Primitiva Super Star’s: Crònica Concert Estiu

En aquesta ocasió, la nostra companya Ana Molina, flautista de La Vella ha estat l’encarregada de contar el que va ser el concert de cloenda de la temporada 2021/22 marcada també per la pandèmia de la Covid-19. No obstant, el concert de caire alegre va ser del gust del públic en el que l’amfiteatre Amando Blanquer va estar ple d’amics i simpatitzants. Agraïr una vegada més el material fotogràfic que a cada concert ens regala Joan Peña i Pau Martínez. Gràcies a tots per la seua col.laboració per a aquesta crònica en concret i a la nostra pàgina en general

Doncs ja estem a l’estiu; ara els músics tenim unes setmanes per a carregar piles per a la pròxima temporada musical.  Un merescut descans després d’assajos i concerts un tant peculiars degut als protocols sanitaris. Protocols que han demostrat que la cultura és segura, però cal no baixar la guàrdia per a aplegar a una normalitat musical.

Hi ha ganes de tornar a gaudir de la música i això és va reflectir el passat dissabte a l’amfiteatre Amando Blanquer; malgrat les altes temperatures, nombrós públic va acudir a un concert on el programa era atractiu per a diverses generacions.

Després de la presentació el concert, el nostre director Francisco Valor LLorens, va arrancar el concert amb la peça Temps de Bolero.  Les melodies de boleros com Tú me acostumbraste o Piel Canela, entre altres, van sonar d’una forma molt evocadora, tant per part de la trompeta, saxo o trombó solista, com per tot el conjunt de banda.

Les músiques suggerents van continuar amb Garota d’Ipanema. El ritme sincopat de la famosa melodía es va poder escoltar per part de trombons i vent fusta.

La següent peça que vam interpretar també contenía melodíes pròpies de la dècada del 50-60. Amb Frank Sinatra Hits Medley, vam poder disfrutar d’un swing marcat pel ritme constant de la bateria, les notes stacatto de les trompetes, els glissandos dels trombons i alguns solos dels nostres companys saxofonistes com Isaac o Pablo. El públic de segur que duia el ritme als peus mentre escoltaven cançons com I’m in heaven o My way.

Canviarem de dècada, però continuarem interpretant melodies que es van convertir en himnes en aquell temps i que a hores d’ara continuen sent obres magistrals. Parlem d’ Innuendo de Queen. L’introducció de la caixa amb el ritme del Bolero de Ravel feia intuir qué bona música anava a sonar. Les delicades melodies de l’oboè, flauta o piano s’entremesclaven amb la força de les interpretacions dels metalls.  Aquesta peça conta amb una interpretació especial del soliste de guitarra flamenca Juanjo Herrera que juntament amb les palmes, castanyoles i altres instruments va ser la manera en que el grup anglés Queen va voler homenatjar a Espanya.

La pròxima obra del programa va ser Mecano Simfònic; en aquesta peça vam comprovar que el públic estava animant-se ja que no va dubtar en cantar melodies que la banda interpretava.  I és que… Qui no ha cantat alguna vegada Hoy no me puedo levantar  I és que el grup te títols que han marcat generacions: Mujer contra Mujer, Maquillaje o Hijo de la Luna. Totes les seccions de la banda van interpretar aquestes cèlebres cançóns, però destacaría el moment de Una rosa es una rosa on vam poder escoltar la trompeta, el calaix flamenc, la bateria i la trompa de forma especial.  Després d’una obra més mogudeta vam tornar a interpretar hits suggerents de la mà de Santana. Destacar la melodía de Oye como va i el paper dels metalls i la percussió que juntament amb el solo de Fran al saxo van fer que tinguerem ganes de ballar al son de la música.

Havia passat ràpid el temps perquè ja estavem a l’última peça: Amb Bohemian Rhapsody, un del majors èxits de Queen acabava aquest concert emmarcat dins  la campanya “Música als pobles” en la seua XXVII edició. Aquesta obra destaca pel genial solo de guitarra elèctrica així com el ritme de la bateria i les intervencions de baixos, secció de vent metall i l’acompanyament de tot el vent fusta.

Al finalitzar l’obra, el públic va reclamar el seu merescut bis, i la banda va respondre de la millor forma possible: amb més música.  Les melodies més famoses de la cantant Alaska van sonar per part de la banda. El públic va acompanyar a la banda amb palmes mentre escoltaven fragments de Bailando, A quién le importa o Ni tú ni nadie on el solo del trombó dominava sobre la banda. Però no va ser aquest l’únic bis, ja que la gent tenia ganes de més…  i la banda va tornar a tocar el fragment de guitarra elèctrica de Bohemian Rhapsody.

Així acabava un concert en el que pense que la secció de la percussió, els metalls i guitarres elèctriques i baixos van tindre una especial importància interpretant èxits de la música. Un concert refrescant per concloure aquesta temporada marcada pel treball del nostre nou director i per la situació sanitària que estem travessant.

GALERIA FOTOGRÀFICA