Notes al programa ‘A Don Camilo’

Les obres que composen el concert monogràfic a la figura i obra de Camilo Pérez Monllor, en el 75é aniversari de la seua mort (Teatre Calderón, dissabte 4 de juny, 19.00 h.)

Cartell_A Don CamiloPDF Programa

PMB. Amb motiu del 75é aniversari de la mort de Camilo Pérez Monllor, La Primitiva ha volgut retre homenatge a la seua figura oferint aquest concert A Don Camilo, on algunes de les seues composicions més interpretades com Moros i Cristians o L’Entrà dels Reis aniran alternat-se amb altres obres menys programades. Més enllà d’Uzúl el-msélmin, la banda ofereix un mosaic de la seua versatilitat amb un llegat que ens deixa, al menys al nostre arxiu, al voltant d’unes vuitanta obres, on a banda de la seua producció per al món de la Festa, apareix tot un repertori dels diferents gèneres que va abordar: des de la música per a balls de saló fins els poemes simfònics que tant van proliferar a finals del segle XIX.

1928
Camilo Pérez Monllor fue director de La Primitiva entre 1928 y 1933

La major part del programa correspon a la seua etapa com a Músic Director de la banda del Primer Regiment de Infanteria de Marina de guarnició a San Fernando (Cádiz) des de 1899 fins 1919. La data del títol de la marxa militar amb la que s’inicia el concert, 24 de septiembre de 1810, correspon al dia en que es van constituir les Corts de Cádiz a l’illa gaditana. Originalment és escrita per a piano per a la commemoració del centenari d’aquest esdeveniment polític. Cinc anys abans, en 1905, dedica a son pare, el també músic Camilo Pérez Laporta, el poema simfònic La Cueva de Montesinos, basat en els capítols 22, 23 i 24 de la segona part del Quijote pel III Centenari de la seua publicació. Després, El Ksar-el-Kebir, pasdoble de 1911, es tracta d’una recopilació de cants moruns i espanyols, per «A S.M. el Rey Don Alfonso XIII«, al qual li uneix una forta amistat amb la inclusió de dolçaines evocant les marxes mores dels tabors, unitats marroquines al servei de l’exèrcit espanyol en els anys del protectorat.

Portada La Cueva de MontesinosEn aquell temps, a l’igual que la resta de músics espanyols, els nostres compositors també van estar seduits per les músiques centreeuropees populars per a l’oci de la burgesia com les polkes o les masurques. En aquest context modernista, apareix el vals lent Nuit sans lune, sense datar però que per referències a la premsa, sabem que el 1912 ja existia. Folklorista nat, recull el cançoner popular en algunes de les seues composicions com Nanos y chagans o La festa del carrer. Exemple d’aquesta tendència és L’Entrà dels Reis, obra gravada a l’ADN del Nadal alcoià, on barreja temes propis amb la nadaleta Los pastores que supieron i Serra de Mariola.

Ja destinat a Cartagena, el 1923, composa per a la Capitania dels Abencerrajes d’aquell any Els tres Capitans (Alazdrach). En l’any anterior, any d’alferecia, la Filà va decidir que els seus membres costegessin el pressupost del càrrec amb la condició de que aquests deurien ser desenvolupats pels festers més veterans de la Filà. Per això, tres membres van ser Capitans en la trilogia d’aquell 1923, José Sanz Herrero en l’Entrada, Simeón Pastor Seguí en la Processó General i Rafael Pascual Aznar el Dia dels Trons. La versió que interpreta La Primitiva en aquest concert ha estat revisada per José María Valls Satorres.

Les dues obres restants són la marxa de festa Moros i Cristians continuament programada, i la marxa solemne El Salvador, escrita per a la processó dels Xiulitets el 1943 per al seu amic, el llavors President del Cercle Catòlic d’Obrers, Rigoberto Pastor Botella. La plantilla instrumental inclou en la percussió els ‘pájaros’ per a evocar els botijonets de la emblemàtica processó alcoiana.

