Repàs de Rams (anys 90): Aquell selecte club anglès

PELAYO, marxa cristiana de Rafael Casasempere Juan. Interpretat en les edicions dels concerts de Diumenge de Rams de 1985, 1991, 1995 i 2012 . (Audio: Concert  Rams 2012-Audioart-)

Anys 80

Pablo Martínez. Definitivament els nous temps van transformant la Societat Apolo iniciant-se físicament amb l’obertura de la nova seu social al carrer La Cordeta on una sèrie d’actes es celebren el cap de setmana del 6 al 8 d’abril del 1990 per a celebrar aquesta inauguració coincidint amb l’edició del concert de Rams. A les 20 h. del divendres 6, una cercavila des de l’antiga i provisional seu de l’Iris a la Plaça d’Espanya fins a les noves dependències anant per Sant Nicolau als sons de Musical Apolo de Blanquer, entrant pels jardins i escoltant els parlaments d’Ángel Asunción Rubio, president de la FSMCV; Julio Cornelio Richart Martínez, primer tro dels Abencerrajes i Francisco Blanes Gisbert, president d’Apolo, seguit d’una benedicció pel Rector de Sant Maure i Sant Francesc, Salvador Giménez Valls i després d’una entronització de la imatge de Santa Cecília a la capella. El dissabte 7 es realitza un assaig general amb presència de públic del concert de Rams del dia següent (una tradició que des dels anys 60 es realitza en homenatge als socis i encara no havíem ressenyat açí) per al dia següent celebrar el primer concert de Rams dels 90. En aquesta edició s’estrenen dues obres de músics ‘de la casa’ Alegria judía de Vicente Juan Sanoguera Rubio i Seis llamadas para el Alférez Moro d’Enrique Llácer ‘Regolí’, sent també homenatjats pels seus 50 anys a la banda Ángel García Pérez, saxo baríton i Juan Rubio Gil, requint, i en homenatge al capità de la Filà Verds s’interpreta fora de programa El capitán de Camilo Pérez Laporta.

Segons llarga entrevista al president d’Apolo, Francisco Blanes, publicada al Ciudad del 7 d’abril de 1990, l’edifici d’Apolo consta de planta baixa, entresòl i dos pisos amb una superfície total de 1.750 m2 més 1.200 m2 de jardins. Les obres duren uns vuit mesos, en dues etapes i la inversió inicial de la societat s’estima en uns cent milions de pessetes (sobre 600.000 euros). En un inici, la distribució de les dependències són la planta baixa per a cafeteria i un entresòl per a activitats recreatives; un primer pis on es troba la filà Abencerrajes amb una decoració que intenta evocar un casino de principis de segle i un segon pis destinat a saló d’assajos per a la banda. El pas del temps amb els canvis socials coneguts han anat variant les utilitats d’aquestes instal·lacions en un edifici que actualment segueixen pagant els socis músics després de la ruptura amb els Abencerrajes en 2014.

“Encara recorde quan vaig vindre a Apolo on no hi havia ninguna dona. Açò era el més paregut a un club anglès”, repeteix sovint Gregorio Casasempere en els assajos i és que un major percentatge de dones es va integrant a la plantilla de la banda fins al punt que s’instaura des d’aquest any 1990 el ‘Dinar de les Xiques de Apolo’ en que part de l’elenc femení de la banda de llavors com Esperanza Calabuig, Georgina Miralles, Reme Ibáñez, Sara Tecles, Irene Pérez, Zulima Verdú o la prematurament difunta Ana Linares decideixen menjar totes juntes el Dia dels Musics davant d’una banda encara majoritàriament de components masculins. Aquest dinar sorgeix de forma inesperada i improvisada, i en companyia d’un educant menor d’edat que també assisteix per instint maternal de les xiques, consolidant-se així la figura de la “mascota”. Tres anys després del primer dinar, tenen la idea de guardonar a companys masculins de la banda amb uns premis amb forma d’ou: el d’or, plata i bronze, reconeixent al més bonic, al que millor es porta amb les xiques i al que més “emprenya”, respectivament. Aquest simpàtic acte té el seu reflex musical a la composició del pasdoble d’Eduardo Terol Nadal (Alcoi, 1923) A les xiques d’Apolo estrenat a Rams de 1998, el qual dedicaria peces a altres dones de la banda com Patricia Pérez Galdón, Nuria Yépez o Yolanda Calabuig.

L’edifici alberga també la nova ‘Escola de Música’ d’Apolo que és reconeguda i homologada per la Generalitat Valenciana en 1995 impartint un total de tretze assignatures amb un reconegut professorat. L’Escola que a l’abril de 2001 decideix canviar el seu nom al de ‘Escola de Música Amando Blanquer Ponsoda’ pel 125é aniversari de la societat, ha tingut en el seu camí a cinc directors com Àngel Lluís Ferrando, Jordi Miralles, Àngel Esteve, Esperanza Calabuig i en l’actualitat, José Antonio García. La irrupció de l’ensenyament de la dolçaina propicia l’aparició de grups i colles d’aquest instrument naixent així el Grup de Dolçainers d’Apolo presentat en societat en Rams de 1995 i que posteriorment modificaria el seu nom a l’actual de la Cordeta.

Una nova forma personal d’entendre la música festera sorgeix a principis d’aquesta dècada com és la realitzada per a boatos (1), cada vegada més aparatosos i nombrosos com ostentació d’un càrrec fester. Les primeres composicions corresponen a Gregorio Casasempere Gisbert com són Eclossió per a cor i percussió realitzat per a la capitania dels Almogàvers de 1989 i la més coneguda Al-ku-rray, ballet per a fustes, percussió, corda i cor per a la capitania dels Verds del any següent, mentre que Àngel Lluís Ferrando comença amb Sultanim, obra per a cor, metalls i percussió per a l’Alferes dels Cordoneros de 1991, realitzant a l’any següent per a la capitania de la mateixa filà Segâh, Ussak i Husseyni, inspirada en melodies turques. Aquestes músiques tenen el seu protagonisme sobre l’escenari del Calderón al març de 1994 en l’anomenat Nuevas estéticas para la música festera, on exclusivament en programa figuren obres de Casasempere Gisbert juntament amb el ballet d’Ana Calvo, Harmònica Alcoiana i Coral de Cambra El Trabajo, concert que es tradueix en una experiència única i excepcional que no té continuïtat en el si de la Vella.

En els concerts ja denominats de ‘exaltació de la música festera’, la línia de programació segueix sent l’establerta des de l’inici de Gregorio com a director com és l’audició de títols d’autors alcoians en exclusivitat, la qual cosa comporta a la repetició d’alguns títols recuperats com L’Entrà de la Kàbila Ben Kurda de Camilo Pérez Monllor si bé és cert que s’estrenen algunes obres com la de l’organista, ara de reconeguda fama internacional, Paco Amaya amb el pasdoble El Mayoral el 1991 (2) o el 1996 la marxa cristiana emblemàtica dels Gusmans Claus i corretges, obra d’Ángel Esteve i Vicente Sanoguera, encara que el rècord d’estrenes es cobreix el 1998 amb cinc títols: al citat anteriorment A les xiques d’Apolo, el segueixen el pasdoble Baix i contrabaix de Jaime Lloret Miralles, dedicat al seu oncle, el tuba Jaime Lloret Galiana, el recordat ‘Senyo Jaume’ que mor aquest any; Marxa berberisca, d’Ángel Esteve i Rafael Abad i les més recordades Lleó i Remi, d’Amando Blanquer (3) i Desperta’t Alcoi, de Gregorio Casasempere, encàrrec del Cercle Catòlic d’Obrers pel seu 125é aniversari per a la Processó dels Xiulitets. No podem oblidar tampoc que aquell 1988 la banda estrenava nous uniformes de moro per a acompanyar els Abencerrajes a les Entrades vespertines als sons de Uzúl el-msélmin.

Dos concerts monogràfics es celebren com són l’edició de 1994 dedicada a Amando Blanquer i la de 1997 a Camilo Pérez Monllor pel 50 aniversari de la seva mort on es rescata la marxa solemne El Salvador, realitzada en 1943 per als Xiulitets amb la aparició dels ‘botijonets’ a la plantilla de la percussió. El CD Diumenge de Rams consistent en enregistraments d’aquests concerts d’entre 1995 i 1998 amplia la discografia de la banda, així com els anteriors Firam, Firam!! juntament amb la Unió Musical d’Alcoi per l’Alferesia dels Alcodians de 1993; Las arenas del Serpis, compost de música taurina amb presència d’autors alcoians i el posterior La Música Vella al Palau de València, gravació en directe del concert fester del 7 de febrer de 1999 al Palau de la Música pel 25 aniversari de la Penya L’Enreixat de València. A aquests s’afegeixen la digitalització i recuperació dels primers enregistraments dels anys 60 encapçalada per Ecos del Levante Español, seguida d’Alcoy en fiestas i Ecos del Serpis.

Els Abencerrajes també celebren càrrec en aquesta última dècada del segle XX. L’Alferecía de 1994 és encarnada en Paco Payá Martí on la banda interpreta excepcionalment (4) a l’Entrada Any d’Alferes de Blanquer. El 20 de març d’aquell any amb motiu d’aquest càrrec, es realiza un insòlit i inèdit concert al paratge de L’Atzúvia a Alcalà de la Jovada plantejat com una reivindicació del component àrab de la festa alcoiana on s’estrena Invocació de L’Atzúvia, obra de Gregorio Casasempere basada en textos de Jordi Botella recitats per Agustín Soler Bou i col·laboració de la coreògrafa Ana Calvo. A l’any següent, la Capitania és ostentada per Santiago Guillén Mataix amb la irrupció d’una inesperada nevada a la Segona Diana que obliga a suspendre-la.

Ressenyar la terrible pèrdua que suposa la mort de Rafael Casasempere Juan al febrer de 1995 per les seves inclassificables i revolucionàries aportacions a la música festera com, entre altres, les premiades La Casbha o Al-Azraq, sent homenatjat en el concert d’aquest any amb Mahayuba i la marxa cristiana avançada al seu temps Pelayo. Finalment, l’espai d’homenatges es completa amb la designació com a directors de l’Himne de Festes el 1993 a Eduard Terol i Botella i el 1998 a Ernesto Valor Calatayud juntament amb el nomenament de Socis de Mèrit a Copénico Pérez Romá, Ernesto Díez Vidal i Jaime Lloret Galiana el 1995 i la placa a Gilberto Colomina Pascual pels seus 50 anys com a músic el 1999, deixant per al final un dels successos més tristament inoblidables al febrer d’aquest mateix any com és la mort de l’atriler Agustín González Castro, l’entranyable ‘Agustinet’ als 33 anys, víctima d’una pneumònia. Una Primitiva commocionada la porta a recordar amb afecte tots els anys en el Dia dels Músics nomenant un abanderat cada any d’entre els membres de la banda per la seva veterania i/o dedicació a la banda, sent el primer d’ells el mateix Gilberto Colomina al que li segueix una ja llarga llista de músics que es pot consultar en aquesta mateixa pàgina.

***

(1) Al respecte, es pot consultar l’article d’Àngel Lluís Ferrando Els darrers anys de la música festera: retrobar i aportar, publicat a la Revista de Festes de Moros i Cristians de 2001.

(2) A tall de comentari i tal com es sol pensar, 1991 és l’any en què la banda estrena Amor-amar, de Camilo Sesto en versió per a marxa mora de José María Valls Satorres però no en Rams, sinó en un concert especial realitzat al Teatre Principal amb motiu del XVII Centenari del Martiri de Sant Jordi el diumenge 7 d’abril d’aquell any.

(3) Aquesta desconcertant obra de Blanquer és comentada per Jaume Jordi Ferrando en el Ciudad del 6 d’abril de 1998 en l’article Lleó i Remi, una marxa “bufa”?.

(4) Etiquetem l’adverbi de “excepcionalment” també a 1992 on s’interpreta Tarde de Abril a la Entrada de Moros d’aquell any.

APÈNDIXS: PLANTILLA DE LA BANDA AL CONCERT DE RAMS DE 1995

Flautí: Georgina Priego Sanoguera. Flautes: Ignacio Casasempere Miralles, Ana Molina Domínguez, Yolanda Calabuig Agulló, Carolina Blanco Mur i Patricia Pérez Galdón. Oboès: Copérnico Pérez Romá, Ernesto Díez Vidal i Palmira Aldeguer Mateos. Corno Anglès: Jordi Miralles Calabuig. Requints: Vicente Juan Sanoguera Rubio. Clarinets: Eduard Terol i Botella, Roberto Ortiz Barrachina, Antonio Priego Climent, Elías Vidal Escrivá, Jorge Vidal Escrivá, Irene Anduix Fuster, Esperanza Calabuig Agulló, Nuria Llauradó Candela, Ana Linares Pellicer, Jorge Juan Oltra Sirvent, Sara Tecles Romera, José Antonio García Casasempere i Lidia Aldeguer Mateos. Clarinet baix: Eduardo Terol Nadal. Saxo soprano: Zulima Verdú Rubio. Saxos Alts: Francisco Giménez Sisternes, Georgina Miralles Vañó i Julio García Casasempere. Saxos tenors: Emilio Bou Pastor, Pablo Martínez Blanes, Roberto Company Pons i Joaquín Gadea Oltra. Saxo Baríton: Eugenio Domínguez Mora. Fliscorns: Sergio Llinares Domínguez i Javier Pérez Valls. Trompetes: Ángel Esteve Escrivá, Sergio Molina Martínez, Javier Picó Pla, Vicente Benavent Quilis i Rubén Priego Sanoguera. Trompes: Juan Carlos Peris Hernández i Manuel Verdú Colomina. Trombons: Gilberto Colomina Pascual, Marcos Escoda Juan i Manuel González Lapeña. Bombardí: Héctor Barberá Valor. Tubes: Jaime Lloret Galiana, Vicente Ivorra Ortol, Vicente Pastor Vilaplana i Fernando Florencio Quilis. Contrabaix: Francisco Masiá Catalá i José Seguí Llácer. Violoncellos: María Ángeles Ferrando Carbonell i Remedios Ibáñez Alcaraz. Percussió: Mónica Abad Martínez, Jaime Aracil Pérez, Àngel Lluís Ferrando Morales, Jaume Jordi Ferrando Morales, Rubén Mullor Ponsoda, Jaime Gallego Ronda i David Yépez Sellés.

PROGRAMES DELS CONCERTS DE 1990-1999

1990, 8 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. L’ALFERIS (pasdoble, José Seva Cabrera) // GUZMÁN EL BUENO (marxa espanyola, Camilo Pérez Laporta) // L’ENTRÀ DE LA KÀBILA BEN KURDA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // EL TÍO COLAU (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín).

II. EL BEODO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // PITONES Y CAIRELES (marxa espanyola, Evaristo Pérez Monllor) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) // ALTRUÍSMO Y GRATITUD (pasdoble, José Carbonell García) // MAHAYUBA (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan).

III. ALEGRÍA JUDÍA (pasdoble, Vicente J. Sanoguera Rubio) // SEIS LLAMADAS PARA EL ALFÉREZ- MIQUEROS 87 (boato fester, Enrique Llácer Soler, Regolí) // BENIFAIRÓ DE VALLDIGNA (pasdoble, Luis Blanes Arques) // ALELUYA (marxa cristina, Amando Blanquer Ponsoda) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1991, 24 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. PELAYO (marxa cristiana, Rafael Casasempere Juan) // OBEIDA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // BURLESCA (pasdoble, Rafael Casasempere Juan) // AL-AZRAQ (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // ANA BEL (marxa mora, Enrique Llácer, Regolí).

II. L’ENTRÀ DELS NEGRES (marxa mora, Rafael Mullor Grau) **Premi XXI Festival Música Festera Alcoi** **1ª vegada**// SERPENTINES Y CONFETTI (pasdoble, José María Valls Satorres) **Premio VI Concurs Música Festera 1985 Ontinyent** **1ª vegada**// MOZÁRABES Y ALFARRASÍ (marxa cristiana, José María Valls Satorres) // EL MAYORAL (pasdoble, Francisco Amaya Martínez) **1ª vegada** // ALKURRAI (marxa mora, Gregorio Casasempere Gisbert) **Estrena**.

III. MUNTANYESOS DIANERS (pasdoble, Vicente J. Sanoguera Rubio) // ELDA (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // LA ROMANA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) **1ª vegada** // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1992, 12 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. KROUGER (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL POEMA DEL SULTÁN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // EL TITIRITERO (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL CAZADOR (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // A LA MECA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer).

II. EL PETIT SOUET (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // BAIX LA FIGUERA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor ) // SUSPIROS DEL SERPIS (pasdoble, José Carbonell García) // ALTRUÍSMO Y GRATITUD (pasdoble, José Carbonell García) // LA CASHBA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan).

III. RAMÓN CASTAÑER (pasdoble, Eduardo Terol Nadal) **1ª vegada** // SÓC MARRAKESCH (marxa mora, José María Valls Satorres) // ALELUYA (marxa cristina, Amando Blanquer Ponsoda) // LA ROMANA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1993, 4 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. 1899 (pasdoble, José Seva Cabrera) // EL TURCO (pasdoble, Juan Cantó Francés) // A LA GUERRA (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // EL POEMA DEL SULTÁN (marxa àrab, Camilo Pérez Laporta) // VALENCIA-ALCOY (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // MI BARCELONA (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor).

II. AZIB DE MIDAR (pasdoble, Evaristo Pérez Monllor) // MIRHAB (marxa, Evaristo Pérez Monllor) // L’ENTRÀ DE LA KÀBILA BEN KURDA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // EL CADÍ BEN IL SOU (marxa àrab, Camilo Pérez Monllor) // ALMA ESPAÑOLA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) // MORO DE GRANADA (marxa mora, Gonzalo Blanes).

1994, 27 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

AMANDO BLANQUER PONSODA. I. MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MARCHA HOMENAJE (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ELDA (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // ALCOY LLORA (marxa de processó, Amando Blanquer Ponsoda) // L’AMBAIXADOR (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

II. ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // LES NOCES DE LLIBERTAT (marxa, Amando Blanquer Ponsoda) // EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU  (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // EL SOMNI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // LA ROMANA (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // ALELUYA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1995, 9 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. VALENCIA-ALCOY (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín) // GOYA (pasdoble, Gonzalo Barrachina Sellés) // ABENCERRAJES Y ZEGRÍES (marxa mora, Gonzalo Blanes) // MORO DE GRANADA (marxa mora, Gonzalo Blanes) // EL CAPITÁN (pasdoble, Camilo Pérez Laporta).

II. JULÍN PÉREZ (pasdoble, Copérnico Pérez Romá) // PELAYO (marxa cristiana, Rafael Casasempere Juan) // MAHAYUBA  (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // UN MOBLE MÉS (pas moro, Julio Laporta Hellín) // PAS ALS MASEROS (marxa cristiana, José María Valls Satorres) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1996, 31 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. GOYA (pasdoble, Gonzalo Barrachina Sellés) // L’ENTRÀ DE LA KÀBILA BEN KURDA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // ALMA ANDALUZA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // MORO DE GRANADA (marxa mora, Gonzalo Blanes) // REMIGIET (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // EL DESGAVELLAT (kake-paso, Julio Laporta Hellín) // UN MOBLE MÉS (pas moro, Julio Laporta Hellín).

II. YOLANDA CALABUIG (pasdoble, Eduardo Terol Nadal) **1ª vegada** // CLAUS I CORRETGES (marxa cristiana, Vicente J. Sanoguera Rubio i Àngel Esteve Escrivà) **1ª vegada** // CHORDIET (pasdoble, Gregorio Casasempere Juan) // MAHAYUBA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // SALMO (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) // ANY D’ALFERES (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1997, 23 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

CAMILO PÉREZ MONLLOR. I. PARE I FILL (pasdoble, Camilo Pérez Laporta i Camilo Pérez Monllor) // LA ALHAMBRA (marxa mora, Camilo Pérez Laporta) // 24 DE SEPTIEMBRE DE 1810 (marxa, Camilo Pérez Monllor) // EL SALVADOR (marxa de processó, Camilo Pérez Monllor) // ALMA ESPAÑOLA (pasdoble,  Camilo Pérez Monllor) // EL K’SAR EL YEDID (pasdoble,  Camilo Pérez Monllor) // BAIX LA FIGUERA (marxa mora,  Camilo Pérez Monllor).

II. DEPORTIVO ALCOYANO (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL TÍO COLAU (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor) // FLECHAS NAVALES (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // EL CADI BEN-IL-SOU (marxa mora, Camilo Pérez Monllor) // ALMA ANDALUZA (pasdoble, Camilo Pérez Monllor) // L’ENTRÀ DE LA KÀBILA BEN KURDA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).

1998, 5 d’abril, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. MICALET SOU (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // MIRHAB (marxa, Evaristo Pérez Monllor) // MORO DE GRANADA (marxa mora, Gonzalo Blanes Colomer) // MI BARCELONA  (pasdoble, Julio Laporta Hellín) // L’ENTRÀ DE LA KÀBILA BEN KURDA (marxa mora, Camilo Pérez Monllor).

II. BAIX I CONTRABAIX (pasdoble, Jaime Lloret Miralles) **1ª vegada** // MARCHA BERBERISCA (marxa mora, Rafael Abad Vilaplana i Àngel Esteve Escrivà) **1ª vegada** // A LES XIQUES D’APOLO (pasdoble, Eduardo Terol Nadal) // DEHU DE VETHA (marxa mora, Copérnico Pérez Romá) // DESPERTA’T ALCOI (pasdoble, Gregorio Casasempere Gisbert).

III. MAHAYUBA (marxa mora, Rafael Casasempere Juan) // MUSICAL APOLO (pasdoble, Amando Blanquer Ponsoda) // LLEÓ I REMI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) **1ª vegada** // TINO HERRERA (marxa cristiana, Amando Blanquer Ponsoda) **1ª vegada** // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).

1999, 28 de març, Teatre Calderón. Director: Gregorio Casasempere Gisbert

I. A LA GUERRA (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // FONTINENS (pasdoble, Camilo Pérez Laporta) // LA DESPEDIDA DE ABU-ABDALÀ (poema simfònic, Gonzalo Blanes Colomer) // GOAL (pasdoble, Gonzalo Blanes Colomer) // GENNA AL ARIFF (marxa àrab d’Evaristo Pérez Monllor) // REMIGIET (pasdoble, Julio Laporta Hellín)  // MOROS I CRISTIANS (marxa de festa, Camilo Pérez Monllor).

II. DESPERTA’T ALCOI (pasdoble, Gregorio Casasempere Gisbert) // BOABDIL ABATIDO (marxa àrab, Rafael Casasempere Juan) // PATRICIA PÉREZ GALDÓN (pasdoble, Eduardo Terol Nadal) // NO HO FARÉ MÉS (marxa mora, Vicente Catalá Pérez) // L’AMBAIXADOR CRISTIÀ (marxa cristiana, Rafael Mullor Grau) // MARXA DEL CENTENARI (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda) // TARDE DE ABRIL (marxa mora, Amando Blanquer Ponsoda).