Especial: El deliri del ‘Tío Piula’

Una petita aproximació a la figura d’Antonio Casa Ridaura, homenatjat al concert d’intercanvi musical del dissabte 28 de setembre

Pablo Martínez. El dissabte 9 de març de 1935 es va reunir a les 19 h. la Junta Directiva de la Corporació Musical Primitiva presidida pel subdirector Fernando de Mora Carbonell informant de la mort del company i el, fins llavors, president de la banda Antonio Casa Ridaura. Fill d’Antonio Casa Miralles, de professió paperer i Francisca Ridaura Llàcer, neix a Alcoi en 1874 sent el segon de set fills, va ser alumne de Camilo Pérez Laporta i posteriorment bombardí de la banda i baix en la capella de La Primitiva. Va estar vinculat a la banda d’Ademuz, però també a altres bandes de les nostres comarques.

Conegut com ‘El tío Piula’, va ser responsable directe de la refundació de la Alianza de Torremanzanas en 1919 i director d’aquesta fins a la seva mort també. En aquesta reorganització, va composar El número uno, primer pasdoble que la banda interpretaria i que possiblement el títol faça referència a una numeració d’un llistat de pasdobles. Recentment ha estat reconstruït i serà interpretat el proper 1 de novembre de 2019, un segle després, en un passacarrer al cementeri en homentage als músics difunts coincidint amb la Festivitat de Tots Sants.

Les  primeres actuacions de la banda van ser a les festes patronals de Gorga de 1920 sent tal l’impacte rebut que es va decidir crear una banda en aquest municipi amb un nombre inicial de 24 músics que van ser instruïts per ell mateix durant dotze anys. Es diu que el nom d’El Deliri prové de l’entusiasme i fins i tot deliri demostrat pels alumnes durant la seva educació musical que seria continuada i dirigida per Fernando de Mora Carbonell. D’entre la seva curta producció musical, va llegar a les dues bandes algunes obres representatives: a La Torre, Sinch de copes (El cinc de copes), pasdoble de tall clàssic, molt influït per la música del seu mestre Pérez Laporta; i a Gorga, la marxa de processó Corpus Christi que es segueix interpretant en l’actualitat durant aquesta festivitat.

La Primitiva interpreta en aquest concert El últim tro, pasdoble sense datar però que al ser instrumentat per Camilo Pérez Monllor pensem que es compondria en els anys en què van coincidir com a director musical i director administratiu de la Vella (entre 1928 i 1933), de la qual quasi podem parlar d’una ‘estrena’ ja que tan sols es té constància d’haver-se interpretat en les festes alcoianes abrilenyes de 1935 pels repertoris de carrer. Per altra banda, la marxa de processó A la memoria de Francisco Aznar, fa referència al company de banda Francisco Aznar Pérez, teixidor d’ofici i tuba de la Primitiva, el qual sembla ser que va tindre també vincles amb el món del teatre ja que va ser proposat per exercir d’Ambaixador Moro a 1901 però finalment substituït per José Carbonell Monerris, personatge més popular unit també a la Societat Apolo i cofundador de la Filà Abencerrajes i l’Harmònica Alcoiana.

Ambues bandes, L’Aliança i La Vella s’uneixen per retre un sentit tribut al ‘tío Piula’, altre d’eixos músics alcoians pendents d’un estudi en profunditat. que compta en el seu curt haver amb altres pasdobles com Cafè Sou i Los sintrabajo i la polka Sabina.

**Moltes gràcies per l’ajuda prestada per a aquest record a Jaume Jordi Ferrando, Joan Llorens Ripoll, Vicente Company, Àngel Lluís Ferrando i Juan Javier Gisbert Cortés.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

• MIQUEL PEIDRÓ, Jaume: Història de més de cent anys de música en La Torre (L’Aliança de La Torre de les Maçanes, 2019)
• VALOR CATALAYUD, Ernesto: Diccionario alcoyano de música y músicos (Llorens Libros, 1988)
• MOLLÁ CARCHANO, Vicente: La banda de música de Gorga ‘El Delirio’ (Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi, 1972).
• GISBERT CORTÉS, Juan Javier: Embajadas, arte e historia (2019)