El jove músic de l’Ateneu Musical de Cocentaina i alumne del Conservatori ‘Juan Cantó’ d’Alcoi ens fa un repàs d’alguns dels instruments més antics que conserva la banda
És sabut que la Primitiva d’Alcoi és una de les bandes més velles de tot el territori valencià, i no és cap exageració. Fundada l’any 1830 i hereva de la Banda de Milicianos Nacionales, ha sabut sobreviure els estralls del temps i tindre guardat un arxiu musical i instrumental incomparable per la zona. Per això, vaig proposar al meu estimat amic i professor José Antonio Garcia, poder indagar més en els materials que ofereix la banda, i que moltíssima gent ignora per considerar-ho obsolet i fòssil. Rebent el vistiplau per part de la Directiva, vaig tindre una oportunitat única de poder revelar els secrets que oculta aquesta banda.
Al dia 20 de maig de l’any 2021 vaig visitar per primera vegada l’arxiu musical i instrumental de la seu de la Corporació Musical Primitiva, on, amb l’autorització del director de l’escola pròpia de la banda, José Antonio Garcia Casasempere, i amb companyia i ajuda de l’encarregat dels instruments de doble canya i clarinets de la banda, Antonio Paredes Vañó, vaig tindre l’oportunitat de documentar i interpretar tres instruments històrics que la mateixa societat té la sort de conservar: dos fagots de sistema Böehm o francés de la marca Brevet Trieber, d’una edat aproximada de cent vint anys, a causa del seu estat de funcionament, mecanisme, condició general i pel context temporal en el qual s’hagueren pogut usar aquests instruments, i també un corn anglés, datat un poc més prompte, cent anys.
Aquests instruments estan en desús i considerats obsolets, ja que un dels fagots està en condicions irreparables per la degradació que ha sofert l’instrument mentre no s’ha usat.
L’altre fagot té més possibilitats de ser reparable, malgrat que puga ser interpretat amb moltíssima dificultat, encara que el fragment inicial de La Consagración de la Primavera de Stravinski es podia interpretar quasi íntegrament, llevat d’algunes notes selectes. Els suros de les claus es poden reemplaçar, i les claus poden ser reforçades i alguna, substituïda. Respecte al corn anglés, està en perfecte estat, només en una revisió general de tot l’instrument i una posada a punt, seria suficient per a poder ser usat de nou.
La segona expedició a l’arxiu organològic de la Corporació Musical Primitiva alcoiana va resultar en una àrdua i aprofitable vesprada de documentació d’instruments i aprenentatge juntament amb el company Antonio Paredes Vañó, on descobrirem misteris resguardats en instruments rovellats, dins de fundes incògnites i abandonades pel cruent pas del temps, desvetlant instruments estranys i molt inusuals, que per als músics més joves, poden semblar relíquies brutes sense valor gaire, però als més veterans poden despertar reminiscències sobre anys passats en un vol, què fan recordar amb bells records aquelles èpoques musicals que nosaltres ja no tindrem l’oportunitat de palpar.
Entre els instruments que van ser documentats, voldria destacar-ne dos. El primer d’ells, és una tuba en Fa, de la marca C.A Schuster, i probablement és un dels instruments més antics que es conserve a la zona de l’Alcoià-Comtat, i dels més inusuals, ja que el sistema de claus i broquet que ha sigut extirpat de l’instrument, està orientat cap al tub estret de la tuba, i no cap a la campana. Aquesta deducció va ser certa per les marques de guerra que posseeix l’instrument i per una fotografia encontrada a l’Instagram de l’historiador alcoià Vicent Luna i Sirera, d’una cercavila recorrent Alcoi a la fundació de la Segona República, on es pot veure un tubista tocant aquest instrument amb la forma mencionada de l’instrument. Crec, que aquest instrument mereix especial atenció i apel·le a què se cerque una forma de fer-lo funcionar de nou, ja que una relíquia així deu meréixer un tracte més apropiat pel seu valor històric.
El segon, un saxòfon baix o greu en Si Bemoll de la marca J. Rampone, fabricat al ben entrat segle XX. Aquest instrument és reconegut pels membres més veterans de la banda, ja que fins ben entrat l’any 2010, s’usava molt freqüentment per demanda dels directors del segle XX, més notablement Gregori Casasempere Gisbert, qui va portar endavant una tasca de recuperació intensiva d’obres festeres i simfòniques per a banda molt fructífera no només per a la mateixa banda, sinó també per a tot l’àmbit bandístic del País Valencià. Aquest instrument està en condicions mediocres, ja que el pas dels anys ha fet que el sistema de claus i sabatilles resulte obsolet vers les noves innovacions que les grans marques realitzen sobre la creació d’Adolphe Sax. L’última menció sobre l’ús d’aquest instrument va ser l’any 2017, quan l’Ateneu Musical de Cocentaina el va demanar per a fer-lo servir al Concert de Festes i al I Certamen de Música de l’Associació Sant Jordi d’Alcoi, ja que les obres Ibn Jafaixa d’Enrique Castro i Catarsis de Josep Vicent Egea el requereixen al gran elenc instrumental bandístic.
Sincerament, pense que Apolo ha fet una gran gesta en quant als instruments històrics es refereix, ja que és una de les poques societats musicals que conserva tantes rareses històriques organològiques, per desgràcia moltes d’elles estan pseudofossilitzades, ja que el dur pas del temps ha fet que muiren i passen a ser testimoni d’una era bandística que no tornarem a recuperar per la complexitat que requeriria aconseguir tots els instruments, que una vegada foren imprescindibles per a les bandes.
Per últim, agrair a la Junta Directiva de la CIM Apolo, presidida per Enrique Esteve Verdú, que ha pogut obrir-me les portes de la més veterana banda alcoiana; a Antonio Paredes Vañó per haver-me mostrat l’arxiu instrumental de la banda, on s’ha pogut centrar el treball de documentació; i finalment a José A. Garcia Casasempere, qui m’ha donat la possibilitat de fer aquest treball en la Primitiva, on m’ha ajudat en tot el que ha pogut dins de les seues capacitats i m’ha donat l’oportunitat d’escriure aquest text que esteu llegint. Gràcies, Apolo.
Música Primitiva Apolo d'Alcoi / Notícies 