El concert conclou amb el poema simfònic A Don Camilo, d’Eduard Terol i Botella, el qual apel.la a la universalitat de la música de Pérez Monllor. Composta per al centenari d’Uzúl el-msélmin el 2014, aporta una visió moderna on els motius d’aquesta marxa adquireixen ressons wagnerians en una obra fascinant.   Enllaç Venda d’entrades

 

Mor el mestre Enrique Abad Baldó

El funeral es celebra dilluns 30 de maig a les 10 h. al Tanatori d’Alcoi al carrer Sant Vicent

Enrique Abad Baldó (Alcoi, 1919-2022)

PMB. Hem conegut i volem compartir la notícia de la pèrdua del que va ser flautista i mestre de solfeig Enrique Abad Baldó que ens va deixar el dissabte passat 28 de maig, a l’edat de 103 anys. El 2019, amb motiu del seu centenari, un ampli grup de La Primitiva va anar al seu domicili particular per a retre-li homenatge. Un moment entranyable on encara es va poder comprovar el seu vitalisme, bon humor i una forta emoció quan va rebre una placa commemorativa per part de la Junta Directiva “Enrique Abad Baldó, 100 anys de vida, 100 anys de música”. Aquesta visita va ser repetida a l’any següent per músics veterans que van estar vinculats amb la banda durant molts anys. Unànimement recordat amb afecte pels seus alumnes degut les seves virtuts pedagògiques i paciència en els temps anteriors a la creació de les Escoles de Música, en què els músics alternaven les seves hores de treball amb la seva vocació docent.

Des d’aquestes línies, tant des del Centre Instructiu Musical Apolo com de la Corporació Musical Primitiva volem expressar el nostre més profund condol per aquesta dolenta notícia, així com transmetre als seus familiars i amics, mostres i paraules de suport, afecte i de record per aquest músic que ens ha deixat. Descanse en pau.

PERFIL D’ENRIQUE ABAD BALDÓ

Enrique Abad en els anys 70 (Foto cedida per Rafael Serra)

Neix a Alcoi un 20 de gener de 1919, ingressant en la Corporació Musical Primitiva el 1933 mentre era director Camilo Pérez Monllor com a instrumentista de flauta i flautí i en ocasions puntuals com dolçainer. Dedicat professionalment a la litografia, en la nostra banda va ser també professor de solfeig, sent substituït per Eduardo Terol Nadal al decidir abandonar la corporació a principis dels anys 80, quan la societat encara tenia la seu a la Plaça d’Espanya. En el pla local, va ser també un dels co-fundadors de l’Orquestra Simfònica Alcoiana en 1953 juntament amb Rafael Casasempere Juan i Enrique Vilaplana Satorre.

‘A Don Camilo’, nova proposta de La Primitiva

La corporació ofereix un concert monogràfic a la figura i obra de Camilo Pérez Monllor, en el 75é aniversari de la seua mort

Cartell_A Don CamiloPDF Programa

PMB.  Organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi, la Corporació Musical Primitiva tributa un concert a la figura de Camilo Pérez Monllor (1877-1947) amb motiu del 75é aniversari de la seua mort. La versatilitat del músic militar alcoià es farà manifesta amb aquest esdeveniment que tindrà una particular posada en escena.

Més enllà d’Uzúl el-m’sélmin, el programa consta d’un nombre d’obres del mestre, algunes d’elles no incloses en els programes dels últims anys com la recuperació de la marxa mora Els tres capitans, amb versió revisada per José María Valls. Aquesta selecció tindrà com a epíleg la nova audició del poema simfònic d’Eduard Terol i Botella, A Don Camilo que dóna nom al concert. Aquest es celebra el proper dissabte 4 de juny (19.00 h.) al Teatre Calderón, sota direcció de Francisco Valor Llorens. Tot un luxe d’indiscutible interès per als seguidors de la música alcoiana. Enllaç Venda d’entrades

 

Dues xerrades sobre ‘Música des de la literatura’

Amb participació d’Àngel Lluís Ferrando i l’Ensemble de Trombons del Conservatori Juan Cantó d’Alcoi

PMB. Organitzat pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, Àngel Lluís Ferrando celebra dues conferències sobre Música des de la literatura a Alcoi i Cocentaina. Centrada a la seva tesi doctoral sobre les músiques inspirades pel Tirant lo Blanc, la xerrada estarà presentada per Llúcia Martín, Catedràtica de Filologia Catalana i comptarà amb la participació d’Héctor Pulido, alumne i membre del Consell de Departament de Filologia Catalana.

La primera de les conferències es celebra a Alcoi a la Sala Àgora el dissabte 14 de maig a les 19 h. i la segona a Cocentaina al Centre Cultural El Teular el divendres 20 a la mateixa hora. La sessió serà amenitzada per l’Ensemble de Trombons del Conservatori Juan Cantó els quals interpretaran Pavana per a trombons, de Tielman Susato i un arranjament per a trombons del seu professor Jesús Fuertes de la cançó Va com va, d’Ovidi Montllor a partir de la instrumentació per a banda del mateix Ferrando.

EL KSAR-EL-KEBIR, pasdoble de Camilo Pérez Monllor

EL KSAR-EL-KEBIR (1911)
Pasodoble sobre motivos de cantos morunos y españoles dedicado a S.M. el rey D. Alfonso XIII

Corporación Musical Primitiva de Alcoi

Director: Àngel Lluís Ferrando Morales. Concert Diumenge de Rams 29/03/2015
Live recorded by Rafa Monllor – Audioart @Teatre Calderón 2015

‘Una amistat reial’ amb motiu del 75é aniversari de la mort de Camilo Pérez Monllor

Recuperem l’article de Pablo Martínez publicat a La Nostra Festa, edició 2022 del periòdic El Nostre al voltant del pasdoble El Ksar-el-Kebir, de Camilo Pérez Monllor

Alfonso XIII
Alfonso XIII mira a les kàbiles desfilar amb banderins i músiques -Revista Nuevo Mundo, 12.01.1911. Foto cedida per Pep Camallonga

 

 “El Soberano revista las tropas, entre el entusiasmo delirante de la muchedumbre. Conoce al Maestro de otras ocasiones. Y al llegar frente a la Banda militar, Alfonso XIII, todo afabilidad y simpatía, saluda al Músico Mayor:

  • Hola, mi buen don Camilo; mi fiel amigo; la mano, querido Director.

El Monarca, con su borbónica sonrisa, tiende su diestra a don Camilo Pérez Monllor, que iluminado y azorado estrecha la mano real fuertemente, rendidamente, amorosamente.

Terminado el acto oficial, el Maestro llega a su casa, emocionado, orgulloso y tras referir el suceso clama a su mujer:

  • Guarda ese guante, como guardar puedas cuanto más ames. Con él he estrechado la mano de mi Rey.”

La visió quasi viscontiniana del mestre Pérez Monllor que ofereix aquest fragment correspon al text que l’escriptor Rafael Coloma Payá li va dedicar en el concert-homenatge que la Corporació Musical Primitiva va tributar a l’autor de Baix la figuera. Es va celebrar el 23 de febrer de 1947 al Teatro Circo amb motiu de la seva mort recent el 4 de gener, un mes enrere. En paraules de l’escriptor, per a don Camilo aquesta salutació reial va ser “uno de los más gratos y felices momentos de su vida”.

Camilo Pérez Monllor, moro
Camilo Pérez Monllor (Alcoi, 1877-Madrid, 1947)

El fet va succeir amb màxima probabilitat el març de 1915[1] en una de les visites oficials que el monarca va realitzar a Andalusia amb parades a la província de Cadis. Dues d’elles, a San Fernando i Jerez de la Frontera, mentre el músic alcoià es trobava al capdavant de la banda de música del I Regiment d’Infanteria de Marina del Terç Sud a San Fernando (Cadis).

Una de les proves més evidents d’aquesta amistat seria la composició del pasdoble El Ksar-el-Kebir el novembre de 1911. El títol fa referència a la ciutat marroquina d’Alcazarquivir que es podria traduir com a ‘gran fortalesa’. Aquell any, Pérez Monllor era músic major de segona i va viatjar fins Larache per a residir al campament Sidi-Aissa ben el Kasem situat a l’esmentada Alcazarquivir a uns 30 quilòmetres.[2] En aquest lloc va compondre el pasdoble basat en la recopilació de cants moruns i espanyols, el qual va dedicar «A S.M. el Rey Don Alfonso XIII«, amb la inclusió de dolçaines evocant les marxes mores dels tabors[3], en un procès d’absorció d’aquelles músiques que aflorarien en la posterior i tant volguda Uzúl el-m`sélmin-L’entrà dels moros. Evidentment, no s’ha de confondre amb El Ksar el Yedid, basat en melodies granadines i molt més conegut i interpretat, sobretot, en les festes d’Alcoi i comarca.

La peça es va poder escoltar per primera vegada (almenys a Alcoi) en el concert de Diumenge de Rams de La Primitiva el 2015, sent director titular Àngel Lluís Ferrando. Aquesta primera audició va ser possible gràcies a les investigacions i gestions de José María Valls Satorres, el qual va localitzar la partitura original a la biblioteca del Palau Reial a Madrid, on apareix en una cuidada enquadernació amb cobertes vermelles i títol i dedicatòria en or.[4]

Al 75è aniversari de la mort d’aquest insigne músic alcoià, hem volgut ressaltar la rellevància de la seva figura amb aquest moment anecdòtic i consegüent poc conegut pasdoble. En aquest any tan especial, esperem i desitgem siga una bona ocasió per parlar del seu perfil i obra, la qual tan sols coneixem en la seua vessant més festera.

Pablo Martínez Blanes

 

[1] Es pot veure notícia en La Época (16/03/1915)

[2] L’historial militar de Camilo Pérez Monllor es troba fotocopiat al llegat d’Ernesto Valor en procès de catalogació que conserva el CIM Apolo.

[3] Unitat de tropa regular marroquina al servei de l’exèrcit espanyol durant el protectorat, composta per diverses companyies. (RAE)

[4] Sobre aquest fet i acompanyat d’una completa biografia, es por consultar l’article que el mateix José María Valls va dedicar a Camilo Pérez Monllor al blog de la Corporació Musical Primitiva https://primitivadealcoy.com/2015/02/27/jose-maria-valls-satorres-deconstruint-uzul-el-mselmin-vii/

Per Alcoi i per Sant Jordi: La Festa per La Vella (i II)

Després de dos anys de silenci fester, les Entrades van lluir esplendorosament amb un clima idoni

Entrada_1
Moment de la segona Entrada Cristiana del matí (Foto: P. Martínez)

PMB. La jornada de les Entrades s’anunciava llarga i completa i així va ser. La Primitiva tenia programades tres desfilades, després dels dos anys d’espera degut a la pandèmia. La primera va anar acompanyant el Capità Cristià Alfonso Moreno per la Filà Muntanyesos. Darrere d’una enorme carrossa que simulava una màquina de guerra alada, la banda va interpretar Glòria al Capità, una de les marxes que Vicente J. Sanoguera Rubio va compondre per a aquest càrrec fa dos anys. Al costat de La Primitiva, gaites valencianes i la Coral Polifònica Alcoiana per a eufòria del públic. En arribar a la plaça, abans del lliurament de les claus, es va interrompre la desfilada per interpretar el pasdoble del mateix autor Jordi Farmàcia, en record de José Jorge Llopis, ex primer tro de la filà mort prematurament i un dels Cavallers que haurien d’haver aparegut juntament amb el Capità.

Entrades_2
Entrada Mora amb els Cordoneros (Foto: Julia Martínez)

La segona de les Entrades va ser amb els Cavallers de l’Alferes Joaquín Brotons per la Filà Creuats. La marxa cristiana a interpretar Amicitia IOAM del murer José Rafael Pascual Vilaplana. Estrenada per la Societat Música Nova a Alcoi justament abans de la pandèmia, la marxa forma part de la banda sonora d’aquest càrrec. Finalment, el tercer de les desfilades i ja al bàndol moro, va ser el torn de l’Esquadra de Negres del Capità Rafael Tortosa per la Filà Cordoneros.

El disseny de Jordi Sellés, autor del cartell, amb referències africanes, anava acompanyat de la música de Saül Gómez i Soler, Sakasik. Recordem que aquesta peça va ser originàriament escrita per a dolçainers i metalls per a posteriorment readaptar-se per a banda. La marxa forma part de la Suite Al’Ariba que va compondre per a la Capitània dels Verds de 2018. A les tres entrades, la banda va comptar amb la participació del Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta.

Per últim, la tasca de La Primitiva a les Festes del 2022 va finalitzar amb l’aparició d’un grup reduït que va interpretar Chordiet, de Gregorio Casasempere a la Processó d’Acció de Gràcies, prèvia a l’Aparició de Sant Jordi.

Un alé de música: La Festa per La Vella (I)

Després de dos anys d’espera, Àngel Lluís Ferrando va dirigir l’Himne amb el retorn de la Festa al carrer

Himno-Angel
Àngel Lluís Ferrando, director de l’Himne de Festes el 2022 (Foto: Xavi Terol)

PMB. Els ànims estaven molt encesos amb el retorn de la Festa de Moros i Cristians al carrer després de dos anys de cancel·lació per la crisi sanitària. Afortunadament, la il.lusió no es va perdre després de la controvertida nit anterior d’entraetes per la borrasca que es va engreixar a la nostra ciutat i el poc trellat per part d’alguns festers en que obligatòriament volien desfilar per Sant Nicolau sota la incesant pluja.

Xiques_Eduard
Detall d’Eduard Terol a les Xiques d’Apolo’ (Foto: Esperanza Calabuig)

El dia 21 va arribar i el Club Social d’Apolo va començar a omplir-se de músics per celebrar els diferents dinars de germanor. Mentre que els homes es reunien a la mateixa seu de la banda, les ‘Xiques d’Apolo’ van celebrar el seu XXX Aniversari a la Filà Ligeros. La mascota d’aquest any va ser Eduard Terol Anduix, que va regalar un detall en homenatge al seu avi Eduardo Terol Nadal, compositor del pasdoble A les Xiques d’Apolo. El trio d’agraciats d’aquest any va ser: Ou de bronze, Isaac Sanoguera; Ou d’argent, Vicente Nadal i Ou d’Or: Fernando Pérez. Posteriorment, s’hi va acostar l’hora de l’homenatge a Agustinet, on la banda es reuneix cap a les sis de la vesprada, llegint en aquesta ocasió Laia Gramaje, Pablo Martínez i Duna Valor les paraules d’estima i memòria al recordat atriler.

Els Ferrando_2022
Els germans Ferrando Morales, protagonistes del Dia dels Músics de La Primitiva (Foto: Maria Baldó)

Encara que el ‘secret  a veus’ es va destripar al programa de Radio Alcoy Amagatalls de la Festa, l’Abanderat 2022 va tornar a ser Jaume Jordi Ferrando Morales, al no poder celebrar la desfilada el 2019 per la pluja. La feliç coincidència del seu germà Àngel Lluís com a director de l’Himne era una ocasió que ni pintada perquè la tarda fora redona. Francisco Valor Llorens va dirigir L’entrà dels moros en homenatge a l’abanderat, on a continuació i en presència de la Regidora de Festes, Carol Ortiz, l’exdirector de La Primitiva va tindre unes paraules d’agraïment a la banda i es va mostrar molt il·lusionat amb la designació com a director de l’Himne després de dos anys i mig d’espera.

La Festa del Pasodoble va arrancar a la seva hora habitual des del final de l’avinguda País Valencià, en què la banda va aparèixer en els últims llocs acompanyada del director de l’Himne, i interpretant Desperta’t Alcoi de Gregorio Casasempere. Finalment, Àngel Lluís va dirigir l’Himne amb energia a una plaça d’Espanya més multitudinària que mai on la llarga espera havia valgut la pena. Enhorabona, mestre!!! (Moltes gràcies a María Baldó pel seu material fotogràfic)

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Atapeida setmana pre-festera

Un informe setmanal dels dies previs a la trilogia festera on la banda ha participat

Rams_1
La família musical s’amplia amb nous membres (Foto: TvA)

La família musical s’amplia amb nous membres (Foto: TvA)

PMB. La setmana d’abril prèvia a les Festes de Moros i Cristians ha estat plena d’activitats on La Primitiva ha pres part en elles. El 10 d’abril, Diumenge de Rams, la banda va celebrar el seu tradicional concert fester, on va ser presentada la nova onada de músics amb els quals s’amplia la plantilla de la banda. El concert presentat per Juan Javier Gisbert Cortés, va albergar la benvinguda a la flautista Nerea Ponsoda, que va rebre la flauta de mans de la cap de corda Ana Molina; els clarinetistes José Ángel Zamorano i África Sanjuan van rebre l’instrument de mans del seu professor José Antonio García. Les noves generacions familiars de músics s’han ampliat amb l’entrada de Rubén Crespo, al qual son pare José Enrique Crespo li va lliurar la trompeta; a l’igual que Óscar Martínez i Charo Marín al seu fill Adrián Martínez; mentre que Mauro Paredes, va rebre el mateix instrument de mans de sa mare Esperanza Calabuig. Per acabar, la percussió es va ampliar amb l’entrada d’Hugo Peris que va obtindre les baquetes per son pare Juan Carlos Peris; i Javi Arteaga, per part del seu cosí Iñaki Peris. Al concert es va presentar també el llibre de Pablo Martínez Repàs de Rams: 80 anys de música festera amb La Primitiva, el qual va llegir unes paraules de presentació d’aquest així com una sèrie d’agraïments a tots aquells que han ajudat o col·laborat durant tot el procés. El diari El Nostre va incloure una entrevista a l’autor realitzada per Belén Rivas, amb el titular Repàs de Rams és un llibre perfecte per als amants de la música festera”. Així mateix, el llibre va ser regalat tant a la sortida del concert de Rams com a l’edició del diari del 14 d’abril, sembla que amb bona acceptació.

Unes festes diferents_2
Moment final de l’espectacle ‘Unes festes diferents’ (Foto: Facebook Paco Pascual)

Dimecres 13 d’abril, La Primitiva també va actuar en la representació d’Unes festes diferents al Teatre Salesià. L’espectacle va acollir la presentació del llibre del mateix nom escrit pel contestà Paco Pascual. D’aire marcadament familiar, el Grup de Teatre El Celler va realitzar una divertida funció en què vam poder veure Jaume I i Al-Azraq discutir de futbol, així com les actuacions del rapsoda Paco Femenía i el cantautor Anselmo Martí. La banda, dirigida per Francisco Valor, va interpretar algunes peces del seu repertori com Un moble més o Musical Apolo. A les 19.30 h. hora de l’inici, també es va dedicar un minut de silenci en record de l’escriptor i historiador Adrián Espí Valdés, coneguda la seva mort aquell mateix dia.

En plena setmana de Passió, La Primitiva també va aparèixer en darrer lloc a la multitudinària processó del Sant Enterrament el passat Divendres Sant. Les imatges del Jesús Natzarè, la Mare de Déu de la Soledat, el Crist Agonitzant, la Dolorosa i el Crist Jacent, van anar apareixent al llarg de la processó. Finalment, autoritats municipals encapçalades per l’alcalde Antonio Francés i representants de l’Associació de Sant Jordi van aparèixer en últim lloc juntament amb la banda que va interpretar durant tot el trajecte Mater Mea de Ricardo Dorado.

Gloria_2022
La Glòria al seu pas per Sant Jordi (Foto: Julia Martínez)

De Rams a Pasqua, la Glòria va ser el pregó de les festes més esperades. Sota un sol primaveral i altes temperatures, el primer acte fester va arrancar a les deu del matí a les portes de l’Ajuntament. La Primitiva, sempre amb el bàndol cristià, va interpretar el repertori següent: Musical Apolo, d’Amando Blanquer; El rei capità, de Julio Laporta; Agraïment, de Gregorio Casasempere i Un moble més, de Julio Laporta. La comitiva festera va tindre uns moments de respecte i dol al seu pas per la seu de la Filà Tomasinas, després de la mort dos dies abans del que havia de ser el glorier Salvador Domènech. És per això que es va tocar durant aquests metres el pasdoble Oh, artista, de Domingo Antonios Caldeira. Finalment, la jornada dominical es va completar amb la processó del Trasllat, en què la imatge del Xicotet ja va ser conduïda a Santa Maria per als actes festers. Com no podia ser menys, la banda va interpretar Chordiet, de Gregorio Casasempere Juan. Ara tot a punt i amb la sensació de que la pandèmia ja comença a ser història, en espera de poder celebrar les festes com cal i amb la il.lusió posada en el moment en que Àngel Lluís Ferrando podrà dirigir l’Himne de Festes desprès d’una llarga espera de dos anys. (Fotos: Xavi Terol, Antonio Limiñana, Maria Baldó, Julia Martínez i Fermín Calvo)

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Una Vella del segle XXI: Crònica Concert Diumenge de Rams

El presentador del concert, Juan Javier Gisbert Cortés torna a la nostra pàgina amb la crònica del passat Diumenge de Rams publicat al periòdic El Nostre el passat 14 d’abril. Donem gràcies també a TvA per la seua gravació i la cobertura donada a aquest esdeveniment

A los miembros de la Primitiva, con toda mi admiración y afecto

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

De nuevo el concierto de Diumenge de Rams de la Corporació Musical Primitiva de Alcoi, nos ha llevado a disfrutar como cosacos, a exaltarnos y notar cómo nuestros corazones vibraban entusiasmados al ritmo de un conjunto de piezas escritas durante el periodo 2001-2022, a excepción de L’entrà dels moros, fechada en 1914 e interpretada en conmemoración del 75 aniversario del fallecimiento del autor, D. Camilo Pérez Monllor (1947). Un repertorio claramente representativo del siglo XXI, con sus virtudes y defectos, al que debemos catalogar de innovador.

Un programa curioso y poco usual en la veterana formación, que con nuevos aires y bríos tuvo que plegarse en parte a las exigencias del guion y a las necesidades sonoras de la fiesta del presente año. La Primitiva acompañará a la escuadra especial de los Cordoneros en su año de capitán, al máximo representante del bando de la Cruz, el montañés Alfonso Moreno y a los Caballeros del Alférez cristiano, incluyendo respectivamente en el matinal Sakasik (2020) de Saúl Gómez, Glòria al Capità (2020) de Vicente Juan Sanoguera y Amicitia Ioam (2020) de José Rafael Pascual, arrancando sonoros aplausos del respetable público que llenaba por completo la sala, colgando el cartel de no hay localidades. Muy brillantes las tres obras, aunque la sorpresa general irrumpió con la interpretación de la marcha cristiana de Sanoguera Rubio y la aportación de la Polifónica Alcoyana, pues nos dejó boquiabiertos y con ganas de más; otro acierto de este hombre de la casa, institución en la cual militó durante muchas décadas.

El obligado pasodoble, ganador del 54 concurso de composición de Música Festera de Alcoy (2021), titulado Alma y firmado por Azael Tormo Muñoz, podemos decir que nos dejó -después de la cuarta audición- totalmente indiferentes, quedando posiblemente para el baúl de los recuerdos. Llegaba entonces el turno de dos obras vinculadas a “la Vella”. Por un lado, la pretenciosa marcha mora Serra, músic i alcoià (2020), dedicada a este trombonista, veterano y querido, y concebida por Vicente Cortés Fernández, con ritmos sonoros muy clásicos, que sonaban al pasado, donde se incluía la participación de la Coral Polifónica Alcoyana, entonando el “cantabile”. Y, por otro lado, el pasodoble Lluitadors del 79, escrita por Julio García Casasempere, un músico de estirpe y fiel a los dictados de la vieja escuela. La dedicatoria a sus padres nos arrancó alguna lágrima: “Als meus pares, els autèntics lluitadors. Pel seu meravellós i evocador llegat ric en valors i principis”. Sus trinos y melodías hicieron evocar tiempos pretéritos. Para ser el primero, no está nada mal.

Y ahora sí, uno de los grandes nombres de la música festera alcoyana, D. Amando Blanquer Ponsoda y su Moment de Festa, fechado en 2000; marcha mora escrita como guiño y homenaje a Ravel y su bolero, donde está presente su aplaudido “ostinato” rítmico. A nuestro gusto, no es de las mejores obras del corpus blanqueriano, aunque siempre arranca pasiones por su belleza; lástima que, en el inicio de la composición, las trompetas tuvieran un desliz. Con la presencia de Alcodiànima del director de la corporación y compositor Francisco Valor Llorens, se finalizaba la primera parte, entre bravos y alguna lágrima en los ojos. “La Primi” estaba acertando plenamente con el programa. No había duda. Los componentes de la banda se entregaron sin límites a un director pasional y sin estridencias, pero sobre todo muy próximo a ellos. En ningún momento se plegó a las exigencias de las obras, y demandaba más brío y fuerza a los músicos, inundando con sus sonidos los rincones de la sala. Nos gustó Valor Llorens, y nosotros, que tuvimos la suerte de verle durante el ensayo previo, entendimos muchas cosas, especialmente su cercanía y afecto hacía la plantilla de la institución, una de las más veteranas a nivel nacional. Conocemos su música, y esta pieza, describe su arte con plenitud.

Algunas críticas habían saltado los días previos al concierto y en algún caso nos parecen demoledoras y poco razonadas, no vamos a entrar en polémica. Como podrá interpretar el lector, hasta el presente momento figuran las obras adecuadas, según hemos podido argumentar, muy por encima de cualquier opinión basadas en la tradición de la banda y el respeto a los Cargos Festeros. Estamos de acuerdo con la decisión de la Primitiva. Ahora bien, quizás podrían haberse sustituido un par de títulos. Por un lado, el bellísimo pas masero, de excelente factura, titulado Saoro (2001), parido por Ramón García Soler y muy adecuado para la vecina población de Bañeres de Mariola, sobre todo por basarse en un romance de ciego muy querido allí y desconocido para los alcoyanos; y de otra parte, el pasodoble bocairentino de Enrique Alborch Tarrasó Maig del 24 (2021), que evoca un hecho histórico en la historia musical de aquel lugar, pero que a nosotros nos dejó indiferentes. Quizás ahí falló el director y la junta directiva; es sólo una opinión, y en su lugar, debieron incluir alguna pieza del legado musical del pasado, de esos títulos con sabor a leyenda que impregnan los aires abrileños de nuestra ciudad y que vibran el Concert de Diumenge de Rams.

En cuanto al homenaje tributado al ex-director Ángel Luis Ferrando Morales, poco podemos decir: se convirtió en una fiesta lujosa llena de grandes temas: Cruïlla de Cors (2008), Isthar (2011) y Tempora Belli (2005), tres títulos de su extensa producción. El público celebró con sinceros aplausos cada una de las interpretaciones, olvidando o no percibiendo la presencia de “algun moret”, totalmente justificable debido a los sentimientos desbordados presentes en el escenario. El momento más emotivo llegó cuando el compositor vistió la chaqueta como miembro de la banda y dirigió entusiasmado L’Entrá dels Moros y El Sig de Barrachina, un lujo de cierre; las miradas del público hablaban por si solas.

Otro acierto del conciertazo celebrado fue presentar el libro de Pablo Martínez titulado Repàs de Rams, una obra necesaria para entender la evolución de esta fiesta de la música local nacida en 1940, de la mano de la Primitiva y de Fernando de Mora Carbonell. Ahora podremos ahondar en los ochenta años transcurridos, en las modas, los programas y la evolución de los mismos; para darnos cuenta de que algunas tradiciones son bastante recientes en el tiempo. Y además por cortesía de la banda y el soporte económico de unas cuantas instituciones alcoyanas, a las cuales aplaudimos por su generosidad.

Me gustaría añadir un “pero”, creo que es justo. El ritmo fue frenético, optimizando el devenir de un acto que hubiese podido alargarse en demasía, pero que estuvo controlado y veloz en todo momento; las dos horas de exquisitez hicieron mella en algunos cuerpos ante la necesidad del alivio fisiológico, pasando momento de verdadero agobio. Quede ahí nuestro ruego para futuras ocasiones.

Un café mañanero con Francisco Valor Llorens nos dejó entrever su preocupación por rendir al máximo, por entregarse, por conseguir con esfuerzo todo aquello que el legado de la historia exige a la Corporación Musical Primitiva. Sus gestos, su sinceridad fueron conmovedores. Entregarle de forma humilde y respetuosa la batuta a su predecesor Ángel Luis, fue un acto de caballerosidad que agradecemos profundamente. Larga vida a su proyecto y su trabajo, un esfuerzo que va dando sus frutos paso a paso, gracias a su bonhomía y buen hacer.

Este admirador de la música festera en toda su dimensión, disfrutó con el concierto, algunas piezas más que otras como es lógico; pero observa que las composiciones cinematográficas del siglo XXI están repletas de percusión, de sonidos fortísimos y de ‘tuttis’ abigarrados, quizás excesivos, notando a faltar los melismas árabes, las cadencias dulces, la preparación al ‘forte’, pasando por el ‘mezzo forte”… ¿Dónde nos llevará esta moda compositiva? ¿Qué nuevas puertas de la creatividad encierran? ¿Pasarán a la historia sus títulos? (Fotos gravació TvA)

Juan Javier Gisbert Cortés

Presentador del Concierto

A %d blogueros les gusta esto: