo Barrachina Sellés) // PARE I FILL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor) // PUERTO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // OCTUBRE EN FIESTAS (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez).

1943, 18 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

El pasdoble “Moros del Riff” de Francisco Alonso correspon a la seua sarsuela “Ladronas de amor”

I. ALCOY (pasdoble, J. Durà) // VICTORIA (pasdoble, B. Roig) // CÉSAR (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // MIS AMIGOS (pasdoble, Luis Arques Juan) // ECOS DE LEVANTE (pasdoble, Gonzalo Barrachina Sellés) // MOROS DEL RIFF (pasdoble, Francisco Alonso)**Obligat en la Festa del Pasdoble**

II. REMIGIET (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // LE COQUET (pasdoble, César Bourgeois) // EL MEU ALCOI (pasdoble, Julio Laporta Doménech) // FONTILLES (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // JUSTICIA (pasdoble, José Alfosea Pastor).

1944, 2 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. RECUERDO (pasdoble, José María Moreno Mateo) // RAGÓN FALEZ (pasdoble, Emilio Cebrián Ruíz) // EL CAPITÁN (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // GUILLERMÓN (pasdoble, Julio Laporta Hellín).

II. ACUARELAS CAMPESINAS (suite, Emilio Cebrián Ruíz) // DANZA MACABRA (poema simfònic de Camile Saint-Saens) // CLEOPATRA (overtura de Luigi Mancinelli).

III. MEDITERRÁNEO (pasdoble, Antonio Torres Climent) // ATENEO MUSICAL (pasdoble, Mariano Puig Yagüe) // DESCACHARRANTE (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // CALOMARDE (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez).

1945, 25 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. REGRESO DE LOS HÉROES (marxa, José María Moreno Mateo) // JACOB (marxa, Victor Turine) // CORTEGE DE PUPIDON (marxa, Francis Popy) // SABOR DE ESPAÑA (pasdoble, Esteban Fusté) // LEVANTE (pasdoble, Mariano Puig Yagüe).

II. GUILLERMO TELL (simfonia, Gioachino Rossini) // LA GIOCONDA (dança de les hores, Amilchare Ponchielli) **a petició del públic**

III. SIGFRIDO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // LA PRIMERA DE ABONO (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL TITIRITERO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL ARTÍSTICO (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez).

1946, 21 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. CARMEN SERRAIMA (pasdoble, Juan Vila) // EL BOMBISTE (pasdoble, Rafael Casasempere Juan) // JULÍN PÉREZ (pasdoble, Copérnico Pérez Romá) //  LADY VASILE (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez).

II. LA REVOLTOSA (fantasia, Ruperto Chapí) // LA DOLORES (gran jota, Tomás Bretón) // HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés).

III. KALEDÓN (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) // TORRE ALFONSINA (pasdoble, Mateos Lorente) // LLOPIS CARBONELL (pasdoble, Enrique Orts Pastor) // MUSTAFÁ (pasdoble, E. Almiñana).

1947, 23 de març, Teatro Circo. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // ELS ACACAUATS (pasdoble, José Pareja Casanova) // AZARACH (pasdoble, Juan Cantó Francés) // L’ALFERIS (pasdoble, José Seva Cabrera) // EL BEODO (pasdoble, Julio Laporta Hellín).

II. ECOS LEVANTINOS (suite, Gonzalo Barrachina Sellés)

III. ANSELMO ARACIL (pasdoble, José Espí Ulrich) // DEPORTIVO ALCOYANO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL TRANSVAAL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL PETIT SOUET (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor).

1948, 21 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // CHEU SINFONIC (pasdoble, Rafael Casasempere Juan) // AMORES Y AMORÍOS (pasdoble, José Pareja Casanova) //  SALERO (pasodoble, Pascual Marquina) // JUSTICIA (pasdoble, José Alfosea Pastor).

II. LAS GOLONDRINAS (pantomima, José María Usandizaga) // RIGRAS (pasdoble, José Alfosea Pastor) // RAPSODIA HÚNGARA 2 (Frank Liszt).

III. DAUDER (pasdoble, Santiago Lope) // EL BACCARAT (pasdoble, M. Llorca) // PERFUMES DE AZAHAR (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // AQUÍ ESTOY (pasdoble, Julio Laporta Doménech) // LA CORCHUELA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor).

1949, 10 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // BURJASOT (pasdoble, Juan José López Laguarda) // LA GUARDIA DE ALABARDEROS (marxa, Mariano San Miguel) // EMPIECE LA FIESTA (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // EL DESITJAT (pasdoble, Edelmiro Bernabeu)

II. EL PELELE (tonadilla, Julio Gómez) // SUSPIROS DE ESPAÑA (pasdoble, Antonio Álvarez Alonso) // TARANTELA (moment musical, Louis Moreau Gottschalk).

III. TODO SON NUBES (pasdoble, Román de San José Redondo) // A ORILLAS DEL LAGO SERPIS (pasdoble, Enrique Orts Pastor) // CUCO (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // EL ZÍNGARO (pasdoble, Thomas Pher).

*******

(1) Arxiu CIM Apolo.

(2) MARTÍNEZ BLANES, Pablo: Luis Vicente Claver Solano, un director de La Primitiva (RFMC Alcoi 2018, pag. 170).

(3) HERNÁNDEZ FERRIS, Rafael: La ciutat d’Alcoi durant la Segona República (Edicions Tívoli, 2018, pag. 143).

(4) Gràcies al seu fill Rafael Serra Moncho per haver-me facilitat aquest document i els repertoris de carrer a més de tota la seua imprescindible ajuda en la realizació d’aquesta sèrie de capítols.

(5) BENEITO, Àngel; MORENO, Francisco; SANTONJA, Josep Lluís. Tiempo de sombras. La represión en Alcoi (Ajuntament d’Alcoi, 2017, pag. 413).

(6) VALOR CALATAYUD, Ernesto. Puñetero Abril (Programa Alférez Abencerrajes 1980).

Déus i gegants: Crònica ‘Una aventura musical’

El concert temàtic de la temporada de la Primitiva es va saldar amb una baixa assistència de públic

Vesprada de música i literatura al Calderón (Foto: Pepi Pascual)

Pablo Martínez. A la tarda del diumenge 17 es va celebrar al Teatre Calderón el tradicional concert temàtic organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi que ofereix tots els anys per aquestes dates la Corporació Musical Primitiva. Amb el títol Una aventura musical es va oferir una lleugera panoràmica sobre obres per a banda que tenen en comú la literatura i la mitologia com a fonts d’inspiració. Lamentablement, aquesta proposta no va tindre la resposta esperada per part del públic en el qual la banda es va enfrontar a un desolat pati de butaques (tan sols es van vendre poc més d’un centenar de localitats). La melomania alcoiana ja estava satisfeta, ja que vint-i-quatre hores abans es va oferir en el mateix escenari un deliciós concert de bandes sonores cinematogràfiques per la qual cosa s’hauria d’haver qüestionat la idoneïtat de la data de celebració en ple pont de la festivitat de Sant Josep amb un diumenge climatològicament estiuenc agreujat amb alguns problemes de comunicació a l’hora de promocionar aquest concert, sense ànim de culpar ningú.

María Baldó va saludar al públic després dels seus solos (Foto: Pepi Pascual)

Una oportunitat perduda perquè la proposta no mancava en absolut d’atractius. Tal com anunciava el programa, a les 18.30 h. La Vella feia la seva aparició a l’escenari per a continuació ser presentat el concert per Mar Fernández i donar pas al nostre director Àngel Lluís Ferrando. Amb el flautí d’Ana Molina va començar l’audició de la primera de les obres Gulliver’s travels de Bert Appermont que consta de quatre moviments corresponents a altres tants viatges amb un inici que ens evoca un port marítim anglès. Basada en el conte de Jonathan Swift, l’obra ens porta a la terra dels diminuts, els gegants, l’illa flotant i el país dels cavalls. La primera part va continuar amb l’arranjament per a banda de Johan de Meij sobre el musical belga Tintin, prisoners of the sun, de Dirk Brossé. Basada en el díptic dels còmics d’Hergé Las siete bolas de cristal i El templo del Sol, tots els moments de l’obra ens porten a la memòria passatges d’aquelles entranyables vinyetes com l’aparició del malvat inca Rascar Capac, el vals dels professors o el tema melòdic principal Friendship forever and ever amb uns magnífics trompes. En els diferents passatges van tindre moments de compromís la flautista Maria Baldó, el bombardí Jordi Mira, el fagot Antonio Paredes i la corda de trombons.

La segona part es va iniciar amb tres dels deu moviments que composen El Olimpo de los Dioses de l’alacantí Óscar Navarro. Testosterona i percussió ‘a tope’ amb Apol·lo, déu de la música; Hefest, déu de la forja i el foc i Ares i Athenea, déus de la guerra amb uns temes que ens recorden al Basil Poledouris de Conan el bárbaro. Finalment, l’obra més atractiva del programa Tom Sawyer Suite de Franco Cesarini basada en la popular novel·la de Mark Twain. La trompeta de Fernando Pérez ens porta al sud dels Estats Units amb les plantacions de cotó i el característic ball del ‘walk cake’ en aquest primer número de Tom Sawyer i el segon dedicat al seu amic Huckleberry Finn. El tercer moviment més íntim dedicat a Becky Thatcher on van tornar les trompes a brillar amb alçada. El malvat de l’obra, l’indi Joe també va tenir el seu protagonisme amb un inquietant tercer número per finalitzar amb el brillant final feliç. Una gran obra en la qual Copland no queda molt lluny.

Forts aplaudiments d’un públic al qual, més que mai, cal agrair efusivament la seva assistència. Amb aquest concert, La Primitiva ja es submergeix en els actes festers de Moros i Cristians dels mesos de primavera, dels quals anirem informant puntualment. (Moltes gràcies a Pepi Pascual i Pau Martínez pel seu material fotogràfic)

 

“Una aventura musical” arriba a Radio Alcoy

Un concert a celebrar el proper 17 de març al voltant de mitologia i literatura juvenil per a tota la família es explicat pel nostre director en les ones

Àngel Lluís Ferrando als estudis de Radio Alcoy

PDF Programa

PMB. Àngel Lluís Ferrando va ser entrevistat en el matí del 14 de març per Paco Agulló en els estudis de Radio Alcoy – Cadena Ser dins de l’edició local de Hoy por hoy. Facilitem enllaç d’aquesta entrevista on el director conta en què consisteix el proper concert de La Primitiva, Una aventura musical comentant cadascuna de les obres. (Una aventura musical, Corporació Musical Primitiva, Teatre Calderón, diumenge 17 de març, 18.30 h. – Venda entrades: ticketalcoi.com o horaris taquilla: de dimecres a divendres d’11.30 a 13.30 i de 18 a 20 hores. Dissabtes d’11.30 a 13.30 hores o dues hores abans del concert)

Mississippi Dixieland Jazz Band en un concert solidari

La banda de jazz amb alguns membres de La Primitiva dediquen un concert als malalts d’Alzheimer

La Mississippi Dixieland Jazz Band al concert de Gaianes del passat desembre

PMB. La Mississippi Dixieland Jazz Band actua el divendres 15 de març al voltant de les dotze del migdia al Centre Social Reial Blanc de Cocentaina en un concert solidari per a AFAMA (Associació De Familiars i Amics de Malalts del Alzheimer) de Cocentaina. L’actuació té un decoració que simula una plaça de poble on s’espera que la gent més major puga gaudir de les seves melodies i recordar vells temps.
Aquest concert compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cocentaina i forma part del projecte APS Grillons per al Record que organitza el Col·legi Sant Roc d’Alcoi juntament amb quinze reclusos de la presó de Fontcalent (Alacant) que formin part del programa ReIncorpora de l’Obra Social “La Caixa”. Els presos ja van tindre una presa de contacte amb els xiquets alcoians en unes jornades literàries la setmana passada i també van organitzar una rifa en la qual tot el recaptat serà destinat per a materials tecnològics per a l’AFAMA.

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

Disponible “La Música d’Alcoi 1742-1842” de Jaume Jordi i Àngel Lluís Ferrando

Aquest estudi conjunt es pot descarregar al portal academia.edu

Jaume Jordi i Àngel Lluís Ferrando

PMB. Una nova oportunitat per a recuperar el treball conjunt d’Àngel Lluís i Jaume Jordi Ferrando La Música d’Alcoi 1742-1842 que va publicar el periòdic El Nostre entre els últims mesos d’octubre i gener i que ara està disponible a la xarxa social academia.edu, portal dirigit a acadèmics. Del seu contingut vam donar complida informació en aquesta pàgina.

ENLLAÇ ARTICLE

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf