‘Una amistat reial’ amb motiu del 75é aniversari de la mort de Camilo Pérez Monllor

Recuperem l’article de Pablo Martínez publicat a La Nostra Festa, edició 2022 del periòdic El Nostre al voltant del pasdoble El Ksar-el-Kebir, de Camilo Pérez Monllor

Alfonso XIII
Alfonso XIII mira a les kàbiles desfilar amb banderins i músiques -Revista Nuevo Mundo, 12.01.1911. Foto cedida per Pep Camallonga

 

 “El Soberano revista las tropas, entre el entusiasmo delirante de la muchedumbre. Conoce al Maestro de otras ocasiones. Y al llegar frente a la Banda militar, Alfonso XIII, todo afabilidad y simpatía, saluda al Músico Mayor:

  • Hola, mi buen don Camilo; mi fiel amigo; la mano, querido Director.

El Monarca, con su borbónica sonrisa, tiende su diestra a don Camilo Pérez Monllor, que iluminado y azorado estrecha la mano real fuertemente, rendidamente, amorosamente.

Terminado el acto oficial, el Maestro llega a su casa, emocionado, orgulloso y tras referir el suceso clama a su mujer:

  • Guarda ese guante, como guardar puedas cuanto más ames. Con él he estrechado la mano de mi Rey.”

La visió quasi viscontiniana del mestre Pérez Monllor que ofereix aquest fragment correspon al text que l’escriptor Rafael Coloma Payá li va dedicar en el concert-homenatge que la Corporació Musical Primitiva va tributar a l’autor de Baix la figuera. Es va celebrar el 23 de febrer de 1947 al Teatro Circo amb motiu de la seva mort recent el 4 de gener, un mes enrere. En paraules de l’escriptor, per a don Camilo aquesta salutació reial va ser “uno de los más gratos y felices momentos de su vida”.

Camilo Pérez Monllor, moro
Camilo Pérez Monllor (Alcoi, 1877-Madrid, 1947)

El fet va succeir amb màxima probabilitat el març de 1915[1] en una de les visites oficials que el monarca va realitzar a Andalusia amb parades a la província de Cadis. Dues d’elles, a San Fernando i Jerez de la Frontera, mentre el músic alcoià es trobava al capdavant de la banda de música del I Regiment d’Infanteria de Marina del Terç Sud a San Fernando (Cadis).

Una de les proves més evidents d’aquesta amistat seria la composició del pasdoble El Ksar-el-Kebir el novembre de 1911. El títol fa referència a la ciutat marroquina d’Alcazarquivir que es podria traduir com a ‘gran fortalesa’. Aquell any, Pérez Monllor era músic major de segona i va viatjar fins Larache per a residir al campament Sidi-Aissa ben el Kasem situat a l’esmentada Alcazarquivir a uns 30 quilòmetres.[2] En aquest lloc va compondre el pasdoble basat en la recopilació de cants moruns i espanyols, el qual va dedicar «A S.M. el Rey Don Alfonso XIII«, amb la inclusió de dolçaines evocant les marxes mores dels tabors[3], en un procès d’absorció d’aquelles músiques que aflorarien en la posterior i tant volguda Uzúl el-m`sélmin-L’entrà dels moros. Evidentment, no s’ha de confondre amb El Ksar el Yedid, basat en melodies granadines i molt més conegut i interpretat, sobretot, en les festes d’Alcoi i comarca.

La peça es va poder escoltar per primera vegada (almenys a Alcoi) en el concert de Diumenge de Rams de La Primitiva el 2015, sent director titular Àngel Lluís Ferrando. Aquesta primera audició va ser possible gràcies a les investigacions i gestions de José María Valls Satorres, el qual va localitzar la partitura original a la biblioteca del Palau Reial a Madrid, on apareix en una cuidada enquadernació amb cobertes vermelles i títol i dedicatòria en or.[4]

Al 75è aniversari de la mort d’aquest insigne músic alcoià, hem volgut ressaltar la rellevància de la seva figura amb aquest moment anecdòtic i consegüent poc conegut pasdoble. En aquest any tan especial, esperem i desitgem siga una bona ocasió per parlar del seu perfil i obra, la qual tan sols coneixem en la seua vessant més festera.

Pablo Martínez Blanes

 

[1] Es pot veure notícia en La Época (16/03/1915)

[2] L’historial militar de Camilo Pérez Monllor es troba fotocopiat al llegat d’Ernesto Valor en procès de catalogació que conserva el CIM Apolo.

[3] Unitat de tropa regular marroquina al servei de l’exèrcit espanyol durant el protectorat, composta per diverses companyies. (RAE)

[4] Sobre aquest fet i acompanyat d’una completa biografia, es por consultar l’article que el mateix José María Valls va dedicar a Camilo Pérez Monllor al blog de la Corporació Musical Primitiva https://primitivadealcoy.com/2015/02/27/jose-maria-valls-satorres-deconstruint-uzul-el-mselmin-vii/

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: