El ‘Wali-Wali’ de Julio Laporta acompleix cent anys

Col.laboració de Jaume Jordi Ferrando pel centenari del Novenario a San Jorge. Seguidament oferim programa de les obres del Triduum a Sant Jordi a celebrar el 30 d’abril, 1 i 2 de maig a les 20 h.

Jaume Jordi Ferrando. El mestre Julio Laporta Hellín signava a Alcoi el 31 de març de 1919 el seu Novenario a San Jorge, uns goigs al sant patró primer dels alcoians, i que interpreta La Primitiva en els oficis religiosos previs a la Festa.

Els goigs són composicions poètiques de caràcter religiós i popular, normalment cantats, de llarga tradició en l’àmbit català i valencià. Tradició compartida amb el teatre religiós -els misteris- que arranca en la baixa edat mitjana.

“”Los gozos son poemas piadosos normalmente musicalizados dedicados a advocaciones marianas o a santos, muy frecuentes en el ámbito catalán y valenciano; en la mayoría de los casos adquieren los rasgos del romance y el carácter narrativo de éste.”” (1)

Dels goigs a Sant Jordi relacionats amb Alcoi (2), s’hi conserven uns impresos per Martí al 1846. I d’aquest text beu el mestre Laporta per escriure el seu Novenario. Concretament de les estrofes 1ª, 3ª i 6ª. A partir d’aquest material Laporta conforma la primera cobla a solo amb quatre versos de l’estrofa primera, elimina els dos centrals i substitueix l’inici del vers sisè original «Tal fué el primer blasón» per «Éste fué el primer blasón».  La segona cobla cantada a cor és la combinació dels quatre primers versos de la tercera estrofa original -del imprés en 1846-  i els dos darrers de la sexta estrofa, amb una nova redacció del sisè.

Pel que fa a la tornada, fa servir la que va escriure l’advocat José Vidal Botella i que el mestre Espí va musicar per primer cop al 1890, amb el tercer vers modificat de l’original «con fe te imploro» a «paz y camino». El resultat final és:

Walí, Walí, ¡yo te saludo!

Walí, Walí jinete divino.

Oh! luz de Alcoy, paz y camino.

Jorge santo: ¡sé su escudo!

I

En la ciudad de Berito

mataste aquél dragón

¡éste fue el primer blasón

de Vuestro esfuerzo afamado!

II

Con infinitos tormentos

el tirano os oprimió

y de ellos Dios os libró

de otros tantos tormentos.

¡Caballero del toisón

sois en los cielos armado!

La lletra fa referència a Bérito, l’actual ciutat libanesa de Beirut, on la llegenda situa el lloc on va matar el drac, concretament en la Badia de Sant Jordi, al nord de la ciutat. Altra referència interessant, és el terme Walí, quasi transcripció fonètica de l’àrab i que podria interpretar-se com l’amic de Déu. Mentre que la referència a l’antiga Bérito reflecteix l’antiguitat de la devoció al sant patró dels alcoians; el terme Wali podem relacionar-lo amb la corrent alhambrista del postromanticisme espanyol. Amb aquesta combinació el mestre Laporta sembla voler incorporar les noves estètiques a d’allò més antic o tradicional. I, aquesta combinació va ser la que el va dur a compondre aquesta peça, amb música pròpia però amb estètica molt propera a la d’Espí Ulrich que suposem molt més acceptada fa un segle que els goigs de José Jordá que fins el moment cantava la capella de la Música Primitiva.

De tota manera no són aquests els únics goigs que tenim, també n’hi han de Joan Valls, per exemple i pel que fa als músics alcoians podem citar peces de Francisco Cantó i Camilo Pérez Laporta a més dels esmentats de José Jordá, José Espí i els que ens ocupen de Julio Laporta Hellín, música que ja és centenària.

***

(1) PÉREZ Berná, Juan (2007): La Capilla de Música de la Catedral de Orihuela: las composiciones en romance de Mathias Navarro (ca. 1666-1727), Universidad de Santiago de Compostela.

(2) Vegeu: Gogistes Valencians <http://gogistesvalencians.blogspot.com/2011/01/gozos-que-la-leal-ciudad-de-alcoy-canta.html&gt;

Triduum a Sant Jordi * 30 d’abril, 1 i 2 de maig a les 20 h.

Capella Música Primitiva. Director: Àngel Lluís Ferrando.

Coral Polifónica Alcoyana. Directora: Alexandra Soler Aguilar

Cantores de Alcoy. Director: Alfonso Marco Valor.

ENTRADA

[30 d’abril, 1 i 2 de maig] Jerusalem (H. Parry)

ACLAMACIÓ EVANGELI

[30 d’abril] A trumpet tune (Henry Purcell) [1 de maig] Canzon a 4 (Giovanni Gabrieli) [2 de maig] Rondeau (J.J. Mouret)

OFERTORI

Assajos del Triduum a la seu d’Apolo (Foto: J.J. Ferrando)

[30 d’abril] Ave verum corpus (W.A. Mozart) [1 de maig] Ave Maria (G. Caccini)

[2 de maig] Ave verum corpus (W.A. Mozart)

SANTUS

[30 d’abril, 1 i 2 de maig]

Santus de la Missa Prima Pontificalis (Lorenzo Perosi)

AGNUS DEI

[30 d’abril, 1 i 2 de maig]

Agnus Dei de la Missa Prima Pontificalis (Lorenzo Perosi)

COMUNIÓ

[30 d’abril] Cantiga de la Suite Galaica (Amando Blanquer) [1 de maig] Coral de la Cantata 147 (J.S.Bach)

[2 de maig] Cantiga de la Suite Galaica (Amando Blanquer)

NOVENARIO A SAN JORGE

[30 d’abril, 1 i 2 de maig]

Novenario a San Jorge (Julio Laporta)

DESPEDIDA

[30 d’abril, 1 i 2 de maig]

Himno a San Jorge (Enrique Juan Merín, instrumentació d’Amando Blanquer)

La Primitiva amplia la seua discografia

El proper dissabte 4 de maig, la banda apareix a la col.lecció de disc-llibres del diari Levante-EMV

FSMCV. Coincidint amb el Dia de les Entrades alcoianes, aquest dissabte 4 de maig arriba a les llibreries i papereries de la Comunitat Valenciana la catorzena entrega de la col·lecció de disc-llibres que el diari Levante-EMV dedica a les societats musicals valencianes amb la col·laboració de la FSMCV i la Fundació SGAE.
Aquest volum estarà protagonitzat per la Unió Musical Santa Cecília de Villar del Arzobispo i la nostra Corporació Musical Primitiva, que interpreta diverses famoses peces de compositors alcoians com són, entre altres, A Don Camilo, d’Eduard Terol; En el oasis, d’Eliseo Martí o Tristezas y alegrías, d’Evaristo Pérez Monllor. A més, com en cada exemplar podrem gaudir de la Jove Banda Simfònica de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana dirigida en aquest cas per Teo Aparicio Barberán.

Fes la teva reserva ja! El 14è volum de la col·lecció només el podreu adquirir aquest dissabte dia 4 de maig amb el diari Levante-EMV per 5,95 €.

La Processó del Trasllat, primer acte fester

Les dues Glòries es celebren el proper dissabte a las 17.30 h. des del Partidor degut a les pluges

Els ‘xiulitets’ a Sant Maure (Foto: Información)

PMB. Es diu que “nunca llueve a gusto de todos” però la dita en aquesta ocasió vé que ni pintada,  ja que la ‘gota freda’ que va patir Alcoi i comarca en els dies centrals de Pasqua va condicionar tots els actes de la Setmana Santa alcoiana on la Processó dels Xiulitets es va haver de suspendre i la Primitiva no va poder participar-hi, mentre que el Santo Encuentro i els ‘xiulitets’ es van haver de conformar amb celebrar-ho a l’interior de l’església de Sant Maure.
D’altra banda, els pregons festers també van haver de canviar de dia. En un inici, la Glòria es va passar al dilluns de Pasqua per celebrar-la juntament amb la Infantil, però estant finalment la pluja present durant la jornada, es va ajornar la doble Glòria per al dissabte 27 a la tarda, tot i que sí van publicar els Gloriers de l’Hospital.

La Primitiva a la Processó del Trasllat (Foto: Ajuntament Alcoi)

Va haver-hi millor sort per al dimarts 23, festivitat de Sant Jordi, en el qual es va realitzar a la tarda la Processó del Trasllat. La banda va acompanyar les autoritats locals als sons de Chordiet de Gregorio Casasempere mentre que la imatge del ‘xicotet’ va poder ser traslladada a l’Església de Santa Maria per a la celebració del Tríduum els propers 30 d’abril, 1 i 2 de maig en el qual aquest any participa la Música de Capella Primitiva. Àngel Lluís Ferrando dirigirà un programa amb obres de Blanquer, Perosi, Mozart, Bach i el Novenario a San Jorge, de Julio Laporta Hellín que enguany compleix el seu primer centenari. Al costat de la Música, actuaran el grup Cantores de Alcoy i la Coral Polifònica Alcoiana, dirigits respectivament per Alfonso Marco i Alexandra Soler.

 

Celebradas las X Jornadas Musicales de la Escuela de Música “Amando Blanquer”

Cine, teatro, yoga y visitas culturales conformaron la semana previa a Pascua

JAGC. Durante los días previos a las vacaciones de Pascua, la Escuela de Música “Amando Blanquer” ha celebrado las tradicionales Jornadas Culturales, que este año han llegado a su décima edición. Un año más, han sido varias las opciones propuestas a los alumnos del centro.

Las actividades empezaron con los más pequeños. En las clases de Iniciación y Preparatorio, se realizó un instrumento de Percusión que hizo las delicias de los más pequeños. Esa misma tarde, los alumnos adultos de 1º y 2º de Lenguaje Musical acudían hasta la sede de la Armónica Alcoyana para conocer más de cerca los instrumentos de pulso y púa que caracterizan a esta entidad legendaria (la bandurria, el laúd…). Acto seguido, la jornada continuaba con una visita al órgano de la Iglesia de San Jorge, que este año cumple 25 años; Juanlu Guitart, asesor musical de la Asociación de San Jorge, era el encargado de explicar detalles de este instrumento tan emblemático, como que consta de dos teclados manuales que permiten realizar hasta 58 notas.

El martes era el turno para los alumnos infantiles de 1º y 2º de Lenguaje Musical. La proyección cinematográfica de The school of rock encantó a todos los presentes, que saborearon unas palomitas que corrieron a cargo de la propia Escuela.

El miércoles era el momento ideal para recibir visitas. Por ese motivo, los alumnos de 3º y 4º de Lenguaje Musical participaban en una sesión de yoga musical; Jaime Domenech, del centro “Siéntete”, consiguió que los participantes meditaran a través de la apertura de chakras y de los centros de energía, produciendo sonidos vocales y sintiendo los sonidos internos.

La jornada terminó con la visita de Macrina Soler, de la compañía teatral “Amor-discos”. Además de dar a conocer su labor como actriz y emprendedora teatral en el mundo local, Macrina realizó diferentes dinámicas con los participantes; entre ellas, una simpática carrera de globos o juegos de imitación de personajes.

En definitiva, unas Jornadas Culturales que han contado con la participación de numerosos alumnos y que, como viene siendo habitual, sirven como prolegómeno a las vacaciones de Pascua.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

 

Tania Bou canta su primera ópera escenificada

Crónica de la función en Alicante de L’elisir d’amore publicada en El Nostre del pasado jueves 18 de abril

Momento de la función en Alicante (Foto: Cristina Beans)

Barón Scarpia. En el Paraninfo de la Universidad de San Vicente, con un salón abarrotado de un público ávido de escuchar a sus artistas, tuvo lugar la representación de L’elisir d’amore de Donizetti. Una noche memorable la celebrada el pasado miércoles día 10 de abril, y que se repetirá en el Teatro Castelar de Elda, la próxima semana.

Llegamos expectantes a la representación y la primera sorpresa fue disfrutar con una puesta en escena colorista e inspirada, que nos atrapó de inmediato. La música sonaba fluida, como antaño, cuando las vacas flacas merodeaban por los teatros (la Scala milanesa y el San Carlo napolitano representaban óperas acompañando a los cantantes al piano). El maestro Shlomo Rodríguez nos sorprendió, ya que sus dedos volaban ágiles y convertían el teclado en una gran orquesta.

La Coral Universitat d’Alacant muy bien, atenta en todo momento al devenir de la obra; y los solistas se entregaron desde el primer momento, destacando el buen hacer de un veterano Javier Rubio como Dulcamara, con un registro poco habitual para este cantante curtido en el mundo de la zarzuela y que desempeñó con grandísimo pundonor, abriendo de esta forma para su repertorio las interpretaciones como “basso buffo”; Lucía Candela (Gianetta) estuvo pizpireta y correcta; el Nemorino de José Manuel Delicado gozó de una excelente interpretación escénica y vocal; si bien  es un personaje muy exigente que requiere un poco más de pasión y mordiente en los agudos,  Delicado lo defendió con sutileza y buen hacer, resultando muy divertido en su visión del rol.

Trío protagonista de la ópera (Foto: Cristina Beans)

En cuanto al Belcore de Alejandro von Büren, debo afirmar que su juventud fue un desafío, encajando desde los primeros compases en el arrogante y presumido oficial militar. El registro de bajo, el timbre canoro y los graves resonaron ampliamente en la sala. Le auguramos un brillante porvenir como cantante lírico, ya que además posee dotes interpretativas que le ayudarán en el desempeño de otros trabajos. Bravo.

Hemos dejado a nuestra paisana y admirada Tania Bou para el final, ya que el buen arte está inmerso en ella. “De casta le viene al galgo”, si su abuelo Pepe Bou levantara la cabeza… Es joven, muy joven, pero su timbre es cristalino y su aprendizaje va por buen camino, elevándose cada día más alto. Afrontó la representación elegantemente, pisando fuerte sobre las tablas, y desde el primer momento se hizo dueña del escenario, en lo vocal y en la parte artística. Nos gustó mucho; además, muy importante en la música, nos emocionó, arrancándonos alguna lágrima. Un caballero entre el público afirmaba: “El esfuerzo y la pasión se vieron reflejados en el escenario anoche”. Como cierre, nos gustaría recordar que Tania forma parte de una saga teatral en la vida local durante buena parte del siglo XX, y que hoy se revalida en la voz de esta soprano.

‘Octogenarato’ musical: Crònica Diumenge de Rams 2019

La Corporació Musical Primitiva i el Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ van oferir la 79 edició del concert fester amb un eclèctic repertori

Moment del concert (Foto cedida per ‘El Nostre’)

Pablo Martínez. El passat diumenge 14 d’abril, la Corporació Musical Primitiva tancava el cicle de concerts d’Exaltació Festera, com sempre en Diumenge de Rams,  en què aquest any complia vuitanta anys de la seva celebració en la 79a edició. Primer de tot, agrair la presència de les televisions locals Intercomarcal Televisión i TvA que van gravar i emetre el concert puntualment. Ja accessible ‘a la carta’ i en les xarxes socials tot seguit,  la seva ràpida difusió converteix aquesta crònica en redundant i supèrflua, per tant, ressaltarem alguns detalls dignes a recordar d’aquest concert.

Presentació dels nous membres de la banda (Foto cedida per Esperanza Calabuig)

La nostra benvolguda Mar Fernández va ser la presentadora del concert agraint l’assistència de les autoritats locals polítiques i festeres, als representants de la Alferesia dels Cordoneros que acompanyarem aquest any en l’Entrada del proper dia 4 i a membres de les Juntes Directives festeres d’Ontinyent, Pego i Mutxamel. Seguidament, van ser presentats els nous membres de la banda, moment de futur i emotivitat: el saxofonista Iván Ruíz va rebre l’instrument de mans del company de corda Fran Blasco; José Enrique Crespo va rebre la tuba de part de Javier Pérez; Juan Carlos Peris va oferir el contrabaix al seu nebot Iñaki Peris, i finalment, Jordi Paredes va rebre el trombó de part de sa mare Esperanza Calabuig. Mar va comentar uns petits apunts de les obres a interpretar per donar pas al director Àngel Lluís Ferrando, el qual ha fet per a aquesta edició una eclèctica selecció d’obres, si tenim en compte que entre elles apareix una estampa mauritana, una marxa de festa, una marxa a la ‘americana’, un fox-trot oriental adaptat a marxa mora, un pasdoble futbolístic i inclús, un ‘potpurrí’ torruà.

Foto cedida per ‘El Nostre’

El concert s’iniciava amb la primera de les peces dins de l’homenatge subterrani a Julio Laporta Hellín Valencia-Alcoy, a la qual seguiria més tard El Rei Capità i Un moble més, en companyia del Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta. Discrepe de tot aquell que comentava que Argel, monumental obra de Gonzalo Blanes no era del millor de la seva producció. Fidel al seu estil descriptiu, va ser tot un encert haver programat aquesta estampa mauritana que dormia en els arxius de la banda des de feia 25 anys de la seva última audició i possiblement del millor que es va poder escoltar en aquesta matí festiu i musical. Jordi Monllor Oltra va donar una altra de les sorpreses del matí amb Centanarato Musical, obra que ha realitzat amb motiu del centenari de la refundació de la Societat Musical l’Aliança de la Torre de les Maçanes. Un jove músic que es distancia de totes les modes imperants en l’actual música festera i beu directament dels Laporta i Pérez Monllor no deixa de ser una proposta arriscada digna d’encomi.

Les estrenes del concert tampoc van defraudar com La Primera Diana de Vicente Sanoguera, de fort aroma clàssic, en el qual vam poder saber en el moment que es tractava d’un encàrrec de l’Alferes 2017 Jaume Bernabeu dels Verds dedicat a la seva dona Blanca Valls; i el més solemne i simfònic Marisa Sempere d’Eduard Terol. Finalment, citar les obres més aplaudides, la marxa cristiana Sahprut el Metge, de Paco Amaya amb el seu fort component percussionista i la ‘arabian march’ Dehu d’vetha del recordat Copérnico Pérez, en versió revisada per Vicente Cortell. El concert es va tancar amb Uzúl el-msélmin, que malauradament tornarà a ser objecte de polèmica i l’Himne de Festes de Barrachina, com manen els cànons.

 

Comunicat de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi en relació a la marxa mora “Uzul el-m’sélmin” (L’Entrà dels Moros)

La Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, ha estat i continua sent el bressol de músics i compositors que han deixat la seva petjada artística en l’arxiu de l’entitat, arxiu rellevant dins del patrimoni musical d’Alcoi i ben conegut a la Comunitat Valenciana. Com és ben sabut, el nostre arxiu sempre ha estat a disposició tant de persones com d’entitats que han necessitat o han volgut consultar-lo.

Dit l’anterior, la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, és ‘hereva directa’ d’un  patrimoni musical que s’ha transmès durant dècades fins a arribar als nostres dies. Una de les nostres obres més emblemàtiques, amb la qual ens sentim profundament  identificats,  és  la  marxa  mora  L’entrà dels Moros. I diem ‘la nostra obra’ perquè Camilo Pérez Monllor forma part de la història  de la nostra entitat, ja que va deixar el seu patrimoni musical ací, i per tant els actuals membres de la Corporació Musical Primitiva som ‘hereus’ de tota la seva obra musical en general i en particular de la citada peça. Per aquesta raó, sempre ha estat motiu d’orgull i un sentiment especial per als components de la Corporació, ser els únics posseïdors d’aquestes partitures, i per tant, els únics a interpretar-les.

Cal destacar que aquesta circumstància de ‘exclusivitat’ d’una peça, és freqüent en altres entitats musicals, i és habitual que compte amb el respecte de la resta d’entitats. Pel seu lloc, des de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, sempre s’han tingut en compte aquestes situacions, i les hem respectat escrupolosament.

Portada de “Uzul el-m’sélmin” (1914)

Per tot això, des de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, no arribem a comprendre per què en el cas de L’entrà dels Moros, no s’està respectant aquest llegat, arribant fins i tot a ser testimonis de com ha sorgit una ‘versió’ de tal marxa, de la qual desconeixem el seu origen, però de la qual podem assegurar que per descomptat no és ni des de lluny la peça original del mestre Camilo Pérez Monllor -les partitures mai han sortit del nostre arxiu-. Pensem que amb aquesta conducta s’està fent un mal, tant artístic a la peça en si -només cal escoltar-la per a adonar-se- com anímic, a les persones que ens vinculem amb ella.

Per tant, des de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, ens agradaria sol·licitar a la resta de societats musicals, el respecte i l’ètica dels quals es fan ús en aquest tipus de casos, i del qual nosaltres sempre hem fet gala. I alhora, donar coneixement a la ciutadania en general de la situació de greuge en què ens estem veient immersos, així com del perjudici musical que se li està fent a una obra tan important en la nostra història, amb els ‘arranjaments’ i ‘versions’ que s’estan creant, per descomptat sense el nostre coneixement ni autorització, i sempre al marge de les partitures originals de l’autor.

Alcoi, 16 d’abril de 2019

LA JUNTA DIRECTIVA

Un ‘tríptic per a banda’ divulgatiu

El Nostre publica tres articles amb La Primitiva com a protagonista en el seu extra La Nostra Festa

Jaume Jordi Ferrando, Àngel Lluís Ferrando i Pablo Martínez (Foto: Izan Pastor)

PMB. La Corporació Musical Primitiva apareix per partida triple al suplement del diari El Nostre dedicat a les pròximes festes de Sant Jordi que es troba a les llibreries des del passat dissabte 13 d’abril. Es tracta de tres articles realitzats, per ordre de publicació, per Jaume Jordi Ferrando, Pablo Martínez i Àngel Lluís Ferrando.

El primer escriu sobre els possibles orígens de la banda en l’article 1820, 1830 … ¿o 1817? Cap a una possible data fundacional de la Música Primitiva; el segon, ofereix Diumenge de Rams: pòrtic musical fester de la Primitiva on realitza una breu panoràmica sobre el que són els concerts festers de Diumenge de Rams que el proper any compliran 80 edicions, i finalment, el nostre director Àngel Lluís Ferrando ens parla de Les ‘llibretes de repertori’ de la Música Vella d’Alcoi: un testimoni necessari sobre els repertoris d’entre 1866 i 1921 que la banda conserva i que van ser objecte d’estudi en el congrés Música a la Llum del passat mes de desembre a València.

 

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

Repàs de Rams (anys 50): Els primers compassos d’Amando Blanquer

ABENCERRAJES, TARDE DE ABRIL, marxa mora d’Amando Blanquer Ponsoda. Peça cèlebre i de les més interpretades que apareix en les edicions dels concerts de Diumenge de Rams de 1957, 1958, 1962, 1964, 1972, 1974, 1980, 1982, 1983, 1985, 1987, 1991, 1994, 1995, 1998, 1999, 2003, 2004, 2010 i 2017. (Audio: Ecos del Serpis, 1968)

La Colla d’Amandito: Fco.Blanquer, Amando Blanquer, Juan Seguí, Beto Colomina i José Luis Sanz (Foto cedida per Lety Sanz)

Anys 40

Pablo Martínez. “A Amandito lo he querido y lo quiero mucho”. Amb aquesta contundent afirmació, es constata la relació musical de tint paterno-filial que hi ha entre Fernando de Mora Carbonell i Amando Blanquer Ponsoda (Alcoi, 1935-València, 2005), possiblement el músic alcoià més important del segle XX. Un xiquet introvertit i malaltís entra a la banda per mediació d’un oncle seu, sent un alumne avantatjat composant als seus quinze anys la seva primera obra, el pasdoble El festeret. Puntualment estrenades per La Primitiva i algunes en aquests concerts de ‘repàs de pasdobles’, el segueixen posteriorment altres obres com els pasdobles Miguel Falomir; Rumbo alegre; Escultura, dedicat a l’escultor José Vos, trompeta també de la banda o el poema simfònic Fiesta gitana. El seu primer reconeixement en 1956 li vé amb el premi al millor pasdoble ‘dianer’ del Concurs de Composició de Música Festera convocat per l’Ajuntament d’Alcoi amb Musical Apolo tot i que el jurat (José Salvador Llácer, Rafael Casasempere Juan i Julio Laporta Doménech) no ho té clar: “El Jurado estima la escasa calidad artística de los trabajos presentados, pero no pudiendo declarar desierto el concurso, acuerda por unanimidad conceder el premio al pasodoble que lleva por lema L’arrancà. Abierta la plica correspondiente al citado trabajo, resultó ser autor del mismo, Don Amando Blanquer Ponsoda”. (1)

Anunci del concert de marxes mores (Arxiu: C.M. Primitiva)

A finals d’aquesta dècada el segueixen Tarde de abril o L’Ambaixador i la primera marxa cristiana Aleluya, aquesta última estrenada fora de programa el 20 d’abril de 1958 a un concert, paradoxalment, d’exaltació a la marxa mora. El format de concert dedicat a este gènere fester té continuïtat l’any següent, un 19 de abril de 1959, amb l’estrena al final del mateix de L’Ambaixador i una part central de tall clàssic dedicada a Ruperto Chapí. En els anys següents, aquesta fórmula de programació es paralitza i es desconeix si es pretén pal·liar la falta d’assistència del públic als concerts de les bandes alcoianes amb el reclam de la música festera, fet que s’agreuja en la dècada següent evidenciant-se una realitat palpable que es denunciada insistentment en premsa per músics com Ernesto Valor, Gregorio Casasempere Juan, Enrique Castro o el mateix Blanquer que la defineix de ‘crisi bandística’ (2).

Sobre els nostres concerts, l’epígraf “repaso de pasodobles” va canviant de denominació a mesura que passen els anys. De “concierto dedicado a nuestras fiestas abrileñas” de finals dels 40 es modifica a “concierto dedicado a nuestras fiestas de San Jorge” el 1950, passant al definitiu “concierto de exaltación festera” des de 1954 fins meitats dels seixanta.

Fernando de Mora y Amando Blanquer en 1959 (Foto cedida por Rafael Serra)

La programació continua sent igual: dividida en tres parts amb la primera i última constituïda per música festera igual que la dècada pasada, majoritàriament pasdobles, tot i que comença a interpretar-se algunes marxes mores com l’estrena de Mahayuba el 1953, Uzúl el- msélmin en l’edició de 1955, les marxes mores premiades i l’estrena de Tarde de abril a 1957. La part central es segueix component d’una obra clàssica amb la novetat de l’obligada audició de l’obra premiada en el Concurs de Composició Festera que també s’imposa a la seva interpretació a la Festa del Pasdoble. Es pot veure a l’apèndix següent els seus títols com, entre d’altres, La Casbha, de Rafael Casasempere o Señorío español, de José Alfosea. Sembla ser que l’obra premiada sempre és estrenada per La Primitiva, i sense ànim de pecar de ‘xovinista’ amb motiu de ser la banda “más completa y numerosa” (3), fet que protesta Enrique Castro Gamarra en desitjar que la seva marxa premiada Ibn Jafaixa sigui estrenada per la Societat Nova del Iris, banda que dirigeix ​​en aquests anys. Des d’aquí, es constata també que Suspiros del Serpis de José Carbonell García, l’estrena la mateixa banda una setmana abans que La Primitiva en les edicions festeres de 1955.

José Alfosea Pastor

Juntament amb els autors alcoians clàssics, cal destacar la constant presència en els concerts de la mateixa manera que la dècada anterior de dos compositors: Fernando Tormo Ibáñez (Albaida, 1882-Tavernes de la Valldigna, 1964) i José Alfosea Pastor (Santa Pola, 1891-Alacant, 1964), autors tots dos d’una vasta composició de pasdobles, majoritàriament dignes de les millors peces d’orfebreria, exquisits i puntillistes. Només cal recordar que el primer els definia de “pasdobles filosòfics” per la complexitat de la seva concepció, alguns d’ells estrenats per La Primitiva per l’enorme amistat existent entre ell i el director Mora “mi satisfacción ya desde hace algunos años, es que esa simpática agrupación Banda Primitiva ejecute mis pasodobles por tomarlos con un cariño particular como me han demostrado, dada la amistad que me une con su digno director Fernando de Mora, esto aparte de las buenas amistades que desde antaño tenía con aquellos buenísimos e inolvidables amigos ya fallecidos: Gonzalo Barrachina, Gonzalo Peydro, Paco Pérez (Sou) y otros que sería interminable relatar…” (4).

En aquest contexte, Un moble més continua sent la peça obligada al final de cada concert, tot i que en les Entrades ja comença a ser desbancada per Uzúl el-msélmin. Amb la filà Abencerrajes continua la seva relació social i musical, la qual organitza Alferes i Capità en 1954 i 1955. Al primer, personificat per José Payá Pérez, l’acompanya la banda interpretant la cèlebre marxa mora de Camilo Pérez Monllor en decisió d’última hora, allò que obliga a aconseguir sis ‘dolçaines’ a contrarellotge. Malauradament, la pluja enxampa de ple a filà i banda a l’alçada del carrer del Forn del Vidre el que desllueix totalment la desfilada. “Las xirimitas pintadas de un negro acharolado se tornaron más que blancas” (5).

Miguel Bou Llácer (Alcoi, 1921-1962)

Si acabem de comentar que és inevitable finalitzar el concert amb Un moble més, no podem donar per acabat aquest capítol sense homenatjar l’oboista Miguel Bou Llácer, mort prematurament el 1962. Abans de la interpretació de l’Himne de Festes al principi de cada edició, el músic recita un poema de creació pròpia sobre motius musicals i festers. Més tard se sumen a aquesta tradició, que continuaria fins a la dècada dels 70, escriptors locals com José Cuenca Mora, Jordi Valor i Serra, Antonio Revert, Adrián Espí o el mateix Joan Valls. El oboista i rapsoda també és conegut per posar lletra al pasdoble de Gregorio Casasempere Juan, Peña Fontilles (1952) (6). Reproduïm a continuació el seu poema Clamor festivo que recita en l’edició de 1955:

 “Ha de ser el arte siempre / el que aporte con su gama / de polícromos matices, / quien al alma despertara.

Quien reviviese en los sones / de notas y pentagrama, / el latir bello y fecundo / de la Fiesta alcoyana.

La que inspira entre sus hijos / nostálgicas esperanzas / la que siempre es fiel recuerdo / la que es de Alcoy –flor de su alma-.

Y parece que despliegue / con más ímpetu y fragancia / eterna y franca sonrisa / de gratitud vinculada.

A cantarle pues hoy quiere / con tal pasión, con tal ansia / que reviva la emoción / de la fiesta soberana.

De Alcoy, el Alcoy querido / que con su celo ya aguarda / a los Moros y Cristianos / bajo el castillo en la plaza.”

(M. BOU LLÁCER- Alcoy, Abril de 1955)

******Continuarà******

(1) Actes del Concurs de Composició Festera de l’Ajuntament d’Alcoi (Arxiu Municipal d’Alcoi, cedit per Ernest Llorens)

(2) Ciudad, 22/01/1957.

(3) Ciudad, 09/04/1957.

(4) Carta de Fernando Tormo a Ernesto Valor. Valencia, 28/03/57. Correspondència Ernesto Valor, Arxiu CIM Apolo.

(5) VALOR CALATAYUD, Ernesto. Puñetero Abril (Programa Alférez Abencerrajes 1980).

(6) Revista Peña Fontilles (Febrer, 1963). Així mateix agrair a la familia de Miguel Bou la seua col.laboració per a la realització d’aquest article mitjançant l’ajuda de Rafael Serra.

APÈNDIXS: PLANTILLA DE LA BANDA A L’ANY 1959 (Llista confeccionada per Rafael Serra des de la foto oficial en el concert-homenatge per les Noces d’Or com a músic de Fernando de Mora Carbonell)

La Primitiva juntament amb membres de La Primitiva de Llíria al concert-homenatge a Mora de 1959 (Foto cedida per Rafael serra)

Flautí: Miguel Peidro Gomar. Flauta 1ª: Juan Camilleri Cambra. Flautes 2ª: Enrique Abad Baldó i Juan Guarinos Blanes. Oboè 1º: Copérnico Pérez Romá. Oboè 2º: Miguel Bou Llácer. Corno Anglès: Ernesto Díez Vidal. Requint 1º: Juan Rubio Gil.  Requint 2º: Juan Rubio Muñoz. Clarinets principals: Luis Mataix Laporta i Santiago Gil Mora. Clarinets 1º: José Colomer Perpetua, Jaime Lloret Miralles, Rafael Serra Carbonell i Eduardo Terol Nadal. Clarinets 2º: Salvador Barnés Marco i Miguel Gisbert Moltó. Clarinets 3º: Roberto Ortiz Barrachina, Lupecino Peidro Miralles i Julio Gomis Albert. Clarinet baix: Eugenio Tormos Domínguez. Saxo soprà: Vicente Miralles Ferri. Saxos alts 1º: Emilio Llácer Silvestre i Jesús Oriola Soler. Saxo alt 2º: Joaquín Torregrosa Esteve. Saxo tenor 1º: Antulio Climent Aracil. Saxo Baríton: Ángel García Pérez. Saxo baix: Antonio Rodríguez Escribano. Fagot: Juan Satorre Torres. Fliscorn 1º: José Vos Francés. Fliscorns 2º: Francisco Blanquer Ponsoda i Jaime Navarro Sielva. Trompetes 1: José Climent Aracil i Francisco Ripoll González. Trompetes 2º: Pascual Ródenas Gil i José Carrasco Blesa. Trompes 1ª: Armando Reig Pérez i José Creus Coll.  Trompa 2ª: Miguel Ferrándiz Santacreu. Alt Trompa: Ernesto Valor Calatayud. Trombons 1º: Alfredo Richart Martínez i Gilberto Albero Segura. Trombó 2º: Gilberto Colomina Pascual. Trombons 3º: Antonio Ferrer Espí i Eduardo Cantó Jordà. Bombardí 1º: Santiago Cantó Jordà. Bombardí 2º: Antonio Millán Parra. Tuba 1º en Do: Arturo Oviedo Nadal. Tuba 1ª en Sib: Jaime Lloret Galiana. Tuba 2ª en Do: Vicente Ivorra Ortolà i Manuel Granero Giner. Tuba 2ª en Sib: Francisco García Pérez. Contrabaix 1 º: Eduardo Sempere Miralles. Contrabaix 2º: Isidro Carbonell Julià. Caixes: Juan Seguí Seguí, Jesús Nácher Llorens i Enrique Llácer Soler. Redoblant-Lira: José Pastor Camarasa. Bombo: Francisco Laporta Doménech. Plats: Ervigio Pascual Alberola i Enrique Lloréns Cabrera. Timbals: Gregorio Casasempere Juan.

PROGRAMES DELS CONCERTS DE 1950-1959

1950, 2 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. MIGUEL GISBERT (pasdoble, A. Fernanvert) // MASANASA (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // LE GROGNARD (marxa, Gabriel Parés) // DOCTOR ORERO (pasdoble, Enrique Orts Pastor).

II. GUILLERMO TELL (simfonia, J. Rossini) // LA CASHBA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) **Obligada en la Festa del Pasdoble. Primer Premi 1949** // RAPSODIA HÚNGARA 2 (Frank Liszt).

III. NO-DO (marxa, Rafael Casasempere Juan) // CANCIONES DEL MONTAÑÉS (marxa, Pedro Sosa) // ROSITA ESCRIG (pasdoble, Enrique Orts Pastor) // DIANA REGIA (pasdoble, José Alfosea Pastor) // WELLINGTON (marxa, Wilhelm Zehle).

1951, 18 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

Portada del primer Blanquer “El festeret” (Arxiu C.M. Primitiva)

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // EL FESTERET (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // EL CHIQUET (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // AZIB DE MIDAR (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // VIVA EL RUMBO (pasdoble, Cleto Zavala).

II. BOHEMIOS (fantasia, Amadeo Vives) // NOSTALGIA MORA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer) **Obligada en la Festa del Pasdoble. Primer Premi 1950** // LA GIOCONDA (dança de les hores, Amilchare Ponchielli)

III. UNIÓN MUSICAL BENIATJARENSE (pasdoble, E. Calatayud) // ANEM ANAN, JUDIOS (pasdoble, Gerardo de Castro) // CANTARES LEVANTINOS (pasdoble, José Alfosea Pastor) // LUCHANDO (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez).

1952, 6 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // CHE (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // MIGUEL FALOMIR (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // UNIÓN MUSICAL (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez)

II. CLEOPATRA (overtura de Luigi Mancinelli) // SEÑORÍO ESPAÑOL (pasdoble, José Alfosea Pastor) **Obligada en la Festa del Pasdoble. Primer Premi 1951** // LA TORRE DEL ORO (preludi, Gerónimo Giménez).

III. PEÑA FONTILLES (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) // AGUA, AZUCARILLOS Y AGUARDIENTE (pasdoble, Federico Chueca) // CUAN L’AURORA ANUNSIA EL DIA (pasdoble, Julio Laporta Doménech) // FAIXA Y MOROTO (pasdoble, Enrique Orts Pastor).

1953, 29 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) //ALCOIÀ I FESTER (pasdoble, José Alfosea Pastor) ** 1º vegada** // PILARÍN ROIG (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) ** 1º vegada** // CLÁSICO (pasdoble torero, Evaristo Pérez Monllor) // ZELUÁN (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) ** 1º vegada**.

II. MAHAYUBA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) ** 1º vegada** // FIESTA GITANA (poema simfònic, Amando Blanquer Ponsoda) // ALJAMA (marxa mora, José Carbonell García) **Obligada en la Festa del Pasdoble. Primer Premi 1952** 1º vegada **

III. LA PRIMERA DE ABONO (pasdoble torero, Camilo Pérez Laporta) // VIVA ESPAÑA (pasdoble, Gonzalo Blanes Colomer) ** 1º vegada ** // ALLÁ LLUN (pasdoble, Julio Laporta Doménech) ** 1º vegada ** // LO RAT PENAT (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // MI BARCELONA (pasdoble, Julio Laporta Hellín).

1954, 11 d’abril, Cinema Goya. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // RUMBO ALEGRE (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) ** 1º vegada ** // EL FAGOT OFICIAL (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) ** 1º vegada** // REMIGIET (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // IMPERIO (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) ** 1º vegada**.

II. CASINO DE ALICANTE (marxa alacantina, Carlos Cosmén) ** 1º vegada** // VOLVER A ESPAÑA (marxa de concert, Juan Laporta Doménech) ** 1º vegada ** // MIS AMORES (pasdoble, José Alfosea Pastor) **Obligada en la Festa del Pasdoble** // TANNHAUSER (ovetura, Richard Wagner) **a petició**

III. EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) ** 1º vegada ** // CERTAMEN MUSICAL (pasdoble, Ricardo Dorado Janeiro) // MAHOMET (pasdoble, Juan Cantó Francés) // KROUGER (pasdoble, Camilo Pérez Laporta).

1955, 3 d’abril, Cinema Goya. Director: Fernando de Mora Carbonell

Ver “Ciudad” (1-05-1956)

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // ESCULTURA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) ** 1º vegada **// SENT CHORDIET 1952 (pasdoble, Alfredo Alberola) ** 1º vegada **// BOLCHEVIQUI (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // SAN JORGE (pasdoble, Julio Laporta Hellín).

II. JULIO PASTOR (pasdoble de concert, Amando Blanquer Ponsoda) ** 1º vegada ** SUSPIROS DEL SERPIS (pasdoble, José Carbonell García) **Obligada en la Festa del Pasdoble. Primer Premi 1954** 1º vegada ** RAPSODIA HÚNGARA 2 (Frank Liszt).

III. ALMA ANDALUZA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // GENTILEZA (pasdoble, José Alfosea Pastor) ** 1º vegada ** // MI HOMENAJE (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) ** 1º vegada** // UZUL EL-MSÉLMIN (L’ENTRÀ DELS MOROS) (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).

1956, 25 de març, Teatro Circo. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // ROTER (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) ** 1º vegada** // GAMBES Y AIGUA (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) ** 1º vegada** // ALEGRE Y DECIDIDO (pasdoble, Alfredo Alberola Sempere) ** 1º vegada** // REMIGIET (pasdoble, Julio Laporta Hellín).

II. LLANERO Y PRESIDENT (marxa mora, José Albero Francés) ** 1º vegada** // EL TAMBOR DE GRANADEROS (preludi, Ruperto Chapí) // EL CRISTO DE LA VEGA (fantasia, Ricardo Villa) // AL-AZRAQ (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) **Obligada en la Festa del Pasdoble. Primer Premi 1955** 1º vegada **.

III. TURISTA (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // RADIO ALCOY EN 1955 (pasdoble, José Carbonell García) // EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ESTIVAL (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) ** 1º vegada**.

1957, 14 d’abril, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // PITILLEANDO (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) ** 1º vegada** // VAN DESFILANDO (pasdoble, José Alfosea Pastor) ** 1º vegada** // EL CORTIJO DE PEPE LUIS (pasdoble, Vicente Aura Catalá) ** 1º vegada** // SEÑORIAL (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) ** 1º vegada**

II. MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) **Obligada en la Festa del Pasdoble. Primer Premi 1956**  // CAPRICHO ITALIANO (poema simfònic, Tchaikovsky) ** a petició** // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) ** 1º vegada**.

III. EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín) // BOCAS DE LA ISLA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // TRISTEZAS Y ALEGRÍAS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // EL CAPITÁN (pasdoble, Camilo Pérez Laporta).

1958, 30 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // BENEXAR (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) ** 1º vegada** // EL GORILA (pasdoble, Alfredo Alberola Sempere)  // MAJAS Y CHISPEROS (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // ¡VALCÁRCEL! ¡VIVA ALACANT! (pasdoble, José Alfosea Pastor) ** 1º vegada** // SACUL (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) ** 1º vegada**.

II. MOLINA Y SU BAÑERES (pasdoble, Miguel Esparza) ** 1º vegada** // 24 DE SEPTIEMBRE DE 1810 (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // SARDANA DE LA COSTA BRAVA (Temps IV de las estampas Mediterráneas, Leopoldo Magenti) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) ** a petició**.

III. VALENCIA-ALCOY (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // ROSA MARÍA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) ** 1º vegada** // MICALET SOU (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL NUEVO CASTILLO (pasdoble, José Seva Cabrera).

1959, 22 de març, Teatre Calderón. Director: Fernando de Mora Carbonell

I. HIMNO DE FIESTAS (Gonzalo Barrachina Sellés) // LOS LANCEROS INGLESES (marxa pasdoble, John Philip Sousa) // PENSAMIENTO FUGAZ (pasdoble, Alfredo Alberola Sempere)  // PILAR (pasdoble, Fernando Tormo Ibáñez) // SANTANDER (pasdoble, Ernesto Rosillo).

II. RECUERDO AFECTUOSO (pasdoble, José Alfosea Pastor) ** 1º vegada** // BRISAS DEL ALBERRI (pasdoble, Enrique Castro Gamarra) **Obligada en la Festa del Pasdoble. Premi Ajuntament 1958** // LA TORRE DEL ORO (preludi simfònic, Gerónimo Giménez) // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda).

III. CHAMPAGNE (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // MEDITERRÁNEO (pasdoble, José María Moreno Mateo) // PARE I FILL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor) // CHANO (pasdoble, Julio Laporta Hellín).

LXXIX Concert de Diumenge de Rams: Notes al programa

La Corporació Musical Primitiva i el Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ continuen fidels a la seva cita anual amb la Festa, celebrant el concert de Diumenge de Rams que compleix 79 edicions i clausurant així el cicle de concerts d’Exaltació de la Música Festera, tornant a ser dirigit novament per Àngel Lluís Ferrando. La data és el 14 d’abril a les 11.45 h. al Teatre Calderón.

Programa PDF

La Banda Municipal de València fundada en 1903

Ferrando / Martínez. Vuitanta anys després del primer concert de Rams de 1940, La Primitiva decideix reprendre la idea d’un concert d’autors alcoians amb l’afegit que tots ells han tingut una especial incidència i/o presencia a casa nostra. Amb aquesta 79ª edició es pretén realitzar un d’aquells concerts de «repàs de pasdobles» que tant d’èxit van tindre en els anys posteriors a la Guerra Civil.

En la primera part, apareix un petit homenatge a Julio Laporta Hellín amb tres de les seues obres. La primera amb el pasdoble Valencia-Alcoy escrita amb motiu de la visita de la Banda Municipal de València a les Festes d’Alcoi en 1908, contractada per la Filà Marrakesch i que també va oferir concerts al Calderón i Circo per aquestes dates (*). Aquest pasdoble no cal confondre-lo amb la marxa àrab de mateix títol i any de Camilo Pérez Laporta composta pel mateix motiu.  La segona, El Rei Capità, homenatge de l’autor al conegut Antonio Espinós Jordà —Toni el Rei—, capità dels xanos el 1904, concluint la primera part amb la tercera de les peces del mestre Laporta que no cal cap presentació, Un moble més, el pas-moro que el públic va demanar que s’interpretara al finalitzar aquell pioner concert de 1940 entre aplaudiments —un bis inevitable en l’etapa com a director de Fernando de Mora Carbonell— i programada amb posterioritat en nombroses ocasions.

Una de les últimes aparicions de Copérnico Pérez amb Gregorio Casasempere (Arxiu: CIM Apolo)

De gran esdeveniment amb caràcter d’estrena podem definir Argel, de Gonzalo Blanes, estampa mauritana on el mestre continua fidel al seu personal estil on descriu els dies d’esplendor i colorit de la capital africana amb barreja de cants àrabs i himnes guerrers que apareix enguany per primera vegada en el concert de Rams encara que present en l’Entrada de Moros de 1946. Les audicions continuen amb la coneguda i instaurada «marxa de festa» Moros i Cristians de Camilo Pérez Monllor i Les Noces de Llibertat, marxa que va aparèixer en el concert monogràfic de 1994 en homenatge a Amando Blanquer Ponsoda. Fou escrita en 1990 en commemoració del “casament” entre les estàtues de la Llibertat de Nova York i de Colom de Barcelona. L’obra havia de estrenar-la la Banda Primitiva de Llíria a la ciutat dels gratacels, però finalment i per problemes de finançament es va suspendre el viatge.

Pel 90 aniversari de la fundació del C.D. Alcoyano, torna novament don Camilo amb Deportivo Alcoyano, pasdoble que va compondre per l’ascens a Primera Divisió en 1945 del Club. Després d’aquesta efemèride, presentem quatre composicions de músics de la casa, dues estrenes absolutes i les altres dos de recentíssima creació. Inicia el recorregut Jordi Monllor Oltra amb el seu «pasdoble sobre temes torruans» Centanarato Musical, dedicat «a la Societat Musical l’Aliança de la Torre de les Maçanes, en el centenari de la seua refundació» segons consta en la partitura de l’autor i director titular d’aquesta. En aquest particular ‘potpurri’ torruà aparéixen els Goigs a Sant Gregori, la Jota de l’Agulleta, el Cant de l’Aurora i el pasdoble Primavera de Gisbert Espí.

Monument a Jaén de Hasday ibn Shaprut (Jaén, 915-Còrdova, 975) “Sahprut el Metge”

Només una mica més allunyada en el temps, trobem Sahprut el Metge de Francisco Amaya Martínez, una «marxa de les tres cultures, inspirada en el viatge de la reina navarra Toda Aznar a Còrdova al voltant del any 959», sobre motius propis de les tres cultures (cristiana, jueva i musulmana) que van conviure a la Península Ibèrica al llarg de l’Edat Mitjana, un encàrrec al compositor de la Filà Navarros de Sant Blai d´Alacant i del seu Capità 2016 Melchor García. Les dues estrenes absolutes estan a càrrec de Vicente Juan Sanoguera Rubio, amb el seu pasdoble La Primera Diana i d’Eduard Terol i Botella amb Marisa Sempere, en referència a la clarinetista de la nostra banda. El concert es tanca amb Dehu de Vetha, «arabian march» de Copérnico Pérez Romá, marxa nascuda en els anys 50 a l’entorn de la orquestrina TBO i que, trenta anys després, va ser versionada i arranjada per Gregorio Casasempere Gisbert sent estrenada a l’Entrada de Moros amb l’Alferes dels Marrakesch en 1981.

(*) A l’efecte, es pot llegir més sobre aquest fet en l’article d’Ernesto Valor Calatayud La Banda Municipal de Valencia, en las fiestas georginas alcoyanas de 1908 (Revista Festes Moros i Cristians Alcoi, 2008, pág. 102)