La Festa per La Vella IV: Tres Entrades i una processó

Tot i que en grups reduïts, La Primitiva participa de forma activa el Dia de les Entrades

PMB. Tal com es preveia, la jornada de les Entrades va estar totalment atapeïda per complir els compromisos de la capitania i alferesia cristianes, i a la tarda, amb l’Esquadra del Mig de la Filà Judíos. A les nou del matí, la banda dividida en dos grups, ja era citada al pati del col·legi Sant Vicent perquè puguessin assajar les obres a la fi de que els ballets donaren un últim toc a les seves coreografies.

Moment d’El Diví pel matí amb la Coral Voces Blancas de Alcoy (Foto: Julia Martínez)

La capitania cristiana a càrrec de la Filà Creuats personificada en Jesús Mullor amb l’emblema de la Crucis Petra arrancava a les 11 h. al punt del Partidor. Un grup de la banda va interpretar El Diví, de Francisco Valor Llorens, aquesta vegada, juntament amb les Voces Blancas de Alcoy; i el segon grup Maisabel, del mateix autor. Recordem que la marxa del capità és també del nostre director titular, Crucis Petra, la qual malgrat ser estrenada al concert de Rams, va ser interpretada per la Unió Musical Contestana. La Primitiva va tornar a participar (en grup reduït) al ballet de Carmina Nadal amb la peça Sàtira que forma part de la Suite Alcodiànima, també de Valor Llorens. En aquesta ocasió, la peça va ser estrenada en concert per la Unió Musical Contestana, mentre que al carrer, va ser La Primitiva la que va realitzar la comesa.

Una vistosa Esquadra del Mig dels Judíos amb La Primitiva acompanyant-los (Foto: Dulce Santonja)

Després d’un descans a la seu d’Apolo, en què alguns membres voluntaris de la banda van poder reposar forces, arribava el torn del bàndol moro. En aquesta ocasió, actuava a l’Esquadra del Mig de la Filà Judíos juntament amb el Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta interpretant Uzúl el-m’sèlmin, de Camilo Pérez Monllor, marxa mora que es va poder escoltar tres vegades a la desfilada de la mitja lluna interpretat per altres bandes en versions Musescore. Després de diversos mesos de sequera, una inoportuna pluja va fer acte de presència encara que només van ser uns minuts, quedant afortunadament en mera anècdota.

El Dia de Sant Jordi, La Primitiva esperava la imatge del Sant Patró i les autoritats a la Placeta del Fossar per acompanyar-los en processó als sons de dues marxes, La madrugà, d’Abel Moreno, i Alcoy llora, del recordat Amando Blanquer que només es va interpretar en una ocasió. Aquest acte solemne va finalitzar cap a les deu de la nit amb un espectacular castell de focs. (Moltes gràcies a Jorge Donet, Julia Martínez i Dulce Santonja per la seua aportació fotogràfica)

La Festa per La Vella III: Entre mascotes i abanderats

Total normalitat en el Dia dels Músics en que fou nomenat Abanderat el clarinetista i ex-director de La Primitiva, Eduard Terol i Botella mentre Jordi Monllor estrenava El preludi del Sig amb els grups de dolçainers

Moment de la desfilada amb Eduard Terol com a abanderat (Foto: Julia Martínez)

PMB. Comença el dia gran de la música. Un dia que a poc a poc es va ampliant perquè les bandes de la ciutat puguen divertir-se i conviure amb els companys abans dels compromisos adquirits els dies de la trilogia. En el nostre cas, el Club Social Apolo continua sent afortunadament  el punt de reunió dels membres de la banda per gaudir dels següents dinars de germanor. Els homes a la mateixa seu de la banda, mentre que les Xiques d’Apolo a la Filà Cordó van nomenar la mascota que presidiria el seu tradicional Dinar que arriba a la XXXI edició i que no va ser altre que el director titular Francisco Valor Llorens, el qual va regalar a cadascuna un necesser personal. El trio d’agraciats d’aquest any va ser: Ou de bronze, Antonio Adamuz; Ou d’argent, Jordi Paredes i Ou d’Or: Javi Arteaga.

La família d’Eduard Terol i Botella va estar present al llarg de l’acte (Foto facilitada per Eduard Terol)

Posteriorment, va arribar el tradicional acte en homenatge a Agustinet, on la banda va estar convocada sobre les sis de la vesprada, amb la presència de la Regidora de Festes, Carol Ortiz, la qual va tindre unes paraules d’agraïment i felicitació per a la banda. En aquesta ocasió, Antonio Adamuz i Nerea Ponsoda van llegir les paraules d’estima i memòria al recordat atriler. El moment central va ser el nomenament com a Abanderat 2023 a Eduard Terol i Botella, músic que sempre ha tingut La Primitiva al seu cor, és per això que hem volgut recuperar les paraules que el seu fill, Eduard Terol, li va dedicar en nom de la banda “Estimat pare: Fa uns anys, les circumstàncies ens van portar a buscar la teua ajuda, el teu suport, en una època una mica complicada per a nosaltres. La teua resposta va ser immediata i familiar decidint ajudar-nos des del primer moment. Moltes gràcies per la teua dedicació absoluta a la teua estimada entitat, pel teu lliurament sense mesures i per continuar sent membre d’aquesta gran família: La Vella. Sempre t’hi estarem agraïts. És per això que hui, que fa 30 anys que vas dirigir l’himne vestit amb l’uniforme de la banda, volem que ens tornes a representar com a entitat portant la nostra bandera i que gaudisques del moment pels carrers d’Alcoi. Enhorabona Eduard! “.

Un emocionat Terol rebia la bandera de mans de l’anterior abanderat, Jaume Jordi Ferrando, amb una forta abraçada. Seguidament, la banda juntament amb el Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta va interpretar l’inevitable Uzúl el-m’sélmin, de Camilo Pérez Monllor per a finalitzar amb unes paraules del director titular, Francisco Valor. Uns minuts després, la banda al punt de partida de la desfilada del Dia del Pasdoble, final de l’Avinguda del País valencià, va triar en aquesta ocasió Un moble més, de Julio Laporta Hellín que va intervindre en penúltim lloc. Cap a les nou de la vesprada a poqueta nit, la directora de l’Himne, Silvia Gómez Maestro, pianista, assessora musical de l’Associació de Sant Jordi i parella artística d’Eduard Terol, arrancava amb la batuta els primers compassos de Gonzalo Barrachina per dirigir com sempre es comenta, el cor més gran del món.

Aquesta desfilada era encapçalada pels Grups de Dolçainers i Tabaleters alcoians, els quals van estrenar al carrer la marxa de Jordi Monllor Oltra, El Preludi del Sig, amb al.lusió a l’Himne de Festes, nova estrena del nostre company mestre després del pasodoble La néta de Gustavo, al concert de Rams (Enllaç Video: Facebook Jordi Xapa) (Moltes gràcies a Maria Baldó i Julia Martínez per la seua aportació fotogràfica)

La Festa per La Vella II: La setmana del Patró

La capella de La Primitiva va acompanyar musicalment el Tríduum a Sant Jordi abans dels dies grans de Festa

Final de la Processó del Trasllat a la Plaça d’Espanya (Foto: Pau Martínez)

PMB. El dilluns 17, un dia després de la Glòria Infantil, es celebrava a última hora de la vesprada  la Processó del Trasllat, en què la imatge del Xicotet viatja de l’església de Sant Jordi a la de Santa Maria per poder realitzar els oficis religiosos al Sant Patró durant els tres dies següents. En alternança amb la Música Nova, la nostra banda ha estat l’encarregada aquest any d’acompanyar musicalment el Tríduum a Sant Jordi, raó per la qual va acompanyar la imatge del Xicotet interpretant al llarg de la processó el pasdoble Maig del 24, d’Enrique Alborch Tarrasó.

Moment de la participació musical en el Tríduum (Foto facilitada per Eduard Terol)

Al llarg de la setmana, en els tres dies posteriors abans del Dia dels Músics, es va celebrar el Tríduum amb la música de capella de La Primitiva, juntament amb membres de l’Orquestra Simfònica d’Alcoi i els grups corals Coral Polifònica Alcoiana i Grupo Cantores de Alcoy. Amb la direcció de Francisco Valor Llorens, es va poder gaudir durant els tres dies de la Invocació a Sant Jordi, de Haendel amb lletra en català; la Missa de Glòria de José Jordà o el Wali Walí de Julio Laporta, juntament amb algunes peces que van anar variant al llarg dels dies com el solo d’oboè de La misión,  d’Ennio Morricone; Sarabande, d’Amando Blanquer; o l’Ave Verum Corpus, de Mozart. Un nodrit grup de músics de totes les entitats van posar la nota musical per a solemnitzar aquests dies de devoció i fervor abans de la purament trilogía festera alcoiana.

La Festa per La Vella I: De Glòria en Glòria

La Primitiva acompanya a la primera sergent mora de la història festera en la Glòria Infantil

Inici de la Glòria a la Plaça d’Espanya (Foto: Juani Ruz, Información)

PMB. El passat 2 d’abril, Diumenge de Pasqua, a les deu en punt en un matí assolellat per no dir estiuenc, començava el pròleg fester de la Glòria, la qual ja va tindre una significativa presència femenina amb onze glorieres, vuit pels carrers de Alcoi i tres al Preventori. Sota direcció de Francisco Valor Llorens, La Primitiva acompanyava el bàndol cristià, que estava comandat pel nou sergent cristià Jordi Seguí, guanyador del passat concurs de gloriers d’octubre. El repertori escollit durant el trajecte va ser: Suspiros del Serpis, de José Carbonell García a l’inici, per continuar amb Chordiet, de Gregorio Casasempere Juan; Antañona, de Fernando Tormo Ibáñez i, per finalitzar, Mi Barcelona, de Julio Laporta Hellín. Una Glòria molt fluida que va concloure uns minuts abans de les 14h. amb la consegüent mascletà.

Baixada de la Glòria Infantil per Sant Nicolau (Foto: Juani Ruz, Información)

Una setmana més tard, es celebrava la Glòria Infantil, desfilada en la qual la banda acompanyava el bàndol moro amb la primera sergent infantil de la història, Abril Albero. La xiqueta guanyadora també del concurs, va conduir àgilment la desfilada en uns envejables cent minuts de durada als sons dels pasdobles Al cel, de Francisco Valor Llorens; i Primavera, d´Antonio Gisbert Espí, des de l’inici de l’acte al Partidor fins l’església de Sant Jordi. La Societat Música Nova va ser enguany l’encarregada d’acompanyar els cristians al tocar la Unió Musical d’Alcoi l’acte de descobriment del cartell. La mascletà va posar punt final al matí un altre diumenge estiuenc. (Fotos: Juani Ruz-Información-)

Dissabte amb aroma de Festa

En la jornada del dissabte 4 de març coincidien una estrena i un premi amb protagonistes de la nostra banda

Francisco Valor Llorens al capdavant de l’estrena de la Suite Alcodiànima (Foto cedida per Francisco Valor)

PMB. El passat dissabte 4 de març, el nostre director titular Francisco Valor Llorens va conduir l’estrena de la seua obra Suite Alcodiànima, composada per a l’alferesia d’aquesta filà cristiana, la qual una de les marxes amb el títol de la suite, va ser estrenada per La Primitiva al concert de Diumenge de Rams de l’any passat. L’aforament del Teatre Salesià es va quedar xicotet per a acollir l’aclaparador èxit d’aquesta audició a càrrec del Grup de Dolçainers i Tabaleters La Degollà, Colla Mal Passet de Cocentaina i la Unió Musical Contestana. Un total de nou obres noves amb percussió, metalls i banda completa tenint com a final la marxa cristiana Almirall que va ser interpretada com a bis, i dedicada a l’Alferes Cristià 2023 Miquel Jordà Linares. Una de les peces d’aquesta suite, Sàtira serà interpretada per La Primitiva en l’Entrada de Cristians acompanyant al ballet de Carmina Nadal en la part del seguici La Cort.

A uns metres d’allí es celebrava a la Filà Cordó la Gala del lliurament dels Premis Samarita que arribaven a la VII Edició.  Una de les distincions especials per l’entitat col.laboradora en l’aportació al món de la Festa va ser per a la nostra banda. Marisa Sempere, membre de la Junta Directiva, va ser la representant escollida per a rebre els guardons, la qual els va agraïr amb les següentes paraules que volem reproduim: «Moltes gràcies a l’Associació Cultural Samarita per lliurar-nos a la Música Primitiva aquest guardó, però primerament no volem deixar d’agrair-los la seua tasca i la realització d’aquest sopar solidari a benefici d’Acera Alcoi.

De part de tots els que formem la Música Primitiva volem assenyalar la nostra gratitud més profunda per aquesta distinció. Gràcies per aportar suport a l’esforç col·lectiu de tots els components de la nostra entitat que, dia a dia, lluitem pel manteniment de la nostra cultura i patrimoni musical local.»

Marisa Sempere rep el Premi Samarita en nom de La Primitiva (Foto: Facebook Associació Cultural Samarita)

 

Estrena de la ‘Suite Alcodiànima’ de Francisco Valor Llorens

El concert serà oferit el dissabte 4 de març al Teatre del Col.legi Salesians

PMB. El proper dissabte 4 de març a les 19 h. es celebra el concert monogràfic de la Suite Alcodiànima, de Francisco Valor Llorens, obra a estrenar pel Grup de Dolçainers i Tabaleters La Degollà, Colla Mal Passet de Cocentaina i la Unió Musical Contestana. La suite té com a referent el personatge de l’almirall de la Corona d’Aragó, Roger de Llúria.

Aquest conjunt d’iobres ha estat realitzat per encàrrec de la Filà Alcodians i el seu Alferes 2023 Miquel Jordà Linares. Amb aquesta banda sonora el seguici eixirà al carrer el pròxim 22 d’abril, on hi haurà lloc per a fanfàrries, ballets, marxes cristianes i, fins i tot, una marxa de processó. Dins de tot este torrent musical, apareix la marxa cristiana Alcodiànima, dedicada a Jordi Seguí Ripoll ‘Quaranta’, Alcodià d’Honor i que fou estrenada en el concert fester de Diumenge de Rams de l’any passat.

Entrada de Moros i Cristians a Bocairent

La banda intervé a l’Entrada Cristiana del proper dissabte 4 de febrer a la vesprada

Cartell-Festes-Bocairent-2023PMB. La Primitiva participa el dissabte 4 de febrer a l’Entrada Mora que es realitza a partir de les 16.30 h. a la localitat de Bocairent, a l’altra part de la Mariola en honor a Sant Blai. Aquesta desfilada arranca des del carrer València a l’altura de l’església de la Santa Creu amb finalització a la plaça de l’Ajuntament.  La banda acompanya a la filà Estudiants amb el següent repertori: Creu d’Arsuf, de José Rafael Pascual Vilaplana; David, de Ramón Garcia i Soler; i Triennium, d’Enrique Alborch, aquesta última dedicada al capità de la filà, Vicent Colomer Molina, recentment estrenada en concert per l’Associació Unió Musical de Bocairent.

Es pensa que aquesta filà, segons l’historiador Francisco Vañó Silvestre, es va fundar per l’any 1869. Segons D. Enrique Beneyto Bernàcer, les filaes d’Estudiants deuen tindre la seua arrel en els Batalladors d’Estudiants que durant la guerra de la Independència lluitaren contra les tropes de Napoleó.

Dossier: Origen de la banda. La primera organització de la Banda Primitiva d’Alcoi al 1798

Jaume Jordi i Àngel Lluís Ferrando Morales escriuen aquest article al voltant dels origens de la banda gràcies a la troballa del professor bocairentí Josep Vicent Ferre. El text va ser publicat en El Nostre el passat dissabte 14 de gener 

Jaume Jordi i Àngel Lluís Ferrando.  Se sabia que la Música Primitiva d’Alcoi era antiga i la voluntat d’aclarir les circumstàncies de l’inici de la seua activitat ha estat motiu d’estudi per diferents persones des de diferents punts de vista, les quals entre d’un munt de dades han proposat diferents possibles dates per a la seua formació. Es tracta d’un interés lògic doncs les bandes de música són entitats representatives del poble valencià, no debades van estar declarades Bé d’Interès Cultural i recentment Manifestació del Patrimoni Cultural Immaterial. En conseqüència l’origen de La Primitiva i per extensió de les bandes alcoianes és assumpte d’interès que no pot ser circumscrit només a la ciutat d’Alcoi.

Protocol_1798
Protocol notrial conservat a l’Arxiu Municipal d’Alcoi en el quel s’estableix l’inici formald e la música de banda a la ciutat

Fins ara però, ha estat impossible establir una data amb certesa doncs no es comptava amb un document de caràcter fundacional. Diem fins ara perquè el document que ve a aclarir els dubtes ha estat finalment trobat gràcies a la recerca del bocairentí Josep Vicent Ferre, qui molt amablement ens l’ha passat per tal de donar-lo a conèixer i a qui, des d’ací volem agrair la seua tasca investigadora i el seu gest generós. Així, com si d’un regal de Reis es tractés, des de l’altra banda de la Mariola ens ha arribat la referència al document fundacional de la primera banda d’Alcoi.

El 18 de març de 1798, deu músics van anar al notari Vicente Morant qui arreplega en el seu protocol notarial, conservat a l’Arxiu Municipal d’Alcoi,[1] el conveni que van establir entre d’ells per tal de «formar una Compañía de Música u Orquesta completa de Instrumentos de ayre, Platillos, Bombo y Ferrillos», i que per a  que la Música «se fundase sobre un pie sólido y firme, para su perpetua duración» havien determinat «formarla sobre algunos capítulos y condiciones que les sirvan de Arancel y norma, governándose por ellos». No es tracta ara d’estudiar aquests 17 capítols que a modo d’estatuts fundacionals es van donar els músics alcoians, val però a referenciar alguns aspectes per tal de contextualitzar el document notarial amb allò conegut fins al moment.

Encara no fa un any presentàvem una troballa notòria a l’Arxiu Històric Municipal de Cocentaina, l’acord de contractació de “la música del Bombo de la Villa de Alcoy, añadiendo dos violines y dos trompas” datada el 14 de juliol de 1791.[2] Ara el context històric és el mateix, un moment en el qual coexisteix la banda –novedosa formació musical– amb la tradicional capella. Els músics que van al notari el 1798 declaren estar instruïts en “Música de Cuerdas y Cantado” i a més regulen la possible participació dels instruments de corda en la nova formació reconeixent-los el dret a mantenir l’estatus anterior. Val a dir que aquest tractament diferenciat, almenys pel que fa a la comptabilitat i els períodes de liquidació, està documentat en la Música Vella fins al segle XX.

Estem doncs davant d’un document que representa un punt d’inflexió: el moment en el qual músics formats en corda i cant, acorden crear una Música u Orquestra amb instruments de vent i percussió. És una ferma aposta per allò que coneixem com a banda de música i que per presentar-se tant decidida i en data tan matinera, no pot deixar de sorprendre. De fet, sembla disposen de instruments i fan menció expressa a la propietat del bombo, per la qual cosa entenem que amb aquest acord estan confirmant-se en una activitat que venen fent i que consideren deuen dotar d’organització a partir de l’experiència prèvia.

També crida l’atenció el caràcter democràtic que manifesten els 10 atorgants, i el seu nivell cultural per damunt de la mitjana del seu temps, doncs, Joaquín García, Josef Cantó, Josef Jordá, Thomas Lario, Christoval Miró, Miguel Ripoll, Salvador Colomina, Josef Botella, Josef Pastor i Josef Verdú signen l’acta notarial, i només Pastor necessita d’un testimoni que signe per ell. D’aquests noms val, en un primer moment a destacar la figura de Josep Cantó qui deixará constància de l’activitat musical al teatre alcoià des del 1825 en la seua singular llibreta[3] i encetarà la coneguda nissaga musical dels Cantó al sí de La Primitiva.

El proper 18 de març s’acompliran 225 anys de l’atorgament de l’escriptura notarial que marca l’inici formal de la música de banda a la aleshores Vila d’Alcoi del Regne de València, un fet que contribueix a assolir les comarques centrals com a bressol de les actuals societats musicals valencianes. 225 anys que fan a la Música que, després al formar-se una de Nova, s’anomenarà Vella o Primitiva una de les institucions més longeves de la nostra terra. I és que podem patir de moltes coses, però viure sense música no s’ho podem permetre.

Arxiu Municipal d’Alcoi, Protocol Notarial de Vicente Morant, sign. 001188, ff. 35r-38v.

Convenio: Joaquín García, Josef Cantó y otros.

En la Villa de Alcoy a los diez y ocho días del mes de Marzo de mil setecientos noventa y ocho: Antemi el Escribano y testigos infraescritos, comparecieron Joaquín García Maestro Sastre, Josef Cantó de Josef Chocolatero, Josef Jordá, Thomas Lario Cardadores, Christoval Miró Soltero, Miguel Ripoll Carpintero, Salvador Colomina Zapatero Josef Botella Prensador, Josef Pastor y Josef Verdú Cardadores, todos vecinos de la misma y dixeron:

Que por quanto de muchos años a esta parte se havian dedicado a exercitarse en la Música de Cuerdas y Cantado pero sin ninguna unión ni subordinación, manteniéndose cada uno libre para practicar lo que se le antojase, y como de ello no les resultase ninguna utilidad ni el menor adelantamiento en este Ramo; haviendo deliberado maduramente sobre el asunto, havian resuelto formar una Compañía de Música u Orquesta completa de Instrumentos de ayre, Platillos, Bombo y Ferrillos, y para evitar, y vencer las muchas dificultades y reparos que se ofrecian, de las que indispensablemente havian de seguirse en lo sucesivo discordias y deshuniones entre los Comparecientes, y a fin de que dicha Compañía se fundase sobre un pie sólido y firme, para su perpetua duración, unánimes y conformes havian resuelto y determinado formarla sobre algunos capítulos y condiciones que les sirvan de Arancel y norma, governándose por ellos, y ciñéndose a su exacta observación, con lo qual podrán lograr, no solo el aumento y adelantamientos de dicha Compañía en la Música, si que también con este prudente medio se evitaran dudas y qüestiones en lo succesivo; y por tanto llevándolo a efecto, por la presente y su tenor todos de mancomun et insolidum otorgan que forman, y establecen dicha Compañía de Música, bajo los pactos y condiciones siguientes.

Primeramente: Es pacto y condición que siendo preciso para el buen orden y gobierno de dicha Compañía, el tener Maestros directores que la dirijan, para el devido acierto en todas sus funciones y asuntos; conformándose todos en esta parte, en su virtud nombran en tales Maestros Directores de ella, a Joaquín Garcia, y Josef Cantó, respeto de ser los más hábiles, y estar mejor instruhidos en todas las partes de la Música; prometiendo como prometen todos los demás Individuos de esta Compañía, cumplir sus órdenes y disposiciones relativas al buen orden, acierto y lucimiento de las funciones, y a la conservación de la misma compañía.

2º Otrosi: Es pacto y condición que los Directores, tengan expresa obligación de instruhir, y enseñar a los demás Individuos de la Compañía que ahora lo son y en adelante se admitieren, a saber: Joaquín García de Trompa, Solfa y Cantado; y Josef Canto de clarinete y Pito; imponiéndoseles a ambos el cargo de buscar y proporcionar Papeles para todos de Tocatas nuevas, y conservarlos; por cuyo trabajo y costo cobraran una porción más de cada función a que asista toda la Música completa, la que se partirá por mitad entre los dos; y no cumpliendo con dichas obligaciones con la exactitud que corresponde, por la menor falta que se les observe en esta parte, podrán ser depuestos por los demás Individuos de la Compañía, y pasar a nombrar otros en su lugar.

3º Otrosi: Es pacto convenido, que cada uno de los Individuos de la Compañía tenga obligación indispensable de tener, y conservar el Instrumento peculiar que le corresponde, corriente, y en disposición de poder trabajar con él en las funciones; y en el caso de rompérsele a alguno, lo deverá componer sin dilación, y dentro el termino preciso que por dichos Directores se les señale para su composición; durante cuyo tiempo cobrará su Porción correspondiente como todos los demás Compañeros en todas las funciones que ocurran; pero si por su morosidad, desidia, o siniestra intención, no lo cumpliese dentro el tiempo señalado por los Directores, quedará privado de concurrir a las funciones, y de percibir su parte hasta tenerlo compuesto y corriente a satisfacción de los mismos.

4º Otrosi: Es pacto convenido, que siempre y quando ocurra alguna función de Papeles nuevos, tendrán los Directores la precisa obligación de repartirlo quince días antes a todos los Individuos de la Compañía, a fin de que puedan estudiarlos, e instruhirse bien de ellos, para poder desempeñar exactamente su obligación.

5º Otrosi: Es pacto convenido, que si por qualquiera de los Directores se avisase para tener Ensayo, el Individuo que faltare al sitio y hora señalado, ha de incurrir, y pagar la Multa que aquellos le impongan, con tal que no exceda esta de veinte y quatro maravedís, y que dicha falta no sea por causa de enfermedad u otra legitima, pues en tal caso, avisando de su indisposición, o impedimento a los directores, quedará libre de su pago: deviendo advertirse, de que solo concurrirán a dichos Ensayos, los Instrumentos que los referidos Directores estimen por conveniente, o que juzguen tener mayor necesidad de ensayarse.

6º Otrosi: Es pacto convenido: que ningún Individuo de esta Compañía pueda ajustar ninguna función de Música con Persona alguna por quedar reservada esta facultad únicamente a los Directores; deviendo estar y pasar todos por lo que estos contrataren y ajustaren, sin la menor replica ni contradicción, acudiendo a donde se les ordene, y cumplir cada uno con su obligación. Pero si ocurriese que algún Sugeto solicitase función, y por tener los Directores enemiga con él, no quedase ajustada la Música por dicha causal, contra la utilidad común de la Compañía, en tal caso tendrán facultad los demás Individuos de ella, para obligar a los Directores, a que la ajusten, y a todos los Individuos a concurrir a la función, aunque el solicitante de ella sea enemigo de qualquiera de los Músicos.

7º Otrosi: Con pacto, que si alguno de dichos Individuos fuese tan inaplicado que por ello no aprendiese a tocar su peculiar Instrumento con la destreza que corresponde, precedidas algunas Amonestaciones por los Directores, y no se enmendase; en su rebeldía determinará la compañía lo que tuviere por conveniente, procediendo por votada; y si resultase por mayoría de votos su exclusión, se le despedirá de la Compañía, con la hurbanidad y modos más suaves, sin exasperarle con palabras ni expresiones ofensivas.

8º Otrosi: Es pacto convenido, que si alguno de los Individuos quiciese separarse de la Compañía, ha de manifestar motivo grave: y si fuese sin causa suficiente, o sin ninguna por solo su capricho, y voluntariedad, deverá poner otro sugeto hábil en su lugar, a contento y satisfacción de los demás, sin cuyo requisito no ha de poder desistirse de la Compañía.

9º Otrosi: Es pacto convenido, que si se avisase por los Directores a función de Música llena, y en dicha ocurrencia, se hallase algún Individuo enfermo, y en términos que no le sea posible asistir, cobrará su Porción como si realmente huviese asistido.

10º Otrosi: Es pacto convenido, que el primer clarinete ha de dar el Tono, y romper las Tocatas que todos sepan, y constándole que algún Individuo de la Música no tiene arreglados sus tonos por alguna casualidad o rompimiento de estos, no podrá romper tocata alguna bajo de cuya inteligencia y excepción, estarán todos los Individuos obligados a sugetarse a su voz, y a no pedir tocata alguna, bajo la multa establecida.

11 Otrosi: Es pacto convenido, que a fin de precaver y evitar las discordias y litigios que en lo sucesivo puedan suscitarse entre los Individuos de esta Compañía y de correr con la mayor uniformidad, han resuelto, y determinado, se observe por punto general: que siempre y quando se proporciones alguna función, en la que expresamente se pida la concurrencia del Bombo, han de concurrir también con presición, todos los Instrumentos de ayre, como son: Clarinetes, Trompas, Flautines, Bajo, Platillos, y Ferrillos, no siendo funcion de Iglesia: pero si lo fuese, solo hiran los Instrumentos que se pidan por el que los llamase, sin que los demás de la Compañía puedan oponerse, ni pretender igual derecho; quedando en libertad los no llamados de hir a otras Iglesias a donde se les llame: Y si ocurriese de que los Individuos de Instrumentos pedidos, bajo el pretexto de que son llamados a función de Iglesia fuesen a tocar en funciones profanas, en este caso, a más de quedar obligados a repartir el tanto que ganasen entre todos los demás Compañeros en la forma establecida en los Capítulos anteriores, serán despedidos de esta Compañía, para que dicho castigo sirva de escarmiento, y freno a los demás.

12º Otrosi: Es pacto convenido que qualquiera de los Individuos de la Compañía que no estuviese suficientemente hábil para tocar en las funciones públicas como los demás; sin embargo que tendrá precisa obligación de concurrir a todas las funciones, y Ensayos para habilitarse, no ha de poder percibir Porción alguna, hasta que lo esté a dictamen de los Directores. Y si ocurriese salir esta Compañía Música a alguna función fuera de esta Villa, deverá también acompañar a los demás, quedando al libre arbitrio de estos darle la gratificación que les parezca según su trabajo; pero no ha de poder pedirla en manera alguna de Justicia, aunque no se le diese.

13º Otrosi: Es pacto convenido, que si en lo sucesivo tuviese a bien la Compañía de recibir algún otro sugeto para su mayor aumento, y lucimiento, se acordará, y executará su admisión por común consentimiento, y aprovación de todos sus Individuos.

14º Otrosi: Es pacto convenido, que en atención a que el Bombo, y Ferrillos son propios de algunos de los Individuos de la Compañía por haverlos comprado de su dinero, y que los sugetos que han de tocarlos no tienen parte ninguna de ellos, ha de separarse a beneficio de sus dueños una quarta parte de los productos correspondientes al Bombo, y la mitad de los tocantes a los Ferrillos en todas las funciones; y en caso de que alguno, o todos los demás compañeros quiciesen tener parte en los útiles de dichos Instrumentos, y ser sus Condueños, pagando ante todo la parte que les corresponda de su valor a los propietarios, serán admitidos a la percepción de sus productos los que lo efectuaren.

15º Otrosi: Es pacto convenido que los capítulos arriba incertos solo sean y se entiendan obligatorios a su observancia por lo que mira a los Instrumentos de Ayre Bombo, Platillos y Ferrillos, y no por lo respectante a los Instrumentos de Cuerda, pues estos quedan separados, y con su anterior entera libertad para hir a tocar a las funciones a que sean llamados; con el bien entendido, que en caso de necesitar en las funciones particulares de estos algunos Instrumentos de Cuerda, si lo pueden suplir los Individuos de esta Compañía no podrán por ningún pretexto valerse de otro Individuo alguno de fuera de ella; y si se pidiere algún Instrumento de Ayre de los de la misma Compañía, podrá acudir solamente a la función u Orquesta que sea preciso tocar sobre la parte, o bien que el Clarinete toque Papel de Abue, o traveseras a hacer Papel de Violin u otros que les quepan, y no de otra forma.

16º Otrosi: Es pacto convenido, que siempre, y quando tenga por conveniente la Compañía en lo succesivo; innovar en los antecedentes Capítulos, quitando, o añadiendo parte, o todo de alguno de ellos, o establecer otros de nuevo, se reserva este derecho executándolo precisamente con unánime consentimiento, y aprovación de todos los Individuos de la Compañía.

17º Otrosi y últimamente: es pacto convenido, que todos y cada uno de los antecedentes capítulo sean executivos y obligatorios a su complimiento a todos los Individuos de la Compañía, y los transgresores de uno o más de ellos, serán expelidos sin otra formalidad que la de determinarlo aquellos en Junta plena.

Baxo cuyos pactos, capítulos y condiciones, expresaron los Comparecientes, que establecían y formavan, la referida Compañía Música obligándose a estar y pasar por ellos literalmente, en el modo, y forma con que están concebidos, y prometieron no oponerse a su contexto, contradecirlos ni impugnarlos ahora, ni en tiempo alguno, por ningún motivo, pretexto o causa, antes bien quieren sean válidos y subsistentes en todas sus partes, como a hechos por su unánime consentimiento y voluntad. Y a su firmeza obligaron sus Personas y Bienes havidos y por haver. Y dieron poder a las Justicias de S.M. de qualquier parte sean, y en especial a las de esta Villa, a cuya Jurisdicción se sometieron, renunciaron el propio fuero y domicilio, y otro que de nuevo ganaren; la Ley: si convenerit de Jurisdictionae omnium Judicum, la última Pragmática de las sumiciones, queriendo a su cumplimiento ser apremiados por todo rigor de derecho como por sentencia definitiva pasada en Juzgado y consentida. Así lo otorgaron siendo testigos Antonio Colomer, y Ignacio Perez […] oficiales de Pluma de esta Villa vecinos. Y los otorgantes (a quienes yo el Escribano doy fe conozco) lo firmaron todos excepto Josef Pastor que dixo no saber a cuyos ruegos lo hizo uno de los Testigos; de que doy fe.

[1]Arxiu Municipal d’Alcoi, Protocol Notarial de Vicente Morant, sign. 1188, ff. 35r-38v, copia digital disponible on-line en https://bivia.info

[2] Una troballa notòria : La Banda Primitiva d’Alcoi a Cocentaina (1791), El Nostre, extra Sant Jordi 2022.

[3] CANTÓ, José (2011), Libro de las Noticias de Las Comedia quesean Representado desde el año 1825 hasta la Orapresente [ca.1825-1848], Alcoy, Llorens Libreros, p. 121

 

Les campanes de Santa Maria donen la benvinguda a Ses Majestats

Video de la Colla Campaners d’Alcoi amb la composició d’Àngel Lluís Ferrando, Cors i Repics de Reis

PMB.  En els minuts previs a l’inici de la Cavalcada, el Campanar de Santa Maria era l’escenari inèdit d’una composició d’Àngel Lluís Ferrando. La Colla de Campaners d’Alcoi, de recent formació, interpretava el Cors i Repics de Reis per a donar la benvinguda a Ses Majestats d’Orient.

El video gravat per Quality Tours Mariola, recull alguns assajos previs i el moment culminant amb presència i direcció del propi compositor. Compartim video ofert per la mateixa Colla d’aquest esdeveniment celebrat el passat 5 de gener.

A %d blogueros les gusta esto: