Dossier: «La música en la Cabalgata Real de Alcoy»

Trabajo de Juan Javier Gisbert Cortés publicado en el Extra de Navidad 2021-22 de El Nostre incluyendo una ampliación sobre nuestra banda. Nuevamente agradecer su generosidad por compartir su trabajo en nuestra página

Juan Javier Gisbert Cortés

Durante una larga conversación con el compositor José María Valls Satorres, surgió la pregunta sobre la música que se interpretaba en el pasado durante el acto de la Cabalgata de SS.MM. los Reyes de Oriente en Alcoy, sin que hubiera una respuesta contundente; la falta de información escrita y, sobre todo, el tiempo transcurrido ha ido disipando esta parte importante del aplaudido desfile. Casi resultaba obligatorio indagar en el tema.

En 2015, el compositor Ángel Lluís Ferrando Morales publicaba un pequeño librillo con el título de La Música de Nadal a Alcoi, (1) descubriendo en sus páginas los entresijos de este periodo que tanta fuerza y popularidad tiene en la ciudad, donde, además, se celebra la trilogía regia. Todo está disperso, sin un hilo conductor, ya que los directores de las bandas no encontraban la música adecuada a la celebración; por ello utilizaban los pasodobles de repertorio, basta leer la prensa local para confirmar este dato: “la música tocará piezas escogidas”.(2) Y después, poco o nada; tan solo algunas referencias a la participación de la Música Nova y Novísima; la utilización de trompas bélicas; la alternancia anual de las bandas en el acto; la presencia de alguna marcha procesional en los años cincuenta (A la memoria de Francisco Aznar); la interpretación de marchas moras en los sesenta (Chimo); y poco más. Destaquemos pues la interesante cita del desfile de 1907, aparecida en las páginas del periódico Ciudad: (3) “…para recibirlos en las afueras (de la ciudad), una comisión precedida de los heraldos de Alcoy y una banda de música, todos a caballo y con vistosos trajes de época”.

L'entrà dels Reis-portada (CPM)

La primera incursión de los compositores alcoyanos en este campo, tuvo lugar con el estreno de L’Entrà dels Reis (1913), celebrado con auténtico entusiasmo, y recibiendo Camilo Pérez Monllor muchas felicitaciones por tan acertada pieza musical. Casi de inmediato fue incorporada al desfile de “Les Pastoretes”, convirtiéndose en el caballo de batalla de la Corporación Musical Primitiva de Alcoy. Con el devenir de los años, y gracias a su popularidad, fue declarado himno oficial de la Cabalgata en 1974,(4) pasando años después, en 1985, a formar parte del cortejo real de manera ininterrumpida; sabemos que en las décadas anteriores también fue interpretada en alguna ocasión en la fría noche del cinco de enero. Esta popular obra de don Camilo ha traspasado modas y fronteras, convirtiéndose en el “leit motiv” del periodo navideño en nuestra ciudad.

¿Por qué este nulo interés de los compositores alcoyanos en el grandísimo acto de la Epifanía? Quizás por falta de potencia escénica, de lujo y organización (conseguidos, sin embargo, en épocas recientes gracias al esfuerzo colectivo e institucional), y, sobre todo, porque la fiesta de Moros y Cristianos devoró históricamente al resto de acontecimientos locales. Estos años de sequía, con falta de inspiración por parte de los compositores locales, fueron suplidos con ritmos poco adecuados con la celebración.

Vicent Agulló Pérez, músico de la Unión Musical, nos recordaba, que a inicios de los años sesenta, una ambulancia de la Cruz Roja o del Ejército, llevaba una estrella iluminada en el techo del vehículo, y dentro de ella, o detrás, estaba oculto un altavoz donde se podía escuchar El Sitio de Zaragoza, partitura de Cristobal Oudrid. Esta pieza, con seguridad, también sería interpretada por la banda del Regimiento Vizcaya antes del año 1961,(5) en que desapareció definitivamente de la ciudad, quedando las Cornetas y tambores que siempre estuvieron fieles a la cita.

Musics 60
Años 60, acompañamiento de los Reyes Magos, junto a sus compañeros de la Música Nova d’Acoi (Archivo familia Almería-Pintado)

Ante este tipo de preguntas, hemos requerido la colaboración de Ernest Llorens Climent (6), quien se ha volcado en ayudarnos en la confección del presente, desvelando, con su apoyo, una parte del misterio. En los tiempos de D. Antonio Mompeán, las regias figuras desfilaban al ritmo de Bonus Christianus (1972), de José María Ferrero Pastor, una obra brillante e intimista que respira un fuerte componente solemne y religioso; pieza que difundió Mompeán, como buen amigo del compositor, desde el pódium de la Unión Musical (de Educación y Descanso) de Alcoy,. Este director, también realizaría un arreglo de la marcha triunfal de Aida (Verdi), sirviendo estos pentagramas para el majestuoso acompañamiento.

Posteriormente, y bajo la dirección de José Miguel del Valle Galvañ (1991-2004), se interpretaba una versión bandística de la Marcha Radetzky, pieza obligada en este día, que vióse desplazada con la aparición del pasodoble Passen bones festes (1993), de Benedicto Ripoll Martínez. El autor de este confirmaba que la obra fue escrita sin pretensiones, para servir como pasacalle informal durante la felicitación navideña por las calles de Ibi, siendo estrenado por la Unión Musical Ibense, su banda. Unos días después, en Enero del siguiente año (1994), la Unión Musical de Alcoy acompañó al Rey asignado con los sones de estas melodías populares, convirtiéndose en un aplaudido éxito, debido, sobre todo, a la frescura de su ritmo.

También Gregorio Casasempere Gisbert, recordaba que, en su periodo infantil, escuchaba la interpretación de alguna marcha mora, aunque sin concretar ningún título. Esta versión refuerza la expresada anteriormente por Ernest Llorens Climent y otros veteranos músicos, además de constatarse en el periódico Ciudad, siempre un gran aliado en las investigaciones: “La banda de música Unión Musical que aireaba el hondo y jubiloso estruendo de la trompetería y los atables de una magnífica marcha mora (‘Chimo’)”.(7)

La Banda Sonora del Nadal alcoià_portada

La Corporación Musical Primitiva, en los años en los que participaba activamente durante el día de la Cabalgata, seguía haciéndolo con su archifamosa “Entrà dels Reis”, deleitando al público local y foráneo. Una pieza que siempre ha sido tarareada durante el trayecto debido a su pegadiza melodía. Aunque uno de los veteranos de la institución (Juan Seguí Seguí) apuntaba que, en tiempos de D. Fernando de Mora, alternaban esta con la marcha procesional A la memoria de mi amigo Francisco Aznar,(8) que imprimía solemnidad al desfile y servía para descansar a los músicos; con el andar de los años se incorporaron a estos menesteres Musical Apolo y El Petit Adolfín, de Blanquer Ponsoda, quien contaba con el director de la Primitiva como su mejor aliado.

Repasar y disfrutar el imprescindible libro firmado por José Luis Santonja Cardona, resulta de obligado cumplimiento, ya que en sus páginas descubrimos una nueva cita sonora: la presencia de la Banda de Tambores y Cornetas del Regimiento y de la Cruz Roja que intervienen en 1967.(9) A esta aparición habitual y documentada, habría que sumar la incorporación en los años cincuenta y de forma oficial de las bandas locales,(10) destacando la presencia de la Música Nueva y Unión Musical.(11)

Indudablemente, y para cerrar la ronda, teníamos que consultar a los veteranos de la Música Nova d’Alcoi. José Muriel Bravo y Valls Satorres confirmaban la utilización de los pasodobles de repertorio, al igual que la interpretación de alguna marcha mora. Antonio Llinares Llinares aportaba el título con el que desfilaban en los años setenta: Éxodo. Una fotografía publicada en el libro de reciente aparición Valls Satorres. Alcoy, su gran pasión, (12) nos desvela también que los músicos en los años sesenta iban atuendados con traje especial, o bien utilizando el oficial de las fiestas de Moros y Cristianos.

Y con estas noticias de la época en que la Cabalgata estaba organizada por Falange y el Frente de Juventudes, llegamos a una etapa cargada de nuevos bríos e ideas, gracias a la aparición de la Asociación de Amigos y Damas de los Reyes Magos (1969), encargada de reorganizar e impulsar esta deteriorada festividad. En 1974, y sensibles a la falta de partituras escritas “ad-hoc” para la fiesta que tutelaban, convocaron el primer concurso de pasodobles, siendo premiada la obra Los Reyes Magos de José Gómez Villa, partitura que en la actualidad permanece extraviada, y estrenada en el acto de “Les Pastoretes”, (13) aunque es muy posible que también sonara en la cabalgata. La pérdida de todos estos archivos institucionales es muy lamentable; esperemos que algún día afloren almacenados en un desván o nave industrial, pasando a enriquecer el patrimonio local.

Durante el periodo coordinado por esta entidad, sabemos (1977) que los soberanos disfrutaron con el acompañamiento de gaitas, tambores y trompetas,(14) las “majorettes” de Alicante iniciando el cortejo (1978), la Agrupación de Cornetas de Batoy (1980), o la participación de la Tuna de la Escuela de Peritos de nuestra ciudad; al igual que ocurrió en 1980, donde participaron las “Trompetas y tambores de Chiva, Ruzafa y el Vizcaya 21 de Alcoy”,(15) o, al año siguiente, que se contó con la presencia de bandas procedentes de otras poblaciones, como Bolbaite y Beniatjar (16); también en 1983 se contrataron tres bandas de la Canal de Navarrés (Sociedad Fomento Musical de Navarrés), según deja impreso el rotativo Ciudad. Aunque, tristemente, seguimos sin conocer las obras musicales interpretadas.

Los tiempos iban cambiando y se rompía esta inercia de aridez creativa al surgir una nueva partitura creada por Francisco Carchano Valor, quien firmó Barrabàs, un título muy sugerente y basado en el célebre villancico Barrabàs si vols venir. El autor acertó de pleno con este pasodoble fechado en 1979, y estrenado el cinco de enero del año siguiente,(17) convirtiéndose en un clásico, que perduraría durante algún tiempo. La Unión Musical, su antigua banda, fue la encargada de difundir el mismo durante los años 1980-1984.

En este año, los organizadores, con el Ayuntamiento de Alcoy a la cabeza, recaban la colaboración del joven Gregorio Casasempere Gisbert para que imaginara una “mise-en-scène” musical que diera fuerza e impacto al desfile. La cabeza de este hombre, siempre creadora, imaginó un impactante efecto auditivo “en el que participaron un número importante de gente joven, utilizando mucha percusión y diferentes elementos acústicos específicos (tubos de revestimiento de cableado eléctrico, que al ser volteados producían una vibración concreta y la incorporación de reclamos de pajaritos…”.(18) La prensa, nuestro Ciudad decía: “También llamó la atención el montaje de percusión que protagonizó Gregorio Casasempere, que como en toda innovación contó con detractores y con admiradores, si bien cabe reseñar que los niños, para quien está pensado el desfile, quedaron sorprendidos y maravillados por este cortejo tenebroso, sonoro e irreal que anunciaba la presencia de los tres Reyes Magos… Sorprendió con su montaje de percusión, en una estética negral del orientalismo y con un sonido arritmico pero impresionante, especialmente para los pequeños que seguían el desfile que se veían confundidos ante la magnitud de todos aquellos sonidos, acompañados por las trompetas rítmicas…”.(19)

La celebración del primer centenario de la Cabalgata de los Reyes Magos de Alcoy (1985), fue el punto de partida para que algunos creadores musicales pensaran en buscar la inspiración, y aportar nuevas melodías a la efemérides de los Señores Orientales. El contestano Enrique Torró Insa se fijó en el tema, y, por ello, comienza a ordenar sus melodías en el papel pautado, naciendo la marcha triunfal Cabalgata dels Reis (en Alcoy), estrenada en concierto, el 23 de diciembre de 1984, por la Música Nova d’Alcoi, momento que pudimos presenciar en directo. Aquella obra no gozó del respaldo del público, y cayó prontamente en el olvido, aunque contó con el estreno en el desfile regio de 1985, volviendo a las calles al año siguiente.

Portada JMValls

Con el terreno convertido en erial, el maestro José María Valls Satorres traza el punto de inflexión: la posibilidad de lucimiento y de acercarse de nuevo al paisanaje desde Madrid; este impulso le lleva a escribir la Fanfarria Nadalenca dels Reis Mags (1984), obra escrita y pensada para el primer centenario de la efemérides, y que dedica a la Unión Musical de Alcoy. La agrupación, dirigida estos años por Vicente Ivorra Pujalte (1985) difunde en el momento cumbre de la Epifanía la nueva creación del aclamado Valls Satorres. El autor, sin embargo, no quedó satisfecho con los resultados obtenidos.

Veinticinco años después de su estreno, revisaría las armonías, líneas melódicas y demás elementos de la partitura, pasando a llamarla Els Reis Mags (2010), y obteniendo, con ello, un mejor resultado y el calor del público. La revista editada por el Ayuntamiento decía: “La Unión Musical, concretamente, interpretó muy bien, y eso que no tuvo apenas tiempo de ensayarla, puesto que fue terminada una semana antes”. Durante varios años pudo escucharse de forma alterna con el pasodoble Aixà i forcat, también de su factura, un título basado en temas populares de la comarca, según apuntaba Ernesto Llorens.

Pero el inquieto José María, sigue imaginando, y aporta a la festividad un nuevo título: Cavalcada dels Reis Mags a Alcoi (1986), ahora con ritmos de fanfarria/marcha, sones que calan en el ideario popular. La Música Nova d’Alcoi es la entidad a la cual fue dedicada, su banda, que la estrenó de inmediato. De esta obra, hizo una versión para orquesta sinfónica a petición de la Asociación de Amigos de la Música de Alcoy, que fue estrenada bajo la dirección de Alfonso Saura Llácer, (20) el 2 de enero de 2010, por la Orquesta Filharmónica de Botosani (Rumanía) en el Teatro Calderón de nuestra ciudad. Esta obra tendría que esperar para poder ser escuchada por las calles de Alcoy hasta el 5 de Enero de 2016, pasando a formar parte del fondo musical de la Agrupación Musical Serpis de Alcoy, encargada de difundirla durante el aplaudido desfile. Otro acierto de nuestro querido José María.

Y con la llegada del 125 aniversario de la Cabalgata, en 2010, el compositor alcoyano no duda en expresarse de nuevo musicalmente a través de su marcha/pasodoble Alcoi, cinc de gener, cuyo estreno tuvo lugar el 19 de diciembre de 2009, con la participación de las tres agrupaciones musicales alcoyanas. Valls no escatimaba elogios y en la dedicatoria afirmaba: «A la Societat Musical Nova d’Alcoi en el cent vint-i-cinc aniversari de la Cavalcada dels Reis Mags a Alcoi i als alcoians i alcoianes de tots temps que han fet gran aquesta festa». Días después, la Nova obtenía grandes aplausos con la interpretación de la misma por todo el recorrido, sobre todo gracias a la energía de sus compases y la vivacidad de la melodía.

Una nueva aportación a la “Festa dels Reis” salta a la palestra de la mano del joven compositor Alfonso Yepez Santamaría “Chipi”, un valor emergente de la música que va consiguiendo progresivamente elogios en su carrera. A su mano debemos la creación de Nit Màgica (2015), una marcha muy festiva y pegadiza pensada para la cabalgata y que forma parte del buen hacer de la Unión Musical de nuestra ciudad, a quien está dedicada la composición.

Casi a punto de cerrar esta breve aportación sobre “la festivitat alcoiana dels Reis”, podemos anunciar que Valls Satorres está preparando una nueva composición para la próxima celebración centenaria de la trilogía navideña: hablamos del Bando Real (1923-2023). Esperemos que la semilla sembrada “per un emprenyador” cobre vida e ilustre con su inspiración y buen hacer este importante acto.

Juan Javier Gisbert Cortés

Nota: Al cierre del presente trabajo y de la mano de “El Noticiero Regional” fechado el 3 de Enero de 1929, pudimos descubrir que “Durante el recorrido de la Cabalgata de los Reyes Magos, la brillante banda de música “La Primitiva”, interpretará el antiguo pasodoble “L’Entrà dels Reis”, que su actual director don Camilo Pérez Monllor dedicó el año 1915 a la Sociedad “El Panerot”. Al llegar dicha cabalgata a la Plaza de la Constitución la mencionada banda ejecutará el pasodoble “El Noticiero Regional””. Un dato que corrobora la pluralidad de las obras interpretadas durante la historia del centenario desfile.

Citas:

1.- Ferrando Morales, Àngel Lluis: La música del Nadal a Alcoi. CAEHA. Alcoi, 2015

2.-Santonja Cardona, José Luis: La Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy. Pag. 19. Ayuntamiento de Alcoy, 2010.

3.-Ciudad. 9-Enero-1979 (Bivia)

4.-Santonja Cardona, José Luis: La Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy. Pag. 56. Ayuntamiento de Alcoy, 2010.

5.-Canalejas, Ricardo y Josep Lluis Santonja: Historias del Cuartel. P.p.108-115. Alcoy, 2021

6.-Llorens Climent, Ernesto: La Unió Musical d’Alcoi i la Cavalcada. Ciudad de Alcoy, 5-Enero-2006.

7.-Ciudad. Alcoy, 9-Enero-1970 (Bivia)

8.-Pablo Martínez, miembro de la Corporación Musical Primitiva de Alcoy e incansable investigador, nos decía: “En 2019, localizamos el guión original de esta pieza, el cual se conserva en los archivos de la banda “El Deliri de Gorga”. La obra está instrumentada por Julio Laporta Hellín y originalmente se titulaba “Marcha Regular” (1919), aunque se conoció durante décadas por “A la memoria de mi amigo Francisco Aznar”. La Primitiva, al no conservar los papeles pautados originales, hizo una reconstrucción a partir de los materiales dispersos existentes, apoyándose para ello, en los sueltos conservados en el archivo de Rafael Serra (padre). Los músicos Vicente Juan Sanoguera Rubio y Jaume Jordi Ferrando Morales hicieron posible la interpretación de la obra. La misma figuró en los atriles durante un concierto celebrado en la Torre de les Maçanes (2019), en un evento organizado por la FSMCV. La gentileza de los gorgueros hizo posible que la Vella tuviese el guion digitalizado”

9.-Santonja Cardona, José Luis: La Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy. Pag. 46. Ayuntamiento de Alcoy, 2010.

10.-Santonja Cardona, José Luis: La Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy. Pag. 50. Ayuntamiento de Alcoy, 2010.

11.-Ciudad. Alcoy, 10-Enero-1967 (Bivia)

12.-Gisbert Cortés, Juan Javier: Valls Satorres. Alcoy, su gran pasión. P.p. 87-88 Ajuntament d’Alcoi. Alcoy, 2021

13.-Santonja Cardona, José Luis: La Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy. Pag. 56. Ayuntamiento de Alcoy, 2010.

14.-Coloma Payá, Rafael: Centenario de la Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy. Página 129. Asociación de Amigos y Damas de los Reyes Magos. Alcoy, 1985.

15.-Ciudad. Alcoy, 8-Enero-1980 (Bivia)

16.-Ciudad. Alcoy, 6-Enero-1981 (Bivia)

17.-Coloma Payá, Rafael: Centenario de la Cabalgata de Reyes Magos de Alcoy. Página 136. Asociación de Amigos y Damas de los Reyes Magos. Alcoy, 1985.

18.-Conversación con Gregorio Casasempere Gisbert (21-Noviembre-2021)

19.-Ciudad. Alcoy, …-Enero-1984 (Bivia)

20.-Gisbert Cortés, Juan Javier: Valls Satorres. Alcoy, su gran pasión. Página 88. Ajuntament d’Alcoi. Alcoy, 2021

Nuestro agradecimiento a:

Vicent Agulló Pérez, José Luis Almería Pintado, Emilio Bou Pastor, Gregorio Casasempere Gisbert, Ángel L. Ferrando Morales, Antonio Llinares Llinares ,Ernest Llorens Climent, Moisés Olcina Berenguer, José Muriel Bravo, Vicente Sanoguera Rubio, Juan Seguí Seguí, Rafael Serra Moncho y José María Valls Satorres.

Un concert fester amb sorpresa

La Primitiva va oferir a Crevillent el concert de música festera amb l’estrena d’un pasdoble fora de programa

Concert
Moment del concert (Foto: Pilar Ripoll)
PMB. Tal com es va anunciar, La Primitiva va oferir un concert de música festera el passat dissabte 25 de setembre a Crevillent. Dirigit per Francisco Valor Llorens, es va trobar inclòs dins de la programació cultural alternativa per la cancel.lació de les festes patronals. Tenint com a escenari l’auditori de la Casa de Cultura ‘José Candela Lledó’, la banda va oferir l’habitual repertori fester d’aquests últims mesos que va ser fortament aplaudit. La sorpresa va venir amb l’estrena fora de programa del pasdoble Paco Skay, compost per Miguel Àngel Mas Mataix en homenatge a Francisco Ramón Martín García, assessor musical de l’Associació de Festes de Moros i Cristians ‘San Francisco de Asís’. Interpretat entre les dues parts del concert, després Enrique Esteve, president de la banda, va rebre uns obsequis per part de l’Associació.
Mas Mataix_Llorens_Skay
Miguel Ángel Mas, Francisco Valor i Francisco Martín García (Foto Facebook. Mas Mataix)

En el programa, es van incloure dues peces de Mas Mataix, compositor molt valorat a Crevillent com són la marxa cristiana Capità guerrer i la mora Zenetes. Acompanyada del Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’, la banda va finalitzar amb el bis imprescindible de L’Entrà dels Moros de Pérez Monllor i l’Himne de l’Associació de Festes de Crevillent. El concert va ser retransmès per Facebook en  ‘Crevillent el meu poble’ del qual facilitem enllaç on apareix en la seua integritat amb altres videos gravats en 360 graus que aparéixen al mateix perfil.

 

Concert Crevillent: Notes al programa

Francisco Valor Llorens ens comenta el programa del proper concert del dissabte 25 a Crevillent

Dos peces s’interpreten de Miguel Ángel Mas Mataix

PDF PROGRAMA

FVLL. El programa que els presenta la Corporació Musical Primitiva, és una mostra de les  barrejades amb obres de factura més recent, sempre seguint la nostra filosofia de retrobar, ampliar i innovar sense perdre de vista d’on venim.

Amb Musical Apolo, pasdoble emblemàtic del nostre benvolgut mestre Amando Blanquer, volem donar inici a aquest concert. Compost el 1956 va ser Premi del Concurs de l’Ajuntament d’Alcoi i està dedicat a la seva banda del Centre Instructiu Musical Apolo, la banda Primitiva d’Alcoi.
Seguidament dues obres del Compositor de La Canyada, Miguel Angel Más Mataix, Capità Guerrer, dedicada a  Octavio Hurtado Mas, Capità del Bando Cristiano 2018 per la Comparsa Guerreros Astures de Crevillent i Zenetes, marxa mora escrita per a la  Capitanía 2019 de la comparsa Musulmanes Almorávides d’Elx.
Tormenta Pirata del mestre d’Adzeneta Ramon Garcia i Soler, és l’obra més contemporània que trobem en aquesta primera part, amb sonoritats i rítmiques que beuen de la música del cinema de pirates del Hollywood de principis del segle XX on el compositor ens transporta musicalment a aquell misteriós món d’aventures, vaixells i corsaris. L’obra està dedicada a Lourdes Esplugues Segrelles, Capitana Cristiana de la Filà Pirates d’Albaida l’any 2014.
Per a tancar la primera part del concert res com una marxa emblemática tambe del mestre Amando Blanquer, Tarde de Abril. Obra revolucionària, amb una extraordinària orquestració i amb la que l’autor introdueix nous camins estètics en la marxa mora. Tant es així, que va ser presentada al Concurs de Composició de Música Festera d’Alcoi, però el jurat va decidir que no era adequada per a la Festa. Malgrat això, hui en dia és una de les marxes mores més populars i apreciades pels músics i festers.

Foto històrica de la Filà Borts de Cocentaina (Foto: http://www.elcomtatdigital.com)

Obrirem la segona part amb Borts 1939, un pasdoble composat pel nostre director Francisco Valor Llorens, pasdoble dedicat a la filà Bereberes «Els Borts» de Cocentaina per a commemorar la Capitania Mora de 2011 i més concretament a la memòria dels seus fundadors, entre els quals es trobava l’avi de l’autor, Evaristo Valor Olcina. El nom fa referència a l’any de fundació tenint en compte que la primera Diana que es va participar i de la qual es té constància gràfica va ser l’any 1940.

Seguidament la marxa mora No Ho Faré Més, ens transportarà directament a la sensualitat i elegancia del bàndol moro, aquesta marxa va ser composada per Vicente Català Pérez en 1949. Creada originàriament per a rondalla, en concret per a l’Orquestra de Pols i Plectre L’Harmònica Alcoiana. L’autor, músic de la Nova d’Alcoi, era també bandurrista en l’esmentada orquestra, i amb l’ajuda de José Carbonell Garcia va escriure una xicoteta melodia per a una marxa mora. Transcorregut un temps, el propi Carbonell (director de la Música Nova i de l’Harmònica Alcoiana), la va harmonitzar i instrumentar per a banda.
Amb El Barranc del Sinc de Rafael Mullor Grau donarem protagonisme al bandol cristià. Obra plena de majestuoses fanfàrries i de corals emotives, envoltats d’una gran càrrega èpica,  va ser guardonada amb el Primer Premi al XXII Festival de Música Festera de l’Associació de Sant Jordi d’Alcoi l’any 1985. L’autor la va dedicar als seus pares amb motiu de les seues Bodes de Plata.
Per finalitzar, la marxa mora Kapytan de Saül Gómez i Soler posarà punt i final al concert. Aquesta marxa és l’últim moviment de la suite Al’ariba, escrita pel compositor d’Ontinyent i dedicada a la filà Verds d’Alcoi. La suite la conformen un total de 13 peces que conclou amb aquesta, dedicada a Jorge Vaquer, capità moro d’Alcoi per la filà Verds de 2018.  Aquesta és la culminació de totes les peces de la suite i es presenta com una música més lliure on podem trobar elements dels altres moviments de Al’ariba així com petits dissenys de la marxa més emblemàtica de la fila Moros verdes del mestre Manuel Sagi.

La Primitiva actua a Crevillent el dissabte 25

El concert s’emmarca dins de la programació cultural de les No-Festes del 2021

PMB. L’Ajuntament de Crevillent i l’Associació de Festes de Moros i Cristians ‘San Francisco de Asís’ han confeccionat un calendari d’actes culturals coincidint amb els dies de celebració de les festes patronals. A l’haver estat cancel·lades per la situació pandèmica, el mes de setembre es cobreix alternativament amb un calendari d’exposicions, presentacions de llibres i, sobretot, molta música.
La Corporació Musical Primitiva té cita amb el públic crevillentí, el proper dissabte 25 de setembre a les 20.15 h. a l’Auditori Casa de Cultura ‘José Candela Lledó’ amb invitació i aforament limitat. El Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ actua amb la banda dirigida per Francisco Valor Llorens oferint novament un repertori de música festera que consta del següent programa:

PRIMERA PART

Musical Apolo (1956), pasdoble d’ Amando Blanquer Ponsoda.

Capità Guerrer (2018, marxa cristiana de Miguel Ángel Más Mataix.

Zenetes  (2019), marxa mora de Miguel Ángel Más Mataix.

Tormenta Pirata*  (2014), marxa cristiana de Ramón Garcia i Soler.

Tarde de Abril (1957), marxa mora d’ Amando Blanquer Ponsoda.

SEGONA PART

Borts 1939*   (2011), pasdoble de Francisco Valor Llorens.

No ho faré mes*  (1949), marxa mora de Vicente Catalá Pérez.

El Barranc del Sinc  (1985), marxa cristiana de Rafael Mullor Grau.

Kapytan * (2018), marxa mora de Saül Gómez Soler.

*amb la col·laboració del Grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’

 

‘Musical Apolo’ per primera vegada a Bilbao

La Banda Municipal de Bilbao celebra un concert dedicat al pasdoble el divendres 20 d’agost

Bilbao_PasodoblePMB. La Banda Municipal de Bilbao dirigida pel mestre José Rafael Pascual Vilaplana està oferint durant el mes d’agost una sèrie de tardeos musicales ‘arratsalde musikalak’. El concert del divendres 20 d’agost estarà dedicat al món del pasdoble a celebrar al Quiosco del Arenal a les 19 h. La primera peça del concert és Musical Apolo d’Amando Blanquer que sonarà per primera vegada a la capital basca. Seguidamente, s’oferirà Eduardo Borrás, de Francisco Esteve; Pasodoble a Paco Alcalde, de Joaquín Rodrigo; La Primitiva, de Jeff Penders; Cien años de suspiros, de Joaquín Quinto Serna; A trenc d’alba de J. Vicent Egea; Camino de rosas i Agüero de José Franco Ribate. Més informació: https://www.bilbaomusika.eus/castellano/bmagenda.asp?idioma=ES&strCodPadre=BD

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf

Va passar… el 9 de juliol de 1996

En el 25é aniversari, recordem el triomf de La Primitiva en el Certamen Internacional de Bandes de Música de València

1996_1_mencion_de_honor_de_la_primitiva_en_valencia
Inici del passacarrer de celebració a Alcoi. Alguns dels músics que es poden reconéixer en les primeres files: Elies i Jordi Vidal, Roberto Ortiz, Palmira Aldeguer, Jordi Miralles, Eugenio Domínguez, José Antonio García, Nuria Llauradó i la recordada Ana Linares (Foto: Xavi Terol-Arxiu C.M.Primitiva)

Pablo Martínez. Junta General de Socis del Centre Instructiu Musical Apolo celebrada el 27 de Març de 1996. En el transcurs d’aquesta reunió, el director de La Primitiva, Gregorio Casasempere Gisbert comunica a l’auditori present la decisió de participar en el Certamen Internacional de Bandes de Música de València. Segons consta en l’acta, «las piezas serán interpretadas en el Palau de la Música i esperamos que la participación sea un éxito»[1]. Aquesta decisió ja havia estat informada als membres de la banda unes setmanes abans per tal de millorar el rendiment musical de la corporació, «és la millor medicina per a la banda», com solia dir Gregorio.

En aquell any, la banda venia de fer un concert de música taurina dins de les VIII Jornades Culturals Taurines que celebrava el Club Taurino i el conegut concert de Rams que en aquell any es van nomenar Socis de Mèrit a Eduardo Terol Nadal, Vicente Ivorra Ortolá i Santiago Gil Mora. Finalitzades les festes d’aquell any, comença al mes de maig un atapeït calendari d’assajos totals i parcials per preparar l’actuació del Certamen, fins que va arribar el dia.

El dimarts 9 de juliol de 1996 per la tarda, La Primitiva i un grup de socis del C.I.M. Apolo encapçalat pel president Indalecio Carbonell Pastor iniciava el viatge a València. El Certamen celebrava la seva edició 110 i la banda participava en últim lloc de la Secció Tercera (plantilles de menys de 60 músics). L’obra obligada era Memories of an old sarsuela de Carlos Suriñach i el Jurat estava integrat pel recordat Amando Blanquer; el compositor i professor de Conservatori de València, Luis Blanes Arques; el director de la banda de Música de la Guardia Real, Francisco Grau Vergara; Sigismund Seidl, director de música de l’Exèrcit austríac i Norbert Nozy, compositor i director belga.

La Primitiva competia en aquella secció amb la Herlev Concert Band, de Herlev (Dinamarca); Societat Musical La Primitiva, de Rafelbunyol; Sociedad Musical La Armónica de Cox; Unión Musical de San Miguel de Salinas; Complesso Bandistico Giuseppe Verdi de Aci Sant Antoni (Itàlia); Unió Musical de Egea de Los Caballeros (Saragossa); Societat Musical la Lira d’Alfàs del Pi; Sociedad Instructivo Musical de El Palmar, i en darrer lloc, la nostra banda sota el nom de Centre Instructiu Musical Apolo d’Alcoi, amb 49 músics, que va interpretar l’obra obligada i com a peça lliure Symphony for Band, de Vincent Persichetti. Per l’anecdotari, es va donar la circumstància que tres dels músics tornaven a competir amb la mateixa banda després de 50 anys. Eren el oboista Copérnico Pérez Romá amb 85 anys; el tuba Jaime Lloret Galiana i Eduardo Terol Nadal, clarinetista, sent el recordat Copérnico esmentat com el músic en actiu de més edat que ha participat en la història del Certamen. Finalitzada l’actuació de totes les bandes i mentre el jurat deliberava, va actuar fora de concurs la Banda Simfònica Juvenil de Kiryat Ono (Israel).

1996_diploma_certamen-1
Diploma acreditatiu d’aquest històric certamen (Arxiu: C.M. Primitiva)

A altes hores de la matinada, es va llegir el veredicte del Jurat explotant seguidament l’eufòria. La nostra banda havia guanyat el Primer Premi i la Menció d’Honor amb 208 punts. L’alegria es va desbordar al són de «Campeones, campeones» a les instal.lacions i rodalies del Palau, fins i tot es va proposar realitzar una cercavila a l’arribada a la nostra ciutat a la matinada, idea que finalment es va desestimar en el mateix autobús. El premi va ser recollit diumenge següent, dia 14, i així va ser reflectit en premsa[2] en paraules del president Indalecio Carbonell «lo importante fue estar allí y hacerlo lo mejor que sabíamos, además nos impusimos en la Sección que participamos con lo que la satisfacción ya fue absoluta».

Finalment, el premi va ser festejat en la nostra ciutat amb una cercavila a la vesprada del divendres 19 als sons de Jordiet, de Gregorio Casasempere Juan. Indalecio Carbonell va fer entrega simbòlica del guardó a l’Ajuntament que era rebut de mans del tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Josep Pérez Sou, en plena Plaça d’Espanya. Seguidament, s’iniciava la cercavila fins a la seu actual d’Apolo. En paraules del Regidor «es motivo de satisfacción para toda la ciudad, pero muy especialmente lo es para todos ellos, los músicos, puesto que en el contexto de la música, un premio como éste, en un festival que es de suma importancia y prestigio para todas las formaciones bandísticas del País Valencià, es todo un orgullo para la corporación».[3]

Aquesta grata experiència es va voler repetir en anys posteriors però en aquestes noves ocasions, la fortuna ja no va acompanyar a la banda. No obstant, reflectim aquí les ocasions i obres que es van presentar en la mateixa secció en una decisió discutible. El 1998, va quedar en tercer lloc amb l’obra obligada Lo ball de les campanes de Juan Martínez Báguena i la lliure Tríptic per a banda d’Amando Blanquer; i el 1999, va tornar a quedar en tercer lloc amb l’obligada Las Hilanderas, de José Serrano i la lliure Al fresco, de Karel Husa. Malgrat això, aquella nit de juliol del 96 quedarà en la memòria de tots aquells que vam tindre la sort de participar i viure.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

-RUIZ CERVERÓ, Alfredo: Una historia irrepetible en el mundo musical, Certamen Internacional de bandas de Música Ciudad de Valencia. Vol. I i II. (Editorial Piles, 2011).

-Premsa digitalitzada Bivia.

[1] Actas Centre Instructiu Musical Apolo, tomo 7, pág. 123.

[2] Ciudad, 16/07/1996

[3] Ciudad, 23/07/1996

Primitiva Super Star’s: Crònica Concert Estiu

En aquesta ocasió, la nostra companya Ana Molina, flautista de La Vella ha estat l’encarregada de contar el que va ser el concert de cloenda de la temporada 2021/22 marcada també per la pandèmia de la Covid-19. No obstant, el concert de caire alegre va ser del gust del públic en el que l’amfiteatre Amando Blanquer va estar ple d’amics i simpatitzants. Agraïr una vegada més el material fotogràfic que a cada concert ens regala Joan Peña i Pau Martínez. Gràcies a tots per la seua col.laboració per a aquesta crònica en concret i a la nostra pàgina en general

Ana_Molina
Ana Molina Domínguez (Alcoi, 1980)

Doncs ja estem a l’estiu; ara els músics tenim unes setmanes per a carregar piles per a la pròxima temporada musical.  Un merescut descans després d’assajos i concerts un tant peculiars degut als protocols sanitaris. Protocols que han demostrat que la cultura és segura, però cal no baixar la guàrdia per a aplegar a una normalitat musical.

Hi ha ganes de tornar a gaudir de la música i això és va reflectir el passat dissabte a l’amfiteatre Amando Blanquer; malgrat les altes temperatures, nombrós públic va acudir a un concert on el programa era atractiu per a diverses generacions.

Després de la presentació el concert, el nostre director Francisco Valor LLorens, va arrancar el concert amb la peça Temps de Bolero.  Les melodies de boleros com Tú me acostumbraste o Piel Canela, entre altres, van sonar d’una forma molt evocadora, tant per part de la trompeta, saxo o trombó solista, com per tot el conjunt de banda.

Moment del concert
Moment del concert (Foto: Pau Martínez)

Les músiques suggerents van continuar amb Garota d’Ipanema. El ritme sincopat de la famosa melodía es va poder escoltar per part de trombons i vent fusta.

La següent peça que vam interpretar també contenía melodíes pròpies de la dècada del 50-60. Amb Frank Sinatra Hits Medley, vam poder disfrutar d’un swing marcat pel ritme constant de la bateria, les notes stacatto de les trompetes, els glissandos dels trombons i alguns solos dels nostres companys saxofonistes com Isaac o Pablo. El públic de segur que duia el ritme als peus mentre escoltaven cançons com I’m in heaven o My way.

Canviarem de dècada, però continuarem interpretant melodies que es van convertir en himnes en aquell temps i que a hores d’ara continuen sent obres magistrals. Parlem d’ Innuendo de Queen. L’introducció de la caixa amb el ritme del Bolero de Ravel feia intuir qué bona música anava a sonar. Les delicades melodies de l’oboè, flauta o piano s’entremesclaven amb la força de les interpretacions dels metalls.  Aquesta peça conta amb una interpretació especial del soliste de guitarra flamenca Juanjo Herrera que juntament amb les palmes, castanyoles i altres instruments va ser la manera en que el grup anglés Queen va voler homenatjar a Espanya.

Clarinet_Text
Clarinets en un moment del concert (Foto: Joan Peña)

La pròxima obra del programa va ser Mecano Simfònic; en aquesta peça vam comprovar que el públic estava animant-se ja que no va dubtar en cantar melodies que la banda interpretava.  I és que… Qui no ha cantat alguna vegada Hoy no me puedo levantar  I és que el grup te títols que han marcat generacions: Mujer contra Mujer, Maquillaje o Hijo de la Luna. Totes les seccions de la banda van interpretar aquestes cèlebres cançóns, però destacaría el moment de Una rosa es una rosa on vam poder escoltar la trompeta, el calaix flamenc, la bateria i la trompa de forma especial.  Després d’una obra més mogudeta vam tornar a interpretar hits suggerents de la mà de Santana. Destacar la melodía de Oye como va i el paper dels metalls i la percussió que juntament amb el solo de Fran al saxo van fer que tinguerem ganes de ballar al son de la música.

Havia passat ràpid el temps perquè ja estavem a l’última peça: Amb Bohemian Rhapsody, un del majors èxits de Queen acabava aquest concert emmarcat dins  la campanya “Música als pobles” en la seua XXVII edició. Aquesta obra destaca pel genial solo de guitarra elèctrica així com el ritme de la bateria i les intervencions de baixos, secció de vent metall i l’acompanyament de tot el vent fusta.

Al finalitzar l’obra, el públic va reclamar el seu merescut bis, i la banda va respondre de la millor forma possible: amb més música.  Les melodies més famoses de la cantant Alaska van sonar per part de la banda. El públic va acompanyar a la banda amb palmes mentre escoltaven fragments de Bailando, A quién le importa o Ni tú ni nadie on el solo del trombó dominava sobre la banda. Però no va ser aquest l’únic bis, ja que la gent tenia ganes de més…  i la banda va tornar a tocar el fragment de guitarra elèctrica de Bohemian Rhapsody.

Així acabava un concert en el que pense que la secció de la percussió, els metalls i guitarres elèctriques i baixos van tindre una especial importància interpretant èxits de la música. Un concert refrescant per concloure aquesta temporada marcada pel treball del nostre nou director i per la situació sanitària que estem travessant.

GALERIA FOTOGRÀFICA

Notes al programa: Concert d’Estiu 2021

El nostre director Francisco Valor Llorens ens comenta en qué consisteix el programa del concert de cloenda de la temporada sota el títol Primitiva Super Star’s

PDF Programa

Francisco Valor. El programa del nostre concert de cloenda Primitiva Super Star’s és un repertori de música lleugera i  pop de diversos estils, un tribut als cantants i autors que ens han acompanyat en la nostra vida, música de sempre i que sens dubte perdurarà en el temps.

En primer lloc, Temps de Bolero, selecció de boleros de tots els temps ben filats musicalment pel professor de Composició del Conservatori d’Alacant Juan Alborch Miñana, Tú me acostumbraste, Primera Lluvia, Piel canela y Usted són alguns dels boleros que trobarem a aquesta exquisita proposta.

Garota de Ipanema (La Chica de Ipanema), és una altra de les famoses obres, també adaptades per Juan Alborch, que interpretarem.

Sinatra
Una de les millors pel.lícules de Frank Sinatra, «El hombre del brazo de oro» (1956) d’Otto Preminger

Frank Sinatra Hits Medley, quan escoltem el nom de Sinatra sens dubte ja no hi caben més presentacions, aquesta obra adaptada magistralment per Nahohiro Iwai, arranjador de la famosa banda Tokio Cosei Wind Orchestra, ens transportarà a la Nova Jersey dels anys 50-60, sens dubte, una delícia per als amants del Jazz.

Innuendo és una de les cançons més característiques del grup britànic Queen, va ser elaborada com un trencaclosques. La idea de fer una cançó amb reminiscències d’un bolero i amb un soliste de guitarra flamenca a manera d’homenatge a Espanya es va gestar enmig d’una jam session entre Brian May, John Deacon i Roger Taylor, a la qual Freddie Mercury va agregar la melodia i part de la lletra (que després va ser completada per Roger Taylor). Amb els seus 06:30 minuts de durada, aquesta és la tercera cançó més llarga i una de les cançons més llargues del grup. Va ser número 1 en el rànquing musical britànic i primera a les llistes britàniques.

Si hi ha un grup que ha marcat la història musical del nostre país és sens dubte Mecano. L’obra que els proposem, Mecano Simfònic, composta pel valencià Azael Tormo, inclou diverses de les cançons més emblemàtiques d’aquest grup madrileny, Hoy no me quiero levantar, Maquillaje, Una rosa es una rosa o Hijo de la Luna són algunes d’elles.

Mecano
El grup Mecano, icona pop de l’Espanya dels vuitanta

Santana a portrait, és un homenatge a un dels millors guitarristes de tots els temps, el mexicà Carlos Santana, elaborada pel arranjador Italià Giancarlo Gazzani, ens submergeix en el món musical d’un dels autors llatins més premiats, no en va Santana ha venut més de 100 milions d’àlbums a tot el món i ha guanyat deu premis Grammy i tres premis Grammy llatins. Oye como va, Flor de luna, Europa i Smooth són les cançons que podrem trobar en aquesta obra.

Per  a acabar tornem a comptar amb la màgia i mestratge del grup Queen, Bohemian Rapsody, va ser escrita per Freddie Mercury per a l’àlbum de 1975 titulat A Night at the Opera. L’obra presenta una estructura inusual, més semblant a una rapsòdia clàssica que a la música popular. La cançó no posseeix tornada i consisteix en sis seccions: una introducció a capella, una balada, un sol de guitarra, un segment operístic, una secció de rock i una coda que reprèn el tempo i la tonalitat de la balada introductòria. El solo de guitarra elèctrica d’aquesta cançó ha estat considerat el vintè millor de tots els temps al Regne Unit.

Quan es va posar a la venda com a senzill, Bohemian Rhapsody es va convertir en un èxit comercial que va romandre al cim de les llistes britàniques durant nou setmanes. Va aconseguir el  primer lloc en les llistes un altra vegada en el 1991, després de la mort de Freddie Mercury. En total, va aconseguir 2.176.000 vendes, sent el tercer senzill més venut de tots els temps al Regne Unit.

‘Innuendo’: el comiat de Freddie Mercury

L’arranjament de Paco Peña Muñoz serà interpretat el dissabte 17 de juliol a les 20 h. a l’auditori de la Zona Nord

PDF Programa

Pablo Martínez. El proper 24 de novembre es compliran trenta anys de la mort d’un dels mites del rock: Freddie Mercury. En aquells anys, es tractava d’una mort anunciada al fer-se pública la notícia que el cantant patia la SIDA. No així, la seva agenda era imparable, entre ells va complir el seu somni de cantar al costat de la soprano Montserrat Caballé aquell famós tema olímpic Barcelona que ja és història.

En els mesos de gravació de l’últim disc de Queen, la premsa era imparable a les preguntes de l’estat de salut de Mercury. Els seus companys Roger Taylor i Brian May no paraven de mentir per continuar tranquil·lament amb la bona marxa de les gravacions. Estem en 1989 i eixiria molt aviat a la llum Innuendo. Aquest terme deriva del llatí que significa un presagi, o un eufemisme per anomenar alguna cosa dolenta que pot passar. La paraula la solia gastar molt Freddie Mercury quan jugava amb els seus companys al Scrabble. El tema té una estructura operística similar a Bohemian Rhapsody amb una durada de més de sis minuts, diverses parts, arranjaments vocals i una guitarra espanyola tocada per Steve Howe del grup Yes. L’àlbum de Innuendo va aconseguir la posició número 1 en les llistes al Regne Unit.

L’arranjament que interpreta La Primitiva és obra del compositor Paco Peña Muñoz de Letur (Albacete) en el qual barreja en la seva introducció el famós Bolero de Maurice Ravel; un tema rock en el qual els trombons són els protagonistes; un tema contrastant amb un sol de flauta acompanyada de piano i làmines; un tema flamenc a 5/4 amb guitarra espanyola i palmes per a finalitzar novament amb el Bolero. El compositor té en la seua producció una sèrie de peces també per a la Festa com els pasdobles Músicos mudéjares i Del toro…al moro o la transcripció per a marxa cristiana de la banda sonora de Jerry Goldsmith El guerrero nº13. Aquesta barreja de Ravel i Queen està sent molt interpretada actualment per les bandes de la nostra comarca i es podrà escoltar en directe el proper dissabte 17 a les 20 h. a l’Auditori Amando Blanquer.

WEBS CONSULTADES:

https://www.infobae.com/historias/2021/02/16/a-30-anos-de-innuendo-historias-y-secretos-del-disco-que-freddie-mercury-grabo-sabiendo-que-se-moria/

https://ayuntamiento.alhamademurcia.es/noticia.asp?cat=7832

http://www.musicafestera.com

Concert d’Estiu de La Primitiva a l’Amfiteatre ‘Amando Blanquer’

La banda tanca la temporada el dissabte 17 de juliol a les 20 h. a l’auditori de la Zona Nord

PDF Programa

Concert 17_07_2021PMB. La temporada arriba a la seva fi en aquest segon any també marcat per la pandèmia del Covid-19. La Primitiva, a l’igual que la resta de les formacions musicals, s’ha hagut d’adaptar a la nova normalitat amb un irregular calendari de concerts condicionat per les restriccions i protocols sanitaris.

Això no obstant, ja té a punt el seu concert de cloenda d’aquest curs 2020/21 amb un repertori refrescant i variat per gaudir des dels clàssics melòdics de Frank Sinatra fins al pop més nacional com el de Mecano. El Bohemian Rhapsody de Queen en nou arranjament o els ritmes llatins de Santana junt als boleros més emblemàtics i nostàlgics també hi seran presents. El concert s’emmarca dins de la XXVI Campanya ‘Música als Pobles’ que organitza i sufraga la Diputació Provincial d’Alacant. Novament dirigit pel seu titular Francisco Valor Llorens, també compta amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Alcoi que l’ha programat en el cicle Viu l’Estiu amb entrada lliure i aforament limitat. (Amfiteatre ‘Amando Blanquer’ Zona Nord, dissabte 17 de juliol, 20 h.)