Repàs de Rams (anys 40): Pasdobles per a després d’una guerra

 

OCTUBRE EN FIESTAS, pasdoble de Fernando Tormo Ibañez interpretat en les edicions dels concerts de Diumenge de Rams de 1942, 1960 i 1969. (Audio: Ecos del Serpis, 1968)

Pablo Martínez. Octubre de 1939. El secretari de la societat musical Apolo Francisco Laporta escriu una commovedora carta (1) a qui va ser director de La Primitiva abans de la guerra, el qual combinava aquesta tasca amb la direcció de la música del Regiment d’Infanteria 12 ubicat també a Alcoi, el militar Luis Vicente Claver Solano al qual li prega torne al podi de la Primitiva per tornar a encarrilar el rumb musical de la banda. En aquell any, el músic extremeny havia estat en el mes de març presoner al camp de concentració de San Martín de Pusa (Toledo) acusat i implicat en l’assassinat del capità Joaquín Izquierdo Jiménez;  posteriorment va estar suspès de la carrera militar treballant de comercial per a poder sobreviure al seu poble natal, Alcántara. Justament aquest mes, va ser oficialment rehabilitat i absolt per les autoritats judicials a València tenint l’aprovació per reprendre les seves tasques musicals en l’exèrcit, situació que no va poder posar en pràctica davant la falta de places vacants de la seva especialitat, romanent en situació de «disponible forzoso» durant tres anys. (2)

En la mateixa carta, el secretari li narra les baixes i desaparicions que té la banda pel fatal conflicte bèl·lic nacional, enumerant la plantilla de què disposa en aquests moments: com a sotsdirector, Fernando de Mora Carbonell; dues flautes; dos oboès; un corno; un requinto; un clarinet principal, quatre primers, dos segons, dos tercers i un clarinet baix; dos saxos alts, dos tenors i un baríton; dos fliscorns primers i un segon; dues trompetes i dues segones; dues trompes; dos barítons; dos bombardins; quatre baixos; tres trombons; dues caixes; dos platillers i un bombo. Amb tota aquesta plantilla, la banda és designada Banda de la F.E.T (Falange Española Tradicionalista) i de les J.O.N.S. (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista) estant durant gairebé tres anys submergida en els actes propagandístics del partit feixista com són desfilades de milícies, misses de campanya, festivals lírics i concursos de belens, entre d’altres.

Dins d’aquest escenari, la resta de societats de tot tipus també intenta realitzar el seu procés de renaixement i reinici a la qual no va ser aliè el món de la Festa, doblement ferida des d’abans de la guerra per les contínues friccions i desacords que hi va haver entre el govern local republicà i l’Associació de Sant Jordi davant la visió laica del primer en contra de la visió totalment oposada de la segona sobre la imatge de Sant Jordi que van propiciar una sèrie de querelles entrecreuades, la decisió de diverses filaes de no participar en les festes en aquests anys de la República entre les quals es trobaven els Abencerrajes i la creació de la Asociación de Fiestas Tradicionales de Moros y Cristianos, organisme controlat per l’Ajuntament amb la mateixa funció que la de Sant Jordi però encarregada de donar a la Festa un aire més profà (3). El 1940, amb la imatge de Sant Jordi pels carrers, la trilogia comença a recuperar la seva identitat i en la nostra banda, davant la impossibilitat que Claver Solano continués dirigint-la, es designa Fernando de Mora Carbonell com a director d’ella, fins llavors sotsdirector, com hem dit abans. Segons decisió coneguda a la Junta Ordinària en la sessió del 8 de Febrer del CIM Apolo sent president Francisco Boronat Picó, el membre Rafael Botella, fliscorn, informa als altres membres que es pretén realitzar un concert extraordinari de música festera amb el principal motiu de la coincidència en el pròxim repertori escollit que tots els autors de les peces són alcoians. Vist amb bons ulls aquesta proposta, se segueix endavant amb ella i en la sessió del 29 de febrer, es confirma que el concert se celebrarà el «próximo día 17 de marzo a las 11 de la mañana en el Teatro Calderón» coincidint amb la festivitat del Diumenge de Rams. Segons testimoni escrit del clarinetista Rafael Serra Carbonell (4), el concert va ser un total èxit: “…Resultó un acto espléndido en el que los componentes de la Música Vella pusimos de nuestra parte gran interés en perfilar todos los matices de tan bellos paisajes alcoyanos…. El teatro presentó un aspecto magnífico ejecutando como bis Un moble més, marcha de Don Julio Laporta donde se acentuó todavía más el espíritu verdaderamente alcoyano y sobre todo festero del pueblo de Alcoy”.

Aquest concert no tindria intencions de continuïtat ja que tal com hem dit abans, la banda estava totalment hipotecada pels actes i desfilades de la maquinària franquista. D’altra banda, Apolo, igual que altres societats culturals o esportives com la Armónica Alcoyana, el Club Taurino o la Sociedad Nueva del Iris era víctima dels continus informes i depuracions que s’aplicaven als directius o alguns membres per comprovar si “reúnen las condiciones de moralidad pública y adhesión al Régimen que son indispensables para el ejercicio de tales cargos, con objeto de descartar la posibilidad de que en la dirección de dicha empresa y en sus cargos de Administración puedan figurar quienes guarden reservas hacia el Nuevo Estado o en alguna forma hayan demostrado desvío al mismo”. (5)

A partir de 1942 es reprèn la idea de realitzar un concert fester compost de totes les peces a interpretar en les futures festes com un mirall del que seran aquestes musicalment. En aquesta ocasió ja apareix encunyat com «concierto de repaso de pasodobles», concepte que també adquireixen les altres dues bandes de la ciutat en els mateixos anys. Durant aquesta dècada, els concerts presenten sempre la mateixa estructura: excepte l’edició de 1947 que es realitza al Teatro Circo, les restants es celebren al Teatro Calderón, dividits en tres parts: música festera en la primera i tercera, i en la part central una o dues obres simfòniques alienes a tot aquest còctel fester. És curiós constatar en l’apèndix que adjuntem a continuació d’aquest text que tan sols apareix en programa una marxa mora: Genna al Ariff, d’Evaristo Pérez Monllor en l’edició de l’any 1942. No obstant això, es té constància pels repertoris de carrer que en aquests anys es van interpretar en les Entrades aquestes altres: El Cadi Ben-il-Sou, de Camilo Pérez Monllor, en referència a Francisco Perez Torres (Sou), Alferes i Capità dels Abencerrajes en el bienni 1942-1943; A la Meca i Argel, ambdues de Gonzalo Blanes Colomer; del mateix autor, el 1947 (any de la mort de Camilo Pérez Monllor) s’estrena al carrer Abencerrajes i Cegríes, amb l’anècdota del gran ruixat que cau aquesta tarda que obliga la banda a canviar d’obra interpretant de memòria Un moble més a l’espera que amaini i continuar l’estrena cap el final de l’entrada amb un desesperat Gonzalo Blanes corrent pels carrers paral.els per poder tornar a escoltar de nou la seva obra (6); Tr. Moro Nefando, de Fernando Tormo Ibáñez o la mateixa Uzúl el-msélmin, de Camilo Pérez Monllor que no apareix fins a 1949. L’obra identificativa de la banda i la filà és durant aquest temps Un moble més que s’interpreta tant com a bis al final dels concerts festers com en les entrades alcoianes, per tant podem veure que el repertori era més variat del que s’intuïa en un principi.                                                                                                              (Continuarà)

APÈNDIXS: PLANTILLA DE LA BANDA A L’ANY 1944 (Llista confeccionada per Rafael Serra des de la foto oficial del mateix any)

Flautí: Miguel Peidro Gomar. Flauta 1ª: Enrique Abad Baldó. Oboè 1º: Copérnico Pérez Romá. Oboè 2º-Corno Anglès: Ernesto Díez Vidal. Requint 1º: Rafael Pastor Llácer. Requint 2º: Santiago Gil Mora. Clarinets principals: Luis Mataix Laporta i José Colomer Perpetua. Clarinets 1º: Eugenio Tormos Domínguez, Lupecino Peidro Miralles, Rafael Serra Carbonell, Juan Rubio Gil i Eduardo Terol Nadal. Clarinets 2º: Julio Gomis Albert i Joaquín Lloréns Cabrera. Clarinets 3º: Enrique Blasco Gil i Francisco Mira Berbegal. Clarinet baix: Ángel García Pérez. Saxo soprà: Eugenio Barceló Roca. Saxos alts 1º: Emilio Llácer Silvestre i José Terol Llopis. Saxo alt 2º: Joaquín Torregrosa Esteve. Saxo tenor 1º: Antulio Climent Aracil. Saxo Baríton: Alfredo Richart Camallonga. Fagot 1º: Juan Satorre Torres. Fliscorn 1º: Rafael Vallcanera Valls. Fliscorns 2º: Santiago Morales García i Enrique Alberola Reig. Trompetes 1: José Climent Aracil i Francisco García Pérez. Trompetes 2º: Joaquín Martínez Richart i Gilberto Albero Segura. Trompa 1ª: Rafael Cardenal Rico.  Trompa 2ª: Armando Reig Pérez. Trompa 3ª: Jaime Lloret Miralles. Trombó 1º: Víctor Barceló Tortosa. Trombó 2º: Valeriano Priego Álvarez. Trombons 3º: Juan Moltó Martí i Juan Bautista Gisbert Masià. Baríton metal 1º: Miguel Peidro Pérez. Baríton metal 2º: Ervigio Pascual Alberola. Bombardí 1º: Vicente Colomina Seguí. Bombardí 2º: Ramón Boluda Durá. Tuba 1º en Do: Fernando Reig Moltó. Tuba 1ª en Sib: Jaime Lloret Galiana. Tuba 2ª en Do: Enrique Reig Moltó. Tuba 2ª en Sib: Francisco Bernabeu García. Caixes: José Pastor Camarasa, Arnaldo Castañer Moltó i Enrique Llácer Soler. Redoblant: Enrique Llácer Silvestre. Bombo: Francisco Laporta Doménech. Plats: Jorge Satorre Olcina i Ricardo Cortés Margarit. Timbals: Gregorio Casasempere Juan.

PROGRAMES DELS CONCERTS DE 1940-1949

1940, 17 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO A ALCOY (José Jordà) // ANSELMO ARACIL (pasdoble, José Espí Ulrich) // ELS ACACAUATS (pasdoble, José Pareja Casanova) // MAHOMET (pasdoble, Juan Cantó Francés) // CHANO (pasdoble, Julio Laporta Hellín).

II. EL NUEVO CASTILLO (pasdoble, José Seva Cabrera) // MARCHA ANIMADA (pasdoble, Gonzalo Barrachina Sellés) // EL TURISTA (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // BOCAS DE LA ISLA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // MICALET SOU (pasdoble, Camilo Pérez Laporta).

1942, 29 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. MI PATRIA CHICA (pasdoble, Luis Arques Juan) // DEPORTIVO ALCOYANO (pasdoble, David Querol Pérez i Gonzalo Blanes) // GERONA (pasdoble, Santiago Lope) // RODRÍGUEZ MIGUEL (pasdoble, Emilio Cebrián) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor).

II. MISERERE, a quatre veus corals i quintet de corda del mestre Jordà (José Jordá Valor)

III. MAJAS Y MAJOS (pasdoble, Gonzalo Barrachina Sellés) // PARE I FILL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor) // PUERTO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // OCTUBRE EN FIESTAS (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez).

1943, 18 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. ALCOY (pasdoble, J. Durà) // VICTORIA (pasdoble, B. Roig) // CÉSAR (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // MIS AMIGOS (pasdoble, Luis Arques Juan) // ECOS DE LEVANTE (pasdoble, Gonzalo Barrachina Sellés) // MOROS DEL RIFF (pasdoble, Francisco Alonso)**Obligat en la Festa del Pasdoble**

II. REMIGIET (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // LE COQUET (pasdoble, César Bourgeois) // EL MEU ALCOI (pasdoble, Julio Laporta Doménech) // FONTILLES (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // JUSTICIA (pasdoble, José Alfosea Pastor).

1944, 2 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. RECUERDO (pasdoble, José María Moreno Mateo) // RAGÓN FALEZ (pasdoble, Emilio Cebrián Ruíz) // EL CAPITÁN (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // GUILLERMÓN (pasdoble, Julio Laporta Hellín).

II. ACUARELAS CAMPESINAS (suite, Emilio Cebrián Ruíz) // DANZA MACABRA (poema simfònic de Camile Saint-Saens) // CLEOPATRA (overtura de Luigi Mancinelli).

III. MEDITERRÁNEO (pasdoble, Antonio Torres Climent) // ATENEO MUSICAL (pasdoble, Mariano Puig Yagüe) // DESCACHARRANTE (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // CALOMARDE (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez).

1945, 25 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. REGRESO DE LOS HÉROES (marxa, José María Moreno Mateo) // JACOB (marxa, Victor Turine) // CORTEGE DE PUPIDON (marxa, Francis Popy) // SABOR DE ESPAÑA (pasdoble, Esteban Fusté) // LEVANTE (pasdoble, Mariano Puig Yagüe).

II. GUILLERMO TELL (simfonia, Gioachino Rossini) // LA GIOCONDA (dança de les hores, Amilchare Ponchielli) **a petició del públic**

III. SIGFRIDO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // LA PRIMERA DE ABONO (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL TITIRITERO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL ARTÍSTICO (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez).

1946, 21 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. CARMEN SERRAIMA (pasdoble, Juan Vila) // EL BOMBISTE (pasdoble, Rafael Casasempere Juan) // JULÍN PÉREZ (pasdoble, Copérnico Pérez Romá) //  LADY VASILE (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez).

II. LA REVOLTOSA (fantasia, Ruperto Chapí) // LA DOLORES (gran jota, Tomás Bretón) // HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés).

III. KALEDÓN (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) // TORRE ALFONSINA (pasdoble, Mateos Lorente) // LLOPIS CARBONELL (pasdoble, Enrique Orts Pastor) // MUSTAFÁ (pasdoble, E. Almiñana).

1947, 23 de març, Teatro Circo. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // ELS ACACAUATS (pasdoble, José Pareja Casanova) // AZARACH (pasdoble, Juan Cantó Francés) // L’ALFERIS (pasdoble, José Seva Cabrera) // EL BEODO (pasdoble, Julio Laporta Hellín).

II. ECOS LEVANTINOS (suite, Gonzalo Barrachina Sellés)

III. ANSELMO ARACIL (pasdoble, José Espí Ulrich) // DEPORTIVO ALCOYANO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL TRANSVAAL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL PETIT SOUET (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor).

1948, 21 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // CHEU SINFONIC (pasdoble, Rafael Casasempere Juan) // AMORES Y AMORÍOS (pasdoble, José Pareja Casanova) //  SALERO (pasodoble, Pascual Marquina) // JUSTICIA (pasdoble, José Alfosea Pastor).

II. LAS GOLONDRINAS (pantomima, José María Usandizaga) // RIGRAS (pasdoble, José Alfosea Pastor) // RAPSODIA HÚNGARA 2 (Frank Liszt).

III. DAUDER (pasdoble, Santiago Lope) // EL BACCARAT (pasdoble, M. Llorca) // PERFUMES DE AZAHAR (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // AQUÍ ESTOY (pasdoble, Julio Laporta Doménech) // LA CORCHUELA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor).

1949, 10 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // BURJASOT (pasdoble, Juan José López Laguarda) // LA GUARDIA DE ALABARDEROS (marxa, Mariano San Miguel) // EMPIECE LA FIESTA (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // EL DESITJAT (pasdoble, Edelmiro Bernabeu)

II. EL PELELE (tonadilla, Julio Gómez) // SUSPIROS DE ESPAÑA (pasdoble, Antonio Álvarez Alonso) // TARANTELA (moment musical, Louis Moreau Gottschalk).

III. TODO SON NUBES (pasdoble, Román de San José Redondo) // A ORILLAS DEL LAGO SERPIS (pasdoble, Enrique Orts Pastor) // CUCO (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // EL ZÍNGARO (pasdoble, Thomas Pher).

*******

(1) Arxiu CIM Apolo.

(2) MARTÍNEZ BLANES, Pablo: Luis Vicente Claver Solano, un director de La Primitiva (RFMC Alcoi 2018, pag. 170).

(3) HERNÁNDEZ FERRIS, Rafael: La ciutat d’Alcoi durant la Segona República (Edicions Tívoli, 2018, pag. 143).

(4) Gràcies al seu fill Rafael Serra Moncho per haver-me facilitat aquest document i els repertoris de carrer a més de tota la seua imprescindible ajuda en la realizació d’aquesta sèrie de capítols.

(5) BENEITO, Àngel; MORENO, Francisco; SANTONJA, Josep Lluís. Tiempo de sombras. La represión en Alcoi (Ajuntament d’Alcoi, 2017, pag. 413).

(6) VALOR CALATAYUD, Ernesto. Puñetero Abril (Programa Alférez Abencerrajes 1980).