El 2021 en 12 fotos: Concert per a Covid i banda

Pablo Martínez. La pandèmia del Covid-19 també ha condicionat i fins i tot paralitzat l’activitat musical de La Primitiva durant el primer trimestre d’aquest 2021. El repunt de contagis que hi va haver a la nostra població a finals del 2020 va provocar el recrudiment de les restriccions per part de les autoritats sanitàries. Mascaretes, gel hidroalcohòlic, distància interpersonal o toc de queda van ser alguns dels termes i expressions que es feien servir en el dia a dia de la població. Evidentment, els actes de la trilogia nadalenca van quedar totalment anul·lats o trastocats com aquella Adoració Reial que es va celebrar després del toc de queda a una desèrtica plaça d’Espanya.

L’avanç de la vacunació i el descens de contagis va fer possible la represa de l’activitat de la banda en un diumenge assolellat 14 de març. El jardí o la carpa de la societat va ser la sala d’assajos provisional per garantir la distància de seguretat. L’ADDA d’Alacant va ser el primer escenari de retrobament de La Primitiva amb el gran públic en un 2 de maig on la música festera va ser la gran protagonista amb un repertori que va provocar els grans aplaudiments del públic nostàlgic de no poder sentir-lo al carrer.

El calendari habitual anual de concerts es va concentrar els mesos de maig, juny i juliol, en què insòlitament es va celebrar un concert de Diumenge de Rams a les portes de l’estiu (un 30 de maig) a l’Auditori de la Zona Nord; de febrer va passar al 20 de juny el concert organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi, en aquesta ocasió Vents d’Apolo on la fusta i el metall de la banda van tindre el seu protagonisme per separat incloent un parèntesi per a la percussió. Finalment, Primitiva Super-Stars va ser la proposta per a la XXVI Campanya Música als Pobles que promou la Diputació d’Alacant. Passat l’estiu, la música festera va estar novament present a les No-Festes patronals de Crevillent on s’estrenà el pasdoble Paco Skay de Miguel Ángel Mas Mataix. Tota aquesta programació va ser preparada i dirigida pel nostre titular Francisco Valor Llorens, sense oblidar la participació del Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ en els concerts de temàtica festera.

Per altra part, la Banda Jove de La Primitiva també va actuar en les audicions de final de curs de l’Escola de Música ‘Amando Blanquer’, mentre que el públic alcoià va poder escoltar-la al jardí d’Apolo el 2 d’octubre amb un programa de música russa emmarcat al programa d’Intercanvis Musicals que organitza la FSMCV. Un segon compromís va ser representar la nostra societat en la festivitat de Santa Cecília el passat 20 de novembre amb obres que majoritàriament estaven dedicades a The Beatles. El conductor d’aquesta jove agrupació, Jordi Monllor Oltra, també va dirigir La Primitiva en l’acte especial que va organitzar l’Associació de Sant Jordi el 15 de maig amb motiu de la inauguració del nou mural del MAF, en què la banda va interpretar Suspiros del Serpis i Un moble més, juntament amb les altres bandes que estaven en altres punts del centre.

Evidentment, les festes abrilenyes no es van poder celebrar, però sí que hi va haver un parell d’actes especials organitzats per l’Associació i l’Ajuntament que van pal·liar la set de Festa alcoiana. El 31 d’octubre es va intentar recuperar la Cavalcada Històrica dels Quaranta Cavallers de Jaume I que no es celebrava des de 1924 la qual no va estar exempta de polèmica. Amb major favor del públic alcoià va comptar el video-mapping projectat sobre la façana de l’església de Sant Jordi on també van participar les bandes de la ciutat amb una curta cercavila des de la Plaça de les Gallines fins al carrer de Sant Blai on es va interpretar El K’Sar el Yedid de Pérez Monllor i l’Himne de Festes.

Per altra banda, l’Escola de Música ‘Amando Blanquer’ va poder prosseguir les classes bé per via telemàtica o presencial malgrat la situació sanitària. El mes de març va celebrar les seves habituals Jornades Culturals en la tretzena edició amb visita inclosa a l’orgue de Sant Jordi i les audicions d’estiu i Nadal es van poder celebrar amb certa normalitat. Una altra bona notícia es que l’escola dirigida per José Antonio García ha tingut aquest any un major nombre de matrícules.

A punt de menjar-se el raïm, La Primitiva encara va poder celebrar el concert nadalenc Nit de Reis a la veïna població de Cocentaina juntament amb el Coro Voces Blancas de Alcoy. Óscar Martínez i la seua filla Alma Martínez van fer de fil conductor en un concert on va estar present el Nadal alcoià.

Amb l’amenaça que representa la variant Òmicron que inclou més contagis però menys defuncions, deixem les esperances en el nou 2022 per a que els nous projectes que prepara la nostra societat musical no siguen truncats. Feliç Any Nou a tots!!

Els colors vius d’un mestre: Trilogia d’un homenatge

El compositor José María Valls Satorres ha estat homenatjat pel poble d’Alcoi en els primers dies de novembre

Jose_Maria_Valls_concert_homenatge
José María Valls en els moments finals del concert (Foto: Marisa Sempere)

Pablo Martínez. Tal com s’anunciava, durant la primera setmana de novembre s’ha celebrat la sèrie d’homenatges al voltant del músic compositor José María Valls Satorres. Dijous 4 a l’IVAM-CADA Alcoi es va presentar el llibre sobre la seva vida i obra José María Valls Satorres. Alcoy, su gran pasión, escrit per Juan Javier Gisbert Cortés en un acte encapsalat pel director de l’Arxiu Municipal, Josep Lluís Santonja i presentat de manera brillantíssima pel periodista Ramón Climent Vaello. Els seus comentaris sobre el contingut del llibre es van seguir amb molt d’interès amanit amb unes petites pinzellades d’humor que no van tindre desperdici. La presentació es va completar amb les intervencions musicals d’Enrique J. Peidro Baldó al piano i Teresa Amaya cantant i posteriorment al violí, mentre que Juan Luis Guitart va estrenar a l’oboè una peça dedicada a la néta de l’autor, Valeria.

Almeria_Valls_Amaya
José L. Almería, José María Valls i Paco Amaya a l’església de Sant Jordi (Foto: Facebook Filà Vascos)

L’església de Sant Jordi, en plenes celebracions del centenari de la seua construcció, va acollir el segon dels homenatges amb dos concerts d’orgue a càrrec de Francisco Amaya acompanyat de José L. Almería en la percussió, amb un programa en què es van incloure adaptacions a l’orgue de la marxa solemne 23 d’abril i les fanfàrries de les ambaixades Fortuna favorable i Alcoi ma pàtria. Aquest segon acte va comptar amb l’organització de l’Associació de Sant Jordi.

Finalment, l’Orquestra Simfònica d’Alcoi al Teatre Calderón, va ser la protagonista del tercer dels actes com a tribut al compositor de Farolero. Tenint a Juan Javier Gisbert com a mestre de cerimònies i sota la batuta de Gregorio Casasempere Gisbert, es va interpretar tot un programa monogràfic dedicat a la música simfònica de l’homenatjat, molt llunyana de la seva música festera més popular. Els que van assistir a un concert similar el febrer del 2016, no els va suposar cap sorpresa tota aquesta alternativa producció compositiva; no obstant això, el virtuosisme de tots els solistes va ser palès en totes les peces del programa: Juan Luis Guitart al corn en la sobèrbia La nit a la finestra; Pepe González Gomis a la flauta en Un desván de nostalgias; José Antonio Linares, clarinetista a Faula de la lluna i el vent, constituint finalment tota una sorpresa el jovenet bombardí José Luis Sellés amb Los colores vivos, una de les estrenes del matí més aplaudides.

Juan_Javier_Gisbert
Moments d’agraïment de Juan Javier Gisbert, autèntic ‘culpable’ de tot aquest homenatge, durant la presentació del llibre. L’acte va estar presentat també por Josep Lluís Santonja (Foto: COPE Alcoi)

Les altres dues estrenes van ser el vals El eco del viento per a flauta (Pepe González), oboè (Juan Luis Guitart) i cordes; i la dansa guerrera Al sol y al viento per a metalls. Amb molta garra, aquests també van ser presents en Barxell, obra de tres moviments.  Entre les dues parts, el seu amic, el pintor Ignacio Trelis li va regalar el retrat que ha servit de portada per al llibre, finalitzant el concert amb una gran ovació i interpretant fora de programa Serra de Mariola dirigit per l’homenatjat. A l’igual que en la presentació del llibre, les paraules de l’alcalde Antonio Francés van posar punt i final al concert.

Coincidint amb la capitalitat cultural valenciana de la ciutat juntament amb Bocairent, l’Ajuntament d’Alcoi ha recolzat i s’ha afegit a aquesta trilogia d’homenatges que ha tingut els seus majors valedors i còmplices als esmentats Juan Javier Gisbert, Ignacio Trelis i, sobretot, a la dona del músic, Marisa Ezquerro, vital a la trajectòria artística. Des de la Corporació Musical Primitiva, volem felicitar sincerament a José María Valls, baluard de la música alcoiana, i com no, a totes les persones implicades en l’organització d’aquest homenatge.

Solistes
D’esquerra a dreta: José Antonio Linares, Juan Luis Guitart, José María Valls, Gregorio Casasempere, José Luis Sellés, Pepe González i Juan Javier Gisbert (Foto cedida per Juan Javier Gisbert)

La Primitiva tanca la Cavalcada Històrica

‘Un moble més’ va ser la peça escollida per a acompanyar als Cavallers de Jaume I finalitzant així aquest Mig Any atípic

Cavalcada_Històrica
Moments previs a la Cavalcada Històrica (Foto: P. Martínez)

PMB. Sota l’epígraf Any i Mig sense festa, van concloure els actes festers del mes d’octubre amb sis mesos per a les futures festes que esperem ja es puguen celebrar. Els condicionants imposats per les autoritats sanitàries i la relaxació de les restriccions han permès la realització d’aquest Mig Any amb caràcter especial.

La cloenda va consistir en la recuperació de la Cavalcada Històrica dels Quaranta Cavallers de Jaume I, desfilada que no es feia des de l’any 1924. La Primitiva va ser la banda que tancava l’acte interpretant Un moble més, de Julio Laporta juntament amb membres del grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta i conduïts per Francisco Valor Llorens. El punt de reunió cap a les 17 h. de la tarda del diumenge 31 va ser l’inici del carrer Caballero Merita, a l’ombra de les estàtues de Peresejo, per acompanyar els esmentats cavallers en un itinerari igual al de les Majestats d’Orient, finalitzant al pont de Cervantes. La desfilada va tindre una durada d’uns noranta minuts i es va realitzar amb fluïdesa.

Les altres bandes també van participar a l’acte: la Unió Musical va acompanyar un primer grup de cavallers als sons de Remigiet i El K’Sar el Yedid; mentre que la Societat Música Nova va interpretar les danses Morisca i Pavane de la suite Renaissance de Tielman Susato, juntament amb el xiquet Jaume I encarnat per Fernando Rius, Sant Jordiet, el qual anava acompanyat per Mossèn Torregrosa i dos cavallers d’escorta. Una cavalcada, tot i que en estat embrionari, amb una bona afluència de públic, i que, de moment, no sabem si ha vingut per a instaurar-se o tan sols quedarà com una prova anecdòtica. El temps ho dirà.

Cavalcada Històrica_2
La banda al seu pas per l’Ajuntament (Foto: Facebook Ajuntament Alcoi)

Va passar… el 21 d’abril de 1882

L’Asociació de Sant Jordi recupera la Cavalcada Històrica dels 40 Cavallers de Jaume I amb participació de les bandes alcoianes

Cavallers_1895
Els quaranta Cavallers de Jaume I en 1895 (Foto: Revista Festes 1971)

PMB. El proper diumenge 31 d’octubre es recupera en el marc d’un atípic però esperançador Mig Any un acte fester que va tindre el seu moment d’esplendor a la dècada dels 80 del segle XIX. Es tracta de la Cavalcada dels Quaranta Cavallers del Rei Jaume I, la qual arrancarà des del Camí fins al final de l’Avinguda del País Valencià per tal d’evitar aglomeracions de públic. La desfilada commemora l’arribada a Alcoi des de Xàtiva dels quaranta guerrers a cavall sota ordres de Jaume I per defensar la vila alcoiana dels atacs del cabdill àrab Al-Azraq a la primavera de 1276.

Aquesta Cavalcada es va celebrar per primera vegada el 21 d’abril de 1882 organitzada per un grup d’amics, socis del Casino Alcoyano, la qual degut a l’exit públic es va celebrar en anys successius fins a desaparèixer i ser recuperada el 1924 pel pintor Fernando Cabrera, assessor artístic de l’Associació. Esta reivindació va ser només per a un any perdent-se el seu rastre fins avui. Al menys en aquell 1924, la desfilada es va organitzar de la següent manera: heralds, trompeters, catorze almogàvers, banda de música, senyera, vuit representants de l’antiga noblesa alcoiana, representació del senyor Raimundo de San Juan, justícia, governador i Mossèn Torregrosa, banda de trompeters, quaranta genets armats amb piques, banda de música i dotze alcoians.

A la part musical, crida l’atenció l’entrada d’aquests Cavallers en la seva primera edició de 1882, els quals anaven acompanyats d’una banda de 142 places composta per músics de les tres corporacions: Primitiva, Nova i Novísima interpretant un pasdoble La señera del Rey Don Jaime, el qual està desaparegut ni es pot precisar el seu autor. En aquests anys, les aportacions alcoianes a la música festera estaven naixent de la mà de Juan Cantó o de Camilo Pérez Laporta, per la qual cosa no es pot descartar que el pasdoble siga d’algun autor valencià.

Aquesta Cavalcada es suma a la corrent revisionista d’alguns actes festers desapareguts que ha emprès aquests darrers anys l’Associació de Sant Jordi com va ser el de La Cucafera que es va celebrar en el marc de la Setmana Modernista alcoiana de 2019.

———-

Es pot consultar més dades sobre aquesta cavalcada a la Revista de Festes de Moros i Cristians de 1971 en l’article d’Adrián Espí Valdés La cabalgata histórica de los 40 caballeros del conquistador (pp. 55-56-57)

La part musical ha esta consultada al llibre de José María Valls, La Nova, historia de una banda de música alcoyana (pp. 196-197)

La setmana de José María Valls Satorres

Un llibre sobre la seua vida i obra i un concert monogràfic són els actes programats en homenatge al músic alcoià

Llibre_Valls
Portada d’Ignacio Trelis per al nou llibre escrit per Juan Javier Gisbert Cortés

PMB. El músic José María Valls Satorres serà doblement homenatjat en la primera setmana de novembre per part de l’Ajuntament d’Alcoi. Primerament, serà presentat un llibre dedicat a la seva vida i obra escrit per Juan Javier Gisbert Cortés Valls Satorres. Alcoy, su gran pasión amb portada d’Ignacio Trelis, del qual s’han editat 500 exemplars. L’acte es celebrarà el dijous 4 de novembre a les 19.45 h. a l’IVAM-CADA Alcoi presentat per Ramón Climent Vaello. També col·laboren els músics Enrique J. Peidro, Teresa Amaya i Juan Luis Guitart; el director de l’Arxiu Municipal, Josep Lluís Santonja i l’alcalde d’Alcoi, Antonio Francés.

D’altra banda, el diumenge 7 a les 11.30 h. el Teatre Calderón acull un concert a càrrec de l’Orquestra Simfònica d’Alcoi amb direcció de Gregorio Casasempere Gisbert amb tota la seva música no adscrita al món fester. Hi participen com a solistes José Benjamín González a la flauta, Juan Luis Guitart a l’oboè i el corn, José Antonio Linares al clarinet i José Luis Sellés al bombardí. Un concert que ens recorda al celebrat el gener de 2016 però que inclou tres estrenes: la dansa guerrera Al sol y al viento, el vals en mode dòric per a flauta, oboè i cordes El eco del viento i la rapsòdia per bombardí i corda Los colores vivos. L’entrada per als dos actes és gratuïta amb invitació que caldrà aconseguir en www.ticketalcoi.com. Enhorabona des de la Primitiva al mestre Valls, l’home que ens va dedicar una marxa mora tan espectacular com és La Casa de las Chirimías.

La Cordeta enceta el Modernisme

La IV Fira Modernista arriba a la quarta edició, després del parèntesi del 2020

Cordeta_Fira Modernista
El Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta en un moment de l’acte (Foto: Facebook Ajuntament)

PMB. Dilluns passat va donar inici la IV Setmana Modernista amb el descobriment del cartell anunciador, obra del fotògraf Toni Miranda. L’acte va ser amenitzat pel Grup de Dolçainers i Tabaleters La Cordeta, el qual va recórrer el centre de la ciutat amb algunes autoritats com la Regidora de Turisme, Lorena Zamorano. Amb això s’inicia una edició més que, finalment, s’ha pogut realitzar gràcies a la relaxació de les restriccions sanitàries degudes a la pandèmia del Covid-19.

Conferències, exposicions, rutes teatralitzades, gastronomia i balls (com es pot veure en PDF adjunt) es realitzaran al llarg de la setmana tenint com a tema principal a la màgia, que finalitzarà el cap de setmana amb la Fira Modernista a la Glorieta. La música estarà present amb un recital de cançons populars a càrrec de la Coral Polifònica Alcoiana (dissabte 25, EPSA, 11 h.); concert de l’Orquestra Simfònica d’Alcoi (diumenge 26, Teatre Calderón, 11.30 h.) i la XVII Mostra de Dolçaines i Tabals d’Alcoi (diumenge 26, EPSA, 11.30-12.30 h.).

Va passar… el 9 de juliol de 1996

En el 25é aniversari, recordem el triomf de La Primitiva en el Certamen Internacional de Bandes de Música de València

1996_1_mencion_de_honor_de_la_primitiva_en_valencia
Inici del passacarrer de celebració a Alcoi. Alguns dels músics que es poden reconéixer en les primeres files: Elies i Jordi Vidal, Roberto Ortiz, Palmira Aldeguer, Jordi Miralles, Eugenio Domínguez, José Antonio García, Nuria Llauradó i la recordada Ana Linares (Foto: Xavi Terol-Arxiu C.M.Primitiva)

Pablo Martínez. Junta General de Socis del Centre Instructiu Musical Apolo celebrada el 27 de Març de 1996. En el transcurs d’aquesta reunió, el director de La Primitiva, Gregorio Casasempere Gisbert comunica a l’auditori present la decisió de participar en el Certamen Internacional de Bandes de Música de València. Segons consta en l’acta, «las piezas serán interpretadas en el Palau de la Música i esperamos que la participación sea un éxito»[1]. Aquesta decisió ja havia estat informada als membres de la banda unes setmanes abans per tal de millorar el rendiment musical de la corporació, «és la millor medicina per a la banda», com solia dir Gregorio.

En aquell any, la banda venia de fer un concert de música taurina dins de les VIII Jornades Culturals Taurines que celebrava el Club Taurino i el conegut concert de Rams que en aquell any es van nomenar Socis de Mèrit a Eduardo Terol Nadal, Vicente Ivorra Ortolá i Santiago Gil Mora. Finalitzades les festes d’aquell any, comença al mes de maig un atapeït calendari d’assajos totals i parcials per preparar l’actuació del Certamen, fins que va arribar el dia.

El dimarts 9 de juliol de 1996 per la tarda, La Primitiva i un grup de socis del C.I.M. Apolo encapçalat pel president Indalecio Carbonell Pastor iniciava el viatge a València. El Certamen celebrava la seva edició 110 i la banda participava en últim lloc de la Secció Tercera (plantilles de menys de 60 músics). L’obra obligada era Memories of an old sarsuela de Carlos Suriñach i el Jurat estava integrat pel recordat Amando Blanquer; el compositor i professor de Conservatori de València, Luis Blanes Arques; el director de la banda de Música de la Guardia Real, Francisco Grau Vergara; Sigismund Seidl, director de música de l’Exèrcit austríac i Norbert Nozy, compositor i director belga.

La Primitiva competia en aquella secció amb la Herlev Concert Band, de Herlev (Dinamarca); Societat Musical La Primitiva, de Rafelbunyol; Sociedad Musical La Armónica de Cox; Unión Musical de San Miguel de Salinas; Complesso Bandistico Giuseppe Verdi de Aci Sant Antoni (Itàlia); Unió Musical de Egea de Los Caballeros (Saragossa); Societat Musical la Lira d’Alfàs del Pi; Sociedad Instructivo Musical de El Palmar, i en darrer lloc, la nostra banda sota el nom de Centre Instructiu Musical Apolo d’Alcoi, amb 49 músics, que va interpretar l’obra obligada i com a peça lliure Symphony for Band, de Vincent Persichetti. Per l’anecdotari, es va donar la circumstància que tres dels músics tornaven a competir amb la mateixa banda després de 50 anys. Eren el oboista Copérnico Pérez Romá amb 85 anys; el tuba Jaime Lloret Galiana i Eduardo Terol Nadal, clarinetista, sent el recordat Copérnico esmentat com el músic en actiu de més edat que ha participat en la història del Certamen. Finalitzada l’actuació de totes les bandes i mentre el jurat deliberava, va actuar fora de concurs la Banda Simfònica Juvenil de Kiryat Ono (Israel).

1996_diploma_certamen-1
Diploma acreditatiu d’aquest històric certamen (Arxiu: C.M. Primitiva)

A altes hores de la matinada, es va llegir el veredicte del Jurat explotant seguidament l’eufòria. La nostra banda havia guanyat el Primer Premi i la Menció d’Honor amb 208 punts. L’alegria es va desbordar al són de «Campeones, campeones» a les instal.lacions i rodalies del Palau, fins i tot es va proposar realitzar una cercavila a l’arribada a la nostra ciutat a la matinada, idea que finalment es va desestimar en el mateix autobús. El premi va ser recollit diumenge següent, dia 14, i així va ser reflectit en premsa[2] en paraules del president Indalecio Carbonell «lo importante fue estar allí y hacerlo lo mejor que sabíamos, además nos impusimos en la Sección que participamos con lo que la satisfacción ya fue absoluta».

Finalment, el premi va ser festejat en la nostra ciutat amb una cercavila a la vesprada del divendres 19 als sons de Jordiet, de Gregorio Casasempere Juan. Indalecio Carbonell va fer entrega simbòlica del guardó a l’Ajuntament que era rebut de mans del tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Josep Pérez Sou, en plena Plaça d’Espanya. Seguidament, s’iniciava la cercavila fins a la seu actual d’Apolo. En paraules del Regidor «es motivo de satisfacción para toda la ciudad, pero muy especialmente lo es para todos ellos, los músicos, puesto que en el contexto de la música, un premio como éste, en un festival que es de suma importancia y prestigio para todas las formaciones bandísticas del País Valencià, es todo un orgullo para la corporación».[3]

Aquesta grata experiència es va voler repetir en anys posteriors però en aquestes noves ocasions, la fortuna ja no va acompanyar a la banda. No obstant, reflectim aquí les ocasions i obres que es van presentar en la mateixa secció en una decisió discutible. El 1998, va quedar en tercer lloc amb l’obra obligada Lo ball de les campanes de Juan Martínez Báguena i la lliure Tríptic per a banda d’Amando Blanquer; i el 1999, va tornar a quedar en tercer lloc amb l’obligada Las Hilanderas, de José Serrano i la lliure Al fresco, de Karel Husa. Malgrat això, aquella nit de juliol del 96 quedarà en la memòria de tots aquells que vam tindre la sort de participar i viure.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

-RUIZ CERVERÓ, Alfredo: Una historia irrepetible en el mundo musical, Certamen Internacional de bandas de Música Ciudad de Valencia. Vol. I i II. (Editorial Piles, 2011).

-Premsa digitalitzada Bivia.

[1] Actas Centre Instructiu Musical Apolo, tomo 7, pág. 123.

[2] Ciudad, 16/07/1996

[3] Ciudad, 23/07/1996

Primitiva Super Star’s: Crònica Concert Estiu

En aquesta ocasió, la nostra companya Ana Molina, flautista de La Vella ha estat l’encarregada de contar el que va ser el concert de cloenda de la temporada 2021/22 marcada també per la pandèmia de la Covid-19. No obstant, el concert de caire alegre va ser del gust del públic en el que l’amfiteatre Amando Blanquer va estar ple d’amics i simpatitzants. Agraïr una vegada més el material fotogràfic que a cada concert ens regala Joan Peña i Pau Martínez. Gràcies a tots per la seua col.laboració per a aquesta crònica en concret i a la nostra pàgina en general

Ana_Molina
Ana Molina Domínguez (Alcoi, 1980)

Doncs ja estem a l’estiu; ara els músics tenim unes setmanes per a carregar piles per a la pròxima temporada musical.  Un merescut descans després d’assajos i concerts un tant peculiars degut als protocols sanitaris. Protocols que han demostrat que la cultura és segura, però cal no baixar la guàrdia per a aplegar a una normalitat musical.

Hi ha ganes de tornar a gaudir de la música i això és va reflectir el passat dissabte a l’amfiteatre Amando Blanquer; malgrat les altes temperatures, nombrós públic va acudir a un concert on el programa era atractiu per a diverses generacions.

Després de la presentació el concert, el nostre director Francisco Valor LLorens, va arrancar el concert amb la peça Temps de Bolero.  Les melodies de boleros com Tú me acostumbraste o Piel Canela, entre altres, van sonar d’una forma molt evocadora, tant per part de la trompeta, saxo o trombó solista, com per tot el conjunt de banda.

Moment del concert
Moment del concert (Foto: Pau Martínez)

Les músiques suggerents van continuar amb Garota d’Ipanema. El ritme sincopat de la famosa melodía es va poder escoltar per part de trombons i vent fusta.

La següent peça que vam interpretar també contenía melodíes pròpies de la dècada del 50-60. Amb Frank Sinatra Hits Medley, vam poder disfrutar d’un swing marcat pel ritme constant de la bateria, les notes stacatto de les trompetes, els glissandos dels trombons i alguns solos dels nostres companys saxofonistes com Isaac o Pablo. El públic de segur que duia el ritme als peus mentre escoltaven cançons com I’m in heaven o My way.

Canviarem de dècada, però continuarem interpretant melodies que es van convertir en himnes en aquell temps i que a hores d’ara continuen sent obres magistrals. Parlem d’ Innuendo de Queen. L’introducció de la caixa amb el ritme del Bolero de Ravel feia intuir qué bona música anava a sonar. Les delicades melodies de l’oboè, flauta o piano s’entremesclaven amb la força de les interpretacions dels metalls.  Aquesta peça conta amb una interpretació especial del soliste de guitarra flamenca Juanjo Herrera que juntament amb les palmes, castanyoles i altres instruments va ser la manera en que el grup anglés Queen va voler homenatjar a Espanya.

Clarinet_Text
Clarinets en un moment del concert (Foto: Joan Peña)

La pròxima obra del programa va ser Mecano Simfònic; en aquesta peça vam comprovar que el públic estava animant-se ja que no va dubtar en cantar melodies que la banda interpretava.  I és que… Qui no ha cantat alguna vegada Hoy no me puedo levantar  I és que el grup te títols que han marcat generacions: Mujer contra Mujer, Maquillaje o Hijo de la Luna. Totes les seccions de la banda van interpretar aquestes cèlebres cançóns, però destacaría el moment de Una rosa es una rosa on vam poder escoltar la trompeta, el calaix flamenc, la bateria i la trompa de forma especial.  Després d’una obra més mogudeta vam tornar a interpretar hits suggerents de la mà de Santana. Destacar la melodía de Oye como va i el paper dels metalls i la percussió que juntament amb el solo de Fran al saxo van fer que tinguerem ganes de ballar al son de la música.

Havia passat ràpid el temps perquè ja estavem a l’última peça: Amb Bohemian Rhapsody, un del majors èxits de Queen acabava aquest concert emmarcat dins  la campanya “Música als pobles” en la seua XXVII edició. Aquesta obra destaca pel genial solo de guitarra elèctrica així com el ritme de la bateria i les intervencions de baixos, secció de vent metall i l’acompanyament de tot el vent fusta.

Al finalitzar l’obra, el públic va reclamar el seu merescut bis, i la banda va respondre de la millor forma possible: amb més música.  Les melodies més famoses de la cantant Alaska van sonar per part de la banda. El públic va acompanyar a la banda amb palmes mentre escoltaven fragments de Bailando, A quién le importa o Ni tú ni nadie on el solo del trombó dominava sobre la banda. Però no va ser aquest l’únic bis, ja que la gent tenia ganes de més…  i la banda va tornar a tocar el fragment de guitarra elèctrica de Bohemian Rhapsody.

Així acabava un concert en el que pense que la secció de la percussió, els metalls i guitarres elèctriques i baixos van tindre una especial importància interpretant èxits de la música. Un concert refrescant per concloure aquesta temporada marcada pel treball del nostre nou director i per la situació sanitària que estem travessant.

GALERIA FOTOGRÀFICA

‘Breve Historial de La Primitiva’ a Bivia

El llibre publicat el 1945 amb motiu de la fundació de la banda està disponible al portal de l’Arxiu Municipal

Llibre_1945PMB. El portal de l’Arxiu Municipal d’Alcoi, Bivia, continua amb la seva recuperació digital del patrimoni bibliogràfic local de domini públic. Si fa unes setmanes publicava el Catálogo de músicos alcoyanos d’Ernesto Valor Calatayud en la seva primera edició de 1961, ara li ha arribat el torn a Breve reseña del Historial de la Corporación Musical “La Primitiva”. Aquest llibre d’unes 50 pàgines amb fotografies de la banda i d’alguns dels seus directors, va ser publicat el 1945 amb motiu de la celebració del centenari de la seva fundació. El llibre apareix sense autoria, però gràcies als apunts del recordat Ernesto, sabem que va ser obra de l’advocat i periodista Luis Vicens Albors. L’edició va ser realitzada per Impremta La Victòria, situat aleshores al carrer Sant Tomàs, 15. Per a complementar la revisió d’aquest llibre, es pot consultar l’article amb la crònica d’aquest esdeveniment que va recuperar aquesta mateixa pàgina, afegint en aquesta ocasió els programes originals d’aquella celebració amb els actes, programa de concerts i dinar de germanor que es va celebrar en aquell dia de juny de 1945.

ENLLAÇ BIVIA- Breve reseña del Historial de la Corporación Musical ‘La Primitiva’

ENLLAÇ PROGRAMA ACTES CENTENARI 1945 – ARXIU CORPORACIÓ MUSICAL PRIMITIVA

Notes al programa: Concert d’Estiu 2021

El nostre director Francisco Valor Llorens ens comenta en qué consisteix el programa del concert de cloenda de la temporada sota el títol Primitiva Super Star’s

PDF Programa

Francisco Valor. El programa del nostre concert de cloenda Primitiva Super Star’s és un repertori de música lleugera i  pop de diversos estils, un tribut als cantants i autors que ens han acompanyat en la nostra vida, música de sempre i que sens dubte perdurarà en el temps.

En primer lloc, Temps de Bolero, selecció de boleros de tots els temps ben filats musicalment pel professor de Composició del Conservatori d’Alacant Juan Alborch Miñana, Tú me acostumbraste, Primera Lluvia, Piel canela y Usted són alguns dels boleros que trobarem a aquesta exquisita proposta.

Garota de Ipanema (La Chica de Ipanema), és una altra de les famoses obres, també adaptades per Juan Alborch, que interpretarem.

Sinatra
Una de les millors pel.lícules de Frank Sinatra, «El hombre del brazo de oro» (1956) d’Otto Preminger

Frank Sinatra Hits Medley, quan escoltem el nom de Sinatra sens dubte ja no hi caben més presentacions, aquesta obra adaptada magistralment per Nahohiro Iwai, arranjador de la famosa banda Tokio Cosei Wind Orchestra, ens transportarà a la Nova Jersey dels anys 50-60, sens dubte, una delícia per als amants del Jazz.

Innuendo és una de les cançons més característiques del grup britànic Queen, va ser elaborada com un trencaclosques. La idea de fer una cançó amb reminiscències d’un bolero i amb un soliste de guitarra flamenca a manera d’homenatge a Espanya es va gestar enmig d’una jam session entre Brian May, John Deacon i Roger Taylor, a la qual Freddie Mercury va agregar la melodia i part de la lletra (que després va ser completada per Roger Taylor). Amb els seus 06:30 minuts de durada, aquesta és la tercera cançó més llarga i una de les cançons més llargues del grup. Va ser número 1 en el rànquing musical britànic i primera a les llistes britàniques.

Si hi ha un grup que ha marcat la història musical del nostre país és sens dubte Mecano. L’obra que els proposem, Mecano Simfònic, composta pel valencià Azael Tormo, inclou diverses de les cançons més emblemàtiques d’aquest grup madrileny, Hoy no me quiero levantar, Maquillaje, Una rosa es una rosa o Hijo de la Luna són algunes d’elles.

Mecano
El grup Mecano, icona pop de l’Espanya dels vuitanta

Santana a portrait, és un homenatge a un dels millors guitarristes de tots els temps, el mexicà Carlos Santana, elaborada pel arranjador Italià Giancarlo Gazzani, ens submergeix en el món musical d’un dels autors llatins més premiats, no en va Santana ha venut més de 100 milions d’àlbums a tot el món i ha guanyat deu premis Grammy i tres premis Grammy llatins. Oye como va, Flor de luna, Europa i Smooth són les cançons que podrem trobar en aquesta obra.

Per  a acabar tornem a comptar amb la màgia i mestratge del grup Queen, Bohemian Rapsody, va ser escrita per Freddie Mercury per a l’àlbum de 1975 titulat A Night at the Opera. L’obra presenta una estructura inusual, més semblant a una rapsòdia clàssica que a la música popular. La cançó no posseeix tornada i consisteix en sis seccions: una introducció a capella, una balada, un sol de guitarra, un segment operístic, una secció de rock i una coda que reprèn el tempo i la tonalitat de la balada introductòria. El solo de guitarra elèctrica d’aquesta cançó ha estat considerat el vintè millor de tots els temps al Regne Unit.

Quan es va posar a la venda com a senzill, Bohemian Rhapsody es va convertir en un èxit comercial que va romandre al cim de les llistes britàniques durant nou setmanes. Va aconseguir el  primer lloc en les llistes un altra vegada en el 1991, després de la mort de Freddie Mercury. En total, va aconseguir 2.176.000 vendes, sent el tercer senzill més venut de tots els temps al Regne Unit.