El ‘Wali-Wali’ de Julio Laporta acompleix cent anys

Col.laboració de Jaume Jordi Ferrando pel centenari del Novenario a San Jorge. Seguidament oferim programa de les obres del Triduum a Sant Jordi a celebrar el 30 d’abril, 1 i 2 de maig a les 20 h.

Jaume Jordi Ferrando. El mestre Julio Laporta Hellín signava a Alcoi el 31 de març de 1919 el seu Novenario a San Jorge, uns goigs al sant patró primer dels alcoians, i que interpreta La Primitiva en els oficis religiosos previs a la Festa.

Els goigs són composicions poètiques de caràcter religiós i popular, normalment cantats, de llarga tradició en l’àmbit català i valencià. Tradició compartida amb el teatre religiós -els misteris- que arranca en la baixa edat mitjana.

«»Los gozos son poemas piadosos normalmente musicalizados dedicados a advocaciones marianas o a santos, muy frecuentes en el ámbito catalán y valenciano; en la mayoría de los casos adquieren los rasgos del romance y el carácter narrativo de éste.»» (1)

Dels goigs a Sant Jordi relacionats amb Alcoi (2), s’hi conserven uns impresos per Martí al 1846. I d’aquest text beu el mestre Laporta per escriure el seu Novenario. Concretament de les estrofes 1ª, 3ª i 6ª. A partir d’aquest material Laporta conforma la primera cobla a solo amb quatre versos de l’estrofa primera, elimina els dos centrals i substitueix l’inici del vers sisè original «Tal fué el primer blasón» per «Éste fué el primer blasón».  La segona cobla cantada a cor és la combinació dels quatre primers versos de la tercera estrofa original -del imprés en 1846-  i els dos darrers de la sexta estrofa, amb una nova redacció del sisè.

Pel que fa a la tornada, fa servir la que va escriure l’advocat José Vidal Botella i que el mestre Espí va musicar per primer cop al 1890, amb el tercer vers modificat de l’original «con fe te imploro» a «paz y camino». El resultat final és:

Walí, Walí, ¡yo te saludo!

Walí, Walí jinete divino.

Oh! luz de Alcoy, paz y camino.

Jorge santo: ¡sé su escudo!

I

En la ciudad de Berito

mataste aquél dragón

¡éste fue el primer blasón

de Vuestro esfuerzo afamado!

II

Con infinitos tormentos

el tirano os oprimió

y de ellos Dios os libró

de otros tantos tormentos.

¡Caballero del toisón

sois en los cielos armado!

La lletra fa referència a Bérito, l’actual ciutat libanesa de Beirut, on la llegenda situa el lloc on va matar el drac, concretament en la Badia de Sant Jordi, al nord de la ciutat. Altra referència interessant, és el terme Walí, quasi transcripció fonètica de l’àrab i que podria interpretar-se com l’amic de Déu. Mentre que la referència a l’antiga Bérito reflecteix l’antiguitat de la devoció al sant patró dels alcoians; el terme Wali podem relacionar-lo amb la corrent alhambrista del postromanticisme espanyol. Amb aquesta combinació el mestre Laporta sembla voler incorporar les noves estètiques a d’allò més antic o tradicional. I, aquesta combinació va ser la que el va dur a compondre aquesta peça, amb música pròpia però amb estètica molt propera a la d’Espí Ulrich que suposem molt més acceptada fa un segle que els goigs de José Jordá que fins el moment cantava la capella de la Música Primitiva.

De tota manera no són aquests els únics goigs que tenim, també n’hi han de Joan Valls, per exemple i pel que fa als músics alcoians podem citar peces de Francisco Cantó i Camilo Pérez Laporta a més dels esmentats de José Jordá, José Espí i els que ens ocupen de Julio Laporta Hellín, música que ja és centenària.

***

(1) PÉREZ Berná, Juan (2007): La Capilla de Música de la Catedral de Orihuela: las composiciones en romance de Mathias Navarro (ca. 1666-1727), Universidad de Santiago de Compostela.

(2) Vegeu: Gogistes Valencians <http://gogistesvalencians.blogspot.com/2011/01/gozos-que-la-leal-ciudad-de-alcoy-canta.html&gt;

Triduum a Sant Jordi * 30 d’abril, 1 i 2 de maig a les 20 h.

Capella Música Primitiva. Director: Àngel Lluís Ferrando.

Coral Polifónica Alcoyana. Directora: Alexandra Soler Aguilar

Cantores de Alcoy. Director: Alfonso Marco Valor.

ENTRADA

[30 d’abril, 1 i 2 de maig] Jerusalem (H. Parry)

ACLAMACIÓ EVANGELI

[30 d’abril] A trumpet tune (Henry Purcell) [1 de maig] Canzon a 4 (Giovanni Gabrieli) [2 de maig] Rondeau (J.J. Mouret)

OFERTORI

[30 d’abril] Ave verum corpus (W.A. Mozart) [1 de maig] Ave Maria (G. Caccini)

[2 de maig] Ave verum corpus (W.A. Mozart)

SANTUS

[30 d’abril, 1 i 2 de maig]

Santus de la Missa Prima Pontificalis (Lorenzo Perosi)

AGNUS DEI

[30 d’abril, 1 i 2 de maig]

Agnus Dei de la Missa Prima Pontificalis (Lorenzo Perosi)

COMUNIÓ

[30 d’abril] Cantiga de la Suite Galaica (Amando Blanquer) [1 de maig] Coral de la Cantata 147 (J.S.Bach)

[2 de maig] Cantiga de la Suite Galaica (Amando Blanquer)

NOVENARIO A SAN JORGE

[30 d’abril, 1 i 2 de maig]

Novenario a San Jorge (Julio Laporta)

DESPEDIDA

[30 d’abril, 1 i 2 de maig]

Himno a San Jorge (Enrique Juan Merín, instrumentació d’Amando Blanquer)