Les obres que composen el concert monogràfic a la figura i obra de Camilo Pérez Monllor, en el 75é aniversari de la seua mort (Teatre Calderón, dissabte 4 de juny, 19.00 h.)
PMB. Amb motiu del 75é aniversari de la mort de Camilo Pérez Monllor, La Primitiva ha volgut retre homenatge a la seua figura oferint aquest concert A Don Camilo, on algunes de les seues composicions més interpretades com Moros i Cristians o L’Entrà dels Reis aniran alternat-se amb altres obres menys programades. Més enllà d’Uzúl el-msélmin, la banda ofereix un mosaic de la seua versatilitat amb un llegat que ens deixa, al menys al nostre arxiu, al voltant d’unes vuitanta obres, on a banda de la seua producció per al món de la Festa, apareix tot un repertori dels diferents gèneres que va abordar: des de la música per a balls de saló fins els poemes simfònics que tant van proliferar a finals del segle XIX.

La major part del programa correspon a la seua etapa com a Músic Director de la banda del Primer Regiment de Infanteria de Marina de guarnició a San Fernando (Cádiz) des de 1899 fins 1919. La data del títol de la marxa militar amb la que s’inicia el concert, 24 de septiembre de 1810, correspon al dia en que es van constituir les Corts de Cádiz a l’illa gaditana. Originalment és escrita per a piano per a la commemoració del centenari d’aquest esdeveniment polític. Cinc anys abans, en 1905, dedica a son pare, el també músic Camilo Pérez Laporta, el poema simfònic La Cueva de Montesinos, basat en els capítols 22, 23 i 24 de la segona part del Quijote pel III Centenari de la seua publicació. Després, El Ksar-el-Kebir, pasdoble de 1911, es tracta d’una recopilació de cants moruns i espanyols, per «A S.M. el Rey Don Alfonso XIII«, al qual li uneix una forta amistat amb la inclusió de dolçaines evocant les marxes mores dels tabors, unitats marroquines al servei de l’exèrcit espanyol en els anys del protectorat.
En aquell temps, a l’igual que la resta de músics espanyols, els nostres compositors també van estar seduits per les músiques centreeuropees populars per a l’oci de la burgesia com les polkes o les masurques. En aquest context modernista, apareix el vals lent Nuit sans lune, sense datar però que per referències a la premsa, sabem que el 1912 ja existia. Folklorista nat, recull el cançoner popular en algunes de les seues composicions com Nanos y chagans o La festa del carrer. Exemple d’aquesta tendència és L’Entrà dels Reis, obra gravada a l’ADN del Nadal alcoià, on barreja temes propis amb la nadaleta Los pastores que supieron i Serra de Mariola.
Ja destinat a Cartagena, el 1923, composa per a la Capitania dels Abencerrajes d’aquell any Els tres Capitans (Alazdrach). En l’any anterior, any d’alferecia, la Filà va decidir que els seus membres costegessin el pressupost del càrrec amb la condició de que aquests deurien ser desenvolupats pels festers més veterans de la Filà. Per això, tres membres van ser Capitans en la trilogia d’aquell 1923, José Sanz Herrero en l’Entrada, Simeón Pastor Seguí en la Processó General i Rafael Pascual Aznar el Dia dels Trons. La versió que interpreta La Primitiva en aquest concert ha estat revisada per José María Valls Satorres.
Les dues obres restants són la marxa de festa Moros i Cristians continuament programada, i la marxa solemne El Salvador, escrita per a la processó dels Xiulitets el 1943 per al seu amic, el llavors President del Cercle Catòlic d’Obrers, Rigoberto Pastor Botella. La plantilla instrumental inclou en la percussió els ‘pájaros’ per a evocar els botijonets de la emblemàtica processó alcoiana.
El concert conclou amb el poema simfònic A Don Camilo, d’Eduard Terol i Botella, el qual apel.la a la universalitat de la música de Pérez Monllor. Composta per al centenari d’Uzúl el-msélmin el 2014, aporta una visió moderna on els motius d’aquesta marxa adquireixen ressons wagnerians en una obra fascinant. Enllaç Venda d’entrades