Dossier: Origen de la banda. La primera organització de la Banda Primitiva d’Alcoi al 1798

Jaume Jordi i Àngel Lluís Ferrando Morales escriuen aquest article al voltant dels origens de la banda gràcies a la troballa del professor bocairentí Josep Vicent Ferre. El text va ser publicat en El Nostre el passat dissabte 14 de gener 

Jaume Jordi i Àngel Lluís Ferrando.  Se sabia que la Música Primitiva d’Alcoi era antiga i la voluntat d’aclarir les circumstàncies de l’inici de la seua activitat ha estat motiu d’estudi per diferents persones des de diferents punts de vista, les quals entre d’un munt de dades han proposat diferents possibles dates per a la seua formació. Es tracta d’un interés lògic doncs les bandes de música són entitats representatives del poble valencià, no debades van estar declarades Bé d’Interès Cultural i recentment Manifestació del Patrimoni Cultural Immaterial. En conseqüència l’origen de La Primitiva i per extensió de les bandes alcoianes és assumpte d’interès que no pot ser circumscrit només a la ciutat d’Alcoi.

Protocol_1798
Protocol notrial conservat a l’Arxiu Municipal d’Alcoi en el quel s’estableix l’inici formald e la música de banda a la ciutat

Fins ara però, ha estat impossible establir una data amb certesa doncs no es comptava amb un document de caràcter fundacional. Diem fins ara perquè el document que ve a aclarir els dubtes ha estat finalment trobat gràcies a la recerca del bocairentí Josep Vicent Ferre, qui molt amablement ens l’ha passat per tal de donar-lo a conèixer i a qui, des d’ací volem agrair la seua tasca investigadora i el seu gest generós. Així, com si d’un regal de Reis es tractés, des de l’altra banda de la Mariola ens ha arribat la referència al document fundacional de la primera banda d’Alcoi.

El 18 de març de 1798, deu músics van anar al notari Vicente Morant qui arreplega en el seu protocol notarial, conservat a l’Arxiu Municipal d’Alcoi,[1] el conveni que van establir entre d’ells per tal de «formar una Compañía de Música u Orquesta completa de Instrumentos de ayre, Platillos, Bombo y Ferrillos», i que per a  que la Música «se fundase sobre un pie sólido y firme, para su perpetua duración» havien determinat «formarla sobre algunos capítulos y condiciones que les sirvan de Arancel y norma, governándose por ellos». No es tracta ara d’estudiar aquests 17 capítols que a modo d’estatuts fundacionals es van donar els músics alcoians, val però a referenciar alguns aspectes per tal de contextualitzar el document notarial amb allò conegut fins al moment.

Encara no fa un any presentàvem una troballa notòria a l’Arxiu Històric Municipal de Cocentaina, l’acord de contractació de “la música del Bombo de la Villa de Alcoy, añadiendo dos violines y dos trompas” datada el 14 de juliol de 1791.[2] Ara el context històric és el mateix, un moment en el qual coexisteix la banda –novedosa formació musical– amb la tradicional capella. Els músics que van al notari el 1798 declaren estar instruïts en “Música de Cuerdas y Cantado” i a més regulen la possible participació dels instruments de corda en la nova formació reconeixent-los el dret a mantenir l’estatus anterior. Val a dir que aquest tractament diferenciat, almenys pel que fa a la comptabilitat i els períodes de liquidació, està documentat en la Música Vella fins al segle XX.

Estem doncs davant d’un document que representa un punt d’inflexió: el moment en el qual músics formats en corda i cant, acorden crear una Música u Orquestra amb instruments de vent i percussió. És una ferma aposta per allò que coneixem com a banda de música i que per presentar-se tant decidida i en data tan matinera, no pot deixar de sorprendre. De fet, sembla disposen de instruments i fan menció expressa a la propietat del bombo, per la qual cosa entenem que amb aquest acord estan confirmant-se en una activitat que venen fent i que consideren deuen dotar d’organització a partir de l’experiència prèvia.

També crida l’atenció el caràcter democràtic que manifesten els 10 atorgants, i el seu nivell cultural per damunt de la mitjana del seu temps, doncs, Joaquín García, Josef Cantó, Josef Jordá, Thomas Lario, Christoval Miró, Miguel Ripoll, Salvador Colomina, Josef Botella, Josef Pastor i Josef Verdú signen l’acta notarial, i només Pastor necessita d’un testimoni que signe per ell. D’aquests noms val, en un primer moment a destacar la figura de Josep Cantó qui deixará constància de l’activitat musical al teatre alcoià des del 1825 en la seua singular llibreta[3] i encetarà la coneguda nissaga musical dels Cantó al sí de La Primitiva.

El proper 18 de març s’acompliran 225 anys de l’atorgament de l’escriptura notarial que marca l’inici formal de la música de banda a la aleshores Vila d’Alcoi del Regne de València, un fet que contribueix a assolir les comarques centrals com a bressol de les actuals societats musicals valencianes. 225 anys que fan a la Música que, després al formar-se una de Nova, s’anomenarà Vella o Primitiva una de les institucions més longeves de la nostra terra. I és que podem patir de moltes coses, però viure sense música no s’ho podem permetre.

Arxiu Municipal d’Alcoi, Protocol Notarial de Vicente Morant, sign. 001188, ff. 35r-38v.

Convenio: Joaquín García, Josef Cantó y otros.

