Així va ser el passat concert Vents d’Apolo que les seccions de La Primitiva van realitzar al Calderón. Moltes gràcies a Zaira Arjona, clarinetista de la Unió Musical Contestana per la seua col.laboració i les seues paraules i també a Joan Peña i Pau Martínez pel material fotogràfic per a il.lustrar aquesta crònica. Malgrat la proposta arriscada i compromesa per part dels membres de la banda, hi ha que lamentar l’alarmant baixa assistència del públic, possiblement per l’agenda atapeïda de concerts en el mateix cap de setmana o els primers dies de l’estiu més propicis per al bany. No obstant, el resultat va ser notable sent el primer concert que el nou titular dirigeix a la banda en aquest emblemàtic teatre alcoià
El passat 20 de juny vam poder gaudir del concert de la Corporació Musical Primitiva anomenat Vents d’Apolo, sota direcció del nou titular Francisco Valor Llorens. Malauradament amb aquesta pandèmia deguda a la Covid-19, el Teatre Calderó va reduir l’aforament per tal de complir amb tots els protocols, però amb certesa vos dic que el resultat del concert va ser molt bò.
El que més hi ha que lamentar va ser el poc públic que hi va haver en aquest concert, degut a la organització, ja que al mateix temps hi havia altre concert de l’Harmònica Alcoiana a l’Àgora, però de segur que el públic que hi havia va gaudir molt.
Aquest concert es va dividir en tres seccions fent un recorregut per les diferents famílies d’instruments: al començament del concert, vam poder gaudir del grupet format per una flauta, un oboè, un clarinet, un fagot, una trompa i un bombardí interpretant la Pavanne de Gabriel Fauré, amb el que van transmetre l’elegància de l’obra.
A continuació va entrar la secció de Vent-Fusta amb el repertori: Street Tango d’Astor Piazzolla, Overture for Winds de Philip Sparke i Eternal Vibrations de Saül Gómez Soler. Un magnífic repertori per a emocionar lligat a un sentiment diferent en cada una de les peces; personalment dic que Eternal Vibrations va fer que m’emocionara molt al recordar el comiat de Saül Gómez com a titular de la meua banda, la Unió Musical Contestana.
Arribat a l’equador del concert, van donar pas a la Percussió amb l’obra Overture for percussion ensemble de John Beck. Amb aquesta peça es va poder observar el treball que van fer per a interpretar-la, ja que ho requereix per la complexitat de cada instrument.
Per finalitzar van entrar la última secció, Vent-Metall i Percussió amb el repertori: Fanfare for the Common Man d’Aaron Copland; Mabalcán! de Jordi Monllor Oltra, aquesta amb direcció convidada del seu autor; Gioia de Saül Gómez Soler i Azenet 1238 de Ramon Garcia i Soler. Personalment puc dir que ho van interpretar molt bé i van transmetre molta força en cada una de les peces.
Per acabar vull dir que cada volta s’observa més i més que la cultura és segura i que amb els protocols podem estar segurs. Ens fa falta eixir de casa amb seguretat i anar a escoltar concerts com el que va fer aquesta banda, ja que ve molt bé gaudir un ratet de la música. Amb açò vull dir que hi ha que apostar per la Cultura i per la Música.
Música Primitiva Apolo d'Alcoi / Notícies 
Una respuesta a «Crònica Concert ‘Vents d’Apolo’ per Zaira Arjona»