La Lira Orxetana enregistra un CD de música festera

Amb el títol Terra de llimes ha tingut l’assessoria musical de Vicente Cortell

El CD va comptar amb l’assessorament de Vicente Cortell i Carlos Montesinos

PMB.  A principis de novembre, la Lira Orxetana va gravar sota la direcció del seu titular Enrique Montesinos Parra un CD de música festera comptant amb l’assessoria musical del nostre company Vicent Cortell Cascant. La Primitiva apareix com a col·laboradora d’aquest projecte per la cessió dels materials del pasdoble Azib de Midar d’Evaristo Pérez Monllor i la marxa àrab de Camilo Pérez Laporta Abd-el-Azis. Terra de llimes és el títol d’aquest CD que serà presentat el pròxim 7 de desembre dins dels actes de la IX Fira Gastronòmica d’Orxeta. L’enregistrament fou realitzat per Estudio Sacramento i juntament amb aquests títols històrics apareixen altres pasdobles com La Glorieta de Juan Bautista Francés i la marxa cristiana Salvajes de Paco Baenas.

Un moment de l’enregistrament al Cine Ideal de la població alacantina

Santa Cecília 2019: Notes al programa

Així serà la participació de La Primitiva en els concerts de Santa Cecília que compta amb la presència de la soprano Mar Fernández Aliaga i el Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’

Jordi Monllor Oltra (Alcoi, 1989)

Àngel Lluís Ferrando. La Vella inicia la seua participació amb la composició Toccata concertante (2019) de Jordi Monllor Oltra. Estrenada el juliol passat, l’obra està dedicada a la Música Vella i al Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta. Com el seu nom ens indica, es tracta d’un diàleg entre la banda i el grup de dolçaines amb traces de música popular, però des d’una visió actual amb voluntat de modernitat.

Continuant amb la possibilitat d’actuar com a solistes que la Vella ofereix als músics que finalitzen els seus estudis de grau mitjà, es presenta en aquest concert la veu de Mar Fernández Aliaga en tres àmbits diferents: la sarsuela, el musical i l’òpera. Tres actuacions breus que ens mostren trets del panorama en el qual vol formar-se aquesta jove intèrpret. Gaudirem, per ordre cronològic, de Summertime (Porgy and Bess, 1935, una òpera en tres actes, amb música de George Gershwin i llibret anglès d’Ira Gershwin i DuBose Heyward sobre un argument de DuBose Heyward), En un país de fábula (La tabernera del Puerto, 1936, sarsuela amb llibret de Federico Romero Sarachaga i Guillermo Fernández-Shaw Iturralde i música de Pablo Sorozábal), i finalment de Think of Me (The Phantom of the Opera, 1986, musical d’Andrew Lloyd Webber, amb lletra de Charles Hart).

Philip Sparke (Londres, 1951)

La nostra aportació es tanca amb Celebration de Philip Sparke. L’obra és un encàrrec de la Tokyo Kosei Wind Orchestra al compositor. Es va estrenar al Matsue Plover Hall, al Japó, l’11 de juny de 1992. Segons l’autor, l’obra celebra l’increïble virtuosisme de la Tokyo Kosei Wind Orchestra, l’optimisme de l’esperit humà i els gloriosos resultats que es poden aconseguir quan els músics toquen junts per un bé comú, un tot superior a la suma de les seves parts. Certament es tracta d’una idea associada al concert que ens ocupa. PDF PROGRAMA

 

PERFIL DE MAR FERNÁNDEZ ALIAGA

Un moment dels assajos amb Mar Fernández (Foto: Maria Baldó)

Mar Fernández Aliaga (Alcoi, 1998) va començar els seus estudis musicals amb el saxòfon a l’Escola de Música Amando Blanquer, on va finalitzar el Grau Elemental d’aquest instrument. A l’any 2010 va passar a ser membre de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi. Una vegada acabat el Grau Elemental, va iniciar els estudis professionals de Cant al Conservatori Professional Melcior Gomis d’Ontinyent amb la mestra Ruth Revert on els ha finalitzat. A més, Mar és component del Cor Veus Blanques d’Alcoi des de l’any 2007 i actualment és la directora d’aquest cor junt a Patricia Pérez. Per altra banda, està estudiant Educació Primària en l’especialitat de música a la Universitat de València, on enguany està cursant el quart curs i finalitzarà la carrera.

Mar ha rebut una ‘masterclass’ amb la professora Ana Luisa Chova i amb el director coral Albert Alcaraz. També ha participat de coralista en l’opera Il campanello de Donizzeti, Tosca i La Boheme de Puccini, Carmen de Bizet i Pagliacci de Leoncavallo. Apart ha actuat en certàmens corals com el de Torrevella o Egea de los Caballeros. Ha participat com a solista per a difondre i fer un homenatge a la música del compositor Melcior Gomis al Real Conservatori Superior de Madrid. També ha fet nombroses col·laboracions amb el Cor Discantus de Cocentaina com a solista i coralista.

Intercomarcal Televisión visita Apolo

El mes de la música es un especial de programes amb motiu de la festivitat de Santa Cecília

Moment de l’assaig (Foto: Intercomarcal TV)

PMB.  El passat dimarts 12, la seu d’Apolo rebia la visita d’Intercomarcal Televisión per a realitzar un reportatge sobre la nostra banda i escola. El canal televisiu porta tot el mes de novembre emetent una sèrie de reportatges sobre diferents agrupacions musicals amb motiu de la festivitat de Santa Cecília amb el títol El mes de la música dins del seu magazine Día a día. La Primitiva va ser la protagonista en l’emissió del programa del dimarts 19 en la qual apareix una entrevista a Àngel Lluís Ferrando amb motiu de la seva designació com a director de l’Himne de Festes 2020. L’Escola de Música també és part important d’aquest reportatge amb entrevista a José Antonio García Casasempre, director i professor de l’escola juntament amb els alumnes més veterans i més joves. El programa finalitza amb un fragment de l’assaig en el qual s’interpreta Tocatta Concertante de Jordi Monllor juntament amb el Grup La Cordeta, una de les obres a interpretar en el concert de Santa Cecília. ENLLAÇ AL REPORTATGE

 

L’Alcoi musical celebra Santa Cecília 2019

La Primitiva unirà la seua actuació amb la del Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta

PDF Programa

PMB. La Comissió de Santa Cecília amb el patrocini de l’Ajuntament d’Alcoi ha preparat un programa de concerts  en què col·laboren totes les entitats musicals. La sèrie arranca el diumenge 17 amb les actuacions del Grup de Danses Sant Jordi i l’Orquestra de pols i Pua l’Harmònica Alcoiana. La Missa en honor de la Patrona a les 17.30 h. es celebra en l’església de Sant Maure i Sant Francesc el dissabte 23 amb l’Orquestra Simfònica Alcoiana i el Grup Cantores de Alcoy abans del primer concert conjunt de dolçainers i bandes a celebrar en la vesprada del dissabte 23 per a continuar en el matí del diumenge  24.

La Primitiva apareix en el primer d’ells, després de les actuacions del Grup de Dolçainers i Tabaletes La Degollà d’Alcoi, Societat Música Nova d’Alcoi i el Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta, que unirà la seua actuació amb la nostra interpretant conjuntament Tocatta Concertante, de Jordi Monllor. Mar Fernández será també protagonista del nostre concert com a soprano interpretant tres peces. L’ordre del segon concert a celebrar el dia següent a les 11 h. seran el Grup Barxell de Dolçaines i Tabals, la Colla Rebuig, la Societat Unió Musical i l’Agrupació Musical Serpis. El III Aplec de Danses posarà punt i final a les celebracions de la festivitat de la patrona dels músics. (Invitacions per al concert del 23 a la taquilla del Calderón de dimarts a divendres de 10 a 14 h. i de 16 a 18 h.)

ELS NOSTRES PROGRAMES

Grup de Dolçainers i Tabaleters la Cordeta
Cuadern de Dénia (4 moviments) ……….. José Rafael Pascual Vilaplana

I. El Port

II. La deessa Diana

III. Les Rotes

IV. El castell

Director: HIROSHI FUJII

Corporació Musical Primitiva d’Alcoi

Tocatta concertante (2019) …………………. Jordi Monllor Oltra (amb el grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta)

Summertime (Porgy and Bess, 1935)………Ira i George Gershwin)
Mar Fernández Aliaga, soprano.

En un país de fábula (La tabernera del puerto, 1936) …………… Romero/ Fernández Shaw i Pablo Sorozábal.

Mar Fernández Aliaga, soprano.

Think of me (The phantom of the opera, 1986)…Charles Hart i Andrew Lloyd Weber.

Mar Fernández Aliaga, soprano, amb la col.laboració de Javier Pérez.

Celebration (1992)…Philip Sparke.

Director: ÀNGEL LLUÍS FERRANDO

 

Vota Tito Pontet

El grup alcoià de ritmes jamaicans està nominat als Premis Tresdeu 2019

Els membres de Tito Pontet en una foto recent

PMB. El grup Tito Pontet, al què pertany el nostre professor de saxo de l’Escola, Jordi Oltra i l’oboista format a La Primitiva, Pau Jordà, es troba nominat als Premis Tresdeu en les categories ‘Millor àlbum musical de l’any’ i a ‘Millor contingut audiovisual’, pel seu últim videoclip. Amb dos treballs ja registrats, el CD Candela i el vinil Bon port, preparen el seu nou treball La fera: “Estem enregistrant nous temes; volem provar la fòrmula de llançar-los un a un, no podem treure un disc, estem en números rojos”, comenten a Alicanteplaza. Clica açí i teniu fins al 24 de novembre per poder votar-los, desvetllant els noms guanyadors el proper 5 de desembre a València.

Marc Sirera Monllor continua amb la EUYO

El contrabaixista segueix amb esta formació per Canadà i Cuba

Marc Sirera estudiant a Musikene

PMB.  Marc Sirera Monllor continua de gira amb la EUYO (Jove Orquestra de la Unió Europea) per Canadà i Cuba fins al pròxim 24 de novembre. Al Canadà, la EUYO oferirà concerts del 12 al 17 a Ottawa, Toronto, Kingston i Montreal amb un programa que ofereix obres de Wagner, Rossini, Ravel o Stravinsky. D’altra banda ja a Cuba, l’orquestra celebra el 500 aniversari de la fundació de la ciutat de La Habana amb un concert juntament amb l’Orquestra Simfònica de l’ISA a la catedral de la capital cubanacon obres de Biber i Schulhoff. L’Orquestra Simfònica de l’ISA s’adjunta al Lyceum Mozartiano de La Habana i va ser fundada el 2009 afavorida per la Fundació Mozarteum de Salzburg, la Oficina del Historiador de la Ciudad de La Habana i la Universidad de las Artes. L’Orquestra està integrada per joves músics cubans de molt talent i des de la seva fundació ha estat liderada pel mestre Ulises Hernández i dirigida musicalment pel mestre José Antonio Méndez Padró.

Repàs de Rams (anys 90): Aquell selecte club anglès

PELAYO, marxa cristiana de Rafael Casasempere Juan. Interpretat en les edicions dels concerts de Diumenge de Rams de 1985, 1991, 1995 i 2012 . (Audio: Concert  Rams 2012-Audioart-)

Anys 80

Primers concerts amb els dolçainers de La Cordeta (Foto: Arxiu: CIM Apolo)

Pablo Martínez. Definitivament els nous temps van transformant la Societat Apolo iniciant-se físicament amb l’obertura de la nova seu social al carrer La Cordeta on una sèrie d’actes es celebren el cap de setmana del 6 al 8 d’abril del 1990 per a celebrar aquesta inauguració coincidint amb l’edició del concert de Rams. A les 20 h. del divendres 6, una cercavila des de l’antiga i provisional seu de l’Iris a la Plaça d’Espanya fins a les noves dependències anant per Sant Nicolau als sons de Musical Apolo de Blanquer, entrant pels jardins i escoltant els parlaments d’Ángel Asunción Rubio, president de la FSMCV; Julio Cornelio Richart Martínez, primer tro dels Abencerrajes i Francisco Blanes Gisbert, president d’Apolo, seguit d’una benedicció pel Rector de Sant Maure i Sant Francesc, Salvador Giménez Valls i després d’una entronització de la imatge de Santa Cecília a la capella. El dissabte 7 es realitza un assaig general amb presència de públic del concert de Rams del dia següent (una tradició que des dels anys 60 es realitza en homenatge als socis i encara no havíem ressenyat açí) per al dia següent celebrar el primer concert de Rams dels 90. En aquesta edició s’estrenen dues obres de músics ‘de la casa’ Alegria judía de Vicente Juan Sanoguera Rubio i Seis llamadas para el Alférez Moro d’Enrique Llácer ‘Regolí’, sent també homenatjats pels seus 50 anys a la banda Ángel García Pérez, saxo baríton i Juan Rubio Gil, requint, i en homenatge al capità de la Filà Verds s’interpreta fora de programa El capitán de Camilo Pérez Laporta.

Inauguració edifici Apolo 1990

Segons llarga entrevista al president d’Apolo, Francisco Blanes, publicada al Ciudad del 7 d’abril de 1990, l’edifici d’Apolo consta de planta baixa, entresòl i dos pisos amb una superfície total de 1.750 m2 més 1.200 m2 de jardins. Les obres duren uns vuit mesos, en dues etapes i la inversió inicial de la societat s’estima en uns cent milions de pessetes (sobre 600.000 euros). En un inici, la distribució de les dependències són la planta baixa per a cafeteria i un entresòl per a activitats recreatives; un primer pis on es troba la filà Abencerrajes amb una decoració que intenta evocar un casino de principis de segle i un segon pis destinat a saló d’assajos per a la banda. El pas del temps amb els canvis socials coneguts han anat variant les utilitats d’aquestes instal·lacions en un edifici que actualment segueixen pagant els socis músics després de la ruptura amb els Abencerrajes en 2014.

Ana Linares Pellicer, guitarrista i clarinetista de la banda que ens va deixar en octubre de 2001

“Encara recorde quan vaig vindre a Apolo on no hi havia ninguna dona. Açò era el més paregut a un club anglès”, repeteix sovint Gregorio Casasempere en els assajos i és que un major percentatge de dones es va integrant a la plantilla de la banda fins al punt que s’instaura des d’aquest any 1990 el ‘Dinar de les Xiques de Apolo’ en que part de l’elenc femení de la banda de llavors com Esperanza Calabuig, Georgina Miralles, Reme Ibáñez, Sara Tecles, Irene Pérez, Zulima Verdú o la prematurament difunta Ana Linares decideixen menjar totes juntes el Dia dels Musics davant d’una banda encara majoritàriament de components masculins. Aquest dinar sorgeix de forma inesperada i improvisada, i en companyia d’un educant menor d’edat que també assisteix per instint maternal de les xiques, consolidant-se així la figura de la “mascota”. Tres anys després del primer dinar, tenen la idea de guardonar a companys masculins de la banda amb uns premis amb forma d’ou: el d’or, plata i bronze, reconeixent al més bonic, al que millor es porta amb les xiques i al que més “emprenya”, respectivament. Aquest simpàtic acte té el seu reflex musical a la composició del pasdoble d’Eduardo Terol Nadal (Alcoi, 1923) A les xiques d’Apolo estrenat a Rams de 1998, el qual dedicaria peces a altres dones de la banda com Patricia Pérez Galdón, Nuria Yépez o Yolanda Calabuig.

Eduardo Terol Nadal, músic històric de La Primitiva composa varios pasdobles per a les ‘xiques d’Apolo’

L’edifici alberga també la nova ‘Escola de Música’ d’Apolo que és reconeguda i homologada per la Generalitat Valenciana en 1995 impartint un total de tretze assignatures amb un reconegut professorat. L’Escola que a l’abril de 2001 decideix canviar el seu nom al de ‘Escola de Música Amando Blanquer Ponsoda’ pel 125é aniversari de la societat, ha tingut en el seu camí a cinc directors com Àngel Lluís Ferrando, Jordi Miralles, Àngel Esteve, Esperanza Calabuig i en l’actualitat, José Antonio García. La irrupció de l’ensenyament de la dolçaina propicia l’aparició de grups i colles d’aquest instrument naixent així el Grup de Dolçainers d’Apolo presentat en societat en Rams de 1995 i que posteriorment modificaria el seu nom a l’actual de la Cordeta.

Una nova forma personal d’entendre la música festera sorgeix a principis d’aquesta dècada com és la realitzada per a boatos (1), cada vegada més aparatosos i nombrosos com ostentació d’un càrrec fester. Les primeres composicions corresponen a Gregorio Casasempere Gisbert com són Eclossió per a cor i percussió realitzat per a la capitania dels Almogàvers de 1989 i la més coneguda Al-ku-rray, ballet per a fustes, percussió, corda i cor per a la capitania dels Verds del any següent, mentre que Àngel Lluís Ferrando comença amb Sultanim, obra per a cor, metalls i percussió per a l’Alferes dels Cordoneros de 1991, realitzant a l’any següent per a la capitania de la mateixa filà Segâh, Ussak i Husseyni, inspirada en melodies turques. Aquestes músiques tenen el seu protagonisme sobre l’escenari del Calderón al març de 1994 en l’anomenat Nuevas estéticas para la música festera, on exclusivament en programa figuren obres de Casasempere Gisbert juntament amb el ballet d’Ana Calvo, Harmònica Alcoiana i Coral de Cambra El Trabajo, concert que es tradueix en una experiència única i excepcional que no té continuïtat en el si de la Vella.

En els concerts ja denominats de ‘exaltació de la música festera’, la línia de programació segueix sent l’establerta des de l’inici de Gregorio com a director com és l’audició de títols d’autors alcoians en exclusivitat, la qual cosa comporta a la repetició d’alguns títols recuperats com L’Entrà de la Kàbila Ben Kurda de Camilo Pérez Monllor si bé és cert que s’estrenen algunes obres com la de l’organista, ara de reconeguda fama internacional, Paco Amaya amb el pasdoble El Mayoral el 1991 (2) o el 1996 la marxa cristiana emblemàtica dels Gusmans Claus i corretges, obra d’Ángel Esteve i Vicente Sanoguera, encara que el rècord d’estrenes es cobreix el 1998 amb cinc títols: al citat anteriorment A les xiques d’Apolo, el segueixen el pasdoble Baix i contrabaix de Jaime Lloret Miralles, dedicat al seu oncle, el tuba Jaime Lloret Galiana, el recordat ‘Senyo Jaume’ que mor aquest any; Marxa berberisca, d’Ángel Esteve i Rafael Abad i les més recordades Lleó i Remi, d’Amando Blanquer (3) i Desperta’t Alcoi, de Gregorio Casasempere, encàrrec del Cercle Catòlic d’Obrers pel seu 125é aniversari per a la Processó dels Xiulitets. No podem oblidar tampoc que aquell 1988 la banda estrenava nous uniformes de moro per a acompanyar els Abencerrajes a les Entrades vespertines als sons de Uzúl el-msélmin.

Dos concerts monogràfics es celebren com són l’edició de 1994 dedicada a Amando Blanquer i la de 1997 a Camilo Pérez Monllor pel 50 aniversari de la seva mort on es rescata la marxa solemne El Salvador, realitzada en 1943 per als Xiulitets amb la aparició dels ‘botijonets’ a la plantilla de la percussió. El CD Diumenge de Rams consistent en enregistraments d’aquests concerts d’entre 1995 i 1998 amplia la discografia de la banda, així com els anteriors Firam, Firam!! juntament amb la Unió Musical d’Alcoi per l’Alferesia dels Alcodians de 1993; Las arenas del Serpis, compost de música taurina amb presència d’autors alcoians i el posterior La Música Vella al Palau de València, gravació en directe del concert fester del 7 de febrer de 1999 al Palau de la Música pel 25 aniversari de la Penya L’Enreixat de València. A aquests s’afegeixen la digitalització i recuperació dels primers enregistraments dels anys 60 encapçalada per Ecos del Levante Español, seguida d’Alcoy en fiestas i Ecos del Serpis.

Paco Payá, Ana Calvo i membres de La Vella, portada al ‘Ciudad’ el 22 de març de 1995 pel concert a L’Atzúvia

Els Abencerrajes també celebren càrrec en aquesta última dècada del segle XX. L’Alferecía de 1994 és encarnada en Paco Payá Martí on la banda interpreta excepcionalment (4) a l’Entrada Any d’Alferes de Blanquer. El 20 de març d’aquell any amb motiu d’aquest càrrec, es realiza un insòlit i inèdit concert al paratge de L’Atzúvia a Alcalà de la Jovada plantejat com una reivindicació del component àrab de la festa alcoiana on s’estrena Invocació de L’Atzúvia, obra de Gregorio Casasempere basada en textos de Jordi Botella recitats per Agustín Soler Bou i col·laboració de la coreògrafa Ana Calvo. A l’any següent, la Capitania és ostentada per Santiago Guillén Mataix amb la irrupció d’una inesperada nevada a la Segona Diana que obliga a suspendre-la.

Agustín González “Agustinet” (1966-1999) (Foto: Paco Grau)

Ressenyar la terrible pèrdua que suposa la mort de Rafael Casasempere Juan al febrer de 1995 per les seves inclassificables i revolucionàries aportacions a la música festera com, entre altres, les premiades La Casbha o Al-Azraq, sent homenatjat en el concert d’aquest any amb Mahayuba i la marxa cristiana avançada al seu temps Pelayo. Finalment, l’espai d’homenatges es completa amb la designació com a directors de l’Himne de Festes el 1993 a Eduard Terol i Botella i el 1998 a Ernesto Valor Calatayud juntament amb el nomenament de Socis de Mèrit a Copénico Pérez Romá, Ernesto Díez Vidal i Jaime Lloret Galiana el 1995 i la placa a Gilberto Colomina Pascual pels seus 50 anys com a músic el 1999, deixant per al final un dels successos més tristament inoblidables al febrer d’aquest mateix any com és la mort de l’atriler Agustín González Castro, l’entranyable ‘Agustinet’ als 33 anys, víctima d’una pneumònia. Una Primitiva commocionada la porta a recordar amb afecte tots els anys en el Dia dels Músics nomenant un abanderat cada any d’entre els membres de la banda per la seva veterania i/o dedicació a la banda, sent el primer d’ells el mateix Gilberto Colomina al que li segueix una ja llarga llista de músics que es pot consultar en aquesta mateixa pàgina.

***

(1) Al respecte, es pot consultar l’article d’Àngel Lluís Ferrando Els darrers anys de la música festera: retrobar i aportar, publicat a la Revista de Festes de Moros i Cristians de 2001.

(2) A tall de comentari i tal com es sol pensar, 1991 és l’any en què la banda estrena Amor-amar, de Camilo Sesto en versió per a marxa mora de José María Valls Satorres però no en Rams, sinó en un concert especial realitzat al Teatre Principal amb motiu del XVII Centenari del Martiri de Sant Jordi el diumenge 7 d’abril d’aquell any.

(3) Aquesta desconcertant obra de Blanquer és comentada per Jaume Jordi Ferrando en el Ciudad del 6 d’abril de 1998 en l’article Lleó i Remi, una marxa “bufa”?.

(4) Etiquetem l’adverbi de “excepcionalment” també a 1992 on s’interpreta Tarde de Abril a la Entrada de Moros d’aquell any.

APÈNDIXS: PLANTILLA DE LA BANDA AL CONCERT DE RAMS DE 1995

Estrena dels nous uniformes moros en 1998 (Foto: Arxiu CIM Apolo)

Flautí: Georgina Priego Sanoguera. Flautes: Ignacio Casasempere Miralles, Ana Molina Domínguez, Yolanda Calabuig Agulló, Carolina Blanco Mur i Patricia Pérez Galdón. Oboès: Copérnico Pérez Romá, Ernesto Díez Vidal i Palmira Aldeguer Mateos. Corno Anglès: Jordi Miralles Calabuig. Requints: Vicente Juan Sanoguera Rubio. Clarinets: Eduard Terol i Botella, Roberto Ortiz Barrachina, Antonio Priego Climent, Elías Vidal Escrivá, Jorge Vidal Escrivá, Irene Anduix Fuster, Esperanza Calabuig Agulló, Nuria Llauradó Candela, Ana Linares Pellicer, Jorge Juan Oltra Sirvent, Sara Tecles Romera, José Antonio García Casasempere i Lidia Aldeguer Mateos. Clarinet baix: Eduardo Terol Nadal. Saxo soprano: Zulima Verdú Rubio. Saxos Alts: Francisco Giménez Sisternes, Georgina Miralles Vañó i Julio García Casasempere. Saxos tenors: Emilio Bou Pastor, Pablo Martínez Blanes, Roberto Company Pons i Joaquín Gadea Oltra. Saxo Baríton: Eugenio Domínguez Mora. Fliscorns: Sergio Llinares Domínguez i Javier Pérez Valls. Trompetes: Ángel Esteve Escrivá, Sergio Molina Martínez, Javier Picó Pla, Vicente Benavent Quilis i Rubén Priego Sanoguera. Trompes: Juan Carlos Peris Hernández i Manuel Verdú Colomina. Trombons: Gilberto Colomina Pascual, Marcos Escoda Juan i Manuel González Lapeña. Bombardí: Héctor Barberá Valor. Tubes: Jaime Lloret Galiana, Vicente Ivorra Ortol, Vicente Pastor Vilaplana i Fernando Florencio Quilis. Contrabaix: Francisco Masiá Catalá i José Seguí Llácer. Violoncellos: María Ángeles Ferrando Carbonell i Remedios Ibáñez Alcaraz. Percussió: Mónica Abad Martínez, Jaime Aracil Pérez, Àngel Lluís Ferrando Morales, Jaume Jordi Ferrando Morales, Rubén Mullor Ponsoda, Jaime Gallego Ronda i David Yépez Sellés.

PROGRAMES DELS CONCERTS DE 1990-1999

1990, 8 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. L’ALFERIS (pasdoble, José Seva Cabrera) // GUZMÁN EL BUENO (marxa espanyola, Camilo Pérez Laporta) // L’ENTRÀ DE LA KÀBILA BEN KURDA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // EL TÍO COLAU (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín).

II. EL BEODO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // PITONES Y CAIRELES (marxa espanyola, Evaristo Pérez Monllor) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) // ALTRUÍSMO Y GRATITUD (pasdoble, José Carbonell García) // MAHAYUBA (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan).

III. ALEGRÍA JUDÍA (pasdoble, Vicente J. Sanoguera Rubio) // SEIS LLAMADAS PARA EL ALFÉREZ- MIQUEROS 87 (boato fester, Enrique Llácer Soler, Regolí) // BENIFAIRÓ DE VALLDIGNA (pasdoble, Luis Blanes Arques) // ALELUYA (marxa cristina, Amando Blanquer Ponsoda) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1991, 24 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. PELAYO (marxa cristiana, Rafael Casasempere Juan) // OBEIDA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // BURLESCA (pasdoble, Rafael Casasempere Juan) // AL-AZRAQ (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // ANA BEL (marxa mora, Enrique Llácer, Regolí).

II. L’ENTRÀ DELS NEGRES (marxa mora, Rafael Mullor Grau) **Premi XXI Festival Música Festera Alcoi** **1ª vegada**// SERPENTINES Y CONFETTI (pasdoble, José María Valls Satorres) **Premio VI Concurs Música Festera 1985 Ontinyent** **1ª vegada**// MOZÁRABES Y ALFARRASÍ (marxa cristiana, José María Valls Satorres) // EL MAYORAL (pasdoble, Francisco Amaya Martínez) **1ª vegada** // ALKURRAI (marxa mora, Gregorio Casasempere Gisbert) **Estrena**.

III. MUNTANYESOS DIANERS (pasdoble, Vicente J. Sanoguera Rubio) // ELDA (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // LA ROMANA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) **1ª vegada** // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1992, 12 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. KROUGER (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL POEMA DEL SULTÁN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // EL TITIRITERO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL CAZADOR (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // A LA MECA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer).

II. EL PETIT SOUET (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // BAIX LA FIGUERA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor ) // SUSPIROS DEL SERPIS (pasdoble, José Carbonell García) // ALTRUÍSMO Y GRATITUD (pasdoble, José Carbonell García) // LA CASHBA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan).

III. RAMÓN CASTAÑER (pasdoble, Eduardo Terol Nadal) **1ª vegada** // SÓC MARRAKESCH (marxa mora, José María Valls Satorres) // ALELUYA (marxa cristina, Amando Blanquer Ponsoda) // LA ROMANA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1993, 4 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. 1899 (pasdoble, José Seva Cabrera) // EL TURCO (pasdoble, Juan Cantó Francés) // A LA GUERRA (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL POEMA DEL SULTÁN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // VALENCIA-ALCOY (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // MI BARCELONA (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor).

II. AZIB DE MIDAR (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // MIRHAB (marxa, Evaristo Pérez Monllor) // L’ENTRÀ DE LA KÀBILA BEN KURDA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // EL CADÍ BEN IL SOU (marxa àrab, Camilo Pérez Monllor) // ALMA ESPAÑOLA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) // MORO DE GRANADA (marxa mora, Gonzalo Blanes).

1994, 27 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

AMANDO BLANQUER PONSODA. I. MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MARCHA HOMENAJE (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ELDA (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // ALCOY LLORA (marxa de processó, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

II. ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // LES NOCES DE LLIBERTAT (marxa, Amando Blanquer Ponsoda) // EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU  (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // LA ROMANA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1995, 9 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

El Rams de 1995, any de Capitania, va ser l’estrena dels dolçainers, llavors d’Apolo

I. VALENCIA-ALCOY (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín) // GOYA (pasdoble, Gonzalo Barrachina Sellés) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) // MORO DE GRANADA (marxa mora, Gonzalo Blanes) // EL CAPITÁN (pasdoble, Camilo Pérez Laporta).

II. JULÍN PÉREZ (pasdoble, Copérnico Pérez Romá) // PELAYO (marxa cristiana, Rafael Casasempere Juan) // MAHAYUBA  (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // UN MOBLE MÉS (pas moro, Julio Laporta Hellín) // PAS ALS MASEROS (marxa cristiana, José María Valls Satorres) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1996, 31 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. GOYA (pasdoble, Gonzalo Barrachina Sellés) // L’ENTRÀ DE LA KÀBILA BEN KURDA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // ALMA ANDALUZA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // MORO DE GRANADA (marxa mora, Gonzalo Blanes) // REMIGIET (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín) // UN MOBLE MÉS (pas moro, Julio Laporta Hellín).

II. YOLANDA CALABUIG (pasdoble, Eduardo Terol Nadal) **1ª vegada** // CLAUS I CORRETGES (marxa cristiana, Vicente J. Sanoguera Rubio i Àngel Esteve Escrivà) **1ª vegada** // CHORDIET (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) // MAHAYUBA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1997, 23 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

CAMILO PÉREZ MONLLOR. I. PARE I FILL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor) // LA ALHAMBRA (marxa mora, Camilo Pérez Laporta) // 24 DE SEPTIEMBRE DE 1810 (marxa, Camilo Pérez Monllor) // EL SALVADOR (marxa de processó, Camilo Pérez Monllor) // ALMA ESPAÑOLA (pasdoble,  Camilo Pérez Monllor) // EL K’SAR EL YEDID (pasdoble,  Camilo Pérez Monllor) // BAIX LA FIGUERA (marxa mora,  Camilo Pérez Monllor).

II. DEPORTIVO ALCOYANO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL TÍO COLAU (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor) // FLECHAS NAVALES (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL CADI BEN-IL-SOU (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // ALMA ANDALUZA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // L’ENTRÀ DE LA KÀBILA BEN KURDA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).

1998, 5 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. MICALET SOU (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // MIRHAB (marxa, Evaristo Pérez Monllor) // MORO DE GRANADA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer) // MI BARCELONA  (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // L’ENTRÀ DE LA KÀBILA BEN KURDA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).

II. BAIX I CONTRABAIX (pasdoble, Jaime Lloret Miralles) **1ª vegada** // MARCHA BERBERISCA (marxa mora, Rafael Abad Vilaplana i Àngel Esteve Escrivà) **1ª vegada** // A LES XIQUES D’APOLO (pasdoble, Eduardo Terol Nadal) // DEHU DE VETHA (marxa mora, Copérnico Pérez Romá) // DESPERTA’T ALCOI (pasdoble, Gregorio Casasempere Gisbert).

III. MAHAYUBA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // LLEÓ I REMI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) **1ª vegada** // TINO HERRERA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) **1ª vegada** // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1999, 28 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. A LA GUERRA (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // FONTINENS (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // LA DESPEDIDA DE ABU-ABDALÀ (poema simfònic, Gonzalo Blanes Colomer) // GOAL (pasdoble, Gonzalo Blanes Colomer) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor) // REMIGIET (pasdoble, Julio Laporta Hellín)  // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor).

II. DESPERTA’T ALCOI (pasdoble, Gregorio Casasempere Gisbert) // BOABDIL ABATIDO (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan) // PATRICIA PÉREZ GALDÓN (pasdoble, Eduardo Terol Nadal) // NO HO FARÉ MÉS (marxa mora, Vicente Catalá Pérez) // L’AMBAIXADOR CRISTIÀ (marxa cristiana, Rafael Mullor Grau) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

L’Escola de Música “Amando Blanquer” arranca el curso 2019/20

El nuevo curso arranca con un total de 115 alumnos aumentando las matrículas en un 10%

Ensayo de la Banda Juvenil de La Primitiva

JAGC. Desde el pasado 1 de octubre, la Escuela de Música “Amando Blanquer” se encuentra inmersa en el curso 2019/20. Al igual que sucedió en el curso anterior, las matrículas han aumentado en casi un 10%: de los 106 alumnos, se ha pasado a 115 alumnos.

Si bien la mayor parte de matrículas se han registrado durante los meses de junio, julio y septiembre, el mes de octubre ha contado con tres altas nuevas. Instrumentos como piano, percusión, clarinete o saxofón concentran la mayor parte de matrículas en instrumentos.

Las cifras han hecho que el curso de 3º de Lenguaje Musical cuente con dos grupos: uno para adultos, y otro para los más pequeños. Hasta el momento, esta circunstancia solo se daba en los grupos de 1º y 2º. También la Banda Juvenil cuenta con más miembros en su plantilla, tal y como puede verse en la plantilla de trompetistas o percusionistas. A esto hay que sumar que, en diciembre, nuevos alumnos realizaran las pruebas extraordinarias para poder formar parte de la plantilla de la Corporación Musical Primitiva.

Aunque el curso ya esté iniciado, la Escuela sigue acogiendo nuevas matrículas. En caso de estar interesados, durante las tardes de los lunes y de los miércoles puede solicitarse información al respecto.

 

 

La Societat Musical L’Aliança de la Torre de les Maçanes arriba al seu centenari

L’1 de novembre, dia central de les celebracions del centenari amb la recuperació d’un pasodoble de Casa Ridaura

PMB. Després de tot un any ple de celebracions, la Societat Musical L’Aliança de la Torre de les Maçanes va arribar al seu dia central, l’1 de novembre, en què va recordar el dia de la seua refundació després d’haver estat dissolta en 1898. Reorganitzada per Antonio Casa Ridaura el ‘Tío Piula’, homenatjat en el passat concert d’intercanvi amb la Primitiva, tan sols comptava amb uns vint músics, component el primer pasdoble que la banda interpretaria El número uno que s’ha pogut reconstruir recentment i que possiblement fa referència a la numeració d’un llistat de peces. Aquest pasdoble va sonar novament pels carrers del municipi per a continuació celebrar una missa al cementeri en homenatge als músics difunts on la banda dirigida per Jordi Monllor Oltra va interpretar la Misa en Do de Juan Cantó Francés comptant amb la participació del tenor Miguel Valois Raga. Felicitem a la banda novament en el seu centenari i compartim i agraïm el vídeo que ens facilita per a il·lustrar aquesta notícia.