En la Villa de Alcoy a los diez y ocho días del mes de Marzo de mil setecientos noventa y ocho: Antemi el Escribano y testigos infraescritos, comparecieron Joaquín García Maestro Sastre, Josef Cantó de Josef Chocolatero, Josef Jordá, Thomas Lario Cardadores, Christoval Miró Soltero, Miguel Ripoll Carpintero, Salvador Colomina Zapatero Josef Botella Prensador, Josef Pastor y Josef Verdú Cardadores, todos vecinos de la misma y dixeron:

Que por quanto de muchos años a esta parte se havian dedicado a exercitarse en la Música de Cuerdas y Cantado pero sin ninguna unión ni subordinación, manteniéndose cada uno libre para practicar lo que se le antojase, y como de ello no les resultase ninguna utilidad ni el menor adelantamiento en este Ramo; haviendo deliberado maduramente sobre el asunto, havian resuelto formar una Compañía de Música u Orquesta completa de Instrumentos de ayre, Platillos, Bombo y Ferrillos, y para evitar, y vencer las muchas dificultades y reparos que se ofrecian, de las que indispensablemente havian de seguirse en lo sucesivo discordias y deshuniones entre los Comparecientes, y a fin de que dicha Compañía se fundase sobre un pie sólido y firme, para su perpetua duración, unánimes y conformes havian resuelto y determinado formarla sobre algunos capítulos y condiciones que les sirvan de Arancel y norma, governándose por ellos, y ciñéndose a su exacta observación, con lo qual podrán lograr, no solo el aumento y adelantamientos de dicha Compañía en la Música, si que también con este prudente medio se evitaran dudas y qüestiones en lo succesivo; y por tanto llevándolo a efecto, por la presente y su tenor todos de mancomun et insolidum otorgan que forman, y establecen dicha Compañía de Música, bajo los pactos y condiciones siguientes.

Primeramente: Es pacto y condición que siendo preciso para el buen orden y gobierno de dicha Compañía, el tener Maestros directores que la dirijan, para el devido acierto en todas sus funciones y asuntos; conformándose todos en esta parte, en su virtud nombran en tales Maestros Directores de ella, a Joaquín Garcia, y Josef Cantó, respeto de ser los más hábiles, y estar mejor instruhidos en todas las partes de la Música; prometiendo como prometen todos los demás Individuos de esta Compañía, cumplir sus órdenes y disposiciones relativas al buen orden, acierto y lucimiento de las funciones, y a la conservación de la misma compañía.

2º Otrosi: Es pacto y condición que los Directores, tengan expresa obligación de instruhir, y enseñar a los demás Individuos de la Compañía que ahora lo son y en adelante se admitieren, a saber: Joaquín García de Trompa, Solfa y Cantado; y Josef Canto de clarinete y Pito; imponiéndoseles a ambos el cargo de buscar y proporcionar Papeles para todos de Tocatas nuevas, y conservarlos; por cuyo trabajo y costo cobraran una porción más de cada función a que asista toda la Música completa, la que se partirá por mitad entre los dos; y no cumpliendo con dichas obligaciones con la exactitud que corresponde, por la menor falta que se les observe en esta parte, podrán ser depuestos por los demás Individuos de la Compañía, y pasar a nombrar otros en su lugar.

3º Otrosi: Es pacto convenido, que cada uno de los Individuos de la Compañía tenga obligación indispensable de tener, y conservar el Instrumento peculiar que le corresponde, corriente, y en disposición de poder trabajar con él en las funciones; y en el caso de rompérsele a alguno, lo deverá componer sin dilación, y dentro el termino preciso que por dichos Directores se les señale para su composición; durante cuyo tiempo cobrará su Porción correspondiente como todos los demás Compañeros en todas las funciones que ocurran; pero si por su morosidad, desidia, o siniestra intención, no lo cumpliese dentro el tiempo señalado por los Directores, quedará privado de concurrir a las funciones, y de percibir su parte hasta tenerlo compuesto y corriente a satisfacción de los mismos.

4º Otrosi: Es pacto convenido, que siempre y quando ocurra alguna función de Papeles nuevos, tendrán los Directores la precisa obligación de repartirlo quince días antes a todos los Individuos de la Compañía, a fin de que puedan estudiarlos, e instruhirse bien de ellos, para poder desempeñar exactamente su obligación.

5º Otrosi: Es pacto convenido, que si por qualquiera de los Directores se avisase para tener Ensayo, el Individuo que faltare al sitio y hora señalado, ha de incurrir, y pagar la Multa que aquellos le impongan, con tal que no exceda esta de veinte y quatro maravedís, y que dicha falta no sea por causa de enfermedad u otra legitima, pues en tal caso, avisando de su indisposición, o impedimento a los directores, quedará libre de su pago: deviendo advertirse, de que solo concurrirán a dichos Ensayos, los Instrumentos que los referidos Directores estimen por conveniente, o que juzguen tener mayor necesidad de ensayarse.

6º Otrosi: Es pacto convenido: que ningún Individuo de esta Compañía pueda ajustar ninguna función de Música con Persona alguna por quedar reservada esta facultad únicamente a los Directores; deviendo estar y pasar todos por lo que estos contrataren y ajustaren, sin la menor replica ni contradicción, acudiendo a donde se les ordene, y cumplir cada uno con su obligación. Pero si ocurriese que algún Sugeto solicitase función, y por tener los Directores enemiga con él, no quedase ajustada la Música por dicha causal, contra la utilidad común de la Compañía, en tal caso tendrán facultad los demás Individuos de ella, para obligar a los Directores, a que la ajusten, y a todos los Individuos a concurrir a la función, aunque el solicitante de ella sea enemigo de qualquiera de los Músicos.

7º Otrosi: Con pacto, que si alguno de dichos Individuos fuese tan inaplicado que por ello no aprendiese a tocar su peculiar Instrumento con la destreza que corresponde, precedidas algunas Amonestaciones por los Directores, y no se enmendase; en su rebeldía determinará la compañía lo que tuviere por conveniente, procediendo por votada; y si resultase por mayoría de votos su exclusión, se le despedirá de la Compañía, con la hurbanidad y modos más suaves, sin exasperarle con palabras ni expresiones ofensivas.

8º Otrosi: Es pacto convenido, que si alguno de los Individuos quiciese separarse de la Compañía, ha de manifestar motivo grave: y si fuese sin causa suficiente, o sin ninguna por solo su capricho, y voluntariedad, deverá poner otro sugeto hábil en su lugar, a contento y satisfacción de los demás, sin cuyo requisito no ha de poder desistirse de la Compañía.

9º Otrosi: Es pacto convenido, que si se avisase por los Directores a función de Música llena, y en dicha ocurrencia, se hallase algún Individuo enfermo, y en términos que no le sea posible asistir, cobrará su Porción como si realmente huviese asistido.

10º Otrosi: Es pacto convenido, que el primer clarinete ha de dar el Tono, y romper las Tocatas que todos sepan, y constándole que algún Individuo de la Música no tiene arreglados sus tonos por alguna casualidad o rompimiento de estos, no podrá romper tocata alguna bajo de cuya inteligencia y excepción, estarán todos los Individuos obligados a sugetarse a su voz, y a no pedir tocata alguna, bajo la multa establecida.

11 Otrosi: Es pacto convenido, que a fin de precaver y evitar las discordias y litigios que en lo sucesivo puedan suscitarse entre los Individuos de esta Compañía y de correr con la mayor uniformidad, han resuelto, y determinado, se observe por punto general: que siempre y quando se proporciones alguna función, en la que expresamente se pida la concurrencia del Bombo, han de concurrir también con presición, todos los Instrumentos de ayre, como son: Clarinetes, Trompas, Flautines, Bajo, Platillos, y Ferrillos, no siendo funcion de Iglesia: pero si lo fuese, solo hiran los Instrumentos que se pidan por el que los llamase, sin que los demás de la Compañía puedan oponerse, ni pretender igual derecho; quedando en libertad los no llamados de hir a otras Iglesias a donde se les llame: Y si ocurriese de que los Individuos de Instrumentos pedidos, bajo el pretexto de que son llamados a función de Iglesia fuesen a tocar en funciones profanas, en este caso, a más de quedar obligados a repartir el tanto que ganasen entre todos los demás Compañeros en la forma establecida en los Capítulos anteriores, serán despedidos de esta Compañía, para que dicho castigo sirva de escarmiento, y freno a los demás.

12º Otrosi: Es pacto convenido que qualquiera de los Individuos de la Compañía que no estuviese suficientemente hábil para tocar en las funciones públicas como los demás; sin embargo que tendrá precisa obligación de concurrir a todas las funciones, y Ensayos para habilitarse, no ha de poder percibir Porción alguna, hasta que lo esté a dictamen de los Directores. Y si ocurriese salir esta Compañía Música a alguna función fuera de esta Villa, deverá también acompañar a los demás, quedando al libre arbitrio de estos darle la gratificación que les parezca según su trabajo; pero no ha de poder pedirla en manera alguna de Justicia, aunque no se le diese.

13º Otrosi: Es pacto convenido, que si en lo sucesivo tuviese a bien la Compañía de recibir algún otro sugeto para su mayor aumento, y lucimiento, se acordará, y executará su admisión por común consentimiento, y aprovación de todos sus Individuos.

14º Otrosi: Es pacto convenido, que en atención a que el Bombo, y Ferrillos son propios de algunos de los Individuos de la Compañía por haverlos comprado de su dinero, y que los sugetos que han de tocarlos no tienen parte ninguna de ellos, ha de separarse a beneficio de sus dueños una quarta parte de los productos correspondientes al Bombo, y la mitad de los tocantes a los Ferrillos en todas las funciones; y en caso de que alguno, o todos los demás compañeros quiciesen tener parte en los útiles de dichos Instrumentos, y ser sus Condueños, pagando ante todo la parte que les corresponda de su valor a los propietarios, serán admitidos a la percepción de sus productos los que lo efectuaren.

15º Otrosi: Es pacto convenido que los capítulos arriba incertos solo sean y se entiendan obligatorios a su observancia por lo que mira a los Instrumentos de Ayre Bombo, Platillos y Ferrillos, y no por lo respectante a los Instrumentos de Cuerda, pues estos quedan separados, y con su anterior entera libertad para hir a tocar a las funciones a que sean llamados; con el bien entendido, que en caso de necesitar en las funciones particulares de estos algunos Instrumentos de Cuerda, si lo pueden suplir los Individuos de esta Compañía no podrán por ningún pretexto valerse de otro Individuo alguno de fuera de ella; y si se pidiere algún Instrumento de Ayre de los de la misma Compañía, podrá acudir solamente a la función u Orquesta que sea preciso tocar sobre la parte, o bien que el Clarinete toque Papel de Abue, o traveseras a hacer Papel de Violin u otros que les quepan, y no de otra forma.

16º Otrosi: Es pacto convenido, que siempre, y quando tenga por conveniente la Compañía en lo succesivo; innovar en los antecedentes Capítulos, quitando, o añadiendo parte, o todo de alguno de ellos, o establecer otros de nuevo, se reserva este derecho executándolo precisamente con unánime consentimiento, y aprovación de todos los Individuos de la Compañía.

17º Otrosi y últimamente: es pacto convenido, que todos y cada uno de los antecedentes capítulo sean executivos y obligatorios a su complimiento a todos los Individuos de la Compañía, y los transgresores de uno o más de ellos, serán expelidos sin otra formalidad que la de determinarlo aquellos en Junta plena.

Baxo cuyos pactos, capítulos y condiciones, expresaron los Comparecientes, que establecían y formavan, la referida Compañía Música obligándose a estar y pasar por ellos literalmente, en el modo, y forma con que están concebidos, y prometieron no oponerse a su contexto, contradecirlos ni impugnarlos ahora, ni en tiempo alguno, por ningún motivo, pretexto o causa, antes bien quieren sean válidos y subsistentes en todas sus partes, como a hechos por su unánime consentimiento y voluntad. Y a su firmeza obligaron sus Personas y Bienes havidos y por haver. Y dieron poder a las Justicias de S.M. de qualquier parte sean, y en especial a las de esta Villa, a cuya Jurisdicción se sometieron, renunciaron el propio fuero y domicilio, y otro que de nuevo ganaren; la Ley: si convenerit de Jurisdictionae omnium Judicum, la última Pragmática de las sumiciones, queriendo a su cumplimiento ser apremiados por todo rigor de derecho como por sentencia definitiva pasada en Juzgado y consentida. Así lo otorgaron siendo testigos Antonio Colomer, y Ignacio Perez […] oficiales de Pluma de esta Villa vecinos. Y los otorgantes (a quienes yo el Escribano doy fe conozco) lo firmaron todos excepto Josef Pastor que dixo no saber a cuyos ruegos lo hizo uno de los Testigos; de que doy fe.

[1]Arxiu Municipal d’Alcoi, Protocol Notarial de Vicente Morant, sign. 1188, ff. 35r-38v, copia digital disponible on-line en https://bivia.info

[2] Una troballa notòria : La Banda Primitiva d’Alcoi a Cocentaina (1791), El Nostre, extra Sant Jordi 2022.

[3] CANTÓ, José (2011), Libro de las Noticias de Las Comedia quesean Representado desde el año 1825 hasta la Orapresente [ca.1825-1848], Alcoy, Llorens Libreros, p. 121

 

Les campanes de Santa Maria donen la benvinguda a Ses Majestats

Video de la Colla Campaners d’Alcoi amb la composició d’Àngel Lluís Ferrando, Cors i Repics de Reis

PMB.  En els minuts previs a l’inici de la Cavalcada, el Campanar de Santa Maria era l’escenari inèdit d’una composició d’Àngel Lluís Ferrando. La Colla de Campaners d’Alcoi, de recent formació, interpretava el Cors i Repics de Reis per a donar la benvinguda a Ses Majestats d’Orient.

El video gravat per Quality Tours Mariola, recull alguns assajos previs i el moment culminant amb presència i direcció del propi compositor. Compartim video ofert per la mateixa Colla d’aquest esdeveniment celebrat el passat 5 de gener.

Festa que li parla al cor, abraça-la sense por

La Primitiva participa als actes nadalencs alcoians després de les restriccions de les últimes edicions

Pastoretes_2023_2
La Primitiva inicia les Pastoretes (Foto cedida per Celia Peña)

PMB.  Un any més, les tradicions nadalenques alcoianes van transcórrer amb tota normalitat durant el final i l’inici del nou any, després de les restriccions sanitàries de les últimes edicions.  En la primera jornada de l’any, s’iniciava la trilogia amb l’acte de les Pastoretes en horari vespertí per accentuar una participació més gran de públic després d’haver descansat adequadament tres haver acomiadat convenientment l’any vell i saludar el nou. La Primitiva arrancava una vegada més amb la tradicional Entrà dels Reis de Camilo Pérez Monllor, en aquesta ocasió sota la batuta del subdirector Jordi Monllor Oltra. Amb una hora de diferència, la veïna població de Cocentaina celebrava el Ban Reial amb un Ambaixador molt especial, el nostre company Javier Pérez. El Nadal contestà ha estat organitzat pel Patronat en el centenari de la seva fundació i va voler comptar amb la seva participació per la llarga experiència lírica i teatral.

Javi_Pérez_Emisari
Javier Pérez, Ambaixador Reial a Cocentaina (Foto: Paco Sempere)

La tarda del 4 de gener, els carrers del centre s’omplien de xiquets que volien enviar les seves cartes plenes de peticions de joguets i bons desitjos i propòsits. El Ban Reial d’aquest any ha estat escrit per la periodista Lucía Gadea i l’Ambaixador era encarnat per l’actor Pep Sellès, habitual al món teatral valencià i ara més mediàtic que mai pel seu paper protagonista de la sèrie Desenterrats. El Ban ha complert els seus cent anys d’existència i el nostre metall i percussió interpretava el Crida i clam per al Bàndol Reial, de Gregorio Casasempere que arriba als trenta anys de la seva estrena pels mateixos carrers, en aquesta ocasió pel titular Francisco Valor Llorens.

La culminació epifànica va arribar amb la Cavalcada de Reis que compleix 138 edicions. La ja tradicional polèmica del Blackface amb la figura del patge com a motiu central per part d’alguna premsa sensacionalista cortesana d’alguns polítics pseudoesquerrans va tindre el seu habitual moment al matí festiu. Evidentment, no va entelar la màgia i la il·lusió inherents al dia.

A primera hora de la tarda, la Colla de Campaners d’Alcoi interpretava una composició d’Àngel Lluís Ferrando al Campanar de Santa Maria, Cors i repics de Reis, moment en què els heralds pujaven a cavall fins a l’inici de la desfilada. La Primitiva començava la seva Cavalcada cap a les 18.30 h. a les portes de l’Institut Pare Vitòria tancant la desfilada acompanyant a Sa Majestat Gaspar. L’Entrà dels Reis posava punt final a la Cavalcada entre multitud de gents i patges amb les escales portant regals i il·lusions. Els moments centrals de l’Adoració van ser retransmesos per alguns canals de televisió locals i autonòmics. La desfilada va finalitzar cap a les 21.45 h. on les temperatures ja començaven a ser força gèlides.

Estrena de l’espectacle ‘El somni de Posidó’

Serà a l’Alqueria d’Asnar el proper dissabte 18 i compta amb música d’Àngel Lluís Ferrando

El_Somni_de_PosidóPMB.  L’Ajuntament d’Alqueria d’Asnar ha confeccionat un programa cultural a celebrar entre el 4 i el 25 de setembre a causa de la cancel·lació de les festes patronals per la situació pandèmica. És per això que el dissabte 18 a les 20.30 h. al parquing del poliesportiu, la companyia Dimonis Rafolins estrena el seu últim espectacle El somni de Posidó, amb la col.laboració del Grup NS Espectacles i el Centre de Dansa Mònica Talens. És tracta d’un espectacle de gran format on s’ajunta al teatre, la dansa, la música, les estructures de gran format i la pirotècnia. Dos actors hi hauràn en escena: Juan Javier Gisbert i Enrique Blanquer, intepretant a Zeus i Poseidón, respectivament.

L’espectacle compta amb la dirección de Pepa Miralles, el disseny i guió de Jordi Peidro i la composició musical d’Àngel Lluís Ferrando. Aquesta música majoritàriament electrònica va ser enregistrada recentment per l’estudi murer Estudi 14. Malauradament, les localitats ja estan exhaurides però l’espectacle serà gravat i emés per TvA en els propers dies.

Pandèmies i alegries: Crònica LXXX Concert de Diumenge de Rams

La Primitiva va celebrar aquesta singular edició amb l’arribada de dotze nous membres i el primer concert ante el public alcoià amb Francisco Valor Llorens com a director titular

Moment general del concert (Foto: Rosa Moltó)

Pablo Martínez. Es sol dir que «sense música, no hi ha festa», una tòpica afirmació però que, sens dubte, és ben certa; en canvi, per la nostra banda, hauríem d’afegir que «sense públic, no hi ha música». Poques seran les paraules d’agraïment tant per al públic alcoià que va assistir aquest diumenge 30 a l’atípica edició del concert fester de Rams com a l’alacantí que va acudir a l’ADDA diumenge 2. Amb els seus aplaudiments entusiastes, hem palpat i sentit el buit que ens deixa el no poder celebrar les nostres festes i una altra sèrie d’activitats culturals i socials per culpa de la situació pandèmica que portem patint fa més d’un any.

Si es computa el 2021 com un any més, hem arribat a la 80º edició. Una edició totalment atípica celebrada gairebé dos mesos després de la data original i en un altre lloc a l’aire lliure, com és l’Amfiteatre ‘Amando Blanquer’ en un matí calorós. Com a novetat, enguany es va retransmetre el concert per primera vegada en directe a través del compte d’Instagram de La Primitiva i encara que en el 2021 haja canviat en la forma, no ha estat així en el fons.

Francisco_Valor
Francisco Valor dirigeix el seu primer concert de La Vella a Alcoi (Foto: Joan Peña)

Presentat en aquesta ocasió per Duna Valor, va donar pas als nous integrants de la banda amb una llista que ha estat llarga i afortunada, fruit de no haver-se pogut celebrar Rams l’any passat: flautes (Laia Gramaje, Elena Pérez i Celia Peña); clarinets (Esther Cháfer, Berta Ferrer, Paula Alemany i Maria Roldán); trompetes (Vicente Nadal i Marc Mira); percussió (Eduard Terol, Marc Cardona i María Gálvez) per finalitzar amb el retorn de Vicente Pastor com a ‘nova’ tuba de la banda. Tots van rebre el seu instrument de mans de companys de corda, amics o familiars. Seguidament, hi va haver un minut de silenci a la memòria de Sergio Molina, el recordat ‘Anxoveta’. Des d’aquesta humil crònica, volem afegir en el record els noms que no es van citar de José Pastor Camarasa i José Bonet Bataller, vinculats a la nostra societat i morts amb un dia de diferència el setembre de l’any passat.

Nous i veterans ja sobre l’escenari juntament amb els membres del grup de Dolçainers i Tabaleters ‘La Cordeta’ va donar inici el concert. El nostre nou director, Francisco Valor Llorens, ens confessava en l’assaig original que es sentia molt nerviós a l’ésser el seu primer concert davant el públic alcoià. Els nervis i els dubtes es van dissipar aviat davant les primeres reaccions d’uns espectadors àvids i expectants de música festera en aquesta singular edició dels concerts d’Exaltació de la mateixa. Tristezas y alegrías de D. Evaristo va ser la primera a sonar amb l’aforament limitat totalment complet ja, però la sorpresa va ser quan el públic aplaudia durant el fort de la següent obra Penya Cadell de Francisco Esteve Pastor. Ja podia el nostre director estar més tranquil …

Si exceptuem el concert del dia 2, la marxa del compositor murer s’interpretava en primera audició per part de La Primitiva, a l’igual que la més recent Tormenta pirata, de Ramón García i Soler. Els sons de Hollywood del clàssic cinema d’aventures arribaven amb la col·laboració de Xus Gandia a la gaita. La primera part va finalitzar amb un homenatge als anteriors directors de La Primitiva, Àngel Lluís Ferrando, el qual va assistir al concert, amb El guerrer, una de les seves primeres marxes per a la Festa (també ‘quasi’ per primera vegada per La Vella) i Desperta’t Alcoi de Gregorio Casasempere, aquesta segona també interrompuda pels aplaudiments del públic.

Per protocol sanitari, no hi va haver un descans i Duna va presentar les obres de la segona part. Es va iniciar amb el pasdoble dianer Chano de Julio Laporta, seguida de Crusllan, marxa cristiana de José Rafael Pascual per a finalitzar amb els dos clàssics Tarde de abril d’Amando Blanquer i El Barranc del Sinc de Rafael Mullor. Tal com manen les tradicions, el concert va finalitzar amb L’Entrà dels Moros amb metall en peu i l’Himne de Festes, en espera de poder interpretar-lo prompte a la Plaça d’Espanya.

Afortunadament, ja es comença a veure signes de que la crisi sanitària comence a relaxar-se gràcies als programes de vacunació, un altre cantar més desafinat és la crisi econòmica conseqüent. En els propers mesos de l’estiu, La Primitiva continuarà enguany apostant per la cultura segura amb dos concerts a la vista dels quals anirem informant molt prompte.  (Moltes gràcies a Rosa Moltó Valls i Joan Peña pel seu material fotogràfic).

GALERIA FOTOGRÀFICA

Cloenda dels Concerts d’Exaltació de la Música Festera

La Primitiva tancarà el cicle de Concerts d’Exaltació de la Música Festera el proper diumenge 30 de maig

PDF Concerts Exaltació Música Festera

Valor_general
Francisco Valor Llorens en un moment del concert del passat mes d’octubre

PMB. La Primitiva posa punt i final al Cicle de Concerts d’Exaltació de la Música Festera. Aquest any, la pandèmia ha condicionat aquesta edició que s’ha vist obligada a realitzar-se en el mes de maig i a l’amfiteatre ‘Amando Blanquer de la Zona Nord. El concert serà a les 11 hores de diumenge 30 de maig amb entrada lliure i aforament limitat a les restriccions sanitàries. Dirigit per Francisco Valor Llorens, el programa consta d’un variat repertori en el qual s’inclouen peces clàssiques com Chano de Julio Laporta i Tristezas y alegrías de Pérez Monllor fins a les noves músiques de Garcia i Soler, Tormenta pirata o Crusllan, de Pascual Vilaplana.

Notes al programa, per Francisco Valor Llorens

El programa que presenta la Corporació Musical Primitiva aquest any 2021 segueix els plantejaments que han acompanyat aquest concert als darrers anys: retrobar, ampliar i innovar sense perdre de vista d’on venim.

Evaristo Pérez Monllor2
Evaristo Pérez Monllor (Alcoi, 1880-1930)

Amb Tristezas y Alegrías d’Evaristo Perez Monllor, obrim aquest concert que celebrem en un any trist per la falta de nostra festa i el record de totes les persones que ens han deixat però amb la alegría i l’esperança de poder disfrutar de les nostres tradicions el pròxim any.
Penya Cadell del compositor murer Francisco Esteve Pastor serà la marxa encarregada de fer-nos viatjar a terres àrabs amb la seua estructura i harmonia fresca i innovadora per a la seua època que encara hui en dia sorprén i captiva a parts iguals.
Tormenta Pirata del mestre de Adzeneta Ramon Garcia, és l’obra més contemporània que trobem en aquesta primera part, amb sonoritats i rítmiques que beuen de la música del cinema de pirates del Hollywood de principis del segle XX, el compositor ens transporta musicalment a aquell misteriós món d’aventures, vaixells i corsaris. L’obra està dedicada a Lourdes Esplugues Segrelles, Capitana Cristiana de la Filà Pirates d’Albaida l’any 2014.
La marxa mora El Guerrer es pot ser una de les obres més evocadores del nostre company i ex-director Àngel Lluís Ferrando. Dedicada a l’alferes de la filà Benimerins d’Alcoi, és una composició musical encarregada per la filà i el mateix alferes, Paco Berenguer Sanchis, l’any 1998. L’obra està dedicada, per aquesta mateixa raó, tant a la filà Benimerins com al seu alferes. Es tracta de la música que va acompanyar al càrrec i els seus cavallers a les festes d’aquell any –essencialment a l’entrada mora– i per tant de la seua aportació musical central. No obstant, la instrumentació que presenta aquesta edició és diferent a la que va sonar per primera vegada el 22 d’abril de 1998. En aquella ocasió, amb la seua formació original, l’obra va estar interpretada per un nodrit conjunt d’instruments de metall (trompetes, trompes, trombons, bombardins i tubes) al que acompanyaven flautins, dolçaines i una notable plantilla d’instruments de percussió, incloent els poc habituals tambors ètnics (djembés), la marimba o els tubs de metall de so brillant i penetrant. La versió per a banda de El guerrer es va realitzar pocs mesos després de la seua estrena i va estar enregistrada al CD Musica inèdita de l’Alacantí (1999), un projecte comú de deu bandes de la comarca alacantina.

Ramón García i Soler
Ramón García i Soler (Albaida, 1971)

Desperta’t Alcoi-Els Xiulitets, del nostre exdirector Gregorio Casasempere Gisbert, posarà la nota de nostàlgia a aquesta primera part. No podia faltar en aquesta programació una de les obres més emblemàtiques i reconegudes de la nostra banda, de segur que ens traslladarem al Diumenge de Glòria de bon matí quan comencen a sonar els seus acords i quan escoltem la seua famosa lletra “Bombo de canya, bombo de cartró, la Música Vella…”
El pasdoble Chano de Julio Laporta obrirà la segona part d’aquest emotiu concert. Francisco Valor, el nostre director, s’ha criat des de bé menut tocant a la Filà Chano amb la seua banda i ha sigut un desig personal l’incloure aquest famós pasdoble que fa ja dos anys que no sona pels carrers d’Alcoi interpretat per la seua banda, la Unió Musical Contestana. Siga aquest un homenatge a totes les filàes i als amants d’un dels actes festers per excel·lència, la Diana.
Seguidament amb la marxa cristiana de Jose Rafael Pascual Crusllan posarem una nota optimista i ben colorida a la nostra proposta musical. Dedicada a Fernando Jover i Ávila, «El Peruano», Capità Cristià de Cocentaina 2003 de la Filà Creuats, aquesta marxa fusiona de manera magistral la música popular peruana amb la nostra música festera.

Per finalitzar Tarde de abril del mestre Amando Blanquer i El Barranc del Sinc de Rafael Mullor, posaran la guinda a aquesta proposta musical que en el segon any de pandèmia no pretén més que mantenir la flama de la festa més encesa que mai i omplir els nostres cors de músics, festers i públic en general d’esperança, confiant en el fet que més prompte que tard tornarem a gaudir com cal de la “Nostra Festa”.

La Primitiva present a la Revista de Festes

Tres col.laboracions tenen a la banda com a centre del seu treball

Portada de Núria Fuster per a la Revista 2021

CIM Apolo. Comunicació Social. El passat dijous 15 d’abril es presentava al Teatre Calderón la Revista de Festes 2021 amb aforament limitat per les restriccions sanitàries. L’acte va ser presidit per la Tinent d’Alcalde, Lorena Zamorano, el President de l’Associació de Sant Jordi, Juan José Olcina i la dissenyadora de la portada Núria Fuster. En el transcurs de l’acte, es va homenatjar a alguns dels col·laboradors de la revista durant anys entre els quals es trobava l’ex-director de La Primitiva, Àngel Lluís Ferrando. La música va estar present a la gala amb la ponència de la musicòloga i professora de la Universitat de València, Ana Botella Nicolás, la qual va exposar la gènesi i evolució de la música festera alcoiana.

Entre els articles de la Revista apareixen tres en els que La Primitiva està de forma present: el primer, del nostre company José Benjamín González Gomis, De Uzúl el-Msélmin a L’Entrà dels Moros: hacia una teoría interpretativa (I) amb la marxa de Camilo Pérez Monllor com a motiu de la feina; Historia de la Corporación Musical: Primitiva y CIM Apolo (I). Antecedentes: banda del Batallón de Milicianos Nacionales, a càrrec de l’ex-president d’Apolo, Enrique Rodes Payá. Finalment, es recupera el treball de Pablo Martínez 1940. En el primer Diumenge de Rams que per un error editorial, es va publicar l’any passat sense el material gràfic. Aquest últim dedicat a Rafael Serra Moncho i Rafael Serra Carbonell, pare i fill sempre vinculats a la nostra banda.

«Dirigir a La Primitiva es dar un salto grandísimo»

El periòdic El Nostre publica una entrevista a Francisco Valor Llorens,  director de la banda des de l’octubre passat

Francisco Valor, nou director de La Vella

PMB. En l’edició del passat dissabte 6 de febrer, el periòdic El Nostre ofereix una entrevista al director de La Primitiva, Francisco Valor Llorens. En ella ens explica com va ser el procés de selecció en què va sortir elegit pels músics en Assemblea General Extraordinària. Dirigir a la banda comenta que és un repte importantíssim per la quantitat de concerts que celebra a l’any amb un bagatge important i per la seva història musical, «és la banda de Amando Blanquer, que per als compositors és un dels grans mestres no només d’Espanya, sinó d’Europa», puntualitza també. D’altra banda, continua dient que la pandèmia ha condicionat l’activitat de la banda amb la qual cosa el calendari de concerts previst s’ha hagut de reestructurar. Finalment, assenyala els consells que li ha donat l’anterior director, Àngel Lluís Ferrando, i els projectes que li agradaria dur a terme per aquesta nova etapa com concerts monogràfics d’autors valencians.

Apareix el llibre «Música a la Llum»

Es la translació escrita de la sèrie de conferències celebrades al I Congrés Internacional ‘Música a la Llum’ a València el desembre de 2018

PMB. L’Institut Valencià de Cultura i Bankia, amb la col·laboració de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), han publicat el llibre Música a la llum. Documentació i patrimoni de les bandes de música, un volum amb 32 articles de 40 autors amb els treballs presentats al I Congrés Internacional ‘Música a la Llum’ de 2018. Està coordinat per Remigi Morant (Universitat de València i FSMCV) i Jorge García (IVC), codirectors del Congrés.

El llibre recull una part dels treballs presentats en aquell fòrum, revisats i adaptats al format escrit i en una obra col·lectiva escrita amb textos en castellà, valencià i anglès. Molt aviat contarà amb una edició electrònica promoguda per la Universitat de València (UV) a través del Institut de Creativitat i Innovacions Educatives, ha informat la Generalitat. Està dividit en sis capítols, dels quals el primer, Arxius i història de les societats musicals, ofereix visions panoràmiques de la trajectòria d’algunes societats, amb èmfasi en el patrimoni documental que van generar.

D’entre aquestes societats, apareix La Primitiva amb l’article La «llibreta de repertori» dins de l’arxiu de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, treball col·lectiu d’Àngel Lluís Ferrando, Jaume Jordi Ferrando i Pablo Martínez. La versió escrita d’aquesta conferència parla dels repertoris de la banda datats entre 1866 i 1921 als quals s’inclouen pasdobles, polques o masurques. Totes les peces estan numerades i la majoria d’ells mancats de títol a interpretar no només en concerts sinó en esdeveniments socials com corregudes de bous, serenates o festes patronals.

El 2020 en 12 fotos: L’any que vam viure perillosament

CIM Apolo. Les notícies que venien apareixent a principis d’any sobre l’aparició d’un nou virus anomenat Covid-19 a la Xina en res feia presagiar la crisi sanitària i econòmica global que patiríem a partir de la primavera. La Primitiva va iniciar l’any amb la participació en els actes nadalencs per excel·lència: Pastoretes, Ban i Cavalcada, amb tota normalitat. A finals de gener i durant el mes de febrer, es va conèixer la notícia de la finalització de l’etapa d’Àngel Lluís Ferrando com a director titular de la banda, iniciant-se un procés de selecció per a un nou director. Mentrestant, es va preparar i  celebrar Mayday el 23 de febrer, una denúncia sobre el asfixiant canvi climàtic com a tema vector del concert que va comptar amb la col·laboració del Coro Voces Blancas de Alcoy. El 7 de març es va celebrar un sopar a la seu de la Filà Muntanyesos en la qual es van presentar les tres marxes que Vicente Juan Sanoguera Rubio va compondre per a la Capitania Cristiana de la filà a celebrar el 2020.

Malauradament, l’amenaça del Covid-19 va arribar al nostre país i la vida es va paralitzar. El 13 de març, el Govern espanyol decretava l’estat d’alarma per motius sanitaris greus i la població es va vore obligada a confinar-se en els seus domicilis, generant-se una crisi econòmica de greus conseqüències que encara continuem patint. Durant gairebé dos mesos, la vida continua a través de les pantalles dels ordinadors i mòbils amb l’ús de les videotrucades, un fet del que encara molts no estàvem preparats acompanyat del continu ajornament i cancel·lació d’esdeveniments culturals, festers i esportius. En aquests dies, el món de la cultura comença a utilitzar els balcons i terrasses com particulars escenaris per animar als conciutadans com la soprano Tania Bou o el guitarrista i dolçainer Hiroshi Fujii. Alguns membres de la banda, es van afegir a la convocatòria que va proposar la FSMCV per al 19 de març, dia gran de les Falles, d’interpretar els pasdobles Paquito el Chocolatero i Amparito Roca. A finals de març i encara que ja era evident, es feia pública la notícia que ningú volia escoltar: la cancel·lació de les festes de Moros i Cristians d’Alcoi. Amb ella, desapareixia un seguit de projectes que esperem es reprenguin quan es puguin realitzar com la celebració de la 80 edició del concert fester de Diumenge de Rams; la direcció de l’Himne de Festes per part d’Àngel Lluís Ferrando o l’estrena com Ambaixador Moro del nostre company Óscar Martínez. D’altra banda, les ‘Xiques d’Apolo’ van celebrar el 30 aniversari del seu dinar de germanor telemàticament, de la mateixa forma que la banda no podia deixar d’oferir L’Entrà dels Moros de Camilo Pérez Monllor el Diumenge de Rams amb el mateix mètode.

Al mes de maig, es va iniciar a Espanya el procés de desescalada per tal de reincorporar-se a la vida quotidiana encara que amb una sèrie de particularitats coneguda mediàticament com ‘nova normalitat’. La Primitiva va reiniciar les seves activitats el 16 de juny amb assajos parcials i seguint les mesures de seguretat i prevenció marcades per la Conselleria de Sanitat i la FSMCV. Cal agrair la gestió i ajuda propiciada des de l’Ajuntament d’Alcoi, Diputació d’Alacant i la FSMCV a les diferents bandes locals, organismes gràcies als quals s’ha pogut mantenir un calendari d’actes i concerts com la cercavila que es va celebrar la tarda del divendres 24 de juliol amb un carrer Sant Nicolau ple d’emotivitat i un públic amb les seves mascarelles, un fet al qual encara no estàvem familiaritzats. Aquest passacarrer es va poder programar en la Campanya d’Intercanvis Musicals que impulsa la FSMCV, mentre que a l’endemà es va poder celebrar el Concert d’Estiu dins de la Campanya ‘Música als Pobles’ de la Diputació d’Alacant.

Gràcies també a l’Ajuntament d’Alcoi pels seus cicles Viu l’Estiu i Música de Tardor. El primer, celebrat el 27 d’agost a Cantagallet, va suposar el comiat oficial com a titular d’Àngel Lluís Ferrando després de tretze anys dirigint un concert dedicat a la música pop i rock. El jardí de la Societat Apolo es va convertir en la sala d’assajos per a treballar amb certa seguretat fins a mitjans de novembre, escenari en el qual es va poder preparar també el concert de música festera amb tres directors convidats: Eduard Terol i Botella, Francisco Valor Llorens i Enrique Montesinos Parra. Aquest segon concert es va celebrar el 10 d’octubre al cicle abans esmentat de Música de Tardor que va avalar el consistori alcoià. El curs es va iniciar a l’Escola de Música ‘Amando Blanquer’ amb canvis estructurals a fi de preservar la garantia sanitària: gel hidroalcohòlic, mascarelles i distància social. Aquesta última mesura va obligar a la plantilla reduïda del concert del 9 d’octubre dirigit de manera excepcional per Jordi Monllor Oltra a l’igual que el Crida de Festa que va organitzar l’Associació de Sant Jordi.

El 17 d’octubre es va celebrar l’Assemblea General Extraordinària en la qual es va triar a Francisco Valor Llorens com a nou director de La Primitiva amb una renovació parcial de la Junta Directiva encapsalada per Enrique Esteve. Amb ell, va tindre lloc el seu primer concert com a titular a la ciutat d’Elx compost de música festera i organitzat per la UNDEF i l’Associació Festera de Moros i Cristians d’Elx. Aquest any ple de canvis, reubicacions i cancel·lacions va afectar també a les celebracions en honor a Santa Cecília. La novetat d’enguany amb caràcter especial va ser la participació per primera vegada de la Banda Juvenil de la Primitiva, la qual no havia pogut celebrar cap esdeveniment degut a la pandèmia. Dirigit per Jordi Monllor Oltra, va tenir un programa compost de música per al cinema i la televisió.

No podem acabar aquest repàs a l’any sense dues notícies de diferent color. La bona notícia és la sorpresa que ens va propiciar la corda de la Percussió amb els seus dos concerts celebrats a Apolo i la Zona Nord, pel seu bon fer i la seva frescor davant la proposta gairebé inèdita de la nostra ‘casa’. Per altra part, el record de gent que ens va deixar enguany com José Bonet Bataller, José Pastor Camarasa i Sergio Molina Martínez, el popular ‘Anxova’. Aquesta última pèrdua especialment dolorosa pel seu inesperat desenllaç a una edat relativament temprana. En el moment d’escriure aquestes línies, apareixen per televisió les primeres vacunades espanyoles per a immunizart-se contra el Covid-19. Esperem que amb l’inici d’aquest fet, el 2021 sigui l’any de l’esperança i puguem recuperar la ‘vella normalitat’ encara que de forma gradual i responsable. Feliç Any Nou !!