La Festa haurà d’esperar

Es confirma l’ajornament de les Festes de Sant Jordi fins que hi hagi garantia sanitària

Amb “Rictus”, banda sonora del Capità Almogàver 2017 (Foto: Dulce Santonja-Arxiu: CIM Apolo)

PMB. Després de les suspensions de les Falles valencianes i les Fogueres alacantines, li ha tocat el torn a les Festes de Moros i Cristians alcoianes. Passades unes setmanes de l’anterior compareixença on es va anunciar l’ajornament cautelar anunciat per l’alcalde Antonio Francés i el president de l’Associació de Sant Jordi, Juan José Olcina, ha estat en el matí de dijous 14 de maig quan s’ha confirmat la cancelació de la Festa fins al 2021, sempre que ho permetin les autoritats sanitàries.

A la crisi sanitària se li suma ara la crisi econòmica en què es veurà abocat el món laboral que gira al voltant de la Festa on es troben les bandes de música. Les societats musicals deixaran de percebre sobre cinc milions d’euros després de la sensata decisió de supresió de festes patronales al llarg de la Comunitat Valenciana, tal com anunciava la FSMCV. D’altra banda, el president ha tingut unes paraules de record als morts pel Covid-19 i a tots els càrrecs que enguany haurien fet realitat tot el seu projecte i treball. Per part de La Primitiva, la banda tenia contracte amb tres filaes de càrrec a banda de comptar amb la direcció de l’Himne a càrrec de Àngel Lluís Ferrando i l’estrena com a Ambaixador Moro del tresorer i trombonista Óscar Martínez. Als dos els donem molts ànims per a les properes festes independentment de la data en que es celebren.

El curtmetratge “Lin” és finalment guardonat

La gala de premis es retransmetrà per Instagram el proper diumenge

PMB. El curtmetratge Lin, produït pel Taller de Cinema del Col·legi José Arnauda d’Alcoi i coordinat pel mestre Jorge Hinojosa, amb l’equip compost per Mireia Arroyo, Jordi Barrachina, Anna Bernat i direcció del nostre company Jordi Paredes, del qual vam informar fa unes setmanes, ha rebut el Premi del Públic de la secció oficial de la Mice Film Festival a València en el grup d’alumnes de 2º i 3º d’ESO.

Aquest event, enfocat a alumnes en procés d’aprenentatge en entorns educatius,  ofereix una versió lliure i actual del famós conte dels germans Grim El flautista de Hamelín que compta també amb la col·laboració d’Óscar Martínez com a actor secundari. La gala de premis es retransmetrà a traves d’Instagram el diumenge 17 de maig (@festivalmice)

Dramàtica situació per a les bandes de música

Declarades Bé d’Interés Cultural, la FSMCV defensa que les seues Societats Musicals estiguen emparades sota la protecció de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià.

FSMCV. La Federació de Societats Musicals de la Comunitat València (FSMCV), entitat que representa a 557 societats musicals amb més de 600 centres educatius repartits per tot el territori de la Comunitat Valenciana, ha taxat en més de 5 milions d’euros les pèrdues econòmiques patides entre els mesos de març i maig com a conseqüència de la greu crisi produïda pel Covid-19. Aquest col·lectiu, que agrupa a més de 1.100 bandes de música, 200 orquestres de cambra i simfòniques, 200 corals, 5.300 professors, 50.000 músics, 60.000 alumnes i més de 200.000 socis, es troba en greu risc de supervivència. Per això, la FSCMV ha presentat una sol·licitud d’ajuda a Generalitat Valenciana, Diputacions i Ajuntaments pregant que s’atenga amb caràcter d’urgència.

Les societats musicals de la Comunitat Valenciana han vist afectades les seues agendes de manera dramàtica. La paralització de les activitats culturals ha arribat en un moment de gran concentració d’actes, com és el cas dels concerts i actes festius programats des de les Falles, la Magdalena, les Fogueres de Sant Joan, Setmana Santa, festivitat de Sant Vicent, Comunions, Corpus, la Trilogia festera dels Moros i Cristians d’Alcoi, i multitud de festes locals repartides per tota la Comunitat Valenciana. A aquesta situació s’uneix la impossibilitat de realitzar assajos amb les diferents unitats artístiques i la deriva que pot resultar respecte a la permanència dels directors artístics de les bandes i altres unitats artístiques, amb una pèrdua d’ocupació i cultura irreparables.

A més, les Escoles de Música també es troben en una delicada situació. Malgrat un grandíssim esforç per part del col·lectiu per a adaptar-se a mètodes d’ensenyament a distància, s’estima que a data actual ja s’ha perdut més d’un 10% de l’alumnat. “El mal que aquesta situació d’emergència està infligint a l’ensenyament musical no té comparació ni precedent històric en la llarga trajectòria de les Societats Musicals, moltes d’elles ja centenàries i fins i tot bicentenaries”, comenta Daniela González, Presidenta de FSMCV. Com a conseqüència, el futur a curt termini de les Escoles de Música està amenaçat. La FSMCV estima una més que possible pèrdua d’entre el 30% i el 40% de l’alumnat per al curs escolar 2020-2021, el que es traduiria en la falta de viabilitat de la majoria d’elles.

Cal recordar que les societats musicals van ser declarades Bé d’Interés Cultural Immaterial en 2018 (Decret 68/2018, de 25 de maig). La Llei de Patrimoni Cultural Valencià preceptua, a més, el deure dels poders públics de vetlar per la preservació d’aquells béns que hagen sigut objecte de la màxima protecció com a Béns d’Interés Cultural. “Sense cap dubte és ara quan realment s’ha de demostrar la vertadera aplicació pràctica d’aquesta transcendental declaració institucional del fenomen per excel·lència de tots els valencians, la música i les seues bandes”, defensa Daniela. “La Generalitat, les Diputacions i els Ajuntaments en les poblacions que alberguen Societats Musicals portadores de l’essència del BIC, han d’actuar immediatament, a l’uníson i simultàniament, establint el pla d’ajudes extraordinàries que siguen necessàries que procuren la pervivència de les nostres 557 Societats Musicals i les seues més de 600 centres educatius”, conclou la Presidenta.

Va passar… el 21 d’abril de 1929

Els membres d’un jurat ens aprofiten per a parlar del Certamen de Bandes que es realitzava la vespra del Dia de Les Entrades

D’esquerra a dreta: Gonzalo Blanes, Camilo Pérez Monllor, Alfredo Javaloyes i Rafael Casasempere (Fototeca Arxiu Municipal Alcoi)

Pablo Martínez. Tal com es pot contemplar a la foto, un jurat d’excepció el que va tindre el Certamen Musical de Bandes que es tenia per costum celebrar el Dia dels Músics a les tres de la tarda. En la seva edició de 1929, el concurs es va celebrar a la plaça de bous, reconeixent als membres de jurat: Gonzalo Blanes, Camilo Pérez Monllor, Alfredo Javaloyes (autor del pasdoble El abanico) i el pianista Rafael Casasempere Moltó, avi de l’actual Gregorio Casasempere Gisbert.
Camilo Pérez Monllor havia estat recentment designat director de La Primitiva, després de la mort de Julio Laporta Hellín al setembre de l’any anterior, i en aquestes dates estaria preparant el que seria el seu concert de presentació amb nosaltres el següent 16 de juny al Teatre Calderón.
Encara que no amb regularitat, aquests certàmens es venien celebrant des de 1890, any en què es van instaurar amb motiu del XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi. Les bandes que van competir aquell any van ser la Santa Cecília d’Elda, la Nova de Xàtiva, la Primitiva Albaidense, l’Ateneu Musical Obrer de Torrent, l’Artística d’Ontinyent i la Unió Musical de Carcaixent. L’obra obligada va ser la segona part de la Rapsodia Manchega de Luis I. Vega Manzano, mentre que el programa del certamen va ser el següent:
Suite en La, de Julio Gómez García. (Unió Musical de Carcaixent)
El festín de Baltasar, de Salvador Giner Vidal. (Santa Cecília d’Elda)
Las golondrinas, de José María Usandizaga (Ateneu Musical Obrer de Torrent)
Poemas de juventud, de Manuel Palau Boix (Nova de Xàtiva)
Cantuxa, de Gregorio Baudot Pont (L’Artística d’Ontinyent)
Capricho sinfónico, de Santiago Lope (Primitiva Albaidense)
Finalment, l’Ateneu Musical Obrer de Torrent sota direcció de Mariano Puig va ser la banda guanyadora; el segon premi, per als de Carcaixent; el tercer per a Elda i un accèssit per als xativins.
Aquests certàmens musicals deixen de celebrar-se després de la Guerra Civil, en què s’instaura la Festa del Pasdoble, més o menys, tal com es realitza en els nostres dies tot i que la figura del director honorífic apareix el 1965 sent Fernando de Mora Carbonell el primer director designat.

**NOTA: Dades del certamen extretes de La Nova: historia de una banda de música alcoyana (pág. 211) de José María Valls Satorres.