Dossier: Origen de la banda. La primera organització de la Banda Primitiva d’Alcoi al 1798

Jaume Jordi i Àngel Lluís Ferrando Morales escriuen aquest article al voltant dels origens de la banda gràcies a la troballa del professor bocairentí Josep Vicent Ferre. El text va ser publicat en El Nostre el passat dissabte 14 de gener 

Jaume Jordi i Àngel Lluís Ferrando.  Se sabia que la Música Primitiva d’Alcoi era antiga i la voluntat d’aclarir les circumstàncies de l’inici de la seua activitat ha estat motiu d’estudi per diferents persones des de diferents punts de vista, les quals entre d’un munt de dades han proposat diferents possibles dates per a la seua formació. Es tracta d’un interés lògic doncs les bandes de música són entitats representatives del poble valencià, no debades van estar declarades Bé d’Interès Cultural i recentment Manifestació del Patrimoni Cultural Immaterial. En conseqüència l’origen de La Primitiva i per extensió de les bandes alcoianes és assumpte d’interès que no pot ser circumscrit només a la ciutat d’Alcoi.

Protocol_1798
Protocol notrial conservat a l’Arxiu Municipal d’Alcoi en el quel s’estableix l’inici formald e la música de banda a la ciutat

Fins ara però, ha estat impossible establir una data amb certesa doncs no es comptava amb un document de caràcter fundacional. Diem fins ara perquè el document que ve a aclarir els dubtes ha estat finalment trobat gràcies a la recerca del bocairentí Josep Vicent Ferre, qui molt amablement ens l’ha passat per tal de donar-lo a conèixer i a qui, des d’ací volem agrair la seua tasca investigadora i el seu gest generós. Així, com si d’un regal de Reis es tractés, des de l’altra banda de la Mariola ens ha arribat la referència al document fundacional de la primera banda d’Alcoi.

El 18 de març de 1798, deu músics van anar al notari Vicente Morant qui arreplega en el seu protocol notarial, conservat a l’Arxiu Municipal d’Alcoi,[1] el conveni que van establir entre d’ells per tal de «formar una Compañía de Música u Orquesta completa de Instrumentos de ayre, Platillos, Bombo y Ferrillos», i que per a  que la Música «se fundase sobre un pie sólido y firme, para su perpetua duración» havien determinat «formarla sobre algunos capítulos y condiciones que les sirvan de Arancel y norma, governándose por ellos». No es tracta ara d’estudiar aquests 17 capítols que a modo d’estatuts fundacionals es van donar els músics alcoians, val però a referenciar alguns aspectes per tal de contextualitzar el document notarial amb allò conegut fins al moment.

Encara no fa un any presentàvem una troballa notòria a l’Arxiu Històric Municipal de Cocentaina, l’acord de contractació de “la música del Bombo de la Villa de Alcoy, añadiendo dos violines y dos trompas” datada el 14 de juliol de 1791.[2] Ara el context històric és el mateix, un moment en el qual coexisteix la banda –novedosa formació musical– amb la tradicional capella. Els músics que van al notari el 1798 declaren estar instruïts en “Música de Cuerdas y Cantado” i a més regulen la possible participació dels instruments de corda en la nova formació reconeixent-los el dret a mantenir l’estatus anterior. Val a dir que aquest tractament diferenciat, almenys pel que fa a la comptabilitat i els períodes de liquidació, està documentat en la Música Vella fins al segle XX.

Estem doncs davant d’un document que representa un punt d’inflexió: el moment en el qual músics formats en corda i cant, acorden crear una Música u Orquestra amb instruments de vent i percussió. És una ferma aposta per allò que coneixem com a banda de música i que per presentar-se tant decidida i en data tan matinera, no pot deixar de sorprendre. De fet, sembla disposen de instruments i fan menció expressa a la propietat del bombo, per la qual cosa entenem que amb aquest acord estan confirmant-se en una activitat que venen fent i que consideren deuen dotar d’organització a partir de l’experiència prèvia.

També crida l’atenció el caràcter democràtic que manifesten els 10 atorgants, i el seu nivell cultural per damunt de la mitjana del seu temps, doncs, Joaquín García, Josef Cantó, Josef Jordá, Thomas Lario, Christoval Miró, Miguel Ripoll, Salvador Colomina, Josef Botella, Josef Pastor i Josef Verdú signen l’acta notarial, i només Pastor necessita d’un testimoni que signe per ell. D’aquests noms val, en un primer moment a destacar la figura de Josep Cantó qui deixará constància de l’activitat musical al teatre alcoià des del 1825 en la seua singular llibreta[3] i encetarà la coneguda nissaga musical dels Cantó al sí de La Primitiva.

El proper 18 de març s’acompliran 225 anys de l’atorgament de l’escriptura notarial que marca l’inici formal de la música de banda a la aleshores Vila d’Alcoi del Regne de València, un fet que contribueix a assolir les comarques centrals com a bressol de les actuals societats musicals valencianes. 225 anys que fan a la Música que, després al formar-se una de Nova, s’anomenarà Vella o Primitiva una de les institucions més longeves de la nostra terra. I és que podem patir de moltes coses, però viure sense música no s’ho podem permetre.

Arxiu Municipal d’Alcoi, Protocol Notarial de Vicente Morant, sign. 001188, ff. 35r-38v.

Convenio: Joaquín García, Josef Cantó y otros.

En la Villa de Alcoy a los diez y ocho días del mes de Marzo de mil setecientos noventa y ocho: Antemi el Escribano y testigos infraescritos, comparecieron Joaquín García Maestro Sastre, Josef Cantó de Josef Chocolatero, Josef Jordá, Thomas Lario Cardadores, Christoval Miró Soltero, Miguel Ripoll Carpintero, Salvador Colomina Zapatero Josef Botella Prensador, Josef Pastor y Josef Verdú Cardadores, todos vecinos de la misma y dixeron:

Que por quanto de muchos años a esta parte se havian dedicado a exercitarse en la Música de Cuerdas y Cantado pero sin ninguna unión ni subordinación, manteniéndose cada uno libre para practicar lo que se le antojase, y como de ello no les resultase ninguna utilidad ni el menor adelantamiento en este Ramo; haviendo deliberado maduramente sobre el asunto, havian resuelto formar una Compañía de Música u Orquesta completa de Instrumentos de ayre, Platillos, Bombo y Ferrillos, y para evitar, y vencer las muchas dificultades y reparos que se ofrecian, de las que indispensablemente havian de seguirse en lo sucesivo discordias y deshuniones entre los Comparecientes, y a fin de que dicha Compañía se fundase sobre un pie sólido y firme, para su perpetua duración, unánimes y conformes havian resuelto y determinado formarla sobre algunos capítulos y condiciones que les sirvan de Arancel y norma, governándose por ellos, y ciñéndose a su exacta observación, con lo qual podrán lograr, no solo el aumento y adelantamientos de dicha Compañía en la Música, si que también con este prudente medio se evitaran dudas y qüestiones en lo succesivo; y por tanto llevándolo a efecto, por la presente y su tenor todos de mancomun et insolidum otorgan que forman, y establecen dicha Compañía de Música, bajo los pactos y condiciones siguientes.

Primeramente: Es pacto y condición que siendo preciso para el buen orden y gobierno de dicha Compañía, el tener Maestros directores que la dirijan, para el devido acierto en todas sus funciones y asuntos; conformándose todos en esta parte, en su virtud nombran en tales Maestros Directores de ella, a Joaquín Garcia, y Josef Cantó, respeto de ser los más hábiles, y estar mejor instruhidos en todas las partes de la Música; prometiendo como prometen todos los demás Individuos de esta Compañía, cumplir sus órdenes y disposiciones relativas al buen orden, acierto y lucimiento de las funciones, y a la conservación de la misma compañía.

2º Otrosi: Es pacto y condición que los Directores, tengan expresa obligación de instruhir, y enseñar a los demás Individuos de la Compañía que ahora lo son y en adelante se admitieren, a saber: Joaquín García de Trompa, Solfa y Cantado; y Josef Canto de clarinete y Pito; imponiéndoseles a ambos el cargo de buscar y proporcionar Papeles para todos de Tocatas nuevas, y conservarlos; por cuyo trabajo y costo cobraran una porción más de cada función a que asista toda la Música completa, la que se partirá por mitad entre los dos; y no cumpliendo con dichas obligaciones con la exactitud que corresponde, por la menor falta que se les observe en esta parte, podrán ser depuestos por los demás Individuos de la Compañía, y pasar a nombrar otros en su lugar.

3º Otrosi: Es pacto convenido, que cada uno de los Individuos de la Compañía tenga obligación indispensable de tener, y conservar el Instrumento peculiar que le corresponde, corriente, y en disposición de poder trabajar con él en las funciones; y en el caso de rompérsele a alguno, lo deverá componer sin dilación, y dentro el termino preciso que por dichos Directores se les señale para su composición; durante cuyo tiempo cobrará su Porción correspondiente como todos los demás Compañeros en todas las funciones que ocurran; pero si por su morosidad, desidia, o siniestra intención, no lo cumpliese dentro el tiempo señalado por los Directores, quedará privado de concurrir a las funciones, y de percibir su parte hasta tenerlo compuesto y corriente a satisfacción de los mismos.

4º Otrosi: Es pacto convenido, que siempre y quando ocurra alguna función de Papeles nuevos, tendrán los Directores la precisa obligación de repartirlo quince días antes a todos los Individuos de la Compañía, a fin de que puedan estudiarlos, e instruhirse bien de ellos, para poder desempeñar exactamente su obligación.

5º Otrosi: Es pacto convenido, que si por qualquiera de los Directores se avisase para tener Ensayo, el Individuo que faltare al sitio y hora señalado, ha de incurrir, y pagar la Multa que aquellos le impongan, con tal que no exceda esta de veinte y quatro maravedís, y que dicha falta no sea por causa de enfermedad u otra legitima, pues en tal caso, avisando de su indisposición, o impedimento a los directores, quedará libre de su pago: deviendo advertirse, de que solo concurrirán a dichos Ensayos, los Instrumentos que los referidos Directores estimen por conveniente, o que juzguen tener mayor necesidad de ensayarse.

6º Otrosi: Es pacto convenido: que ningún Individuo de esta Compañía pueda ajustar ninguna función de Música con Persona alguna por quedar reservada esta facultad únicamente a los Directores; deviendo estar y pasar todos por lo que estos contrataren y ajustaren, sin la menor replica ni contradicción, acudiendo a donde se les ordene, y cumplir cada uno con su obligación. Pero si ocurriese que algún Sugeto solicitase función, y por tener los Directores enemiga con él, no quedase ajustada la Música por dicha causal, contra la utilidad común de la Compañía, en tal caso tendrán facultad los demás Individuos de ella, para obligar a los Directores, a que la ajusten, y a todos los Individuos a concurrir a la función, aunque el solicitante de ella sea enemigo de qualquiera de los Músicos.

7º Otrosi: Con pacto, que si alguno de dichos Individuos fuese tan inaplicado que por ello no aprendiese a tocar su peculiar Instrumento con la destreza que corresponde, precedidas algunas Amonestaciones por los Directores, y no se enmendase; en su rebeldía determinará la compañía lo que tuviere por conveniente, procediendo por votada; y si resultase por mayoría de votos su exclusión, se le despedirá de la Compañía, con la hurbanidad y modos más suaves, sin exasperarle con palabras ni expresiones ofensivas.

8º Otrosi: Es pacto convenido, que si alguno de los Individuos quiciese separarse de la Compañía, ha de manifestar motivo grave: y si fuese sin causa suficiente, o sin ninguna por solo su capricho, y voluntariedad, deverá poner otro sugeto hábil en su lugar, a contento y satisfacción de los demás, sin cuyo requisito no ha de poder desistirse de la Compañía.

9º Otrosi: Es pacto convenido, que si se avisase por los Directores a función de Música llena, y en dicha ocurrencia, se hallase algún Individuo enfermo, y en términos que no le sea posible asistir, cobrará su Porción como si realmente huviese asistido.

10º Otrosi: Es pacto convenido, que el primer clarinete ha de dar el Tono, y romper las Tocatas que todos sepan, y constándole que algún Individuo de la Música no tiene arreglados sus tonos por alguna casualidad o rompimiento de estos, no podrá romper tocata alguna bajo de cuya inteligencia y excepción, estarán todos los Individuos obligados a sugetarse a su voz, y a no pedir tocata alguna, bajo la multa establecida.

11 Otrosi: Es pacto convenido, que a fin de precaver y evitar las discordias y litigios que en lo sucesivo puedan suscitarse entre los Individuos de esta Compañía y de correr con la mayor uniformidad, han resuelto, y determinado, se observe por punto general: que siempre y quando se proporciones alguna función, en la que expresamente se pida la concurrencia del Bombo, han de concurrir también con presición, todos los Instrumentos de ayre, como son: Clarinetes, Trompas, Flautines, Bajo, Platillos, y Ferrillos, no siendo funcion de Iglesia: pero si lo fuese, solo hiran los Instrumentos que se pidan por el que los llamase, sin que los demás de la Compañía puedan oponerse, ni pretender igual derecho; quedando en libertad los no llamados de hir a otras Iglesias a donde se les llame: Y si ocurriese de que los Individuos de Instrumentos pedidos, bajo el pretexto de que son llamados a función de Iglesia fuesen a tocar en funciones profanas, en este caso, a más de quedar obligados a repartir el tanto que ganasen entre todos los demás Compañeros en la forma establecida en los Capítulos anteriores, serán despedidos de esta Compañía, para que dicho castigo sirva de escarmiento, y freno a los demás.

12º Otrosi: Es pacto convenido que qualquiera de los Individuos de la Compañía que no estuviese suficientemente hábil para tocar en las funciones públicas como los demás; sin embargo que tendrá precisa obligación de concurrir a todas las funciones, y Ensayos para habilitarse, no ha de poder percibir Porción alguna, hasta que lo esté a dictamen de los Directores. Y si ocurriese salir esta Compañía Música a alguna función fuera de esta Villa, deverá también acompañar a los demás, quedando al libre arbitrio de estos darle la gratificación que les parezca según su trabajo; pero no ha de poder pedirla en manera alguna de Justicia, aunque no se le diese.

13º Otrosi: Es pacto convenido, que si en lo sucesivo tuviese a bien la Compañía de recibir algún otro sugeto para su mayor aumento, y lucimiento, se acordará, y executará su admisión por común consentimiento, y aprovación de todos sus Individuos.

14º Otrosi: Es pacto convenido, que en atención a que el Bombo, y Ferrillos son propios de algunos de los Individuos de la Compañía por haverlos comprado de su dinero, y que los sugetos que han de tocarlos no tienen parte ninguna de ellos, ha de separarse a beneficio de sus dueños una quarta parte de los productos correspondientes al Bombo, y la mitad de los tocantes a los Ferrillos en todas las funciones; y en caso de que alguno, o todos los demás compañeros quiciesen tener parte en los útiles de dichos Instrumentos, y ser sus Condueños, pagando ante todo la parte que les corresponda de su valor a los propietarios, serán admitidos a la percepción de sus productos los que lo efectuaren.

15º Otrosi: Es pacto convenido que los capítulos arriba incertos solo sean y se entiendan obligatorios a su observancia por lo que mira a los Instrumentos de Ayre Bombo, Platillos y Ferrillos, y no por lo respectante a los Instrumentos de Cuerda, pues estos quedan separados, y con su anterior entera libertad para hir a tocar a las funciones a que sean llamados; con el bien entendido, que en caso de necesitar en las funciones particulares de estos algunos Instrumentos de Cuerda, si lo pueden suplir los Individuos de esta Compañía no podrán por ningún pretexto valerse de otro Individuo alguno de fuera de ella; y si se pidiere algún Instrumento de Ayre de los de la misma Compañía, podrá acudir solamente a la función u Orquesta que sea preciso tocar sobre la parte, o bien que el Clarinete toque Papel de Abue, o traveseras a hacer Papel de Violin u otros que les quepan, y no de otra forma.

16º Otrosi: Es pacto convenido, que siempre, y quando tenga por conveniente la Compañía en lo succesivo; innovar en los antecedentes Capítulos, quitando, o añadiendo parte, o todo de alguno de ellos, o establecer otros de nuevo, se reserva este derecho executándolo precisamente con unánime consentimiento, y aprovación de todos los Individuos de la Compañía.

17º Otrosi y últimamente: es pacto convenido, que todos y cada uno de los antecedentes capítulo sean executivos y obligatorios a su complimiento a todos los Individuos de la Compañía, y los transgresores de uno o más de ellos, serán expelidos sin otra formalidad que la de determinarlo aquellos en Junta plena.

Baxo cuyos pactos, capítulos y condiciones, expresaron los Comparecientes, que establecían y formavan, la referida Compañía Música obligándose a estar y pasar por ellos literalmente, en el modo, y forma con que están concebidos, y prometieron no oponerse a su contexto, contradecirlos ni impugnarlos ahora, ni en tiempo alguno, por ningún motivo, pretexto o causa, antes bien quieren sean válidos y subsistentes en todas sus partes, como a hechos por su unánime consentimiento y voluntad. Y a su firmeza obligaron sus Personas y Bienes havidos y por haver. Y dieron poder a las Justicias de S.M. de qualquier parte sean, y en especial a las de esta Villa, a cuya Jurisdicción se sometieron, renunciaron el propio fuero y domicilio, y otro que de nuevo ganaren; la Ley: si convenerit de Jurisdictionae omnium Judicum, la última Pragmática de las sumiciones, queriendo a su cumplimiento ser apremiados por todo rigor de derecho como por sentencia definitiva pasada en Juzgado y consentida. Así lo otorgaron siendo testigos Antonio Colomer, y Ignacio Perez […] oficiales de Pluma de esta Villa vecinos. Y los otorgantes (a quienes yo el Escribano doy fe conozco) lo firmaron todos excepto Josef Pastor que dixo no saber a cuyos ruegos lo hizo uno de los Testigos; de que doy fe.

[1]Arxiu Municipal d’Alcoi, Protocol Notarial de Vicente Morant, sign. 1188, ff. 35r-38v, copia digital disponible on-line en https://bivia.info

[2] Una troballa notòria : La Banda Primitiva d’Alcoi a Cocentaina (1791), El Nostre, extra Sant Jordi 2022.

[3] CANTÓ, José (2011), Libro de las Noticias de Las Comedia quesean Representado desde el año 1825 hasta la Orapresente [ca.1825-1848], Alcoy, Llorens Libreros, p. 121

 

Les campanes de Santa Maria donen la benvinguda a Ses Majestats

Video de la Colla Campaners d’Alcoi amb la composició d’Àngel Lluís Ferrando, Cors i Repics de Reis

PMB.  En els minuts previs a l’inici de la Cavalcada, el Campanar de Santa Maria era l’escenari inèdit d’una composició d’Àngel Lluís Ferrando. La Colla de Campaners d’Alcoi, de recent formació, interpretava el Cors i Repics de Reis per a donar la benvinguda a Ses Majestats d’Orient.

El video gravat per Quality Tours Mariola, recull alguns assajos previs i el moment culminant amb presència i direcció del propi compositor. Compartim video ofert per la mateixa Colla d’aquest esdeveniment celebrat el passat 5 de gener.

Festa que li parla al cor, abraça-la sense por

La Primitiva participa als actes nadalencs alcoians després de les restriccions de les últimes edicions

Pastoretes_2023_2
La Primitiva inicia les Pastoretes (Foto cedida per Celia Peña)

PMB.  Un any més, les tradicions nadalenques alcoianes van transcórrer amb tota normalitat durant el final i l’inici del nou any, després de les restriccions sanitàries de les últimes edicions.  En la primera jornada de l’any, s’iniciava la trilogia amb l’acte de les Pastoretes en horari vespertí per accentuar una participació més gran de públic després d’haver descansat adequadament tres haver acomiadat convenientment l’any vell i saludar el nou. La Primitiva arrancava una vegada més amb la tradicional Entrà dels Reis de Camilo Pérez Monllor, en aquesta ocasió sota la batuta del subdirector Jordi Monllor Oltra. Amb una hora de diferència, la veïna població de Cocentaina celebrava el Ban Reial amb un Ambaixador molt especial, el nostre company Javier Pérez. El Nadal contestà ha estat organitzat pel Patronat en el centenari de la seva fundació i va voler comptar amb la seva participació per la llarga experiència lírica i teatral.

Javi_Pérez_Emisari
Javier Pérez, Ambaixador Reial a Cocentaina (Foto: Paco Sempere)

La tarda del 4 de gener, els carrers del centre s’omplien de xiquets que volien enviar les seves cartes plenes de peticions de joguets i bons desitjos i propòsits. El Ban Reial d’aquest any ha estat escrit per la periodista Lucía Gadea i l’Ambaixador era encarnat per l’actor Pep Sellès, habitual al món teatral valencià i ara més mediàtic que mai pel seu paper protagonista de la sèrie Desenterrats. El Ban ha complert els seus cent anys d’existència i el nostre metall i percussió interpretava el Crida i clam per al Bàndol Reial, de Gregorio Casasempere que arriba als trenta anys de la seva estrena pels mateixos carrers, en aquesta ocasió pel titular Francisco Valor Llorens.

La culminació epifànica va arribar amb la Cavalcada de Reis que compleix 138 edicions. La ja tradicional polèmica del Blackface amb la figura del patge com a motiu central per part d’alguna premsa sensacionalista cortesana d’alguns polítics pseudoesquerrans va tindre el seu habitual moment al matí festiu. Evidentment, no va entelar la màgia i la il·lusió inherents al dia.

A primera hora de la tarda, la Colla de Campaners d’Alcoi interpretava una composició d’Àngel Lluís Ferrando al Campanar de Santa Maria, Cors i repics de Reis, moment en què els heralds pujaven a cavall fins a l’inici de la desfilada. La Primitiva començava la seva Cavalcada cap a les 18.30 h. a les portes de l’Institut Pare Vitòria tancant la desfilada acompanyant a Sa Majestat Gaspar. L’Entrà dels Reis posava punt final a la Cavalcada entre multitud de gents i patges amb les escales portant regals i il·lusions. Els moments centrals de l’Adoració van ser retransmesos per alguns canals de televisió locals i autonòmics. La desfilada va finalitzar cap a les 21.45 h. on les temperatures ja començaven a ser força gèlides.

Un ‘Saxquintet’ per a boda

Una nova formació neix a la seu de la banda per a una cerimònia nupcial

<small>Moment de l'actuació de Saxquintet </small>PMB. Recentment, tot i que de forma eventual, una nova formació ha nascut a la seu d’Apolo amb l’intenció d’amenitzar una cerimònia nupcial el passat 31 de desembre al mig dia. Es tracta de Saxquintet, un quintet de saxòfons amb membres íntegrament de La Primitiva: Isaac Sanoguera, al soprano; Julio García i Fran Blasco, saxos alts; Pablo Martínez, saxo tenor; Daniel Molina, al baríton, i finalment la veu a càrrec de la soprano Mar Fernández. En aquesta ocasió, van estar acompanyats a la bateria per Javi Blanquer. El repertori va ser un tant especial al ser escollit personalment pel futur matrimoni, amb peces pop i rock des dels 80 fins l’actualitat com Starman, de David Bowie; Take on me, d’A-Ha o Shallow, de Lady Gaga i Bradley Cooper. Esperem aquesta actuació siga un primer pas per a la consolidació d’un nou grup  sorgit a aquesta casa.

Celebrades les tradicionals audicions de Nadal

Dues vesprades per a gaudir de les propostes de l’alumnat de la nostra escola

Moment de la intervenció de la Banda Jove dirigida per Jordi Monllor

JAGC. Els dies 19 i 21 de desembre han sigut motiu de celebració per a l’Escola de Música “Amando Blanquer”. L’alumnat ha celebrat la tradicional audició de Nadal, i la resposta del públic assistent ha sigut àmpliament satisfactòria.

D’una banda, el dilluns 19 era el torn per a l’alumnat d’Iniciació i Preparatori. Juntament amb les actuacions preparades per la professora Mar Fernández, es van poder escoltar peces populars amb el piano i la trompeta. El Nadal més melòdic el trobaríem amb la interpretació de Jingle Bells i Ja venen els reis.

D’altra banda, el dimecres 21 era el moment de gaudir amb la Banda Juvenil, la trompa, la bateria, el piano, el cant, el clarinet, la flauta i el violí. La jornada finalitzaria amb les veus del Conjunt Coral. En aquesta ocasió, el repertori tornava a tindre un caire nadalenc, amb les interpretacions de Oh Happy Day, Campana sobre campana, Pastorets i Pastoretes… Altre dels moments importants arribaria amb el tribut musical que la Banda Juvenil va fer envers Argentina, amb peces vinculades amb Evita Perón.

L’activitat acadèmica no tornarà fins al dilluns 9 de gener. Des del centre educatiu es desitja molta salut i una bona entrada de cara a l’inici de 2023.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

‘La dolçaina màgica’ amb música de Francisco Valor Llorens

Teatre infantil amb caràcter solidari a benefici d’Aspromin-Gormaget

PMB. Dins dels actes de la seua alferesia, la Filà Alcodians, ha organitzat les representacions del teatre infantil La dolçaina màgica, conte original de Pablo León adaptat a l’escena per Jorge Ponsoda. Les funcions tenen lloc el divendres 30 de desembre a les 18 i 20 h. al Teatre Salesians. El preu de les localitats es de tan sols 2 € a benefici d’Aspromin-Gormaget.

La direcció escènica és de Laura Flores i conta també amb la col.laboració del Grup de Teatre Tesalín i el Grup de Dolçainers i Tabaleters La Degollà, aquest útim dirigit per Francisco Valor Llorens, autor també de la música d’aquest espectacle.

Presentació del CD ‘Seràs la veu d’un poble’

Aquest és el primer enregistrament del quartet de trombons Alcoi Slide Quartet

PMB.  El dimarts 27 de desembre a les 19.30 h. es presenta a l’IVAM CADA el CD Seràs la veu d’un poble. Es tracta del primer enregistrament del quartet de trombons AlcoiSlide Quartet, format per Gerard Dueñas, Héctor Pulido, Jordi Paredes i Gabriel Micó, aquests dos últims, membres de La Primitiva.

El CD conté una recopilació de música tradicional valenciana, acompanyants en algun moment per dolçaines i percussió. Algunes de les obres han estat arranjades per Juan Carlos Sempere Bomboí i Jordi Monllor Oltra, i en l’acte de presentació actuaran algunes col.laboracions com les veus de Noelia Llorens i Jordi Gil. Aquest quartet va néixer dins del Conservatori de Música ‘Juan Cantó’ d’Alcoi, sent aquest un pas endavant després de varios concerts pels pobles de la comarca.

 

‘No puc, tinc assaig!!!’, per Francisco Valor Llorens

Aquest article ha estat publicat també per la revista Línies i espais, publicada per l’Associació d’Amics de la Música de Callosa d’Ensarrià, d’edició anual on el seu primer exemplar fou publicat el 1994

Reportatge_Intercomarcal
Un moment de l’assaig

No fa molts anys que una empresa valenciana em va sorprendre comercialitzant samarretes per a músics amb aquesta frase que per a mi és essencial: No puc, tinc assaig¡¡¡
Essencial, perquè per al meu entendre, algo tan simple com el compromís adquirit d’assistir als assajos de la teua banda o associació musical quan eres músic d’aquesta s’ha perdut.
En una societat on l’oferta lúdica i formativa és exageradament gran, és molt complicat per a molts el disposar regularment de temps per als assajos, ¿o és que només es té temps per al que ens interessa?. En aquest cas, els directors tenim la missió d’enganxar als músics al treball diari de la banda, amb bons repertoris i assajos amens i divertits, sense oblidar el treball col·lectiu que és molt necessari, perquè, si de veritat som músics que gaudim de fer música, que ens està passant?.
En plena pandèmia de la Covid-19 ens queixàvem que no podíem reunir-nos per a assajar amb normalitat. Ara que ja es pot, sembla que ens hem acostumat a no eixir de casa o hem canviat els hàbits substituint els assajos amb altres entreteniments. Tornem a il·lusionar-nos amb els nostres concerts i actuacions, en els moments de desídia i desanim tirem mà als records d’aqueixos assajos on es gaudia igual o mes que el dia del concert, perquè, al cap i a la fi, aqueixa és nostra recompensa, i és una cosa que tenim la sort d’experimentar només nosaltres, els músics, la satisfacció del treball bén fet, treball col·lectiu amb els nostres companys que  emociona al públic que ens escolta, i sobretot tinguem en compte el que sempre dic, que quants mes siguem en l’assaig mes gaudirem del mateix i mes profit li traurem en poder treballar i aprofundir bé en les obres.  Però, no sols amb l’assistència ho tenim tot fet, el comportament en l’assaig i com s’aprofita el mateix també és molt important.
La puntualitat, arribar 15 minuts abans a l’assaig per a poder muntar i calfar i començar a l’hora indicada, la concentració, el respecte als companys que toquen quan tu no ho fas, l’escoltar i aplicar les explicacions del director i sobretot oblidar per una estona al principal enemic dels assajos, el mòbil.
A continuació 10 consells per a aprofitar bé l’assaig, segur que podríem afegir molts més, però, per al meu entendre, aquests 10 són els mes importants.

IMG-20201021-WA0007
Francisco Valor Llorens (Cocentaina, 1979)

Decàleg del bon assaig, per Francisco Valor Llorens:

1. Puntualitat, per a començar a l’hora i no molestar a l’aplegar tard.
2. Mòbil apagat i  fora de l’abast de les mans.
3. Les tertúlies entre músics si pot ser fora de l’horari de l’assaig, abans o després del mateix és ideal, no hem d’oblidar que el factor social de les nostres entitats musicals és essencial, però no en l’horari de treball.
4. Atenció i interés pel que s’està treballant en l’assaig, encara que tu no toques en eixe moment, segur que aprenem algo del que  s’explica a altres companys/es.
5. Si el director deté l’assaig parem de tocar immediatament i atenem, ja que si para  no ho fa per capritx, si no per a explicar algun concepte que no queda clar.
6. Mai tenim que corregir a un Company, al meu entendre és una falta de respecte a part que això és treball del director.

7. No preguntarem els dubtes al company/a de faristol, liu exposarem al director directament, així l’explicació que obtinguem pot servir-li també a un altre company/a que tinga el mateix dubte.
8. Al acabar d’assajar una obra canviem a la següent com més de pressa millor, sense perdre temps, és en aquest cas on mes temps de treball es malgasta i també es perd molt la concentració.
9. A l’assaig es va a gaudir de la música i a aprendre tocant nou repertori, o repassant el repertori ja treballat, no a patir. Si l’anar a l’assaig és un suplici alguna cosa falla o per part del director o per part del músic, s’ha de valorar i solucionar.
10. El més important, saber dir, No puc, tinc assaig¡¡¡

FRANCISCO VALOR LLORENS, Director Titular de:

Banda Primitiva Associació d’Amics de la Música de Callosa d’en Sarrià

Música Primitiva Apolo d’Alcoi.

Colla de Dolçainers i Tabaleters Mal Passet de Cocentaina.

Colla de Dolçainers iTabaleters La Degollà d’Alcoi.

 

 

 

 

In Memoriam Andrés Arévalo Cots

Commoció en el món musical local arran aquesta mort sobtada i injusta

Andrés Arévalo
Andrés Arévalo Cots (1969-2022)

PMB. Una tardor especialment luctuosa per al món musical local que continua de dol durant aquestes setmanes. El dissabte 17 per la vesprada trascendia la notícia de l’inesperada i sobtada mort d’Andrés Arévalo Cots, sorprenent per la seua joventut.

Era instrumentista de flauta i sotsdirector de la Unió Musical d’Alcoi i director des de fa uns mesos de l’Harmònica Alcoiana. Entre altres facetes seues, era arxiver, arranjador i apareix com a compositor de la fanfàrria Embut, dedicada a José Vicente Olcina, Capità Cristià 2009 d’Alcoi per la Filà Aragonesos.

Des d’aquestes línies, la Música Primitiva Apolo d’Alcoi vol expressar el nostre més profund condol per aquesta dolenta notícia, així com transmetre mostres i paraules de suport, afecte i de record als seus familiars, amics i membres de la Unió Musical d’Alcoi i l’Orquestra de Plectre i Pua Harmònica Alcoiana per aquesta pèrdua. Descansa en pau, amic.

La Primitiva a la revista «Magia» de Radio Alcoy

La banda i les Pastoretes, protagonistes d’una de les col.laboracions d’enguany

Portada_Magia
Portada de Beca Jover per a la revista ‘Magia’ de Radio Alcoy

PMB. El passat dimecres 7 de desembre, Radio Alcoy presentava al Mercat del Nadal a la Glorieta la seua publicació Magia, que enguany arriba ja a la sisena edició.  Amb portada de Beca Jover, la revista consta de 164 pàgines a tot color amb continguts sobre el Nadal alcoià, resumen de les notícies de l’any i alguns articles  sobre curiositats i temes d’interès d’aquestes tradicions alcoianes.

Entre elles, apareix l’article de Pablo Martínez Pastoretes: cien millones de ilusiones sobre el paper de La Primitiva en el primer acte nadalenc per excel.lència: les Pastoretes.  La revista ja es pot aconseguir a les oficines de Radio Alcoy de 10 a 14 h., establiments col.laboradors, biblioteques municipals, oficina de Turisme, Museu de Bombers o el Museu Alcoià de la Festa.

A %d blogueros les gusta esto: