Etiqueta: arxiu

Publicado el

Una altra donació per a La Primitiva

Els familiars d’Enrique Abad Baldó han cedit materials musicals per a l’arxiu històric de la banda

PMB. Des de la Primitiva volem agrair i difondre la donació que ha tingut a bé realitzar els familiars del que fora flautista i mestre Enrique Abad Baldó (1919-2022) per a l’arxiu històric de la banda. El recordat músic que va viure 103 anys és molt volgut pels seus alumnes degut les seves virtuts pedagògiques i paciència en els temps anteriors a la creació de les Escoles de Música, en què els músics alternaven les seves hores de treball amb la seva vocació docent.

Enrique Abad amb el regal del 101 aniversari

D’entre el material cedit apareix un complet repertori personal de flauta per a carrer on es pot comprovar com les peces interpretades a l’escenari en Rams, desprès constituïa el repertori fester d’aquell any; diversos llibres d’ensenyança de solfeig, teoria i música; entre ells, quaderns del Solfège des solfèges de Lavignac i Danhauser; un mètode de flauta de Toulou; una Panorama de la Música Contemporánea de Claude Samuel i les conegudes publicacions al voltant de la banda i la Societat Apolo del segle XX.

Per últim, destaca les partitures per a veus d’un Himno al Colegio Virgen de Los Lirios sense autor. La confirmació per part del seus familiars és evident, ja que aquest himne fou composat pel propi Enrique. Ell va ser professor d’Arts Gràfiques en un mòdul professional que s’impartia al col.legi en la dècada dels 80 del passat segle XX, temps en que va composar l’himne del qual no es tenia constància. (*). Tot un document per a afegir al nostre arxiu, agraint novament aquesta donació per part dels familiars del sempre recordat ‘senyo Enrique’.

(*) Sobre aquest mòdul professional i el seu professorat es pot consultar l’edició del 15 de maig de 1980 de Ciudad.

Publicado el

Un treball necessari: Pablo Martínez documenta els fons musicals de la parròquia de Santa Maria a Cocentaina

El Centre d’Estudis Contestans va presentar el passat vint de gener el número 32 de la seua revista Alberri la qual inclou el treball de Martínez El archivo musical de la Parroquia de la Asunción de Santa María de Cocentaina. Es tracta d’una descripció dels fons de l’arxiu desprès d’haver inventariat les prop de mil cent obres conservades a la parroquial

Jaume Jordi Ferrando. La ciència avança perquè n’hi ha gent que senta les bases per poder avançar, és allò que s’hi coneix com investigació bàsica, la qual no té una aplicació concreta ni presenta cap propòsit immediat sinó que pretén incrementar el coneixement de la realitat. I és això exactament el que ha ocupat a Pablo Martínez els darrers dos anys, organitzar els materials musicals d’una parròquia valenciana per tal de mostrar allò conservat i així permetre en el futur que s’hi puguen desenvolupar recerques sobre música i músics i, en definitiva, es puga saber més de la història i la societat a la qual eixa música servia.

De moment, l’estudi ens revela que l’arxiu de la contestana parròquia de L’Assumpció conserva partitures de la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, amb edicions espanyoles i europees d’autors d’eixa època i algunes reedicions de música anterior. Els manuscrits són però la part més original del fons, on s’hi poden trobar arranjaments per a grups de banda i orquestra sorgides de la mà d’autors locals, a més de molta producció pròpia. És un conjunt significatiu perquè exemplifica com s’interpretaven obres universals adaptant-les a les formacions a l’abast, al temps que també ofereix informació sobre les pròpies formacions musicals.

Pel que fa a l’obra original, Martínez relaciona manuscrits de Manuel Ferrando González (Cocentaina, 1841-Ontinyent, 1908), Rafael Pascual Pascual (Alcoi, 1845 – Cocentaina, 1917), Fra Anselmo Martí Richart (Cocentaina, 1863 – 1952), Mn. José María Reig Briva (Cocentaina, 1863 – 1933), José María Ferrando Reig (Cocentaina, 1878 – Teulada, 1910), Álvaro Cortés Cardona (Cocentaina, 1907 – 1992) i Justo Sansalvador Cortés (Cocentaina, 1900 – Algeciras, 1980).

Però no tot el que s’hi conserva a Santa Maria de Cocentaina és música religiosa; el fons es completa amb una col·lecció de peces per orquestrina amb pasdobles, xotis, valsos i altres ballables que Martínez data al voltant dels primers vint anys del passat segle XX. Finalment cal dir que l’ensenyament està també representat amb mètodes i obres de caràcter pedagògic, singularment amb la col·lecció de qui fora organista de la parròquia i primer director de la Unió Musical Contestana: Enrique Pérez Margarit.

Pablo Martínez completa amb dades biogràfiques i fotografies la seua col·laboració en Alberri 32, un article recomanable a qualsevol interessat en la història de la música a les comarques. Tant de bó fora imitat en molts llocs per tal d’augmentar el coneixement del patrimoni musical valencià i poder posar-lo en valor. Un treball necessari, però impossible de dur endavant sense el compromís generós de persones com Pablo.

Article ALBERRI

Enllaç a l’inventari en el lloc web de l’Arquebisbat de València : Servei Diocesà d’Arxius Parroquials.

Publicado el

Una nova donació per a La Primitiva

La família de l’oboista Miguel Bou Llàcer ha cedit música per a l’arxiu històric de La Primitiva

Miguel_Bou_Llacer
Miguel Bou Llácer (Alcoi, 1921-1962)

 

PMB. Des del CIM Apolo volem agrair i difondre la donació que ha tingut a bé realitzar els familiars de qui va ser oboè de La Primitiva, Miguel Bou Llácer (Alcoi, 1921-1962). Va ingressar a la banda en 1935 i després de la guerra civil, ja apareix com a corn. Va pertànyer a alguna companyia lírica a jutjar pels papers donats, no sabem si seria el ‘teatret de Apolo’, que va tindre el seu major esplendor en els anys 30.

Ja com oboè, és conegut també per ser el músic que escrivia i recitava els poemes abrilenys festius en els inicis dels concerts de Rams en la dècada dels 50 mentre La Primitiva estrenava les primeres obres d’Amando Blanquer. L’escriptor Adrián Miró (1) així ho consta en la seva biografia del mestre Blanquer: ”Otra obra de esta época alcoyana fue la Fiesta Gitana, esbozo de poema sinfónico para banda, con no pocas concesiones de fácil folklore, muy en consonancia con las películas andaluzas de Miguel Ligero y Estrellita Castro, de las que abusaba el cine español de aquellos tiempos. Un amigo, Miguel Bou, redactó un prólogo literario, que leyó con su voz campanuda de actor de las Fiestas en el habitual “repaso de pasodobles” que se celebra todos los años antes de la festividad de San Jorge”. L’oboista i rapsoda també és conegut per posar lletra al pasdoble de Gregorio Casasempere Juan, Peña Fontilles (1952).

Música_Miguel_BouEn el material donat apareix el mètode d’oboè publicat en 1870 d’Enrique Marzo y Feo i el famós mètode de solfeig de Hilarión Eslava. La sarsuela és àmpliament representada amb els papers de les veus de Los gavilanes, La tabernera del puerto o Maruxa editades per Unió Musical Española, S.A.  En els materials manuscrits ja apareix escrit per ell mateix el paper de baríton de La del manojo de rosas.

Novament, estem agraïts per esta donació animant a tots aquells que poden contactar amb nosaltres si tenen partitures a casa que puguen ser importants i d’interès amb valor històric.

–

(1) MIRÓ, Adrián: Amando Blanquer, en su vida y en su música, pág. 17 (Obra Cultural caja de Ahorros de Alicante y Murcia, 1984)

Publicado el

Va passar… el 9 de juliol de 1996

En el 25é aniversari, recordem el triomf de La Primitiva en el Certamen Internacional de Bandes de Música de València

1996_1_mencion_de_honor_de_la_primitiva_en_valencia
Inici del passacarrer de celebració a Alcoi. Alguns dels músics que es poden reconéixer en les primeres files: Elies i Jordi Vidal, Roberto Ortiz, Palmira Aldeguer, Jordi Miralles, Eugenio Domínguez, José Antonio García, Nuria Llauradó i la recordada Ana Linares (Foto: Xavi Terol-Arxiu C.M.Primitiva)

Pablo Martínez. Junta General de Socis del Centre Instructiu Musical Apolo celebrada el 27 de Març de 1996. En el transcurs d’aquesta reunió, el director de La Primitiva, Gregorio Casasempere Gisbert comunica a l’auditori present la decisió de participar en el Certamen Internacional de Bandes de Música de València. Segons consta en l’acta, «las piezas serán interpretadas en el Palau de la Música i esperamos que la participación sea un éxito»[1]. Aquesta decisió ja havia estat informada als membres de la banda unes setmanes abans per tal de millorar el rendiment musical de la corporació, «és la millor medicina per a la banda», com solia dir Gregorio.

En aquell any, la banda venia de fer un concert de música taurina dins de les VIII Jornades Culturals Taurines que celebrava el Club Taurino i el conegut concert de Rams que en aquell any es van nomenar Socis de Mèrit a Eduardo Terol Nadal, Vicente Ivorra Ortolá i Santiago Gil Mora. Finalitzades les festes d’aquell any, comença al mes de maig un atapeït calendari d’assajos totals i parcials per preparar l’actuació del Certamen, fins que va arribar el dia.

El dimarts 9 de juliol de 1996 per la tarda, La Primitiva i un grup de socis del C.I.M. Apolo encapçalat pel president Indalecio Carbonell Pastor iniciava el viatge a València. El Certamen celebrava la seva edició 110 i la banda participava en últim lloc de la Secció Tercera (plantilles de menys de 60 músics). L’obra obligada era Memories of an old sarsuela de Carlos Suriñach i el Jurat estava integrat pel recordat Amando Blanquer; el compositor i professor de Conservatori de València, Luis Blanes Arques; el director de la banda de Música de la Guardia Real, Francisco Grau Vergara; Sigismund Seidl, director de música de l’Exèrcit austríac i Norbert Nozy, compositor i director belga.

La Primitiva competia en aquella secció amb la Herlev Concert Band, de Herlev (Dinamarca); Societat Musical La Primitiva, de Rafelbunyol; Sociedad Musical La Armónica de Cox; Unión Musical de San Miguel de Salinas; Complesso Bandistico Giuseppe Verdi de Aci Sant Antoni (Itàlia); Unió Musical de Egea de Los Caballeros (Saragossa); Societat Musical la Lira d’Alfàs del Pi; Sociedad Instructivo Musical de El Palmar, i en darrer lloc, la nostra banda sota el nom de Centre Instructiu Musical Apolo d’Alcoi, amb 49 músics, que va interpretar l’obra obligada i com a peça lliure Symphony for Band, de Vincent Persichetti. Per l’anecdotari, es va donar la circumstància que tres dels músics tornaven a competir amb la mateixa banda després de 50 anys. Eren el oboista Copérnico Pérez Romá amb 85 anys; el tuba Jaime Lloret Galiana i Eduardo Terol Nadal, clarinetista, sent el recordat Copérnico esmentat com el músic en actiu de més edat que ha participat en la història del Certamen. Finalitzada l’actuació de totes les bandes i mentre el jurat deliberava, va actuar fora de concurs la Banda Simfònica Juvenil de Kiryat Ono (Israel).

1996_diploma_certamen-1
Diploma acreditatiu d’aquest històric certamen (Arxiu: C.M. Primitiva)

A altes hores de la matinada, es va llegir el veredicte del Jurat explotant seguidament l’eufòria. La nostra banda havia guanyat el Primer Premi i la Menció d’Honor amb 208 punts. L’alegria es va desbordar al són de «Campeones, campeones» a les instal.lacions i rodalies del Palau, fins i tot es va proposar realitzar una cercavila a l’arribada a la nostra ciutat a la matinada, idea que finalment es va desestimar en el mateix autobús. El premi va ser recollit diumenge següent, dia 14, i així va ser reflectit en premsa[2] en paraules del president Indalecio Carbonell «lo importante fue estar allí y hacerlo lo mejor que sabíamos, además nos impusimos en la Sección que participamos con lo que la satisfacción ya fue absoluta».

Finalment, el premi va ser festejat en la nostra ciutat amb una cercavila a la vesprada del divendres 19 als sons de Jordiet, de Gregorio Casasempere Juan. Indalecio Carbonell va fer entrega simbòlica del guardó a l’Ajuntament que era rebut de mans del tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Josep Pérez Sou, en plena Plaça d’Espanya. Seguidament, s’iniciava la cercavila fins a la seu actual d’Apolo. En paraules del Regidor «es motivo de satisfacción para toda la ciudad, pero muy especialmente lo es para todos ellos, los músicos, puesto que en el contexto de la música, un premio como éste, en un festival que es de suma importancia y prestigio para todas las formaciones bandísticas del País Valencià, es todo un orgullo para la corporación».[3]

Aquesta grata experiència es va voler repetir en anys posteriors però en aquestes noves ocasions, la fortuna ja no va acompanyar a la banda. No obstant, reflectim aquí les ocasions i obres que es van presentar en la mateixa secció en una decisió discutible. El 1998, va quedar en tercer lloc amb l’obra obligada Lo ball de les campanes de Juan Martínez Báguena i la lliure Tríptic per a banda d’Amando Blanquer; i el 1999, va tornar a quedar en tercer lloc amb l’obligada Las Hilanderas, de José Serrano i la lliure Al fresco, de Karel Husa. Malgrat això, aquella nit de juliol del 96 quedarà en la memòria de tots aquells que vam tindre la sort de participar i viure.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

-RUIZ CERVERÓ, Alfredo: Una historia irrepetible en el mundo musical, Certamen Internacional de bandas de Música Ciudad de Valencia. Vol. I i II. (Editorial Piles, 2011).

-Premsa digitalitzada Bivia.

[1] Actas Centre Instructiu Musical Apolo, tomo 7, pág. 123.

[2] Ciudad, 16/07/1996

[3] Ciudad, 23/07/1996

Publicado el

‘Breve Historial de La Primitiva’ a Bivia

El llibre publicat el 1945 amb motiu de la fundació de la banda està disponible al portal de l’Arxiu Municipal

Llibre_1945PMB. El portal de l’Arxiu Municipal d’Alcoi, Bivia, continua amb la seva recuperació digital del patrimoni bibliogràfic local de domini públic. Si fa unes setmanes publicava el Catálogo de músicos alcoyanos d’Ernesto Valor Calatayud en la seva primera edició de 1961, ara li ha arribat el torn a Breve reseña del Historial de la Corporación Musical “La Primitiva”. Aquest llibre d’unes 50 pàgines amb fotografies de la banda i d’alguns dels seus directors, va ser publicat el 1945 amb motiu de la celebració del centenari de la seva fundació. El llibre apareix sense autoria, però gràcies als apunts del recordat Ernesto, sabem que va ser obra de l’advocat i periodista Luis Vicens Albors. L’edició va ser realitzada per Impremta La Victòria, situat aleshores al carrer Sant Tomàs, 15. Per a complementar la revisió d’aquest llibre, es pot consultar l’article amb la crònica d’aquest esdeveniment que va recuperar aquesta mateixa pàgina, afegint en aquesta ocasió els programes originals d’aquella celebració amb els actes, programa de concerts i dinar de germanor que es va celebrar en aquell dia de juny de 1945.

ENLLAÇ BIVIA- Breve reseña del Historial de la Corporación Musical ‘La Primitiva’

ENLLAÇ PROGRAMA ACTES CENTENARI 1945 – ARXIU CORPORACIÓ MUSICAL PRIMITIVA

Publicado el

El popurri alemany de Sawerthal

Jaume Jordi Ferrando celebra una conferència el proper dissabte 8 de maig

Jaume Jordi Ferrando (Alcoi, 1961)

PMB. La Sociedad para el Estudio de la Música Isabelina (SPEMI) és una associació destinada a l’estudi de la música en els temps d’Isabel II. Aquest cap de setmana, celebra i organitza juntament amb l + D MadMusic-CM (Ref. H2019 / HUM-5731), les IV Jornades d’Estudi que van ser suspeses el passat 2020 per la crisi sanitària.

De forma telemàtica, els propers 7 i 8 de maig, es realitzaran una sèrie de conferències en què Jaume Jordi Ferrando serà un dels ponents. El seu torn és el dissabte 8 a les 12 h. amb el tema El popurri alemán de Sawerthal en el repertorio bandístico español. Aquest cognom ens remet a dos germans, tots dos kapellmeisters de Regiments de l’Imperi austríac: Josef Rudolf i Wenzel Hugo Sawerthal. La Primitiva conserva una còpia d’aquest popurri, el qual serà un dels punts de la seua conferència tal com indica el programa de les Jornades. Els interessats s’hauran d’inscriure escrivint al correu bienaldemusicaisabelina@yahoo.es.

Publicado el

‘Catálogo de músicos alcoyanos’ a Bivia

El primer llibre dedicat a la música alcoiana disponible al portal de l’Arxiu Municipal

PMB. El portal de l’Arxiu Municipal d’Alcoi, Bivia, emprèn una nova etapa amb la digitalització de la bibliografia local anterior a 1940 ja que passa a domini públic. Segons el marc jurídic espanyol, els drets d’explotació d’una obra subsisteixen setanta anys després de la mort de l’autor però un cop transcorregut aquest termini les obres passen a domini públic. Per aquesta raó durant el 2020 s’han dut a terme els treballs de digitalització d’aquest patrimoni bibliogràfic per posar-lo a l’abast públic durant el 2021. En total van a posar-se a disposició pública un total de 110 publicacions, d’autors desapareguts abans de 1940 o bé de publicacions propietat de l’Ajuntament d’Alcoi.

Aquesta setmana ha estat el torn de Catálogo de músicos alcoyanos (1961) del què va ser secretari, arxiver i músic de la nostra banda, Ernesto Valor Calatayud. El llibre, premiat en el concurs de monografies de l’Institut Alcoià de Cultura Andreu Sempere a 1960, va ser el primer treball exhaustiu dedicat a la música alcoiana. Arreplega biografies i composicions de 65 autors i 21 entitats musicals. Aquest  treball va ser ampliat posteriorment pel mateix Ernesto Valor amb el Diccionario  alcoyano de música i músicos (1988), un referent bibliogràfic fonamental per a l’estudi de la música local.

ENLLAÇ BIVIA- CATÁLOGO MÚSICOS ALCOYANOS

Publicado el

Antonio Pérez Jordá: la versatilidad del arte

La Sala Cabrera del MAF acull aquesta exposició del pintor i fotògraf alcoià

Antonio Pérez Jordá (Alcoi, 1915-València, 1999)

PMB. Des del passat 24 de gener, la Sala Fernando Cabrera del Museu Alcoià de la Festa acull l’exposició Antonio Pérez Jordá: la versatilidad del arte, dedicada a aquest pintor, cartellista i fotògraf alcoià. Gran admirador de Fernando Cabrera, és conegut per ser l’home que va salvar el llenç del mural de l’església de Sant Jordi en temps de guerra. (1)

Se’l considera el creador de la instauració del cartell de la Cavalcada de Reis Mags en 1965 sent d’ell també algunes portades de la revista El Fallero en els anys 30, el cartell de Festes de Moros i Cristians de 1963 i també creador d’algunes cartelleres enormes per al Cine Avenida emulant a les de la Gran Via madrilenya de pel·lícules com Casablanca o El último refugio, com bé assenyala l’exposició. Aficionat a la fotografia, va ser un dels socis fundadors de l’Agrupación Fotográfica Alcoyana el 1957, juntament amb José Crespo Colomer o Vicente Martínez Andrés, entre d’altres, collint també nombrosos premis.

Mostra dels cartells de l’exposició on Apolo està present

L’Associació de Sant Jordi i Apolo van ser dos dels dipositaris de part de la seva obra, dels quals la nostra societat musical col·labora amb la col·lecció de cartells que aquest pintor va realitzar per a les festes de Cap d’Any de finals dels 50 i principis dels 60. Es tracta d’un d’aquests homes que han fet història en la cultura alcoiana gairebé en silenci, tractant-se aquesta exposició d’un just reconeixement a la seva memòria.

(1) Es pot veure l’article Antonio Pérez Jordá, un joven de 21 años que salvó el lienzo de la iglesia de San Jorge. (Ciudad, 18-01-1987)

 

 

Publicado el

Jaume Jordi Ferrando, entrevistat a «Nuestras Bandas de Música»

L’arxiu de La Primitiva com a eix central d’aquesta suculenta entrevista

Jaume Jordi Ferrando (Alcoi, 1961)

PMB. Facilitem enllaç de l’entrevista que va realitzar Nuestras Bandas de Música al nostre company Jaume Jordi Ferrando, percussionista i investigador musical vocacional. En ella i sobre el món del patrimoni bandístic, es centra en l’arxiu de la nostra banda el qual va començar a informatitzar el 1995, parlant també, entre altres temes, de l’últim treball al costat del seu germà Àngel Lluís Ferrando La Música d’Alcoi 1742-1842 que actualment segueix publicant El Nostre en la seva edició dels dissabtes; a més, valora el que va donar de si la presentació en el passat I Congrés ‘Música a la Llum’ a València sobre les llibretes de repertori de l’arxiu, les quals s’estan identificant i catalogant en l’actualitat.

És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
És Titol.lat Superior en Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i Instrumentació, Direcció de Cors, i Direcció d’Orquestra. També es titol.lat en Piano, Viola, Clarinet, Llenguatge Musical, Transposició i Acompanyament. – See more at: http://www.musicafestera.com/autors/mullor-grau-rafael#sthash.aje8kkyh.dpuf
Publicado el

Música festera en viu i ‘on line’

El portal BIVIA incorpora una fonoteca de música festera amb el llegat de José Sempere Aura

La fonoteca es presentava el dimarts passat a càrrec de Josep Lluís Santonja, director de l’Arxiu; Raül Llopis, Regidor de Cultura i Festes i els fills de Juan Sempere (Foto: Aramultimedia)

PMB.  El portal de l’Arxiu Municipal d’Alcoi, BIVIA, incorpora un apartat de fonoteca amb el llegat de José Sempere Aura on apareixen prop de 700 composicions de música festera que van ser gravades i recopilades amb mitjans domèstics entre 1972 i 1994 per aquest alcoià, més conegut en el món de la Festa com El Reiet, el qual va ser membre de la Filà Judios i Fester d’Honor de l’Associació de Sant Jordi i que ens va deixar en 2011.

La donació feta pels seus fills incorpora tots els concerts i festivals de música festera celebrats a Alcoi juntament amb dos certàmens pel I Centenari de la Música Festera a Villena i Cocentaina. La quantitat exacta de composicions musicals d’aquest fons musical suma 458 pasdobles, 185 marxes mores i 62 marxes cristianes, on estan representats tots els autors, tant d’Alcoi com de la comarca i la resta d’Espanya.

Encara en construcción, és gratificant comprovar com de la nostra banda apareixen enregistraments de concerts de principis dels 80 dirigits per Gregorio Casasempere Gisbert on es poden descobrir algunas ‘joietes’ com La primer Diana, de Juan Cantó o evocar com els nostres pares i avis aplaudien L’Entrà dels Moros, de Pérez Monllor. Aquesta fonoteca també serà presentada el proper mes de desembre al Congrés sobre patrimoni documental bandístic Música a la Llum a la Universitat de València i patrocinat per Bankia.

LA PRIMER DIANA (1880), de Juan Cantó (BIVIA-Fons José Sempere Aura)

L’ENTRÀ DELS MOROS-UZÚL EL M’SÉLMIN (1914) de Camilo Pérez Monllor (BIVIA-Fons José Sempere Aura)

Blog de WordPress.com.
A %d blogueros les gusta esto: