‘Una amistat reial’ amb motiu del 75é aniversari de la mort de Camilo Pérez Monllor

Recuperem l’article de Pablo Martínez publicat a La Nostra Festa, edició 2022 del periòdic El Nostre al voltant del pasdoble El Ksar-el-Kebir, de Camilo Pérez Monllor

Alfonso XIII
Alfonso XIII mira a les kàbiles desfilar amb banderins i músiques -Revista Nuevo Mundo, 12.01.1911. Foto cedida per Pep Camallonga

 

 “El Soberano revista las tropas, entre el entusiasmo delirante de la muchedumbre. Conoce al Maestro de otras ocasiones. Y al llegar frente a la Banda militar, Alfonso XIII, todo afabilidad y simpatía, saluda al Músico Mayor:

  • Hola, mi buen don Camilo; mi fiel amigo; la mano, querido Director.

El Monarca, con su borbónica sonrisa, tiende su diestra a don Camilo Pérez Monllor, que iluminado y azorado estrecha la mano real fuertemente, rendidamente, amorosamente.

Terminado el acto oficial, el Maestro llega a su casa, emocionado, orgulloso y tras referir el suceso clama a su mujer:

  • Guarda ese guante, como guardar puedas cuanto más ames. Con él he estrechado la mano de mi Rey.”

La visió quasi viscontiniana del mestre Pérez Monllor que ofereix aquest fragment correspon al text que l’escriptor Rafael Coloma Payá li va dedicar en el concert-homenatge que la Corporació Musical Primitiva va tributar a l’autor de Baix la figuera. Es va celebrar el 23 de febrer de 1947 al Teatro Circo amb motiu de la seva mort recent el 4 de gener, un mes enrere. En paraules de l’escriptor, per a don Camilo aquesta salutació reial va ser “uno de los más gratos y felices momentos de su vida”.

Camilo Pérez Monllor, moro
Camilo Pérez Monllor (Alcoi, 1877-Madrid, 1947)

El fet va succeir amb màxima probabilitat el març de 1915[1] en una de les visites oficials que el monarca va realitzar a Andalusia amb parades a la província de Cadis. Dues d’elles, a San Fernando i Jerez de la Frontera, mentre el músic alcoià es trobava al capdavant de la banda de música del I Regiment d’Infanteria de Marina del Terç Sud a San Fernando (Cadis).

Una de les proves més evidents d’aquesta amistat seria la composició del pasdoble El Ksar-el-Kebir el novembre de 1911. El títol fa referència a la ciutat marroquina d’Alcazarquivir que es podria traduir com a ‘gran fortalesa’. Aquell any, Pérez Monllor era músic major de segona i va viatjar fins Larache per a residir al campament Sidi-Aissa ben el Kasem situat a l’esmentada Alcazarquivir a uns 30 quilòmetres.[2] En aquest lloc va compondre el pasdoble basat en la recopilació de cants moruns i espanyols, el qual va dedicar «A S.M. el Rey Don Alfonso XIII«, amb la inclusió de dolçaines evocant les marxes mores dels tabors[3], en un procès d’absorció d’aquelles músiques que aflorarien en la posterior i tant volguda Uzúl el-m`sélmin-L’entrà dels moros. Evidentment, no s’ha de confondre amb El Ksar el Yedid, basat en melodies granadines i molt més conegut i interpretat, sobretot, en les festes d’Alcoi i comarca.

La peça es va poder escoltar per primera vegada (almenys a Alcoi) en el concert de Diumenge de Rams de La Primitiva el 2015, sent director titular Àngel Lluís Ferrando. Aquesta primera audició va ser possible gràcies a les investigacions i gestions de José María Valls Satorres, el qual va localitzar la partitura original a la biblioteca del Palau Reial a Madrid, on apareix en una cuidada enquadernació amb cobertes vermelles i títol i dedicatòria en or.[4]

Al 75è aniversari de la mort d’aquest insigne músic alcoià, hem volgut ressaltar la rellevància de la seva figura amb aquest moment anecdòtic i consegüent poc conegut pasdoble. En aquest any tan especial, esperem i desitgem siga una bona ocasió per parlar del seu perfil i obra, la qual tan sols coneixem en la seua vessant més festera.

Pablo Martínez Blanes

 

[1] Es pot veure notícia en La Época (16/03/1915)

[2] L’historial militar de Camilo Pérez Monllor es troba fotocopiat al llegat d’Ernesto Valor en procès de catalogació que conserva el CIM Apolo.

[3] Unitat de tropa regular marroquina al servei de l’exèrcit espanyol durant el protectorat, composta per diverses companyies. (RAE)

[4] Sobre aquest fet i acompanyat d’una completa biografia, es por consultar l’article que el mateix José María Valls va dedicar a Camilo Pérez Monllor al blog de la Corporació Musical Primitiva https://primitivadealcoy.com/2015/02/27/jose-maria-valls-satorres-deconstruint-uzul-el-mselmin-vii/

«Repàs de Rams», novetat editorial de La Primitiva

El llibre, totalment gratuït, per als assistents al concert de Rams i juntament amb el periòdic El Nostre del dijous 14 d’abril

LA PRIMITIVA - PORTADACIM Apolo. Per iniciativa de la Junta Directiva de la Corporació Musical La Primitiva, les diferents entregues de la sèrie realitzada per Pablo Martínez Blanes Repàs de Rams publicades al blog de la banda entre març de 2019 i gener de 2020, tindran edició impresa a càrrec de Més Ciutat, S.A. El resultat, el llibre Repàs de Rams, 80 anys de música festera amb La Primitiva, de 128 pàgines, una recopilació a la qual se li han afegit col.laboracions, articles complementaris i abundant material fotogràfic. Al costat dels annexos de les plantilles de músics i programes de mà que ja van apareixer, s’hi inclou també un resum de les obres i els compositors més interpretats que abarca des de 1940 fins el concert d’enguany.

El llibre serà lliurat gratuïtament als assistents al concert de Diumenge de Rams del 10 d’abril al Teatre Calderón, o posteriorment junt amb el diari El Nostre en l’edició avançada per les vacances de Pasqua del dijous 14 d’abril. Des d’ací, la nostra gratitud als patrocinadors que han fet possible aquesta edició: Ajuntament d’Alcoi, Nirvel Cosmetics, S.L., Consum S. Coop. V., Filà Aragonesos i Rotary Club Alcoy. També hi han col·laborat: Círculo Industrial d’Alcoi, Viuda de Tadeo Juan, S.A., Astemsa, Biopolímeros Maya, S.L., Tu Dirás, S.L., Plásticos Erum, S.L. i Radio Alcoy, S.L. Tota una novetat editorial per a la família musical de La Primitiva en un projecte que no va veure la llum el 2020 per la crisi pandèmica.

Una nova donació per a La Primitiva

La família de l’oboista Miguel Bou Llàcer ha cedit música per a l’arxiu històric de La Primitiva

Miguel_Bou_Llacer
Miguel Bou Llácer (Alcoi, 1921-1962)

 

PMB. Des del CIM Apolo volem agrair i difondre la donació que ha tingut a bé realitzar els familiars de qui va ser oboè de La Primitiva, Miguel Bou Llácer (Alcoi, 1921-1962). Va ingressar a la banda en 1935 i després de la guerra civil, ja apareix com a corn. Va pertànyer a alguna companyia lírica a jutjar pels papers donats, no sabem si seria el ‘teatret de Apolo’, que va tindre el seu major esplendor en els anys 30.

Ja com oboè, és conegut també per ser el músic que escrivia i recitava els poemes abrilenys festius en els inicis dels concerts de Rams en la dècada dels 50 mentre La Primitiva estrenava les primeres obres d’Amando Blanquer. L’escriptor Adrián Miró (1) així ho consta en la seva biografia del mestre Blanquer: ”Otra obra de esta época alcoyana fue la Fiesta Gitana, esbozo de poema sinfónico para banda, con no pocas concesiones de fácil folklore, muy en consonancia con las películas andaluzas de Miguel Ligero y Estrellita Castro, de las que abusaba el cine español de aquellos tiempos. Un amigo, Miguel Bou, redactó un prólogo literario, que leyó con su voz campanuda de actor de las Fiestas en el habitual “repaso de pasodobles” que se celebra todos los años antes de la festividad de San Jorge”. L’oboista i rapsoda també és conegut per posar lletra al pasdoble de Gregorio Casasempere Juan, Peña Fontilles (1952).

Música_Miguel_BouEn el material donat apareix el mètode d’oboè publicat en 1870 d’Enrique Marzo y Feo i el famós mètode de solfeig de Hilarión Eslava. La sarsuela és àmpliament representada amb els papers de les veus de Los gavilanes, La tabernera del puerto o Maruxa editades per Unió Musical Española, S.A.  En els materials manuscrits ja apareix escrit per ell mateix el paper de baríton de La del manojo de rosas.

Novament, estem agraïts per esta donació animant a tots aquells que poden contactar amb nosaltres si tenen partitures a casa que puguen ser importants i d’interès amb valor històric.

(1) MIRÓ, Adrián: Amando Blanquer, en su vida y en su música, pág. 17 (Obra Cultural caja de Ahorros de Alicante y Murcia, 1984)

Apareix el llibre «Música a la Llum»

Es la translació escrita de la sèrie de conferències celebrades al I Congrés Internacional ‘Música a la Llum’ a València el desembre de 2018

PMB. L’Institut Valencià de Cultura i Bankia, amb la col·laboració de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), han publicat el llibre Música a la llum. Documentació i patrimoni de les bandes de música, un volum amb 32 articles de 40 autors amb els treballs presentats al I Congrés Internacional ‘Música a la Llum’ de 2018. Està coordinat per Remigi Morant (Universitat de València i FSMCV) i Jorge García (IVC), codirectors del Congrés.

El llibre recull una part dels treballs presentats en aquell fòrum, revisats i adaptats al format escrit i en una obra col·lectiva escrita amb textos en castellà, valencià i anglès. Molt aviat contarà amb una edició electrònica promoguda per la Universitat de València (UV) a través del Institut de Creativitat i Innovacions Educatives, ha informat la Generalitat. Està dividit en sis capítols, dels quals el primer, Arxius i història de les societats musicals, ofereix visions panoràmiques de la trajectòria d’algunes societats, amb èmfasi en el patrimoni documental que van generar.

D’entre aquestes societats, apareix La Primitiva amb l’article La «llibreta de repertori» dins de l’arxiu de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, treball col·lectiu d’Àngel Lluís Ferrando, Jaume Jordi Ferrando i Pablo Martínez. La versió escrita d’aquesta conferència parla dels repertoris de la banda datats entre 1866 i 1921 als quals s’inclouen pasdobles, polques o masurques. Totes les peces estan numerades i la majoria d’ells mancats de títol a interpretar no només en concerts sinó en esdeveniments socials com corregudes de bous, serenates o festes patronals.

Un ‘tríptic per a banda’ divulgatiu

El Nostre publica tres articles amb La Primitiva com a protagonista en el seu extra La Nostra Festa

Jaume Jordi Ferrando, Àngel Lluís Ferrando i Pablo Martínez (Foto: Izan Pastor)

PMB. La Corporació Musical Primitiva apareix per partida triple al suplement del diari El Nostre dedicat a les pròximes festes de Sant Jordi que es troba a les llibreries des del passat dissabte 13 d’abril. Es tracta de tres articles realitzats, per ordre de publicació, per Jaume Jordi Ferrando, Pablo Martínez i Àngel Lluís Ferrando.

El primer escriu sobre els possibles orígens de la banda en l’article 1820, 1830 … ¿o 1817? Cap a una possible data fundacional de la Música Primitiva; el segon, ofereix Diumenge de Rams: pòrtic musical fester de la Primitiva on realitza una breu panoràmica sobre el que són els concerts festers de Diumenge de Rams que el proper any compliran 80 edicions, i finalment, el nostre director Àngel Lluís Ferrando ens parla de Les ‘llibretes de repertori’ de la Música Vella d’Alcoi: un testimoni necessari sobre els repertoris d’entre 1866 i 1921 que la banda conserva i que van ser objecte d’estudi en el congrés Música a la Llum del passat mes de desembre a València.

 

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

Dossier: «La Nochebuena en Alcoy», de Camilo Pérez Laporta

Recuperem per a la nostra pàgina l’arxiu sonor cedit per Radio Alcoy al que volem agraïr enormement la seua aportació on apareix aquest poema simfònic de Camilo Pérez Laporta, interpretat per la nostra banda amb direcció de Gregorio Casasempere Gisbert un 22 de desembre de 1996 en el desaparegut concert de Nadal. Per a completar l’audició, extractem les pàgines que dedica Àngel Lluís Ferrando a aquesta obra en el seu estudi La música de Nadal a Alcoi (Caeha, 2015) per a la millor comprensió de la peça

Enllaç audio

LA NOCHEBUENA EN ALCOY (1886), capricho instrumental de Camilo Pérez Laporta

Corporació Musical Primitiva, dirigida per Gregorio Casasempere Gisbert

Live recorded by Gonzalo Belenguer – Radio Alcoy @CIM Apolo 1996

Tocant a la presència de diferents poemes simfònics, relacionats o no amb el Nadal directament, cal fer referència al moment d’expansió d’aquesta forma musical. Introduïda per la revolució romàntica i els seus ideals polítics, es tracta d’una pràctica gairebé forçada per als nostres músics. Molts d’ells, com ara Juan Cantó, José Jordà o el mateix Pérez Laporta, coetanis de Giner en València o de Bretón i Chapí en la capital, es veien en certa manera pressionats per les circumstàncies  -concursos, certàmens i encàrrecs- a adoptar aquesta forma específica en alguna de les seues creacions. Es tracta de composicions d’origen extramusical i de caràcter poètic o literari, la finalitat de les quals és produir una determinada sensació i estimular alguns sentiments. L’estructura de la música programàtica, generalment lliure, sovint en un únic moviment, segueix el «programa» de la història que descriu i que el compositor vol transmetre mitjançant la música.

Camilo Pérez Laporta

Centrant-nos ara en l’exemple nadalenc original d’aquest tipus de composició que conservem, cal esmentar que el poema simfònic La Noche-buena en Alcoy, de Camilo Pérez Laporta (1886), tot i tractar-se d’una temàtica clarament nadalenca, es va estrenar el 12 d’agost de 1886 a la Glorieta. L’estrena va ser a càrrec de la Banda Novíssima, coneguda escissió de la Nova des de 1880 fins a 1893 i fortament vinculada amb Camilo Pérez Laporta (1852-1917) pel fet de ser aquest instrumentista i, posteriorment, director titular de l’entitat. Pel que sabem, era la primera vegada que l’autor feia ús d’aquest esquema formal, que en el futur li donaria la possibilitat d’un major reconeixement en el panorama compositiu valencià amb l’atorgament del premi, en 1908, de l’associació emblemàtica de la Renaixença valenciana, Lo Rat Penat, per la seua composició Lo crit del palleter.

Malgrat ser un poema simfònic a l’ús, més o menys evolucionat, l’autor -potser dut per la timidesa o la inseguretat davant d’una fórmula emergent- l’adjectiva com a ‘capricho instrumental’, denominació que no comporta en absolut el concurs d’un element de partida extramusical. La premsa publica el programa detallat de la composició, extret del mateix programa de mà del concert, la qual cosa resulta fonamental per a fer partícip al públic d’allò que vol il.lustrar musicalment. L’argument, doncs, és el següent:

«Esta pieza describe con la posible precisión los variados incidentes que ocurren en nuestra cudad, la noche de la víspera de Pascua de Navidad. En confuso tropel, ora se oye el canto del gallo, ya el ensayo de los ciegos para las fiestas, así como la natural algazara que produce el ruido de guitarras, zambombas y panderetas.

Promuévese una riña tumultuaria en uno de los grupos de guitarras, que acaba con la intervención de los agentes de la autoridad, no sin que antes haya procedido un violento choque entre los contendientes que da por resultado el que se rompan varios de los instrumentos que forman la orquesta.

En silencio ya nuestras calles, suena el alegre toque de las campanas que anuncian la salida de la dicha Misa del Gallo, y entonces aparece confundido el canto llano del Te Deum que anuncia el principio del santo sacrificio, con el pastoril villancico que se canta, propio de tal noche. Un nuevo toque de campanas da al pueblo la señal de que la misa concluye entonando entonces el ‘Ite misa est’, que pone término a la composición que se acaba de describir».

La premsa local anunciava la recuperació d’aquesta obra (Ciudad, 21-12-1996) (Fons: Bivia)

Quant a la música, segueix fil per randa la descripció textual. Després d’una introducció serena, el cant del gall introdueix el nou dia i, passada una breu pausa, la composició presenta una ciutat que desperta i entra en activitat. Les diferents seccions, ben diferenciades, es juxtaposen al llarg de la narració simfònica. Tot seguint un llenguatge molt descriptiu i una instrumentació funcional, la temàtica nadalenca s’apodera de l’escena sonora i les conegudes cançons d’asguilando fan acte de presència. Les danses i els seus acompanyaments tradicionals desemboquen en una baralla sonora, en la qual els instruments de percussió adquireixen un major protagonisme (colps forts de pandereta imitant galtades i el trencament del propi instrument, el ‘pito del sereno’, els redoblaments de bombo, etc.) que esdevindrà calma amb la intervenció de l’autoritat, però on les dues veus en litigi encara s’hi fan en la funció litúrgica i la nadala que millor il.lustra el naixement del Jesús i les ofrenes dels pastors amb allò de Que li durem al fillet de Maria?, tot indicant el concurs de l’orgue i el cor de campanes de fons. El cant gregorià es barreja amb la nadala, que s’interromp sobtadament amb un tema de tall dansaire i que es reprèn novament acabada la dansa amb funcionalitat similar. La secció final aporta novament els dos asguinaldos els quals, entenem que per motius musicals, tanquen la descripció.

L’adaptació instrumental, habitual per les necessitats i disponibilitats de cada banda concreta, presenta en aquest cas la peculiaritat del saxo soprano i la de l’element popular representat per la dolçaina solista. Timbres instrumentals com els del caragol, la citació de l’orgue o els instruments de percussió («zambombas, carracas, triángulo y panderetas») ens aporten novetat i color, però sobretot, el que ens presenta la composició és una imatge fidel, quasi fotogràfica, dels costums i usos de la nostra ciutat: no tan sols les dades, ben interessants per altra banda, que ens permeten fixar determinades melodies, sinò que, a més, la música adopta el paper de crònica social i, més que més, crònica religiosa de l’ofici de matines de la nit de Nadal i la seua complexa articulació i desenvolupament en els tres moments esmentats per Joan Amades en la seua obra Costumari Català (1950).

 

 

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

L’arxiu musical de La Primitiva al I Congrés ‘Música a la Llum’: Crònica

Les ‘llibretes de repertori’ del segles XIX i XX de la nostra banda van despertar gran interès

Els tres ponents de La Primitva amb la moderadora Isabel Ferrer Senabre

PMB. Entre els dies 13 i 15 de desembre es va celebrar al Centre Cultural La Nau enclavat a la Universitat de València el I Congrés Internacional ‘Música a la Llum’ centrat en el patrimoni documental de les bandes de música. Tres dies constituïts per ponències on van estar presents els arxius musicals de les bandes de la nostra comunitat, la projecció internacional de les bandes valencianes, les transcripcions d’obres orquestrals per a banda o els primers enregistraments fonogràfics.
La nostra banda va estar present en la primera jornada de conferències en el matí del dijous 13 juntament amb les bandes d’Oliva, Silla i Llombai. Àngel Lluís Ferrando, Jaume Jordi Ferrando i Pablo Martínez van parlar sobre La llibreta de repertori dins de l’arxiu de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, tema que va suscitar enorme interès d’acord amb les preguntes que van formular els assistents. Recentment organitzat, la banda disposa de 33 caixes de repertoris entre 1866 i 1921, amb un fons de 478 peces per a banda i 88 per a orquestra, entre pasdobles, música religiosa, polques, masurques o valsos per tocar no només en concerts sinó en diferents actes socials com a festes patronals, serenates, balls o corregudes de bous.

Àngel Lluís Ferrando va representar La Primitiva en la taula redona posterior a les xerrades juntament amb les altres bandes

El principal problema és que aquestes obres no tenen títols, tan sols apareixen numerades en la majoria dels casos, sent la metodologia per a identificar-les la comparació amb materials del nostre propi arxiu o el d’ altres bandes o també amb les pàgines de premsa històrica digitalitzada i biblioteques virtuals. Seguidament, de les obres ja identificades es va poder fer una petita conclusió dels autors més interpretats en aquells anys: els francesos Louis Ganne i Émile Waldteufel; els espanyols Eduardo López Juarranz, Enrique Calvist i sobretot, Ramón Roig i Torné (La gracia de Dios, El regreso, Cartago, Tottleben) del qual s’ha pogut saber que va ser nomenat el nostre director honorari en 1894. D’autors locals, s’ha descobert una tanda de valsos de José Seva Cabrera, Teresa; Un ball en el Panerot, de Camilo Pérez Laporta; La Diana pel Parterre, de Juan Cantó o La Corchuela, de Camilo Pérez Monllor. La ponència significa l’inici d’un nou estudi del nostre arxiu d’acord amb les conclusions que es van exposar i un clar testimoni per a determinar les influències de la música per a les nostres festes i la comprensió de les nostres costums més arrelades.

Aquesta jornada inaugural va comptar amb la presentació d’aquest congrés a càrrec de la direcció del mateix: Remigi Morant i Jorge García, en representació de la FSMCV i Generalitat Valenciana; Pedro Rodríguez, president de la FSMCV al costat d’altres representants de Bankia i Universitat de València. El matí va finalitzar amb una documentadíssima conferència del musicòleg asturià Ramón Sobrino sobre Originales, arreglos y revisiones: el rastro de la ‘huella genética’ en las versiones para banda, el qual va tindre unes paraules d’agraïment a la nostra banda per tindre accés als nostres materials de la fantasia morisca La Corte de Granada, de Ruperto Chapí, el qual demostra una vegada més l’enorme interès que el nostre arxiu té per als estudiosos. (Fotos: Música a la Llum)

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

El repertori de la Primitiva present a «Música a la Llum»

Es celebra durant tres dies a València el I Congrés sobre arxius musicals bandístics

D’esquerra a dreta: Jaume Jordi Ferrando, Àngel Lluís Ferrando i Pablo Martínez

PMB. L’Institut Valencià de Cultura, Bankia i la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), amb la col·laboració de la Universitat de València, han convocat el I Congrés Internacional Música a la Llum sobre el patrimoni documental de les bandes de música a celebrar entre els propers 13 i 15 de desembre al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València. El Congrés està compost de conferències i taules rodones on seran presents gent tan prestigiosa com Bernardo Adam Ferrero, José Rafael Pascual Vilaplana o Cristóbal Soler.

L’arxiu de la nostra banda estarà present en el programa d’aquest congrés en el matí del dijous 13 amb la ponència La «llibreta de repertori» dins de l’arxiu de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi presentada per Àngel Lluís Ferrando, director de la banda i musicòleg, i preparada entre ell, Jaume Jordi Ferrando i Pablo Martínez, membres també de la banda. La «llibreta» a les quals al·ludeix el títol fa referència als repertoris de la banda datats entre 1866 i 1921 en els quals s’inclouen pasdobles, polques o masurques, tots ells numerats i la majoria d’ells mancats de títol a interpretar no només en concerts sinó en esdeveniments socials com corregudes de bous, serenates o festes patronals. Aquesta conferència d’uns quinze minuts serà l’inici d’un nou projecte d’estudi per a conèixer amb més profunditat si és possible el nostre extens arxiu musical.

 

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

«Huellas y Memorias» es presentat també a Yecla

La presentació va ser el passat diumenge 30 i va comptar amb la presència del nostre director, Àngel Lluís Ferrando

Moment de la presentació del CD a Yecla (Foto: J.J. Ferrando)

PMB. Després de Beneixama i Alcoi, li va tocar el torn a Yecla com a lloc de presentació del CD Huellas y memorias editat per Bassus Edicions, resultat de les investigacions musicològiques de Pedro Rubio Olivares al voltant d’obres per a clarinet i banda del segle XIX.
A la tarda del diumenge 30 de setembre, la sala d’actes de l’Escola de Música de Yecla va acollir aquest acte de presentació amb la presència del mateix Olivares juntament amb el nostre director Àngel Lluís Ferrando; Ernesto Romero, president de la Banda de la Societat Musical ‘La Pau’ de Beneixama; i Ángel Hernández, director de la banda de l’Associació d’Amics de la Música de Yecla. Seguidament, es va oferir un recital a càrrec de la banda de Yecla que va interpretar una de les peces del CD Fantasia obligada para clarinete (ca. 1860). Aquesta partitura, d’autor anònim, és, probablement, la partitura més antiga de l’arxiu musical de Yecla. De fet, la instrumentació és molt peculiar, ja que els saxofons no havien arribat encara a aquest tipus de formacions. (Interessats en comprar el CD a 10 € contactar per Whatsapp al 691707331)

 

«La Música d’Alcoi 1742-1842» de Jaume Jordi i Àngel Lluís Ferrando

Aquest estudi conjunt apareix des d’aquest dissabte 6 d’octubre en el periòdic El Nostre

Jaume Jordi i Àngel Lluís Ferrando presenten nou treball

PMB.  Un nou treball conjunt de Jaume Jordi i Àngel Lluís Ferrando Morales veurà la llum molt aviat en les edicions dels dissabtes del periòdic El Nostre des d’aquest 6 d’octubre. Amb el títol La Música d’Alcoi 1742-1842 ofereix un estudi exhaustiu i rigorós sobre l’evolució de la música en la nostra ciutat i part de la comarca que van des de la música de capella fins a la fundació de la Música Nova descobrint personatges com Francisco Bócolo i famílies com la de Cantó o els Almiñana.

La formació de les primigènies societats musicals aprofundint en moments històrics com la Guerra del Francès i els posteriors canvis de govern que incidirien en el naixement de la nostra banda són també la base d’aquest documentat i meticulós treball que, sens dubte, serà referent per entendre la nostra música cent anys abans de la creació de la música Nova.

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
A %d blogueros les gusta esto: