Déus i gegants: Crònica ‘Una aventura musical’

El concert temàtic de la temporada de la Primitiva es va saldar amb una baixa assistència de públic

Pablo Martínez. A la tarda del diumenge 17 es va celebrar al Teatre Calderón el tradicional concert temàtic organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi que ofereix tots els anys per aquestes dates la Corporació Musical Primitiva. Amb el títol Una aventura musical es va oferir una lleugera panoràmica sobre obres per a banda que tenen en comú la literatura i la mitologia com a fonts d’inspiració. Lamentablement, aquesta proposta no va tindre la resposta esperada per part del públic en el qual la banda es va enfrontar a un desolat pati de butaques (tan sols es van vendre poc més d’un centenar de localitats). La melomania alcoiana ja estava satisfeta, ja que vint-i-quatre hores abans es va oferir en el mateix escenari un deliciós concert de bandes sonores cinematogràfiques per la qual cosa s’hauria d’haver qüestionat la idoneïtat de la data de celebració en ple pont de la festivitat de Sant Josep amb un diumenge climatològicament estiuenc agreujat amb alguns problemes de comunicació a l’hora de promocionar aquest concert, sense ànim de culpar ningú.

Una oportunitat perduda perquè la proposta no mancava en absolut d’atractius. Tal com anunciava el programa, a les 18.30 h. La Vella feia la seva aparició a l’escenari per a continuació ser presentat el concert per Mar Fernández i donar pas al nostre director Àngel Lluís Ferrando. Amb el flautí d’Ana Molina va començar l’audició de la primera de les obres Gulliver’s travels de Bert Appermont que consta de quatre moviments corresponents a altres tants viatges amb un inici que ens evoca un port marítim anglès. Basada en el conte de Jonathan Swift, l’obra ens porta a la terra dels diminuts, els gegants, l’illa flotant i el país dels cavalls. La primera part va continuar amb l’arranjament per a banda de Johan de Meij sobre el musical belga Tintin, prisoners of the sun, de Dirk Brossé. Basada en el díptic dels còmics d’Hergé Las siete bolas de cristal i El templo del Sol, tots els moments de l’obra ens porten a la memòria passatges d’aquelles entranyables vinyetes com l’aparició del malvat inca Rascar Capac, el vals dels professors o el tema melòdic principal Friendship forever and ever amb uns magnífics trompes. En els diferents passatges van tindre moments de compromís la flautista Maria Baldó, el bombardí Jordi Mira, el fagot Antonio Paredes i la corda de trombons.

La segona part es va iniciar amb tres dels deu moviments que composen El Olimpo de los Dioses de l’alacantí Óscar Navarro. Testosterona i percussió ‘a tope’ amb Apol·lo, déu de la música; Hefest, déu de la forja i el foc i Ares i Athenea, déus de la guerra amb uns temes que ens recorden al Basil Poledouris de Conan el bárbaro. Finalment, l’obra més atractiva del programa Tom Sawyer Suite de Franco Cesarini basada en la popular novel·la de Mark Twain. La trompeta de Fernando Pérez ens porta al sud dels Estats Units amb les plantacions de cotó i el característic ball del ‘walk cake’ en aquest primer número de Tom Sawyer i el segon dedicat al seu amic Huckleberry Finn. El tercer moviment més íntim dedicat a Becky Thatcher on van tornar les trompes a brillar amb alçada. El malvat de l’obra, l’indi Joe també va tenir el seu protagonisme amb un inquietant tercer número per finalitzar amb el brillant final feliç. Una gran obra en la qual Copland no queda molt lluny.

Forts aplaudiments d’un públic al qual, més que mai, cal agrair efusivament la seva assistència. Amb aquest concert, La Primitiva ja es submergeix en els actes festers de Moros i Cristians dels mesos de primavera, dels quals anirem informant puntualment. (Moltes gràcies a Pepi Pascual i Pau Martínez pel seu material fotogràfic)